Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU per l’adhesió a la proposta de candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al Premi Nobel

El passat ple del 21 de setembre CiU vam presentar una moció per l'adhesió a la proposta de candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al Premi Nobel de la Pau.

La moció va ser aprovada por tots el grups municipals del Consistori: PSC, ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU.

Des de CiU a nivell local volem presentar el nostre agraïment per l'acompanyament d'un familiar proper a Vicente Ferrer, veí de Sant Boi, que va estar present a la sala de Plens de l'Ajuntament en el moment de la presentació d'aquesta moció.

Vicente Ferrer va néixer a Barcelona el 9 d'abril de 1920. Durant la seva joventut, entra a formar part de la Companyia de Jesús amb la il·lusió de complir el seu major desig i vocació: ajudar als altres. Al 1952, arriba A Mumbai (Bombai) com a missioner jesuïta per completar la seva formació espiritual, i allí manté el seu primer contacte amb l'Índia. A partir d'aquest moment, dedicarà la resta de la seva vida a treballar per eradicar el sofriment dels més pobres d'aquest país.

Lamentablement, la seva tasca va generar suspicàcies entre els sectors dirigents, que van veure en ell una amenaça als seus interessos i aconsegueixen una ordre per expulsar-lo del país. Davant aquest fet, més de 30.000 camperols, secundats per intel·lectuals, polítics i líders religiosos, es mobilitzen en una marxa de 250km per protestar per l'ordre d'expulsió.

Al 1969, torna a la Índia i s'instal·la a Anantapur (Andhra Pradesh), un dels districtes més pobres del país, per continuar la seva lluita pels més desfavorits.
Aquest mateix any deixa la Companyia de Jesús i crea, al costat de qui serà la seva futura muller uns mesos més tard -Anne Perry- la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur. No obstant això, durant els anys 70 persisteix el setge, aquesta vegada des de les autoritats de la regió, que veuen amb recel el treball de la Fundació, arribant fins i tot a intentar empresonar-lo.

Després de la denúncia d'abús de poder del que estava sent objecte, Ferrer aconsegueix un veredicte favorable que crea jurisprudència.

Anys més tard, al 1996, crea la Fundació Vicente Ferrer a Espanya per assegurar la continuïtat econòmica dels projectes a l'Índia. Des d'aquest moment, i fins a la seva mort el passat 19 de juny de 2009, lidera un projecte que, avui dia, continua viu gràcies a un equip de prop de 1.900 persones i al suport de més de 139.000 col·laboradors.

Vicente Ferrer, gràcies a la seva gran tasca, ha estat guardonat en diverses ocasions. Ha rebut el Premi Príncep d’Astúries per a la concòrdia l’any 1998, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2000 i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona també el 2000. Ha estat Personatge destacat de la història del segle XX per la UNESCO l’any 2001, té la Gran Creu de l’Orde civil de la Solidaritat del Ministeri de Treball i Assumptes Socials espanyol l’any 2002 i la Gran Creu del mèrit civil atorgada pel Ministeri d’Assumptes exteriors espanyol l’any 2009. Recentment ha estat nomenat català de l’any el 2009.

En relació als antecedents exposats proposem al Ple d’aquest Ajuntament l’adopció dels següents

S'acorda:

Primer.- Instar al nostre Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per tal que doni suport a la candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al premi Nobel de la Pau.

Segon.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya i a la Fundació Vicente Ferrer (Oficina de Barcelona: Carrer París, 71 3r, 08029 Barcelona).

Aprovació de la moció presentada pels grups d'ICV-EUIA, PSC, CiU, ERC i C's per donar suport a la commemoració del Centenari de Ferrer i Guàrdia

Al Ple Municipal celebrat el passat 21 de setembre es va aprovar la moció que vam presentar el grups municipals d'ICV-EUIA, PSC, CiU, ERC i C's per donar suport a la commemoració del centenari de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb aquesta declaració municipal donem suport durant l'any 2009 i 2010 als actes Ferrer i Guàrdia, en commemoració del seu afusellament injust, com a rebuig a qualsevol mort fruit de la intolerància ideològica, i com a manifestació de compromís amb els valors de la llibertat de pensament i consciència, de les llibertats civils i dels drets socials, claus de la emancipació progressiva de la humanitat. Molts d'aquests valors pertanyen, avui, a la més elemental cultura democràtica, però no és menys cert, per tal d'incentivar-ne la seva difusió, cal que ens comprometem permanentment a defensar-los, difondre'ls i homenatjar-ne els testimonis.

Atès que el 13 d’octubre de 1909, fou afusellat a Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, un home que havia dedicat la seva vida a millorar la vida dels altres, mitjançant la difusió dels ideals i valors en favor de l’emancipació de la humanitat, sobretot mitjançant l’ensenyament. L”Escola Moderna”, fundada l’any 1909, va ser un projecte d’aprenentatge racional en llibertat, de notable influència en els medis pedagògics més avançats del seu temps: l’aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia i la introducció d’un filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Per dur a terme l’educació que es proposa, Ferrer i Guàrdia crea l’editorial de l’Escola Moderna, que publicarà més de quaranta volums variats de contingut – des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia o gramàtica, fins a tractats més complexos- i amb la qual editarà un “Butlletí” mensual, adreçat als pares, i molt especialment als mestres, amb traduccions d’obres de pensadors i especialistes francesos, belgues, italians i americans en qüestions d’educació i d’higiene. La coeducació i l’educació no basada en distincions de classes, seran claus en aquesta filosofia.

Atès que l’atemptat perpetrat el 31 de maig de 1906 per Mateu Morral comportarà la detenció i empresonament de Ferrer i, en conseqüència, el tancament de l’Escola Moderna. Tot i l’absolució posterior, Ferrer no va poder obrir l’escola i es veié forçat a crear “La Lliga internacional per l’Educació Racional de la Infància”, organització d’abast internacional que abastava països com Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.

Atès que els fets esdevinguts durant la Setmana Tràgica de 1909 portaren Ferrer i Guàrdia a ser detingut –acusat de ser l’autor i cap de la revolta- i executat posteriorment, després d’un procés judicial militar ignominiós: el dissabte dia 9 d’octubre es constituí el consell de guerra a la Presó Model de Barcelona per judicar Francesc Ferrer. Fins i tot, les normes del procediment judicial militar, injustes com són envers l’acusat, no foren observades en el seu cas. L’estat de guerra havia cessat feia temps, i la llei normal del país havia reprès la seva vigència. Però, amb aquesta llei les persones acusades de delictes contra l’exèrcit havien de ser jutjades per l’exèrcit, i segons un conjunt de disposicions que deixaven el pres en la posició més desavantatjosa i, malgrat les manifestacions de protesta que s’organitzaren arreu d’Europa, fou condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre a Montjuïc.

Atès que la mort de Ferrer i Guàrdia fou un crim comès per l’Estat contra un innocent, un acte d’intolerància contra els sectors de la societat que, a començaments de segle, maldaven per l’emancipació de la classe obrera, per l’accés de tothom a la cultura i per la llibertat de pensament com a primera manifestació de pluralisme.

Atès que les mobilitzacions en contra d’aquest procés han quedat recollides en la memòria històrica de moltes ciutats, així com també el reconeixement a la seva figura mitjançant monuments, escoles i escrits pe difondre’n l’estudi i l’obra. Així doncs, els enemics de Ferrer i Guàrdia el convertiren en un màrtir de la llibertat de consciència. Promogut per grups socialistes, liberals i racionalistes, el 5 de novembre de 1911 s’inaugurà, a Brusel·les, un monument a Ferrer i Guàrdia: un home nu aixecant cap al cel una torxa; és a dir, la llum símbol de la raó. L’any 1984, el monument fou traslladat a l’Avinguda Franklin Roosevelt, enfront de la façana principal de la universitat Lliure de Brusel·les.

Atès que el 13 d’octubre de 1989, el Saló de Cent fou una ocasió memorable de record de Ferrer i Guàrdia, de condemna a la seva mort i de reafirmació de l’actualitat d’algunes de les seves propostes i del seu valor com a símbol del lliure pensament.

Atès que milers de persones es van mobilitzar a París, Roma, Brusel·les i a mols altres indrets d’Europa i d’Amèrica per expressar el seu rebuig a la condemna i a la mort de Ferrer. Tant a Espanya com fora d’Espanya, Ferrer ha estat sovint anomenat “el Dreyfus espanyol”. Les semblances entre ambdós “afers” són, veritablement, claríssimes.

Atès que donar suport al centenari Ferrer i Guàrdia comporta que aquest Ple Municipal, seu de la representació sobirana de la ciutadania del nostre municipi, faci explícit el seu homenatge envers tots aquells i aquelles que han treballat per la defensa dels valors de la tolerància, la laïcitat i el progrés, fonaments de la convivència civil i de la pau social, eixos d’una democràcia inspirada per la igualtat d’accés a les oportunitats, sense distincions ni discriminacions, drets o privilegis fruit de l’adscripció dels ciutadans i ciutadanes a qualsevol cosmovisió filosòfica o espiritual.

Atès que la tolerància és el medi natural de vida del pluralisme, un dels valors superiors consagrats a l’article primer de la Constitució. La tolerància és el respecte als altres i impedeix el racisme, la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme ideològic i religiós.

Atès que la veritable tolerància només pot existir en una societat laica. La laïcitat és l’expressió de la pacífica i enriquidora convivència de totes les idees –excloent- ne tan sols aquelles que pretenguin imposar-se per la força- expressió, també de la inexistència d’una única veritat amb majúscules, del dret individual i col·lectiu al lliure examen de totes les qüestions.

Atès que les llibertats i els drets civils han de garantir-se a tots els ciutadans en igualtat de condicions, cosa que exigeix una actuació fonamental de les Administracions públiques per a promoure condicions generals d’igualtat en l’accés a la salut, l’habitatge, l’ensenyament, la cultura i el medi natural.

Atès que el centenari de l’afusellament injust de Francesc Ferrer i Guàrdia, doncs, és una data significativa per reprendre el seu testimoni, rememorar la seva figura, refermar la vigència del seu pensament i dels valors socials i pedagògics que va impulsar.

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, CiU, ERC i C's proposen al Ple municipal l’adopció dels següents acords,

S'acorda:

Primer- Aprovar la declaració per a la commemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia i la seva figura.

Segon- Donar suport als actes commemoratius del centenari Ferrer i Guàrdia al conjunt de Catalunya amb una aportació genèrica de 600€ a la Fundació que porta el seu nom.

Tercer- Col.laborar i ajudar en les iniciatives del Centenari, així com les dirigides a recuperar i compendiar els fons documentals i arxivístics de la vida i obra de Ferrer i Guàrdia i a preservar el record del Pedagog i lliurepensador al municipi.

Diada Nacional de Catalunya: Presència d'UDC a Sant Boi de Llobregat

El propassat 11 de setembre van acompanyar al Comitè Executiu Local de Sant Boi, i a la Regidora als actes institucionals que es van celebrar a Sant Boi el Sr. Joan Recasens - President Intercomarcal d'UDC a Barcelona-Comarques i Diputat de CiU al Parlament de Catalunya- i el Sr. Benet Maimí- President Intercomarcal del Maresme i Diputat de CiU al Parlament de Catalunya-.

El nombre d'aturats registrats a Sant Boi ha augmentat gairebé un 60% durant els darrers dotze mesos

Respecte del mes d'agost de 2008, a l'actualitat hi ha 2.467 aturats més que els registrats en aquell moment, el que suposa un increment del 58,1%. Homes i immigrants són els col.lectius més perjudicats. Per sectors, el més perjudicats han estat la construcció, amb un increment del 81% d'aturats, i els serveis, que registren un 61,7% més d'aturats que fa un any.

A la conclusió del mes d'agost el nombre d'aturats és de 6.712 persones, un 58,1% més que fa un any. L'increment de l'atur ha afectat més els homes que les dones: respecte d'agost de 2008, hi ha 1.527 homes aturats més i 940 dones aturades més que fa dotze mesos, el que es tradueix en increments relatius del 78,3% i del 41% respectivament. L'atur registrat entre la població jove ha augmentat un 59,4%.

L'impacte de l'atur el darrere any entre els treballadors immigrants ha estat molt superior a la mitjana, un 110%, encara que tal i com passa entre la població en general, els homes són més perjudicats que les dones: el nombre dels treballadors immigrants homes en atur és un 120% superior, mentre que entre les dones l'increment és del 95%.

Per sectors, els serveis i sobretot la construcció són els que veuen incrementat en major proporció el seu nombre d'aturats, un 61,7% els serveis i un 81% la construcció. A la indústria trobem un 43,1% més d'aturats. Entre els treballadors immigrants, en canvi, a més de la construcció el sector industrial és el segon que ha generat un major increment de l'atur dins d'aquest col.lectiu.

El total d'aturats es situa en 6.712 persones, un 4,6% més que al mes de juliol.

L'atur es va incrementar durant el mes d'agost en 294 persones, de les quals 203 són homes i 91 són dones. Entre els treballadors immigrants l'atur va crèixer només entre els homes, 23 persones més, mentre que entre les dones estrangeres l'atur pràcticament és el mateix que un mes abans, registrant-se tan sols una aturada estrangera menys que al mes de juliol.

Per sectors, el sector serveis és el que més nous aturats aporta, amb 117 persones aturades més que al juliol, encara que en termes relatius la construcció és el sector que pitjor comportament va registrar, amb un increment del 10%, el que equival a 100 persones aturades més. La indústria va veure incrementat el seu nombre d'aturats en un 5,4% , 78 persones més.

La taxa d'atur a Sant Boi, que és del 15,2%, es situa 1,5 punts per sobre de la registrada al Baix Llobregat, el mateix diferencial que respecte del conjunt de comarques de la demarcació de Barcelona, i és 1,7 punts superior a la del conjunt de Catalunya.

Manifest d'Unió Democràtica amb motiu de la Diada

MANIFEST D’UNIÓ DEMOCRÀTICA AMB MOTIU DE LA DIADA

Catalunya torna a viure la seva festa nacional. Aquest any la Diada de l’Onze de Setembre torna a ser una jornada festiva de reflexió que ens ha de servir per fer un pas endavant i afrontar les qüestions importants que hem de resoldre com a país.

D’una banda, som a les portes d’una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que ens vam atorgar tots els catalans. Convençuts de la seva constitucionalitat, Unió Democràtica de Catalunya continua defensant que cal esperar la sentència abans de prendre una decisió. No estem d’acord amb l’espectacle que durant l’estiu han donat els partits del govern tripartit. Novament han fet la guerra pel seu compte i tots plegats han posat de manifest per enèsima vegada la nul·la cohesió i la manca d’unitat del govern de la Generalitat. La prioritat d’Unió Democràtica continuarà sent i es mantindrà ferma en la defensa dels interessos de Catalunya.

Malauradament altres problemes molt greus preocupen els ciutadans. La crisi econòmica, lluny de resoldre’s, continua incrementant les llistes de persones que han perdut la seva feina. La mala gestió dels nostres governants, a la Generalitat i a Madrid, fan que Catalunya i Espanya encara siguin al fons del pou, mentre altres països veïns comencen a veure la llum. El governs de Zapatero i de Montilla no han pres mesures contra la crisi i les poques que han pres han pres han estat erràtiques, lentes, costoses i sobretot ineficaces. No hi ha una estratègia clara i coherent i només s’han pres mesures populistes que s’han demostrat insuficients i cares. S’han malbaratat molts recursos posant pedaços en lloc d’anar al fons de la qüestió i facilitar la liquiditat de les empreses i abordar les reformes estructurals financeres, econòmiques i laborals que el nostre país necessita. La demagògia del govern Zapatero ha fet fracassar el diàleg social i ha generat confusió en l’opinió pública en afirmar que la reforma laboral és el mateix que acceptar l’acomiadament lliure. No és cert. No és demana això, ans al contrari: mesures que creïn ocupació i que introdueixin el concepte de la flexiseguretat.

Ara cal recuperar el temps perdut i fer front a la crisi amb mesures que realment afavoreixin l’economia i la creació de llocs de treball. Cal fer-ho conjuntament amb totes les forces polítiques perquè la situació és greu i és necessari l’esforç de tothom. Unió ho entén així i ho ha estat demanant des de CiU, tant al Parlament de Catalunya, on som la principal força política, com a les Corts de Madrid. Malauradament fins ara no ens han escoltat. Fan venir esgarrifances les últimes propostes del govern socialista d’apujar impostos per fer front a la crisi. Aquesta mesura només perjudicarà les classes mitjanes, les pimes, els autònoms i els treballadors i farà impossible la creació de llocs de treball. No és així com sortirem ràpidament de la greu situació econòmica que vivim.

Unió Democràtica demana una resposta conjunta, responsable i ferma a la situació que es generi arran de sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i per aquest motiu reclamem una posició unitària per afrontar la crisi econòmica. El govern tripartit sap que hem donat suport al govern quan ha calgut i quan el país ho ha necessitat. Hem posat els interessos de país per davant dels de partit, justament el contrari del que habitualment fan les forces polítiques que donen suport a la Generalitat. Ho vam fer amb la llei d’educació i amb el pacte d’innovació i recerca, per exemple, i no dubtarem a tornar-ho a fer quan la decisió sigui bona per a Catalunya. Sempre hem sabut que el que és bo per a Catalunya ho és per a tots i que mai allò que pugui perjudicar Catalunya tindrà el nostre suport.

Però, gaudim avui de la nostra festa nacional i demà continuarem treballant per fer una Catalunya més plena, més rica i més triomfant.

Visca Catalunya!

11 de setembre de 2009

Què es celebra el dia 11 de Setembre?

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l'arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".

Les entitats i els partits polítics tradicionalment fem ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès a Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió.

Mort Franco, en 1976 es va tornar a celebrar la Diada a Sant Boi de Llobregat, lloc on es va enterrar Rafael de Casanovas.

Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.

Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.

Espero comptar amb la vostra assistència el proper dia 11 de setembre a les 10:00 h. a l'esglèsia de Sant Baldiri (a Sant Boi de Llobregat) on UDC juntament amb altres forçes politiques celebrarà la Diada Nacional de Catalunya i farà la tradicional ofrena floral davant de la tomba de Rafael Casanova.

Els barracons s'han doblat des de que governa el tripartit

CiU denuncia que els barracons s'han doblat des de que governa el tripartit , i que encara falten gairebé 11.000 places de llars d'infants per arribar a les 30.000 promeses pel 2008.

CiU denuncia que es consoliden els efectes negatius de la politica d'educació del tripartit. El Govern no fa una planificació adequada, actua amb improvisació i a cop de titular de diari. Aquesta mala planificació, que oblida la vessant pedagògica i se centra en el rèdit electoral, estressa els ensenyants i desorienta les famílies.

Tres grans exemples d'aquesta manca de planificació i improvisació,

1. INCOMPLIMENT DE LES 30.000 PLACES DE LLARS D'INFANTS PROMESES L'ANY 2004

- Un any més tard de la finalització del Pa per a la creació de 30.000 places de llars d'infants 2004-2008, segons dades del propi Departament d'Educació, encara en falten gairebé 11.000

- Però, a més a més, les dades demostren que amb les places que s'han creat únicament es pot cobrir el creixement vegetatitu, però no es produeix un increment real de serveis a la infància.

Malgrat les promeses i els anuncis, es manté la ràtio de places del darrer curs del Govern de CiU.

Així, en el curs 2003-2004, corresponia una plaça (entre escoles públiques i privades) per cada tres infants (3,13), mentre el curs 2008-2009 continua corresponent una plaça cada tres infants (2,95).

2. DES DE QUE GOVERNA EL TRIPARTIT, S'HA DOBLAT EL NÚMERO DE BARRACONS, malgrat que el pressupost de la Generalitat s'ha doblat. On està la despesa en polítiques socials? Això demostra que no existeix una planificació.

- El curs 2003-2004 hi havia 527 mòduls pefrabricats, mentre que el curs 2009-2010 n'hi haurà 1.046, 79 més que el curs passat.

- Amb els governs de CiU pujava la immigració i baixaven els barracons, en canvi ara amb el tripartit s'estabilitza l' arribada d'immigrants però es disparen els mòduls.

- Girona (232), Tarragona (169) i Maresme-Vallès Oriental (152) són les zones de Catalunya on més creixen els barracons. Al Baix Llobregat hi haurà 46 barracons. Això, és una nova mostra del desequilibri territorial que aplica el tripartit.

- Cal denunciar que durant els anys del tripartit, la construcció de noves escoles i les ampliacions han tingut un augment gairebé imperceptible i amb una baixada aquest proper curs respecte l'anterior, (94 el curs 2004-2005; 108 el curs 2008-2009; 98 el curs 2009-2010), mentre els mòduls prefabricats s'han disparat. Aquesta és l'emprenta Montilla.

- Així mateix, durant els anys del tripartit, hi ha hagut una disminució en la construcció de nous centres i un augment de les obres de reforma i ampliació:

Curs 2005-2006: 29 reformes i ampliacions / 54 centres nous

Curs 2009-2010: 61 reformes i ampliacions /37 centres nous

3. REPARTIMENT DELS ALUMNES ESTRANGERS

La distribució dels alumnes estrangers entre centres públics i centres concertats s'ha mantingut durant els anys del tripartit (84-85% / 15%). La raó és que la planificació del departament només ha permès créixer significativament l'escola pública (153.437 places enfront les 16.254 de la concertada). L'escola concertada ha assumit un 80% del seu creixement en alumnes immigrants, mentre que a l'escola pública, només un 42,04% de les noves places han estat ocupades per alumnes immigrants, però és evident que el tripartit no pot dir que es busca la corresponsabilització (pública-concertada) en l'escolarització dels alumnes estrangers si només deixar crèixer una part del sistema.

CiU també denúncia que l'inici del curs 2009-2010 certifica el fracàs del tripartit en relació a la Formació Professional. Malgrat la crisi econòmica, pràcticament no augmenta l'oferta de FP i de programes de qualificació professional. L'increment de places noves dels estudis professionalitzadors és només d'un 7,1% (7.078 places noves), quan l'increment de l'atur juvenil ha estat del 102% en el darrer any (65.000 nous aturats).

Pel que fa a la polèmica sobre la implantació d'ordinadors a les escoles, CiU lamenta l'excés d'improvisació i de propaganda política i alhora que ningú no parli de la vessant pedagògica.

Permetrà aquesta modalitat personalitzar l'aprenentatge? Millorarà la qualitat de l'ensenyament? Es millorarà el rendiment dels alumnes? CiU considera que no es pot inventar cada any una cosa nova per tapar el fracàs del curs anterior.

Malgrat que Catalunya té competències en educació, el tripartit ha demostrat un cop més la seva subordinació al PSOE i s'ha precipitat a l'hora d'implementar una mesura proposada pel govern espanyol.

CiU aposta per fer entrar paulatinament les noves tecnologies a l'escola. En aquest sentit, CiU posa de manifest que els centres han optat per substituir el llibre per l'ordinador, no han pogut valorar el contingut curricular perquè em moltes matèries no està fet. Optar per la substitució és optar pel llibre únic.