diumenge, 26 de juliol del 2009

XVI Edició de l'Escola d'Estiu d'Unió Democràtica de Catalunya




















L'Escola d'Estiu s'inscriu plenament en una dinàmica col.loquial i constructiva d'intercanvi d'idees, en un ambient que hauria de ser alhora relaxat i rigorós. Des del seu origens, amb la col.laboració de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA).

L'Any Internacional que celebren les institucions mundials emmarca sempre un dels dos temes que es treballen a l'Escola. Aquest any, just després de celebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el 2009 fos l'Any de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans. La finalitat d'aquesta decisió és promoure activitats que ampliïn i aprofundeixin en l'aprenentatge dels drets humans com a forma de vida i iniciar així la protecció de tots els drets, ja siguin polítics, econòmics, socials, culturals o de desenvolupament.

S'ha tractat aquesta qüestió intentant incidir en la formació dels participants: el repte ha sigut el parlar de Drets Humans des d'una òptica que ens ho faci proper a la nostra realitat local i quotidiana. A banda, també ha sigut objecte d'estudi i de debat l'Economia social de Mercat: sembla lògic que en un moment com l'actual, en plena crisi econòmica, treballem més profundament els elements que basteixen ideològicament les nostres propostes econòmiques.
A la cloenda de l'Escola d'Estiu d'Unió, Duran i Lleida ha donat per acabat el debat del finançament i ha remarcat que no compleix l'Estatut. Pel que fa al fracàs del diàleg social ha subratllat que "mai Espanya ha estat tant orfe de govern com d'oposicio" i ha destacat que "Zapatero vol passar a la història com el president que no ha tingut mai una vaga general"

El president del comitè de govern d’Unió , Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat que “dono per acabat el debat del finançament perquè el que havia de dir sobre finançament ja ho he dit. Hi ha el que hi ha, evidentment no estem d’acord amb el que ha fet el govern. Entenem que el govern hagi acceptat l’acord, però sabem que no compleix l’Estatut. El president Montilla diu amb contundència a La Vanguardia que el model compleix tot l’Estatut i, en canvi, un altre membre del tripartit, el secretari general d’ERC, Joan Ridao, diu a l’Avui, que no. Sincerament, això potser ens hauria de fer pensar que possiblement tots ens hem equivocat, perquè si l’Estatut s’ha fet perquè a partir del text no hi hagués mai més interpretacions i Madrid s’hagués de sotmetre al text i mai més tenir problemes, -i ja els té el tripartit a l’hora d’interpretar-lo-, vol dir que segurament no obstant totes les energies que vam destinar a fer-lo no ho vam fer prou bé”.Duran ha dit que “respectem l’acord, però no el podem fer nostre. No perquè no l’haguem negociat nosaltres, sinó perquè no està ben negociat i perquè no respecta l’Estatut. Per fer un model que no el respectés, hagués estat millor no fer el nou Estatut. El temps ens donarà la raó”. I ha afegit que “amb aquest acord s’enganya no només a Catalunya, sinó a totes les comunitats autònomes. Per tant, ja es veurà, ja tindrem prou temps per analitzar el per què de la nostra oposició a l’acord de finançament i per què tenim raó. Per tant, insisteixo: no tinc cap interès a continuar parlant del finançament”.A més, ha assegurat que “no és veritat que CiU hagi practicat una cultura de no unitat. L’unitat que no hem pogut mantenir tots plegats en el finançament, demano que la tinguem quan afrontem la sentència de l’Estatut. Unió i CiU no han llançat per la finestra -ni volem fer-ho- el capital de la unitat. Fa quatre dies que des de l’oposició ens hem posat d’acord sobre la llei d’ensenyament. Mai en la història d’aquest país l’oposició havia facilitat al govern un consens en una llei fonamental com la de l’educació. I també ens hem sumat a l’acord nacional de recerca. Hem demostrat des de l’oposició ser capaços de sumar-nos a les tesis del govern, perquè apreciem de quina manera serveix la unitat per afrontar determinades qüestions. Però, un cop passada la pàgina del finançament- ja vindrà el temps de tornar-ne a parlar quan es comprovi que el que s’ha dit no és cert ni per a Catalunya ni per a la resta de l’Estat- vull transmetre al partit que la prioritat d’Unió pel proper semestre és una de fonamental: la crisi econòmica i les seves conseqüències socials, com l’atur”.“Mai Espanya havia estat alhora tan orfe de govern i d’oposició”Duran ha remarcat que “el govern hauria de dotar les empreses de capacitat per generar activitat econòmica i crear ocupació. Està molt bé que es prenguin mesures -que és el que ha anunciat Zapatero en el darrer consell de ministres per ampliar el subsidi d’ocupació-, però això és un pedaç. Al govern li hauria d’interessar –i interessa a Unió- crear ocupació i no subvencionar la desocupació. No dic que no s’hagi de subvencionar les persones que han perdut la feina. Volem que els aturats cobrin, però tenim com a preocupació principal que hi hagi com menys aturats millor i, per tant, cal ajudar el sistema productiu a que generi ocupació. Proposem, doncs, mesures per generar ocupació.”

dimecres, 8 de juliol del 2009

L'objectiu de CiU de 5.630 M€ de més amb el nou finançament, no és ni molt ni poc, simplement és el compliment de l'Estatut


L'Estatut estableix una nova cistella d'impostos. Representaria 5.630 M€ de més per Catalunya.


Tot el que sigui acceptar menys de 5.000 M€ suposa renunciar a l'Estatut.


CiU ha marcat una xifra per sobre dels 5.000 M€ des del primer dia de negociació.


L'Estatut preveu que la cistella s'ajusti per la contribució a la solidaritat, però alhora diu que aquesta s'ha de delimitar i acordar a la Comissió Mixta.


L'Estatut també preveu que la participació en el tributs estatals es faci en funció dels serveis i les competències de la Generalitat.


Com es justifica renunciar al rendiment complet de la cistella d'impostos?

ERC renuncia al que diu l'Estatut i al que proposava fa 16 mesos per adaptar-se al PSC-PSOE.

El darrer acord de finançament pactat per CiU és el de l'Estatut.

L'acord de finançament de l'any 2001 ha permès doblar els ingressos en 8 anys.

El tercer any d'aplicació es van obtenir 3.700 M€ de més, el mateix que planteja ERC per d'aquí a 3 anys.

Al març 2008: ERC proposa reduir un terç el dèficit fiscal en els propers quatre anys. Això equival a més de 5.000 M€.

Al juliol 2009: ERC rebaixa el seu objectiu fins als 3.800 M€.


L'Estatut del 2006, el darrer acord de finançament que va pactar CiU, no contemplava una xifra concreta, com correspon a una norma d'aquestes característiques, però si estableix una nova cistella d'impostos per a Catalunya: 50 % de l'IRPF, 50 % de l'IVA i 58 % dels Impostos Especials. D'acord amb els pressupostos de la Generalitat pel 2009, aquesta nova cistella representaria incrementar els recursos en 5.630 milions.

CiU denuncia que tot el que sigui inferior als 5.000 milions per al tercer any d'aplicació del nou model és rendir-se i renunciar al que ens pertoca als catalans, d'acord amb el que estableix a l'Estatut. Ara ja no és temps de negociació, ara és temps d'aplicar la llei.

CiU, des del primer moment de la negociació, ha reclamat el rendiment complet de la cistella d'impostos, el que equival a una xifra per sobre dels 5.000 milions. Així ja ho van expressar en roda de prensa al Parlament Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida el 26 de maig de 2008. És a dir, CiU no aspira a res més que al compliment de l'Estatut.

L'Estatut estableix que la cistella d'impostos es pot ajustar en funció de la contribució a la solidaritat, però per evitar que passi com fins ara que aquesta solidaritat és clarament excessiva, fixa un conjunt de regles que limiten aquesta aportació a la solidaritat. Aquestes regles s'han d'acordar al si de la Comissió Mixta. L'Estatut també fixa que els percentatges de participació als tributs estatals s'estableixen tenint en compte els serveis i les competències de la Generalitat.

En el programa electoral de les eleccions espanyoles de l'any passat, ERC proposava "reduir un terç el dèficit fiscal durant la pròxima legislatura (al 7% del PIB com a màxim)", i així ho van anar expressant per Campanya Ridao i Puigcercós. Tenint en compte que el dèficit fiscal és de 16.735 milions. segons va establir la Generalitat amb dades de l'any 2005, un terç equivaldria a una mica més de 5.000 milions.

Per contra, 16 mesos després, ERC ha rebaixat els seus plantejaments per adaptar-los als del Partit Socialista i ha fixat com a objetiu del nou finançament 3.800 milions, és a dir 1.200 milions menys que el març del 2008. Per justificar aquesta rendició, ERC argumenta que aquesta diferència es correspon a l'aportació de l'Estat en matèria d'infraestructures, quan en realitat model de finançament i disposició addicional tercera són dos conceptes diferentes i independents.

Les renúncies d'ERC també afecten la data màxima per arribar a un acord. Fa unes setmanes, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, fixava el 15 de juliol com a dia límit. Ara, ERC ja parla que potser es pot allargar fins al 8 d'agost.

CiU vol recordar que el darrer acord de finançament que ha pactat ha estat el que hi ha a l'Estatut vigent, i que va ser tancat a la Moncloa amb el PSOE el gener del 2006. Així doncs, voler comparar el futur acord amb l'acord de l'any 2001 és voler ignorar l'Estatut.

Concert benèfic al Castell de Montjuïc per la construcció d'una casa d'acollida per a nens i nenes amb càncer i les seves families

El propassat 7 de juliol al patí d'Armes del Castell de Montjuïc es va celebrar un concert benèfic a càrrec del grup ARS TUNAE. L'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc va voler compartir la celebració del 5ns Plenilunis amb els que més necessitaven la seva atenció i ajuda. Van recolçar a la FUNDACIÓ DE LA CASA DELS XUKLIS- al recint de les Llars Mundet- donant els beneficis recaudats en aquest concert per la construcció de vivendes d'acollida per als nens amb càncer i les seves famílies, que necessiten desplaçar-se per continuar el tractament als hospitals de referència a Barcelona, sigui quina sigui la seva procedència i condició.

La casa dels Xuklis és un projecte de la Fundació Privada Nens i Nenes amb Càncer, una iniciativa impulsada per l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC).

Es tracta d'una casa destinada a acollir les famílies d'infants i adolescents amb càncer que es veuen obligades a desplaçar-se als hospitals de referència de Barcelona per rebre tractament mèdic, que pot incloure llargues estades hospitalàries.

A més, La casa dels Xuklis és un lloc on tots els nens i adolescents amb càncer i les seves famílies podran trobar informació i suport durant els moments dificils que acostumen a venir després del diagnòstic i durant el tractament.

A Espanya, cada any es diagnostiquen uns 1.350 nous casos de càncer a menors de 18 anys. A Catalunya, entre 160 i 180 nous casos.

Al voltant d'un 25 % dels nens i adolescents diagnosticats a l'Estat espanyol vénen a rebre tractament a Barcelona.

El projecte compta amb el suport de nombroses entitats privades i públiques, com l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que ha cedit els terrenys on es construirà La casa dels Xuklis.

Els Xuklis són uns petits personatges creats per Roser Capdevila, autora de Les tres bessones, i l'arquitecte Dani Freixes. Aquests personatges s'anomenen Xuklis perquè tenen la qualitat de xuclar la malaltia dels infants i adolescents afectats, així com els "mals rotllos", que sovint els envolten durant el tractament.

Són aquests personatges entremaliats els que donen un aspecte més alegre, agradable i atractiu a la casa d'acollida.

Aquests personatges ja fa temps que estant treballant intensament i amb èxit en el Servei d'Oncohematologia del Maternoinfantil de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

PERÒ NO EN TENEN PROU I VOLEN FER MÉS FEINA!

La Regidora d'Unió a Sant Boi, na Marta Pedrosa Varela, va estar acompanyada d'un grup de militants i simpatitzants per recolçar aquesta causa humanitària. Tot i que estem en temps de crisi, considerem que cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra, i així donar una mica d'alegria i esperança; no solament als nens, sinó també als seus familiars, que moltes vegades resten oblidats, pateixen en silenci aquesta situació tan dura i dificil.

El concert va ser tot un èxit i el grup ARS TUNAE, amb el seu altruïsme i actuació en aquest acte, no va decebre a ningú.

Aquells que vulguin col.laborar en aquesta noble causa encara hi són a temps fent una donació fent un ingrés al n. de compte de la Fundació Casa Xuclis: 0081 0055 47 00013846447 o amb la teva targeta de crèdit, a través de la pàgina web: http://www.lacasadelsxuklis.org/

Les empreses poden col.laborar aportant serveis, donacions i materials per a la realització del projecte (serveis tècnics, materials de construcció, mobiliari, etc.).

diumenge, 5 de juliol del 2009

Homenatge a Pau Gasol


Avui a partir de les 18:00 h. a la plaça de l'Ajuntament s'ha celebrat que Pau Gasol ha tornat a Sant Boi després de la seva victòria a la NBA amb l'equip de Los Angeles Lakers.

El jugador santboià va adreçar unes paraules al públic assistent des del balcó de la Casa de la Vila. L’alcalde, Jaume Bosch, també va intervenir en el decurs de l’acte, i va estar acompanyat dels regidors i regidores. Na Marta Pedrosa, regidora d'Unió va ser-hi present.

Gasol ha sigut el primer jugador espanyol de basquet que aconsegueix l'anell de campió de la NBA, s'ha adreçat des del balcó del consistori de la seva ciutat natal a les persones que omplien la plaça.

Molt agraït ha dit,

"sempre pot haver una altra estrella, un crack, no solament a l'esport sinó en qualsevol faceta de la vida. Seguiu el vostre somni. Espero que arribeu molt lluny i a veure si algun dia surt un altre talent"

Gasol, ha donat les gràcies als aficionats per com l'han rebut, ha llançat varies pilotes de la NBA al públic assistent -personalitzades amb els colors i els escuts de Los Lakers- per correspondre amb el carinyo que le han mostrat els ciutadans i les ciutadanes de Sant Boi de Llobregat.

dijous, 2 de juliol del 2009

CiU celebra que s'hagi assolit un marc estable per a què l'educació a Catalunya millori

El passat 1 de juliol CiU va actuar amb responsabilitat perquè va aconseguir que a Catalunya hi hagi una llei del sistema educatiu de grans consens, amb voluntat d'estabilitat i de permanència, governi qui governi, que ha de servir per millorar l'educació al nostre país.

La formació dels futurs catalans i catalanes requereix apostes a llarg termini i no pot ser usada per obtenir rèdits a curt termini. Per tant, s'ha fet un pas endavant per fixar aquest marc estable. Aquest era un desig i una demanda de la societat catalana.

Cal posar de manifest que aquest és el primer cop a nivell estatal que una força que és alternativa -CiU- pacta una llei educativa amb el govern, cosa que demostra que Convergència i Unió ha prioritzat els interessos de país als interessos partidistes.

CiU ha actuat amb una gran responsabilitat davant d'un tripartit que, en la llei més important de la legislatura s'ha trencat. Davant d'un Govern desunit, CiU ha tingut un paper decisiu per tal que es pogués aprovar una llei de país i no una llei només del tripartit. De fet, CiU ha fet una excepció en aquesta llei i ja va deixar clar que treballaria per aconseguir el consens amb el PSC-PSOE donada la importància estratègica com a país de l'educació, malgrat que el tripartit no acabés tenint una posició única com ha passat.

CiU destaca que l'ampli consens parlamentari que s'ha aconseguit, ara s'ha de continuar teixint en el seu desplegament, així com permetre que aquell professorat que s'ha mostrat crític, s'afegeixi al consens durant el desenvolupament de la llei. Aquesta llei és de tots, ha de tenir estabilitat, i continuarem col.laborant perquè el desplegament vagi a favor de Catalunya, a través de la nostra tasca de proposta i de control.

Quins són els principals avenços que ofereix la Llei d'Educació a Catalunya?


1. Desenvolupament d'un model educatiu d'interès públic propi que garanteix als catalans i les catalanes una educació de qualitat en condicions d'igualtat; una aposta per la corresponsabilitat social; una aposta per l'assoliment de la igualtat d'oportunitat en un marc de llibertat; una aposta pel país i per les seves famílies. Aquest model d'interès públic dóna resposta constitucional i estatutària als drets i les llibertats.

Per vincular els centres públics i els centres concertats en un mateix marc neix el Servei d'Educació de Catalunya, per poder admetre els alumnes en els centres, per poder programar l'oferta educativa, per poder tenir els instruments de finançament que facin possible la conjunció dels drets de tenir plaça, de triar-la i fer possible, al màxim, la igualtat d'oportunitats en el marc de llibertat.

2. Garantia d'una escola catalana en llengua i contingut. Des de l'any 80, la llengua esdevé l'eix central de l'aprenentatge, esdevenint llengua vehicular. Davant les amenaçes que suposen les normatives de l'Estat com és el cas del decret de tercera hora de castellà, a través de la LEC i exercint la competència compartida que ens otorga l'Estatut, es reconeix a la Generalitat la capacitat per determinar la distribució horària de les matèries i, i d'una manera clara, la de les llengües. Es blinden el català com a llengua vehicular i la inmersió lingüistica.

3. Alumnes plurlingües. Prenent el mac comú de llengües estrangeres a Europa, determinem quin és el nivell de llengües estrangeres que ha d'assolir tot el alumne i quin és el nivell no només de llengua estrangera sinó també de llengua catalana que necessita dominar un professor.

4. La llei assumeix que la unitat bàsica del sistema és el centre. Els docents han de saber cooperar amb la resta de docents i amb la comunitat. El centre es constitueix, doncs, no com a suma de competències individuals, sinó que cal un projecte que l'agermani. La llei preveu mecanismes d'organització de centre per tal que aquest projecte sigui coherent i es pugui plasmar en la realitat.

Per tant, la llei aposta pels centres, pels seus projectes, perquè les famílies puguin escollir la millor formació per als seus fills i perquè s'impliquin en la seva educació.

5. La formació dels docents és bàsica i el seu reconeixement també. Necessitem mestres i professors/professores ben formats, ben pagats i ben reconeguts.

6. Amb aquest concepte nou de posar el centre escolar al centre del sistema, també s'opta per l'autonomia dels centres i pel rendiment de comptes. El sistema educatiu ha de garantir al màxim la seva eficàcia, i per tant, calia avançar en el concepte de l'avaluació.

7. S'avança en la gratuïtat real. Es fa possible la gratuïtat real a què les nostres families tenen dret i també la gratuïtat progressiva de l'educació post-obligatòria per a tothom.

8. La llei preveu uns terminis clars per a la homologació de tot el professorat, per avançar cap a la igualtat de condicions laborals de tot el professorat.

9. Es lluita contra la desvalorització dels continguts i de l'autoritat. Es defineix el director com autoritat pública. Ens comprometem a garantir el nostre país les competències bàsiques de tot ciutadà.

10. S'aposta per la innovació pedagògica, pel lideratge, pels serveis digitals, pels nous entorns d'aprenentatge, tot allò que adequa l'educació a les exigències de la societat del segle XXI.


A vegades es diu que CiU està enfadada per estar a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions, però cal posar de manifest que portem uns quants acords molt importants amb el Govern. Els fets demostren que hem fet el pacte de Recerca i Innovació, el pacte d'Immigració o ara la Llei d'Educació. Capacitat d'entesa n'hi ha, voluntat de pacte també. Però no sempre el pacte és possible, perquè no volem pactar per pactar el que a criteri nostre siguin acords dolents o quan les coses no es fan bé.