dimarts, 23 de març del 2010

Aprovació inicial del nou reglament del mercat municipal Centre- La Muntanyeta

El passat ple del passat 22 de març el grup municipal de CiU a Sant Boi de Llob. vam votar a favor de l'aprovació inicial del nou reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta.
Atès que en data 10 de juliol de 2009, per decret del Regidor de Mercats es va incoar expedient per a l'elaboració d'un nou reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta, i es va designar una comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'esmentat reglament.
D'acord amb l'establert a l'article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i als articles 60 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, sobre el procediment per a l'aprovació de les ordenances i reglaments;
Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervencó municipal de data 09/03/2010
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
Primer- Aprovar inicialment el nou Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, que deroga el reglament del mercat municipal vigent actualment.
Segon- Sotmetre a informació pública aquest acord i el text del Reglament pel termini de 30 dies, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d'edictes de l'Ajuntament, a fi que s'hi puguin presentar al.legacions, reclamacions o suggeriments. El termini d'informació pública començarà a comptar des de l'endemà de la darrera de les publicacions oficials esmentades.
Tercer- Disposar que, si no s'hi formula cap al.legació ni reclamació durant aquest termini d'informació pública, del Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, que ara s'aprova inicialment, quedarà aprovat definitivament, i es procedirà a la seva publicació integra, en el Butlletí Oficial de la Província, d'acord amb el que preveu l'article 70.0 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, modificada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local.
Amb l'aprovació inicial del nou Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat s'afegeix al redactat aspectes que no es recollien. Per exemple al punt 1 de l'article 31: "Les persones titulars dels llocs o espais de venda poden tenir els treballadors assalariats i treballadores assalariades que precisin per vendre d'acord amb la legislació vigent." S'afageix: "Tanmateix podran disposar de la col.laboració d'aquells familiars o parelles de fet que d'acord amb la legislació vigent no estan subjectes a la condició de treballadors assalariats".
També, es fa per una modificació d'articles aprovant un nou redactat. Per exemple el punt 1 de l'article 32 de l'anterior Reglament d'aquest mercat municipal s'establia que "l'horari de mercat seria de dilluns a divendres de 8 a 14 hores del mati i dissabte de 8 a 15 hores, i a la tarda de dimarts a dijous de 17 a 20 hores i divendres tot el dia. Fora d'aquest horari el mercat romandria tancat al públic, excepte els dies festius especialment autoritzats anualment". Amb el nou redactat aquest mateix punt 1 de l'article 32 s'estableix que "l'horari del mercat serà de dilluns a dissabtes de 8:30 a 14 hores i de dimarts a divendres de 17 a 20:30 hores. Fora d'aquest horari el mercat romandrà tancat al públic, excepte els dies festius especialment autoritzats anualment".
Amb la nova aprovació inicial del nou reglament aprovada al darrer ple municipal amb el suport del PSC-PSOE; ICV-EUIA-EPM; ERC; C's i CiU, i amb l'abstenció del PP es recollen canvis en més d'una desena d'articles, actualitzant el reglament amb les necessitats i temps actuals.

Desigualtat salarial


El passat ple del dia 22 de març el Partit Popular va presentar una moció:
"Aprovació de la moció presentada pel Grup Municipal del Partit Popular en relació al Dia Internacional de la Mujer Trabajadora" on reinvidicava la no discriminació salarial de la dona a Espanya i presentava els següents acords (que he traduït al català),
Primer- Fomentar el treball femení com l'objectiu d'assolir les tases d'ocupació establertes per la Unió Europea a l'Agenda de Lisboa.

Segon- Combatre la discriminació salarial femenina, fent efectives les mesures aprovades al Congrés dels Diputats el 6 de maig de l'any passat a la propossició no de Llei del grup parlamentari Popular contra la discriminació salarial femenina.

Tercer- Garantitzar el efectiu compliment de l'article 45 de la Llei per la igualtat efectiva de dones i homes que estableix que les empreses de més de 250 treballadors hauran d'elaborar plans d'igualtat.

Quart- Establir polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar com són: el foment de les jornades a temps parcial, el teletreball, la flexibilitat de horaris, etc.
Cinquè- Donar trasllat d'aquests acords al President del Govern, a la Ministra d'Igualtat, al Ministre de Treball i Seguretat Social i als portaveus parlamentaris de les Corts.

El PSC-PSOE, ICV-EUIA, ERC van votar en contra de la moció; C's i PP van votar a favor i CiU vam fer una abstenció a la moció.

Tot i fer una valoració deficitària del contingut del text de la moció presentat per el Partit Popular de Sant Boi de Llobregat (omissió al Departament de Treball què té les competències transferides, ...) com a CiU no podiem obviar que les desigualtats de gènere i concretament salarials al mercat laboral persisteixen, i són una realitat.

Segons l'últim informe elaborat enguany per els principals sindicats majoritaris a Catalunya amb motiu del Dia de la Dona Treballadora el 83% de les dones catalanes treballen en el sector dels serveis que està menys valorat i més mal remunerat, i guanyen al voltant d'un 30% menys que els homes.

Segons dades del 2009, la femenització dels sectors situa les dones en una posició desaventatjosa al mercat laboral, i se suma a altres formes de discriminació indirecta. Entre les quals hi ha, els contractes temporals -els tenen el 19% de les assalariades-; la jornada parcial -el 21%-; la falta d'antiguitat -el 23% fa menys d'un any que treballa en la mateixa empresa, i la seva absència en alts càrrecs -només una de cada tres directives és dona-.

Els sectors més femenitzats són el comerç i l'hosteleria -el 27,2 de dones es dediquen a això- l'administració pública -el 26,3% de dones respecte al l'11,7% d'homes-; els serveis professionals, administratius- el 12.1%- i l'oci i treball domèstic -11,6%-.

Sobre la bretxa salarial entre els dos sexes, el 58,4% de les assalariades guanyen menys de 1.200 € mensuals respecte del 40,2% dels assalariats, i el 35% de treballadors obté més de 2.100 € mensuals respecte del 21,6% de les dones.

Alhora, les diferències salarials entre homes i dones s'incrementen a nivell de rendes superiors; el 10% d'homes amb salaris més baixos guanyen 4.700 € a l'any més que les dones, mentre que el 10% amb salaris més alts guanyen uns 8.800 € més.

En relació amb les taxes d'ocupació, el 29,9% de les dones estan "inactives" respecte del 15,3 % dels homes, i tan sols el 59,4% estan ocupades respecte del 70,1% de l'altre sexe, tot i que hi ha menys dones desocupades -el 10,7% respecte del 14,6%.

dilluns, 22 de març del 2010

CiU aconsegueix al Congrés que l'administració hagi de pagar a 30 dies i les empreses a 60 a partir de l'any 2013 sense excepcions


El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per unanimitat una proposició de llei de CiU de modificació de la llei de morositat que redueix de forma progressiva els terminis de pagament de deutes pendents etre empreses i de l'administració. D'aquesta manera, l'any 2013, les empreses hauran de pagar a un màxim de 60 díes i l'administració a un màxim de 30, sense la possibilitat que les parts puguin acordar endarreriments en els pagaments.
Una de les conseqüències més negatives de l'actual crisi econòmica és la manca de liquiditat. En aquesta situació, un augment de la morositat genera importants càrregues financeres, administratives i problemes de liquiditat que no només pertorben la seva activitat habitual, sinó que en la conjuntura actual, poden arribar a amenaçar la seva continuïtat, sobretot si qui es veu afectat per la morositat són microempreses, mitjanes empreses, autònoms o professionals. En definitiva, la morositat avui en dia és la primera causade mortalitat de moltes petites i mitjanes empreses del nostre país, i per tant, per extensió és també una de les principals causes de l'atur a l'economia productiva.

En virtut de la proposició de llei aprovada avui es reduiran els terminis de pagament de deutes de la següent manera:
* Terminis de pagament de deutes de les administracions públiques:

Des de l'entrada en vigor de la llei fins a 31 de desembre de 2010 es redueix a un màxim de 55 dies.
- Màxim de 50 dies el 2011.
- Màxim de 40 dies el 2012.
- Màxim de 30 dies el 2013.

* Terminis de pagament de deutes entre empreses:
- Màxim de 85 dies des de l'entrada en vigor de la llei fins al 31 de desembre de 2011
- Màxim de 75 dies el 2012
- Màxim de 60 dies el 2013

Aquests terminis de pagament seran obligatoris una vegada entri en vigor la llei i es decarta la possibilitat que puguin ampliar-se si s'assoleix un "pacte entre les parts" contractants, en contra del que proposava el PSOE.
Cal recordar que el passat 25 de febrer CiU ja va defensar una proposició de llei al Parlament perquè la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes paguessin a un màxim de 30 dies. En aquella ocasió, el tripartit hi va votar en contra.
A més a més, la llei estableix que el termini de pagament del deute a un proveïdor començarà a comptar després de la dats de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, i no per tant, des de que es rep la factura, que sempre es pot demorar més.
Així mateix, es crea un Observatori estatal de Morositat dependent del Ministeri d'Indústria amb la participació de les associacions multisectorials d'àmbit estatal i autònomic així com la plataforma multisectorial contra la morositat per realitzar un seguiment específic de l'evolució dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials, així com dels resultats i l'eficàcia de la llei. El Govern espanyol remetrà anualment un informe a les Corts sobre la situació dels terminis per analitzar l'eficàcia d'aquesta llei.
També s'estableix la indemnització per les despeses de cobrament. Quan es produeixi una demora, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la demora. En la determinació d'aquests costos de cobrament s'aplicaran els principis de transparència i proporcionalitat respecte al deute principal. La indemnització no podrà superar, en cap cas, el 15% de la quantia del deute, excepte en els casos en què el deute no superi els 30.000 euros en els quals el límit de la indemnització estarà constituït per l'import del deute. El deutor no estarà obligat a pagar la indeminització establerta en l'apartat anterior quan no sigui responsable de l'endarreriment en el pagament.
Aquesta mesura aprovada avui no només ha de permetre donar una major liquiditat a les empreses, sinó que a més, pot enviar un missatge de confiança que sempre ajuda a reactivar l'activitat econòmica. El pagament a uns terminis raonables és una mesura compartida amb els agents socials i econòmics del nostre país.
En aquest sentit, el que no pot ser és que les administracions, que són les primeres que han de predicar amb l'exemple, esdevinguin molt sovint les primeres moroses del seu àmbit territorial o sectorial. L'administració sempre ha de formar part de la solució i no pas del problema. L'administració també ha d'ajudar a posar seriositat al mercat.
Si les administracions són moroses, en tant que grans consumidores de bens i serveis, i per tant, deutores directes o indirectes de milers i milers d'empreses, poden generar grans costos, fins al punt de posar en risc la continuïtat de la seva activitat. Les empreses es veuen obligades a assumir un paper que no els toca: finançar l'activitat de l'administració.
En aquest sentit, la modificació de la llei de la morositat que s'ha aprovat té un punt dèbil: els ajuntaments no estan en disposició de complir amb aquests terminis, atesa la seva delicada situació financera. Per aquest motiu, CiU emplaça el Govern espanyol a assumir d'una vegada per totes la reforma del finançament dels ajuntaments.
Mentrestant, tenint en compte que aquesta reforma no pot ser immediata, per exemple, es podria dedicar el 60% dels 5.000 milions del fons local a despeses corrents. També es pot revisar el funcionament de l'Institut de Crèdit Oficial per corregir els obstacles que impedeixen als ajuntaments accedir a les linies de crèdit que es concedeixen a través d'aquest institut. Una altra mesura seria recórrer al "factorin" financer, de manera que el deute pugui ser satisfet per altres entitats.

dimecres, 17 de març del 2010

CiU proposa solucions concretes al problemes concrets del teixit productiu



El proper 23 de març es debatrà a Madrid les propostes de CiU sobre la reducció dels terminis de pagament; front català contra la pujada de l'IVA; pla d'austeritat de l'administració; mecanismes de crèdit i aval públics; front dels partits catalans a Madrid per marcar la politica econòmica.


CiU ja fa temps que ve demostrant el seu esperit positiu, la seva constància i la seva tenacitat per tal de buscar solucions a la crisi econòmica i als efectes que té sobre el teixit productiu i sobre les persones. Tenim ganes de col.laborar i aconseguir coses concretes, i en aquest sentit, serem a qualsevol lloc, a Catalunya, a Madrid i a Brusel.les, on es puguin aportar solucions, que és precisament el que espera i reclama la gent.

La realitat és, però, que no ens acabem de sortir, ja que de la trobada entre Govern, partits i agents socials al Palau de la Generalitat no n'ha sortit cap acord concret.

La ciutadania i el món econòmic en general reclamen solucions concretes i no grans declaracions.

En el Ple monogràfic sobre la crisi que es va celebrar fa quinze dies al Parlament el tripartit va rebutjar votar cap de les propostes presentades per CiU.

Algunes de les mesures propasades per CiU han sigut,

1. Lluita contra la morositat. El 23 de març es votarà a Madrid una proposició de llei per escurçar els terminis de pagament entre empreses (a 60 dies) i entre les administracions i les empreses (a 30 dies) per equiparar-nos a Europa. CiU ha proposat que de la reunió en sortís un acord dels partits per votar tots aquesta proposta al Congrés. El govern no ho ha acceptat.

2. Contra la pujada de l'IVA. Hem proposat un front comú en contra de la pujada de l'IVA el mes de juliol, ja que tothom hi està en contra: empresaris, sindicats, i fins i tot el Conseller d'Economia.

3. Pla d'austeritat a l'administració perquè no es llenci ni un euro. Un pla que hauria de ser concret, programa per programa, amb un calendari, amb uns objectius, i amb una avaluació del seu compliment.

4. Fer funcionar els instruments del crèdit i aval públics.

5. Necessitat d'impulsar a Madrid una reforma laboral, tenint en compte que tenim un atur d'un 17% (19% a l'Estat), el doble d'atur que la UE, un 38% d'atur juvenil o un 55% de temporalitat en els joves.

6. Front comú dels partits catalans a Madrid per defensar els acords que s'aprovin a Catalunya i per liderar la politica econòmica de l'Estat pensant en el nostre país.

diumenge, 7 de març del 2010

Manifest per commemorar el dia 8 de març: Dia Internacional de les Dones



"100 anys fent possible la igualtat"

Avui 8 de març de 2010, commemorem el Dia Internacional de les Dones. I aquest any ho fem de forma especial. Recordem que fa 100 anys Clara Zetkin va llançar la proposta d'aquesta celebració amb l'objectiu de promoure el sufragi universal femení, i la pau i la llibertat per a tothom.

En aquests 100 anys, milions de dones dels cinc continents s'han unit i han lluitat incansablement per reveindicar drets de ciutadania històricament negats a les dones.

I s'han aconseguit veritables avenços per a les nostres societats que, en la mesura que esdevenen més igualitàries, són també més democràtiques i justes. Però són encara molts, i molt importants, els reptes que ens queden per assolir.


Avui, en un context de crisi econòmica i financiera mundial, que afecta molt especialment les dones, és molt important seguir treballant per la igualtat de dones i homes i seguir reivindicant la seva presència en tots els espais de la vida. És per això que,
* reivindiquem adoptar mesures positives per tal d'afavorir:

- el seu accés a un lloc de treball, a l'habitatge digne i a la capacitació professional.

- la no discriminació salarial i un salari just que els permeti fer front a les seves responsabilitats familiars; i,
- l'eliminació de la bretxa digital que els limita l'accés a la informació i a la participació social.


* reivindiquem programes específics per totes aquelles dones en situació de vulnerabilitat:

- les dones grans amb discapacitats, les vídues, les aturades amb responsabilitats familiars a càrrec, les dones migrades amb dificultats d'integració, les víctimes de violència, o les malaltes de sida.
* reivindiquem que es prenguin en consideració les aportacions de les dones en l'exercici del poder polític:


- les mesures encaminades a la conciliació dels temps de treball, familiar, personal i d'oci;
- les mesures per afavorir la corresponsabilitat d'homes i dones en les tasques domèstiques i de cura d'infants i persones grans, dependents per tal que no siguin les dones qui carreguin amb tot el pes de la responsabilitat; i,

-l'ordenació de territoris, pobles i ciutats que tingui en compte les necessitats de les persones pel que fa a la mobilitat: accés als serveis públics, desplaçaments al lloc de treball; o pel que fa a la seguretat.
* Avui també, davant la situació de violència i abús sexual que pateixen les nenes i les dones de tot el món, especialment en els llocs de conflicte armat;
- reivindiquem que parin les guerres i que es protegeixin nenes i dones que en són les víctimes innocents.
- reivindiquem que es persegueixi aquells qui trafiquen amb dones per explotar-les sexualment.


En definitiva, en un dia com avui, volem expressar la nostra confiança en els avenços socials per tal que la tan desitjada igualtat entre dones i homes sigui una realitat aconseguida al 100% a mig termini. Però també volem expressar el nostre compromís de continuar lluitant per a la igualtat de drets i d'oportunitats, per tal que la nostra sigui una societat més justa i més democràtica.

dilluns, 1 de març del 2010

El comportament de l'atur al febrer de 2010


Segon mes consecutiu de fort increment de l'atur registrat a Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar de manera important durant el mes de febrer, tal i com ja va passar al gener; la taxa d'atur va enfilar-se el 17,45% de la població activa, sis dècimes més que al mes anterior.

Dones i sobretot joves van ser els col.lectius més perjudicats durant el mes de febrer per l'increment de les xifres d'atur registrat: la taxa d'atur entre les dones va augmentar set dècimes i es va situar al 18,5% de la població activa femenina; entre els joves l'evolució va ser encara més negativa, augmentant la taxa d'atur un punt percentual en tan sols un mes situant-se en el 18%.

En relació a un any abans, la taxa d'atur registrat és 3,8 punts superior, registrant-se el mateix augment entre homes i dones. Entre la població jove la taxa d'atur ha augmentat 2,1 punts en els darrers dotze mesos.

Febrer 2010

Taxa d'atur: 17,4%
Taxa d'atur masculí: 16,5%
Taxa d'atur femení: 18,5%
Taxa d'atur juvenil: 18,0%

Gener 2010
Taxa d'atur: 16,6%
Taxa d'atur masculí: 16,0%
Taxa d'atur femení: 17,8%
Taxa d'atur juvenil: 17,0%

Febrer 2009
Taxa d'atur: 13,6%
Taxa d'atur masculí: 12,7%
Taxa d'atur femení: 14,7%
Taxa d'atur juvenil: 15,9%

L'atur registrat a Sant Boi es situa en 7.644 persones, un 27,6% més que fa un any.

La xifra d'atur registrat a Sant Boi va situar-se e les 7.644 persones, el que en relació a un any abans suposa 1.655 persones aturades més, un increment del 27,6% en termes relatius. El col.lectiu que més ha incrementat en aquests termes el seu nombre d'aturats és el de treballadors/res estrangers, amb un 43% d'increment.

Durant el període comprès entre el febrer de 2009 i febrer de 2010 l'atur va augmentar en 901 homes i 754 dones, el que suposa un 29 i un 26% d'augment respectivament. La població jove no s'ha vist tan afectada per l'increment de l'atur registrat, tot i que es registren 219 joves aturats més que fa un any, un increment del 13,5%. Tot i això, el nombre de persones en situació d'atur que busquen el seu primer lloc de treball ha augmentat molt el darrer any, un 73%. Com ja s'ha apuntat, el col.lectiu de treballadors/res estrangers és el que més pateix la crisi i l'augment de l'atur: un 43% d'increment del nombre d'aturats en un any.

Per sectors, la construcció ja no és la que més nous aturats registra en termes relatius, molt probablement degut a que va ser el primer sector a ajustar-se a l'actual conjuntura econòmica. en termes absoluts el sector servei és sempre el que més nous aturats aporta pel seu pes específic sobre l'economia, però en termes relatius la pujada de l'atur a aquest sector és similar a la mitjana i a d'altres sectors com ara la indústria i la construcció.

Durant el mes de febrer van registrar-se 248 aturats més que al gener en Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar durant el mes de febrer un 3,4% en relació al gener, el que suposa 248 aturats més. Al febrer ha augmentat més el nombre de dones en situació d'atur (augment de 138 persones, un 3,9%) que el nombre d'homes aturats (augment de 110 persones, un 2,8%). En termes relatius on més ha augmentat l'atur durant el febrer és entre el joves, que registren 106 aturats més que fa un mes, un 6,1% d'increment.
Bona part d'aquest important augment del nombre d'aturats joves ve donat pel fort augment del nombre de persones aturades que busquen el seu primer lloc de treball, que durant el febrer ha pujat en 52 persones, un 24,6% d'increment. La major part d'aquest increment cal imputar-lo a joves estrangers que busquen el seu primer lloc de treball, que han augmentat en 32 persones, un increment relatiu de gairebé el 40% en tan sols un mes.

L'únic sector que no augmenta el seu nombre d'aturats és el primari, que registra exactament el mateix nombre de desocupats que el mes anterior, però aquest sector pràcticament no té incidència sobre les dades globals. L'increment més important, en termes tant absoluts com relatius, el registra el sector serveis, amb 169 aturats més, un augment del 4%. La indústria incrementa el seu nombre d'aturats un 0,6%, i la construcció un 1,3%.

L'atur a Catalunya s'enfila 13.404 persones el mes de febrer.

Les dades dels Serveis Públics d'Ocupació del ministeri de Treball corresponent al mes de febrer han registrat un augment de 13.404 persones a Catalunya. Una xifra que situa l'atur en 597.287 persones desocupades.
Pel conjunt de l'Estat les dades d'atur corresponents al mes de febrer registren un increment de 82.132 desocupats (2,03% respecte al mes anterior). D'aquesta manera l'atur registrat s'ha situat en 4.130.625 persones.

L'augment de l'atur al febrer és gairebé la meitat que el del mateix mes de l'any passat que va ser de 154.058. En termes interanuals l'increment és de 648.766 desocupats (18,6%). El nombre de nous contractes signats el febrer va sumar 151.635 operacions el febrer, cosa que suposa un 6,45% més que el gener i 4,21% més que fa un any. Tot i això, el nombre de contractes temporals d'aquests 151.635 signats, va ser de 129.607 operacions, a l'entorn del 85% de les signatures registrades.

Des del juliol del 2009 el nombre d'aturats registrats va acumulant mes rere mes un increment del nombre de desocupats, cosa que suposa que aquest mes de febrer ja s'apilen vuit mesos consecutius de pujades.

Des del mes de novembre del 2007 l'atur ha anat pujant tots els mesos a excepció del mes de juny del 2009, quan després de 19 mesos consecutius d'increments es va registrar una disminució de l'atur com a conseqüència de l'increment d'activitat econòmica del sector serveis per fer front els mesos de l'estiu. Després d'aquest mes de juny, l'atur no ha deixat d'augmentar i aquest febrer ja acumula 8 mesos consecutius d'increments.

Intensitat
Pel que fa a la intensitat d'increment, aquest mes de febrer la pèrdua d'ocupació i intensitat en relació amb la destrucció de llocs de treball que es va registrar el mateix mes de fa un any. El febrer del 2009 el nombre de desocupats es va incrementar de 23.730 persones, un 5,2%, i el febrer del 2008, en relació amb el mes anterior del mateix any l'augment va ser de 8.015 persones, el 2,83% més.

El comportament de la intensitat d'aquest febrer en relació amb el mes anterior ha estat d'un increment del 2,3%, per sota del 2,83% del febrer de fa dos anys i molt per sota del 5,2% de destrucció de llocs de treball del febrer de l'any passat.

Demarcacions

Per demarcacions, el nombre d'aturats a les comarques de Barcelona va arribar a 444.145, cosa que suposa un augment de 9.264 persones en relació amb el mes anterior, un 2,13% d'increment percentual. En relació amb les xifres d'aquesta demarcació de fa un any, el nombre d'aturats puja de 86.916 persones, el 24,33% més.
A les comarques de Girona, els aturats registrats el febrer van ser 57.979 persones, l'1,66% més que el mes anterior, 948 persones més, i el 24,86% més que el febrer del 2009, 11.542 aturats més.
Els desocupats a Lleida arriben fins 27.870 persones, el 2,98% més de variació intermensual, 806 persones més, i el 27,69% més d'augment en termes interanuals, 6.044 persones més.
A Tarragona, els aturats del febrer són 67.293, el 3,68% més que el mes anterior, 2.386 persones, i el 24,63% més que fa un any, 13.298 desocupats més.

Sectors
Per sectors d'activitat, el sector serveis absorbeix 347.022 persones del total dels aturats, mentre que la indústria aporta 108.285 persones, la construcció 105.425 persones i per últim l'agricultura aporta 8.171 persones.

Les persones sense una ocupació anterior que per primera vegada s'adrecen a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya per demanar una ocupació arriba fins a 28.384 persones, 2.398 persones més, gairebé un increment intermensual de l'11% més de persones que reclamen una ocupació per primera vegada.

En relació amb el mes anterior, el sector serveis és el que ha destruït més llocs de treball, amb un increment de 7.953 persones en el conjunt de Catalunya. La indústria es situa en segon lloc d'aquest rànquing de destrucció d'ocupació amb una aportació de 1.296 persones més a l'atur. La construcció es situa en tercer lloc amb un augment de l'atur de 1.197 persones i per últim l'agricultura que aporta 560 persones més, amb una especial aportació de les comarques de Tarragona que contribueixen amb aquest total amb 253 persones, poc menys del 50% del total del sector primari català.