EL BLOG DE NA MARTA PEDROSA

LA NECESSITAT D'UNA BONA GESTIÓ DELS DINERS PÚBLICS

2011-05-12T20:35:00.000+02:00

S’ha anunciat des del Ministeri d’economia que la despesa pública no podrà créixer més del que pugi el PIB (Producte Interior Brut). S’ha anunciat l’aprovació d’una nova llei que obligarà a apujar els impostos si la despesa pública és superior a la taxa de creixement de l’economia. Per tant, amb els mateixos ingressos hem de fer factible que sigui suficient per mantenir la societat del benestar i no s’incrementin els nostres impostos.

Per això necessitem una bona gestió dels nostres recursos, millorar l’eficàcia i eficiència de la gestió pública. La gestió dels recursos a l’Administració pública moltes vegades la realitzen polítics i càrrecs de confiança i/o assessors que han sigut escollits perquè s’ha prioritzat la lleialtat política deixant en segon pla les seves competències personals i professionals, ja que els criteris de la seva elecció no respon a la seva capacitació professional i/o política, solament es premia la seva fidelitat a uns colors polítics determinats, això fa que la gent poc preparada pugui ocupar càrrecs de responsabilitat. Per tant, amb aquestes premisses, no es pot aconseguir un govern dels millors i dels gestors ben preparats perquè la gestió pública sigui la més eficaç i eficient.

Els processos de selecció dels partits i ens locals haurien de ser sota criteris objectivables prioritzan les competències professionals i/o polítiques dels candidats en funció de les responsabilitats a desenvolupar en la gestió pública. D’aquesta manera es reduiria la desafecció de la gent vers la gestió dels nostres recursos econòmics i es trobarien solucions a problemes que cada vegada són més complexos i difícils de resoldre.

Senyors/res alcaldes i regidors: no es preguntin què poden fer per conservar les seves quotes de poder, la pregunta correcta és, que poden fer vostès pel seu municipi amb una gestió professional, positiva, clara i transparent per als seus ciutadans?
En temps de crisi és important que les retallades que sofreixen els ajuntaments dels ajuts del govern central es vegin reemplaçades més que mai per una bona gestió dels recursos. Cal una gestió intel.ligent i perquè això sigui possible necessitem polítics, assessors, tècnics,... preparats: amb els millors coneixements, capacitats, amb aptituds i actituds per fer una bona gestió dels diners de tots i reduir el nivell de desafecció i abstenció de la ciutadania a l’hora d’anar a votar i voler participar en la vida pública.

Marta Pedrosa

CiU: PER UN NOVA LLEI DE FINANÇAMENT LOCAL

2011-04-04T16:30:00.001+02:00

Els ajuntaments pateixen les conseqüències de la crisi per la falta d’un marc legal de finançament estable i raonable. Des de fa temps els ajuntaments estan afrontant les seves obligacions i els seus serveis amb un sistema de finançament insuficient, sense recursos propis necessaris i amb massa dependència d’ altres administracions. Les mancances del sistema de finançament local encara s’estan agreujant degut a la disminució dels ingressos municipals i sobretot per l’increment cada vegada més de la demanda de serveis d’àmbit social i del mercat laboral.

CiU té com a objectiu fer realitat una reforma estructural del sistema de finançament dels ens locals que proveeixi de recursos suficients per garantir el compliment del marc de competència real dels ajuntaments, i garanteixi, la seva autonomia financera. CIU ha plantejant la necessitat d’aprovar una nova llei de finançament dels ens locals. Si Catalunya té més diners també n’hi haurà més per als ajuntaments. És important fer conèixer a la gent que CiU continuarà plantejant, com ja ho ha fet, un nou model de finançament local. Si els ciutadans de Sant Boi ens donen la seva confiança CiU sortirà reforçada per continuar plantejant que cal aquesta reforma a nivell d’Estat.

Catalunya vol continuar sent solidaria amb la resta de l’Estat, però està tipa de veure que no ens arriben els diners, que els ajuntaments tenen sempre moltes dificultats i que l’Estat no fa els deures, Espanya ha d’escoltar a Catalunya i ho farà si la gent confia amb CiU. Per tant, per ser escoltats a Espanya cal que a Catalunya la gent doni el suport a CiU. Mentrestant els ajuntaments en aquests moments han d’aplicar el principi d’austeritat.

Marta Pedrosa Varela

Regidora de CiU

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

SANT BOI REFERENT EN SALUT MENTAL

2011-03-14T19:00:00.001+01:00

Sant Boi de Llobregat ja és referència a nivell de Salut Mental. Els darrers anys s’han fet accions en aquest sentit: l’obertura d’un nou Hospital General, la signatura d’un protocol avalat per dotze institucions, i l’acollida de congressos i jornades internacionals.
A l’any 2008, a la Marató de TV3 es va organitzar una cantada ciutadana de la cançó “boig per tu”. Amb aquest acte es volia aconseguir sensibilitzar a la població per ajudar a integrar les persones que tenen malalties mentals.
CiU va recolçar la nova marca identificativa de la ciutat de Sant Boi, que esta formada per el signe d’una clau i de l’eslogan “SB boig per tu”.
L’any 2009 se li va otorgar a Sant Boi el títol de Ciutat de la Salut Mental. La salut mental és una de les disciplines que ha sofert més canvis en quant a la seva orientació. Si fem una ullada a la seva història ens evidencia el haver passat d’un model de manicomis i d’aïllament, a un model en xarxa i rehabilitador; d’enfoc exclusivament mèdic a un model biopsicosocial, són importants aquests canvis respecte a l’atenció de les persones amb transtorns mentals.
A l’octubre de 2010 el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBC) va aconseguir la distinció de Campus d’Excel.lència Internacional per part del Ministeri d’Educació, Ciencia i Innovació. El HUBC és un campus urbà que s’estén en diverses localitats, entre elles Sant Boi de Llobregat, per tractar la recerca i la investigació en els campus científics i socials per tal de millorar la salut de les persones. A més, pretén que amb la implantació de centres universitaris o de salut, el municipi millori en aquest sentit.
Per això, CiU ha recolçat a l’Ajuntament per què Sant Boi sigui una referència en l’àmbit de la Salut Mental i per passar de ser “el poble del bojos” a ser la “ciutat de la salut mental”. Per aquest motiu, el calendari municipal 2011 a Sant Boi de Llob., s’ha dedicat a la Salut Mental. Pacients de l’àrea de rehabilitació del Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni han sigut els encarregats de fer els dibuixos.
Com a llicenciada en psicología considero que aquest és un pas més en el canvi de la inclusió social de les persones amb malaltia mental, però encara queda feina a fer.

Marta Pedrosa Varela

CiU al govern municipal de Sant Boi de Llobregat

2011-01-28T20:00:00.000+01:00

CiU a Sant Boi fem un balanç positiu de la nostra estada al govern municipal doncs s'han portat a terme projectes importants per la ciutat: la construcció dels cinemes que ha permés a Sant Boi equiparar-se al nivell d'altres poblacions veïnes, la recuperació de l'Ateneu Santboià per ser un equipament per a la ciutat, la construcció d'un nou hospital millor equipat, la construcció d'un parc de bombers, la instal.lació de contenidors soterrats, la creació de carrils bici, la construcció de noves escoles bressols municipals,... CiU com a grup polític municipal de l'equip de govern hem portat una política municipal de recolçament dels grans projectes urbanítics que des de feia molts anys estaven aparcats i que eren molt necessaris per a la ciutat de Sant Boi i per a la seva ciutadania.

Les obres que s'han executat han permés donar un salt de qualitat i de benestar a la gent de Sant Boi.

Des de CiU a Sant Boi som conscients que no tot està fet i que resta molt per fer. Volem continuar treballant en positiu com hem fet fins ara, sempre estant a prop de la gent, treballant per assolir una cohesió social i evitar l'exclosió dels sectors de població més vulnerables. Per això, CiU recolçarà, com ha fet fins ara, al govern municipal en les polítiques actives locals d'ocupació i polítiques socials.

L'experiència que des de CiU hem assolit estant al govern municipal ens ha de servir per afrontar nous reptes en el futur.

CiU a nivell local s'ha esforçat i ha aconseguit reduir les despeses a actuacions que ha gestionat. Un clar exemple ha sigut l'ajust pressupostari a la Fira de la Puríssima introduïnt propostes més creatives, per fer un estalvi pressupostari.

Només des de l'exemple la classe política podem demanar sacrificis a la resta de la societat. Entenem que no podem demanar a la ciutadania allò que no estem disposats a fer.

Volem continuar treballant des del rigor i amb l'aportació dels ciutadans i ciutadanes de Sant Boi per fer una ciutat millor.

Aprovació moció de rebuig a la sentència del Suprem contra la immersió lingüística de les escoles catalanes

2011-01-26T19:15:00.004+01:00

El ple del passat 24 de gener el grup municipal de CiU vam presentar conjuntament amb ERC, ICV-EUiA i PSC una moció de rebuig a la sentència del Suprem contra la immersió lingüística de les escoles catalanes, que exigeix a la Generalitat introduir el castellà com a llengua vehicular a l'escola.

El contingut de la moció que es vam presentar de forma conjunta és,

Atès que el Tribunal Suprem (TS) ha emès tres sentències que, basant-se en la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC), insten al Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori, és a dir, fins als 16 anys;

Atès que el Tribunal Suprem declara el dret del recurrent a què el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat ha d'adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional;

Atès que aquesta és la primera afectació directa de la retallada de l'Estatut que es produeix contra una qüestió nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacionalment com a model per preservar la llengua i per garantir la integració e les persones nouvingudes;

Atès que la conclusió és que la legislació de l'Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori envers el català i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants;

Atès que, com a càrrecs electes, no podem acceptar cap agressió en contra de la nostra llengua;

Per tot això, els Grups Municipals, ERC, ICV-EUiA, PSC i CiU, proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Manifestar el nostre rebuig a aquestes sentències del Tribunal Suprem que inteten imposar la fi del sistema d'immersió lingüística de les escoles catalanes, que ha suposat un model d'èxit.

Segon.- Manifestar el nostre suport a l'actual model d'immersió lingüística que ha portat resultats positius en l'educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement de castellà, i, per tant, mostrar el nostre convenciment que és el model que cal continuar aplicant.

Tercer.- Reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l'eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.

Quart.- Reclamar unitat a les forces polítiques i a la societat civil catalana enfront l'enèsim atac a la llengua, cultura i societat catalana.

Cinquè.- Donar suport a les accions de rebuig contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol i en defensa del model d'immersió lingüística escolar que estan sorgint des de la societat civil.

Sisè.- Instar el Parlament de Catalunya a rebutjar les sentències i a complir la Llei d'Educació a Catalunya.

Setè.- Comunicar aquesta decisió als Parlaments català i espanyol, al Tribunal Suprem, i als diferents Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

Aquesta moció presentada pels grups municipals que estem al govern municipal va ser aprovada en aquest ple.

GRÀCIES SANT BOI PER DONAR SUPORT MAJORITARI A CIU!

2010-12-17T20:30:00.000+01:00

Sant Boi ha donat suport majoritari a la candidatura encapçalada per Artur Mas en les eleccions al Parlament de Catalunya. CiU ha estat la força més votada amb 9.319 vots, 2.812 vots més que fa quatre anys. La victòria s’ha produït d’una manera homogènia a totes les comarques de Catalunya. CiU al Baix Llobregat ha guanyat més de 30.000 vots.

A CiU ens sentim responsables del suport que ens ha donat la ciutadania de Sant Boi i teniu el nostre compromís per continuar treballant per fer possible el canvi a Sant Boi. A tots i a totes les persones que ens heu donat aquest vot de confiança us volem transmetre primer el nostre agraïment, i en un acte de responsabilitat us diem que continuarem treballant per fer possible també el canvi al municipi. Hem de fer possible entre tots aixecar Catalunya.

Els canvis a nivell de representació home-dona ja han començat. El nou Parlament a Catalunya serà el més paritari de la història amb 56 diputades i Núria de Gispert, ex consellera de justicia i d’interior de CiU ja ha sigut escollida Presidenta del Parlament de Catalunya, s’ha convertit en la primera dona presidenta del Parlament. CiU n’ha sigut el primer partit pioner.
Aixi mateix, l’Artur Mas ha sigut escollit el nou President de la Generalitat i ha començat a complir amb les seves promeses: ha fet un bon govern, obert i integrat també per persones que són independents i que ha fet possible que la dona estigui present amb responsabilitats al màxim nivell.

Us desitjo a tots i a totes unes bones festes nadalenques i un millor any 2011!

Marta Pedrosa Varela
Regidora d'UDC

CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

28 N: amb CiU fes possible el canvi

2010-11-05T17:45:00.001+01:00

Les eleccions al parlament de Catalunya són molt transcendents per Catalunya. En aquestes eleccions Catalunya s’hi juga molt. Les eleccions polítiques que s’impulsin a partir de la nova legislatura marcaran l’esdevenir dels anys més immediats, però, sobretot determinaran el futur de les noves generacions.

CiU té com a prioritat lluitar contra la crisi econòmica i crear ocupació. Creiem en la iniciativa personal, en el treball, en la cultura de l’esforç, en els valors que han permès a Catalunya viure i tenir un desenvolupament sostingut.

Creiem en les empreses, veritables generadores de riqueza i també de feina, i creiem en les persones i la seva capacitat creativa, d’iniciativa i de treball. Volem garantir el dret a la feina de totes les persones i el desenvolupament econòmic al conjunt del territori.
Una de cada cinc persones en edat de treballar està a l’atur, i un de cada tres estudiants no acaba l’ensenyament obligatori. A Catalunya el nombre d’alumnes que no acaben l’educació obligatòria és del 31,5%, el doble de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea (14,8%). Catalunya és líder en atur juvenil, amb un 40%, el doble que la mitjana de la zona euro (19,9%).

Volem un país que no doni l’esquena a la pobresa. A Catalunya hi ha una taxa de pobresa de com a mínim un de cada cinc catalans, cosa que ens situa a la cua d’Europa. La pobresa afecta sobretot les dones, les persones vídues, i els infants. Cada cop hi ha més famílies pobres.

El tripartit també ha estat d’esquena a les famílies. No s’han augmentat ni les franges d’edat ni les prestacions. L’any 2010 una familia rep menys euros per fill que l’any 2003. De 2.108 euros en total (any 2003) s’ha passat a 1.914 euros (any 2010).
En l’àmbit de la salut, la realitat és que les llistes d’espera continuen augmentat. Així, mentre que a Espanya la mitjana d’espera per a les principals operacions és de 79,70 díes, a Catalunya és un 47% superior, 117,17 díes.

A nivell econòmic també cal posar de manifest la mala gestió del tripartit de les finances públiques provocant més déficit i més endeutament.

El país està tocat però no enfonsat. L’objectiu de CiU és reflotar-lo. El proper 28 de novembre és una oportunitat de passar pàgina i d’obrir-ne una nova amb un Govern fort, que actuï amb autoritat, determinació, valentia i coratge, i un Parlament amb les mateixes característiques.
CiU demana a tota la ciutadania que prengui consciència de la situació actual, assumeixi la seva responsabilitat personal i acudeixi a les urnes exercint un vot reflexiu, útil i en positiu.
El canvi solament serà possible amb un govern de CiU. Amb els vostres vots ho farem possible!

Marta Pedrosa Varela
Regidora de CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

XIIIª Trobada de Gegants del Baix Llobregat i Iª Trobada de Grallers del Baix Llobregat: 30 i 31 d’octubre a Sant Boi de Llobregat

2010-11-01T19:00:00.002+01:00

La Trobada de Gegants del Baix Llobregat es celebra cada any els últims dies del mes d’octubre, triant un Gegant d’una població diferent del Baix Llobregat.

La I Trobada de Grallers del Baix Llobregat es va realitzar el dissabte 30 d'octubre a les 19h i es va iniciar amb una cercavila al Camp de futbol de Casablanca fins arribar a la Plaça Catalunya, on cada colla va interpretar diverses cançons i es va tancar l'acte amb un toc final conjunt de tots els grallers. L'objectiu d'aquesta trobada és potenciar la música característica dels actes festius de Catalunya des de fa molts anys.

El Diumenge 31 d’octubre al Camp de Futbol de Casablanca, a Sant Boi de Llobregat, coincidint amb el 10è Aniversari d’en Manel i na Blanca, es va celebrar la XXIIIª Trobada Comarcal de Gegants del Baix Llobregat i l’elecció del Gegant “Hereu 2010” del Baix Llobregat. Un cop va ser proclamat el Gegant Hereu de l’any, es va realitzar per totes les colles federades el tradicional Ball del Baix.

Les colles participants a l’acte van venir de Cervelló, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Hospitalet de Llobregat, Olesa de Montserrat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans.
Cal dir també que entre els convidats també van ser present l’imatgeria de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, portada per la Colla Gegantera de Manlleu i la Roca Fumada de Juneda.
Com a Regidora vaig tenir l’ocasió de donar la benvinguda a l’estadi de futbol de Casablanca dels Gegants del Baix Llobregat i estar present en aquest acte tan emblemàtic i festiu.

A la festa del joc net de CiU a Barcelona!

2010-10-17T17:07:00.005+02:00

Aquest matí a la festa del joc net de CiU a Barcelona en Josep A. Duran Lleida ha deixat clar que "CiU no pot donar suport a uns pressupostos de l'Estat dolents, que no crearan feina i no compleixen amb Catalunya".

Artur Mas ha comentat a seu discurs que "sembla que el PSC renegi de tot el que ha fet al govern, dels 80 km/h a les multes lingüístiques,... si ells també volen el canvi, val més que no hi hagi continuisme".

Artur Mas ha subratllat que "la gent està cansada que es governi a cop d'enquesta, fent marrades constament. El pais té ferides molt profundes. Cal advertir que el canvi ens posarà en el camí de la recuperació, però a base d'actituds d'autoexigència en tots els camps".

Per la seva banda, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha constatat que "Catalunya travessa una crisi nacional, institucional, econòmica i de valors. Quatre anys més de tripartit no permetran resoldre aquesta situació critica, sinó que acabaran d'ensorrar el país". "Que ningú no s'engany: sense CiU no hi ha un avenç nacional possible", ha advertit "si es fragmenta al Parlament i tenim un govern feble no avançarem nacionalment".

La trobada, ha servit per agrair la tasca que militants i simpatitzants farem el pròxim dia 28 de novembre com a interventors i/o apoderats.

El programa electoral de CiU: la guia del canvi que Catalunya reclama

2010-10-12T15:57:00.002+02:00

El programa electoral que ha elaborat CiU és la guia del canvi que Catalunya reclama. Un canvi en profunditat: de projecte, d'actituds, de maneres de fer, de prioritats i d'estratègies. No només ha de ser un canvi de sigles o de polítics. L'important són els canvis profunds, de continguts, de valors, d'estils, ...

El programa de CiU és un programa realista, ajustat i conscient de la realitat que vivim, amb una greu crisi econòmica i un allunyament creixent entre politica i societat. El programa ha de ser necesàriament diferent al del 2006. Hem de prioritzar la crisi econòmica i la cohesió social com a temes urgents, i igualment, valorem com a important fer front a la qüestió de l'autogovern.

En aquest sentit, per exemple, el programa no inclou la creació d'un sol organisme nou a l'administració de la Generalitat, ja que el que cal ara és austeritat, tot el contrari del que ha vingut fent el tripartit aquests anys.

Alhora, però, és un programa ambiciós. És la veritable guia del canvi que Catalunya reclama en els terrenys econòmic, de la defensa del benestar del conjunt del pais, de la cohesió social i en la qüestió de l'autogovern. És un programa valent, de transformació del pais. Volem refer el país; sumant els esforços i les iniciatives de tota la societat. Confiem en el país i la seva gent. Catalunya té molts actius. Volem aprofitar l'empenta de la societat catalana i posar-la en valor.

La guia del canvi de CiU s'estructura en set àmbits: cohesió, atur, nació, valors, innovació, sostenibilitat i institucions, les inicials dels quals formen la frase "Canvi sí". Atur i cohesió com a prioritats més immediates que ha d'afrontar la nació catalana, juntament amb la defensa del seu autogovern i el reconeixement al món. I tot plegat, sobre la base d'uns valors i de tres premisses: innovació, molt localitzada en les polítiques econòmiques, però alhora una capacitat d'innovar aplicable a tots els àmbits: sostenibilitat; i finalment, amb una revisió a fons del funcionament de les nostres institucions per fer front al distanciament entre politica i ciutadans.

Pel que fa als valors, cal recuperar aquells que han fet possible que Catalunya continuï existint: cultura de l'esforç, inventiva, superació, creativitat, mentalitat oberta. Tots aquests valors posats en marxa valen molt més que qualsevol subvenció.

En definitiva, les quatre grans prioritats de CiU per a les properes eleccions nacionals són: lluita contra la crisi econòmica, és a dir, aixecar Catalunya; defensa de l'estat del benestar; aposta pel dret a decidir; un Govern fort (amb cohesió interna; que actui com un govern i no com tres, que tingui un projecte més que la suma de dèries partidistes,...) i amb complicitat ciutadana.

Idees força en la lluita contra la crisi econòmica:

- Aposta clara per la formació i la reducció del fracàs escolar.
- Més finançament per tornar a generar ocupació: calen reformes estructurals.
- Moderació fiscal.
- Més finançament per a les empreses; l'activitat productiva i les empreses i menys morositat.
- Economia creativa: innovació, recerca, universitats, TIC.
- Al costat dels sectors productius: més diàleg i menys traves.
- Garantir la inversió en infraestructures que Catalunya necessita.

Idees força sobre la defensa de l'Estat del Benestar:

- Polítiques de sanitat: aposta per l'atenció primària, reducció llistes d'espera, potenciar el paper dels professionals de la salut dins el sistema.

- Aprofitar els actius el país: col.laboració público-privada

- Dret a escollir.

- Model català de la dependència.

- Desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya. Lluita contra el fracàs escolar, reforçar l'autoritat del mestre i coneixement de llengües.

- Aposta real per la Formació Professional.

- Immigració: politica de drets i deures

Idees força sobre l'aposta pel dret a decidir:

- La sentència del Tribunal Constitucional ha tancat l'actual via de relació entre Catalunya i Espanya: la nostra aposta per al futur és el dret a decidir.

- Dret a decidir sense cap més límit que la democràcia i en aquelles matèries que comptin amb el suport majoritari de la societat catalana.

- L'aposta per a la propera legislatura: poder gestionar els nostres propis recursos, un tema que pot sumar un gran consens dins la societat catalana.

- Dret a gestionar les nostres infraestructures.

- Catalunya al món: reconeixement, identitat i oportunitats econòmiques.

Idees força sobre un Govern fort i amb lideratge i complicitat amb la ciutadania:

- Reforma de les administracions públiques
- Austeritat
- Reduir substàncialment la despesa corrent no essencial
- Evitar duplicitats i eliminar organismes
- Reduir alts càrrecs i personal eventual i de confiança, entre un 20-25 %

- Agilitat
- Cap regulació nova que no elimini, com a mínim, una d'antiga
- Llei de morositat
- Administaració.cat
- Administració col.laboradora: empleats públics amb més formació i més incentius

- Aprimament
- No cobrir baixes, excepte serveis públics essencial
- Eliminar i/o fusionar organismes públics
- Impulsar la concertació público-privada

- Avaluació
- Avaluació interna i externa
- Garantia d'eficàcia en la prestació del servei d'interès públic

- Bastir una nova complicitat amb la ciutadania. Cal establir nous ponts entre la politicia i la societat, una nova complicitat basada, entre d'altres, en els valors del compromís, la proximitat o la participació, i sobretot en noves actituds i maneres de fer per part del món de la política.

CiU destaca que el programa electoral és el resultat d'un intens procés participatiu i de contacte amb la societat catalana.

- La base d'aquest procés ha estat el projecte Idees pel canvi, iniciat el gener de 2010, i que ha constat de 53 tallers participatius amb no militants arreu del territori; 2.716 aportacions via web de ciutadans; i 3.941 butlletes omplertes en paradetes, actes electorals i locals de CiU. El resultat d'aquests intens procés participatiu ha estat que més de 8.000 catalans ens han fet arribar les seves propostes, idees i inquietuds.

- Programa economia. Els liders de CiU han realitzat més de 3.000 visites a empreses, gremis institucions, sectors, sindicats, patronals. En definitiva, 2 anys escoltant les demandes de l'activitat productiva a tot el territori.

- Els projectes participatius vinculats a la Casa Gran del Catalanisme en el marc de la Fundació CatDem, que van desembocar amb la presentació el març passat del treball "La Catalunya plural, la Catalunya global, la Catalunya en xarxa".

- El projecte "Escoltar Catalunya": reunions de dirigents d'UDC amb grups de ciutadans per recollir propostes: 93 trobades.

- 7 DocSessions: diàlegs interactius entre el món de la politica, els experts i els ciutadans i les ciutadanes.

-Paral.lelament, la feina duta a terme pel Grup Parlamentari i per les sectorials de CDC i d'UDC ha estat fonamental a l'hora de treballar el programa.

Cal destacar que des de CiU valorem aquests anys d'oposició com una oportunitat que hem tingut per escoltarl, aprendre, conèixer millor el país, apropar-nos a la gent d'una manera diferent. També hem après que el servei al país es pot fer manant i sense manar. Per nosaltres, aquest període ha estat una escola de servir a Catalunya des de l'oposició, on som ara.

Trobada d'interventors i interventores

2010-10-05T19:00:00.006+02:00

Trobada d'interventors i interventores

A càrrec de:

Xavier Trias

Josep A. Duran i Lleida

Artur Mas

Diumenge, 17 d'octubre de 2010, a les 11:30 h.

CENTRE ESPORTIU ESTACIÓ DEL NORD (Vestíbul)

C/Nàpols, 42- Barcelona-

.... I després, farem tots junts el Vermut.

BUS: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 54, 55, 141

METRO: Línia 1 (Arc deTriomf)

RENFE: Arc de Triomf

US ESPERO VEURE A TOTS I A TOTES!

CiU: la resposta eficaç per Catalunya

2010-09-29T18:02:00.006+02:00

El país necessita un canvi. El que cal a Catalunya es que hagi moltes persones que s’apuntin al moment del canvi. Unir la gent entorn a un gran projecte. Projecte per superar el 18% d’atur que patin, que és del 40% entre els joves, i el 30% de fracàs escolar; la nostra joventut és mereix un futur millor. La gent a Catalunya vol passar full perquè amb el tripartit no hi ha hagut un únic projecte, per això ara és necessari un govern amb un sol i bon projecte que prengui decisions. Líders històrics del PSC com Pascual Maragall i Jaume Sobraqués recolçen el projecte de l’Artur Mas, amb un govern fort de CiU.

Arribar ara a governar a Catalunya no serà fàcil degut a la situació que el futur govern es trobarà a tots els nivells. CiU reclama el vot útil. El vot útil pel canvi, que ara mateix és CiU.

El primer objectiu de CiU serà aixecar el país i reclamar el concert econòmic al mateix nivell que té el País Basc i Navarra. El segon objectiu fer les infraestructures que Catalunya necessita: quart cinturó, connexions dels ports,... malgrat la crisi econòmica i financera. Infraestructures imprescindibles per millorar la productivitat i la competitivitat, que són les assignatures pendents per aconseguir treure rendabilitat econòmica i social.

Però, a CiU no ens oblidem dels Ajuntaments i per això hem presentat al Congrés dels Diputats una moció que reclama al govern espanyol una reforma en profunditat del finançament local amb l’objectiu d’incrementar els recursos econòmics i la seva capacitat financera. CiU vol que els ajuntaments puguin fer front al pagament dels seus deutes i puguin desenvolupar els serveis que per llei l’estat espanyol li impossa, obligació que no es veu compensada amb recursos econòmics, que des de CIU reclamem.

Marta Pedrosa Varela

Regidora de CiU

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Article publicat a la revista "Viure Sant Boi", octubre 2010

Ofrena floral d'Unió a la tomba d'en Rafael Casanova

2010-09-11T12:00:00.000+02:00

Avui dia 11 de setembre Unió Democràtica de Catalunya ha participat a l'ofrena floral a la tomba d'en Rafael Casanova.

Han fet acte de presència el Sr. Joan Recasens (President Intercomarcal d'UDC a Barcelona-Comarques i Diputat de CiU al Parlament de Catalunya); el Sr. Josep Lluís Burgui (President Comarcal d'UDC al Baix Llobregat); el Sr. Joaquim Hostalot (President Local d'UDC a Sant Boi); i na Marta Pedrosa (Regidora d'UDC a l'Ajuntament de Sant Boi de Llob. i Consellera Comarcal al Baix Llobregat).

La situació de Catalunya és diferent a la de 1714. Tot i ser millor és important el que es treballi de forma conjunta per aconseguir que la situació de crisi econòmica formi part del passat i garantir treball i benestar per a tots i a totes.

Cal que les coses millorin per assolir l'optimisme i la confiança perduda.

Us desitjo que passeu una bona Diada!

Manifestació de rebuig a la sentència de l'Estatut!

2010-06-30T21:00:00.002+02:00

Reforma laboral: abstenció del grup parlamentari de CiU al Congrés

2010-06-23T20:00:00.005+02:00

CiU s'ha abstingut en la convalidació del reial decret llei de reforma del mercat laboral i la seva tramitació com a projecte de llei, ja que defensem que és necessària una reforma i així ho hem reclamat de forma reiterada. No obstant això, considerem que la proposta del Govern esapanyol és insuficient i incompleta i no possibilita la transformació del mercat de treball cap a un model més eficient per a les empreses i més just per als treballadors. Aquesta reforma laboral no suposa una revolució del model laboral i no possibilita acostar el nostre mecat de treball al model europeu.

CiU aspira a un model de treball que s'assembli als mercats de treball d'Europa. Fonamentat en un sistema de relacions adaptat a les necessitats de les empreses, que faciliti l'entrada i sortida del treball, que doni més flexibilitat i seguretat a les relacions laborals, que estimuli la contractació estable, que faci un ús adequat de la contractació temporal, que generi més confiança a les empreses a l'hora de contractar i que sigui capaç d'evitar que l'ajust empresarial per les situacions de crisi vingui per la via de l'acomidament.

CiU posa de manifest que la votació d'ahir només és el punt de partida de la reforma laboral. En aquest sentit, CiU decidirà la seva posició final en funció del resultat de la tramitació com a projecte de llei i de la capacitat d'incorporar aquelles propostes que permetin generar confiança, seguretat i més oportunitat de generar ocupació. CiU considera que una bona sortida de la crisi exigeix una millor reforma laboral que la que el Govern espanyol va portar ahir al Congrés per la seva convalidació.

CiU ha vingut reclamant una reforma del mercat laboral des de la passada legislatura. En aquest sentit, creiem que les mesures presentades pel Govern espanyol arriben tard. Probablement, si s'hagués fet quan calia, en una època de bonança econòmica, avui la taxa d'atur seria menor i tindriem més perspectives de superar la crisi.

Si el Govern espanyol finalment ha decidit tirar endavant la reforma laboral ha estat per la pressió de les institucions internacionals i els mercats. Durant molt de temps, Zapatero s'hi va negar, i sense anar més lluny, en el debat de politica general de l'any passat, la Moncloa va vetar una proposta de resolució signada per CiU i pel PSOE en què es plantajava aquesta qüestió. S'ha perdut molt de temps per culpa de prejudicis ideològics i fruit de càlculs tacticistes.

Cal lamentar que la reforma laboral es tira endavant després del fracàs del diàleg social, durant el qual s'ha produït un absentisme governamental. Per contra, cal assenyalar que les millors modificacions del mercat laboral sempre han estat les que han nascut de l'acord social.

Durant la tramitació com a projecte de llei, CiU plantejarà esmenes per incorporar mesures específiques per aconseguir una reforma laboral que sigui realment útil:

1. Més flexibilitat interna per a les empreses. Cal establir més facilitats per adaptar les condicions laborals de l'empresa en funció de la seva situació.

2. La reforma de la negociació col.lectiva, que permeti una millor adaptació a les petites i mitjanes empreses (pimes) i una major vinculació dels salaris amb la productivitat.

3. Major vinculació de les polítiques actives i les passives, per tal que el període que una persona pugui passar a l'atur serveixi per millorar la seva qualificació professional, adaptar-se als nous requeriments de l'economia i incrementar les perspectives d'aconseguir reincorporar-se ràpidament al mercat de treball.

4. Millora del sistema de formació per l'ocupació, principalment en dos eixos: més recursos gestionats directament per les Comunitats Autònomes (actualment l'Estat gestiona aproximadament un 50% dels recursos) i una gestió més flexible, per tal que la Generalitat pugui dissenyar les polítiques de formació continua i ocupacional que realment siguin necessàries a Catalunya.

5. Suport a l'emprenedoria, que incorpori mesures per facilitar que persones que avui estan a l'atur creïn la seva pròpia feina, tot iniciant una activitat empresarial que, alhora, pugui crear nous llocs de treball.

6. Mesures per reduir l'abstentisme fraudulent i el cost associat que això comporta.

7. Millora en la regulació dels contractes a temps parcial, com a modalitat contractual que afavoreixi la incorporació al mercat de treball dels joves i persones amb càrregues familiars.

CiU considera que l'actual proposta és continuista respecte a reformes posades en marxa des de l'any 1994, però introdueix canvis que van en la bona direcció i recull propostes formulades per Convergència i Unió en els darrers anys. Alguns aspectes positius:

1.- Modifica les causes per justificar els acomiadaments col.lectius (expedients de regulació d'ocupació) i per causes objectives fonamentades per causes econòmiques. Aquesta modificació otorga més seguretat a l'empresari a l'hora de contractar de forma indefinida, ja que permet donar certesa al cost de l'acomiadament quan la situació econòmica és negativa per l'empresa, reduint també els recursos judicials.

2.- Facilita la contractació indefinida i la transformació de contractes temporals a indefinits, principalment per les següents mesures:

- Impuls a la contractació indefinida mitjançant la generalització dels contractes de foment de l'ocupació, amb aplicació d'una indemnització de 33 dies (en cas que l'acomiadament per causes objectives sigui reconegut com a improcedent).

- Incrementa el cost de l'acomiadament en els contractes temporals fins els 12 dies per any (4 dies més que actualment, començant l'any 2012 i aplicant-se de forma gradual fins l'any 2015).

- El Fons de Garantia Salarial (FOGASA) finançarà una part de les indemnitzacions en acomiadaments per causes econòmiques, amb el pagament de 8 dies per any, en els nous contractes subscrits a partir de l'entrada en vigor de la Llei i sempre que la relació laboral hagi durat més d'un any.

- El compromís de regular, en el termini d'un any, un fons de capitalització per als treballadors mantingut al llarg de la seva vida laboral (adaptació del model austríac). Els fons estarà operatiu a partir de l'1 de gener de 2012 i no suposarà un increment de costos a les empreses.

3.- Amplia les opcions de les empreses per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques amb mesures alternatives a l'acomiadament de treballadors. En aquest sentit, el Reial Decret Llei:

- Facilita que les empreses puguin optar pels Expedients de Regulació d'Ocupació temporals i de reducció de jornada, abans que per l'acomiadament dels treballadors.

- Impulsa mesures de flexibilitat interna negociada, que permet la modificació de les condicions pactades en el conveni col.lectiu quan aquestes permetin millorar la situació de l'empresa (les anomenades "claúsules de despenjament"), com les condicions salarials, la mobilitat geogràfica i l'organització del treball (jornada de treball, horaris i torns de treball).

4.- Incorpora noves mesures destinades als col.lectius amb més dificultats de trobar ocupació, com són els joves i els majors de 45 anys, mentre que manté altres bonificacions a col.lectius amb especials dificultats d'inserció, com les persones amb discapacitat. En aquest sentit, el Reial Decret Llei:

- Concentra les bonificacions en l'atur dels joves i els majors de 45 anys.

- Amplia la base de beneficiaris i característiques del contractes en pràctiques i per a la formació.

5.- Es regulen les agències de col.locació, com a col.laboradors dels serveis públics d'ocupació, que permetrà millorar la recerca de feina a les persones a l'atur. També es transposa la Directiva Europea sobre l'activitat de les empreses de treball temporal, que elimina algunes de les restriccions dels sectors en els que opera (construcció i administracions públiques).

Aquesta és la situació del mercat de treball a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol:

* La taxa d'atur a Catalunya és del 17,91% (19,7% en el conjunt de l'Estat), mentre a la UE és del 10,1%.

* La taxa d'atur dels joves a Catalunya és del 40,02% (40,3% en el conjunt de l'Estat), mentre que a la UE és del 20,6%.

* Hi ha més de 670.000 persones a l'atur a Catalunya (4,6 milions en el conjunt de l'Estat). Amb les taxes europees, hi hauria 370.000 persones menys a l'atur a Catalunya (més de 2 milions de persones en el conjunt de l'Estat).

* La taxa de temporalitat a Catalunya és del 16.9% (24,4% total de l'Estat).

* Els serveis Públics d'Ocupació a Catalunya realitzen la intermediació de l'1% (3% en el global de l'Estat) de les ofertes del mercat de treball. Això vol dir que la gran majoria de persones que busquen i troben feina ho fan fora del circuit públic.

* Hi ha més de 250.000 persones a Catalunya que fa més d'un any que busquen feina (1.680.000 persones en el conjunt de l'Estat).

Enhorabona al Futbol Club Santboià per l'ascens històric!

2010-06-22T19:30:00.004+02:00

Enhorabona al Futbol Club Santboià per fer real l'ascens a segona B.

La temporada vinent el Futbol Club Santboià jugarà a la categoria de bronze de futbol estatal per primer cop en la història.

El Futbol Club Santboià clou amb l'ascens la millor temporada de la seva història, i aconsegueix l'ascens de categoria dos anys després de la celebració del centenari (1908-2008).

L'equip local ha acabat en tercer lloc la lliga del grup 5è de Tercera Divisió. Per pujar de categoria ha hagut de derrotar de manera consecutiva l'Arandina, el Corralejo i el Tudelano, amb el mèrit afegit de jugar el partit decisiu de totes les eliminatòries en camp contrari.

El passat dilluns 21 de juny vam fer una celebració popular a la plaça de l'Ajuntament. Els jugadors, el president del club, el president de la Federació Catalana de Futbol i expresident del F.C. Santboià, l'alcalde i regidors/regidores vam celebrar-lo des del balcó de l'Ajuntament. Els jugadors van llençar pilotes signades des del balcó de la Casa dela Vila com acte de reconeixement a la població per la seva rebuda i caliu ofert per aquest nou triomf.

Des d'aqui desitjo al F.C. Santboià ànims i moltes forçes per continuar portant molts triomfs i per fer possible el coneixement de Sant Boi i el reconeixement de l'esport local arreu de l'estat.

8 de juny: Doc Session a càrrec d'Artur Mas

2010-06-02T20:36:00.003+02:00

Us espero a tots i a totes a la propera Doc Sessíon a càrrec d'Artur Mas que es celebrarà el proper dimarts, 8 de juny de 2010, a les 19:00 h.

Edifici IMAGINA (districte 22@)

Diagonal, 177-183

Barcelona

Es prega confirmació

CiU fa propostes per millorar el finançament de les hisendes locals

2010-05-31T09:00:00.002+02:00

Les empreses i les administracions espanyoles paguen en més del doble de dies que la mitjana europea. Aquesta situació de demora, especialment a les administracions, està posant en perill la viabilitat de moltes empreses que, en no cobrar, no poden fer front als seus pagaments, ja sigui de les nòmines o de proveïdors, cosa que provoca una cadena molt perjudicial per al teixit empresarial.

Per impulsar un veritable finançament de les hisendes locals CiU ha aconseguit amb l’aprovació de la Llei de Morositat, que el govern pugui destinar el 60% dels 5.000 milions d’euros dels Fons d’Ajuda als Ajuntaments. Això suposaria un total de 3.000 milions per que entre altres objectius, les corporacions locals paguen els seus deutes pendents.
Aquesta llei té una rellevància per al teixit industrial i econòmic del país, per a les pimes, així com per a les microempreses i autònoms, perquè permetrà que siguin més competitius.
Amb l’aprovació d’aquesta llei es redueixen els terminis de pagament de deutes pendents de forma progressiva. En concret, les administracions públiques que paguen actualment a 154 dies vista, ho hauran de fer a 55 aquest any, 50 l’any vinent, 40 el 2012 i el 2013 a 30. En el cas de les empreses privades i exceptuant el sector alimentari, que hauran de pagar a 30 dies, el periode transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013.
A més, la llei estableix a proposta de CiU que el termini de pagament del deute a un proveïdor començarà a comptar després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, i no per tant des que es rep la factura. Ara bé, la llei té un punt feble: els terminis són dificilment assolibles per als ajuntaments. Per CiU, cal que el govern espanyol prengui “mesures urgents” per a millorar la situació financera dels ajuntaments. Amb l’aplicació de les mesures proposades recentment el Govern no podrà cumplir amb els ajuntaments per ajudar-los a millorar la seva situació financera.

Marta Pedrosa Varela
Regidora de CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Presencia de CiU a la Festa Major de Sant Boi de Llobregat

2010-05-23T17:50:00.003+02:00

En plena festa major els diputats de CiU, na Joana Ortega i en Josep Lluís Cleries ens han acompanyat fent una passejada per la rambla gaudint de la XV Trobada de Puntaires del Baix Llobregat.

Tanmateix, ens han fet companyia a la paradeta de CiU a Sant Boi amb els nostres militants i simpatitzants per fer possible el CANVI A CATALUNYA.

Aprofito per donar les gràcies a na Joana i a en Josep Lluís per la seva presència i el seu recolçament.

RETALLADA DELS DRETS SOCIALS PER LA PRESSIÓ D'EUROPA I D'ESTATS UNITS

2010-05-14T18:00:00.003+02:00

Des de CiU considerem que davant de la crisi econòmica el President del Govern espanyol demostra una tremenda improvisació, ha actuat tarda i ara ho ha fet perquè la Unió Europea i els organismes internacionals l'han obligat.

CiU porta des de l'any 2008 reclamant a Zapatero un pla contra la crisi, que comprengués mesures i que exercís un lideratge per fer-ho possible. Durant dos anys, des de CiU hem vingut demanant al Govern espanyol l'adopció de mesures equivalents a les que en aquests moments exigeix la Unió Europea.

Ara el Govern espanyol farà reduccions dràstiques de la despesa perquè abans no va administrar els recursos com devia. Per exemple amb mesures inútils com els 400 € universals. O bé, perquè va estirar més el braç que la màniga: engreixant l'administració amb personal. Com a dada s'ha de tenir present que el personal de la Generalitat ha passat de 140.000 persones el 2003 a 226.000 el 2010. Un dels factors que perjudiquen l'Estat Espanyol és la desconfiança internacional que genera per la falta de credibilitat del Govern Zapatero. Això debilita la posició de l'Estat espanyol en els mercats internacionals.

Des de CiU estem convençuts que el Govern espanyol hauria de treballar per generar confiança (i d'aquesta manera s'incentivaria la inversió i el consum) i així crear ocupació. Mentre no es reactivi l'ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Calen mesures d'estímul al manteniment i a la creació d'ocupació,

> Finançament parcial de la reducció de la jornada. Mesura que permet reduir el temps de treball amb el finançament compartit del sistema públic d’ocupació, de l’empresa i del treballador. Es redueix el temps de treball, però es conserva el lloc de treball.

> Reducció temporal de les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació els propers dos anys.

> Reforma de les bonificacions a la Seguretat Social per a la creació d’ocupació, ja que l’actual sistema no estimula.

> Regulació de les agències privades d’ocupació perquè ajudin a dinamitzar la recol.locació dels aturats.

Considerem que cal afrontar dues reformes estructurals: reforma laboral i austeritat del sector públic. A més a més, cal acompanyar-les d’un suport directe a l’economia productiva.

Amb l’aprovació de la Llei de Morositat impulsada per CiU es vol aconseguir un veritable finançament de les hisendes locals, ja que aquesta llei redueix els terminis de pagament de deutes pendents de forma progressiva per part de les administracions públiques i les empreses privades.

Tot i que es felicitem per l’aprovació de la Llei de Morositat són conscients que els terminis de pagament dels deutes són dificilment assolibles per als ajuntaments. Amb l’aplicació de les mesures propusades per el Govern que afecta directament a la retallada de drets socials i amb la pujada de l’IVA que es farà efectiva al mes de juny considero que el Govern no podrà cumplir amb els ajuntaments per ajudar-los a millorar la seva situació financera.

Marta Pedrosa Varela
Regidora d'UDC

CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

CiU es compromet a continuar treballant per garantir unes pensions dignes

2010-05-03T20:00:00.006+02:00

Les persones grans han de poder viure la seva vellesa amb dignitat. Cal lluitar per erradicar la pobresa associada a la jubilació o a la viduïtat.

CiU denuncia una manca de suport a les persones vidues, ja que se les ha congelat els complements de les seves pensions i en molts casos se'ls ha retirat. Per a molts i moltes pensionistes la pensió del 2010 és inferior a la del 2009.

Moltes persones grans i els seus familiars denuncien un increment exponencial del temps d'espera per accedir a una plaça residencial, tot i donant-se la paradoxa que en ocasions es manté les places d'acolliment residencial buides, i veuen com s'incrementa la llista d'espera.

CiU es compromet també a continuar treballant per tal de millorar les pensions més baixes de la seguretat social, amb l’objectiu que el sistema de protecció social de l’Estat otorgui a tots una pensió suficient per viure dignament i s’equiparin, en major mesura, a les pensions mitjanes europees. Això implica,

> Apujar totes les pensions mínimes del sistema de la seguretat social fins a equiparar-les a l’impost del Salari Mínim Interprofesional, començant per les pensions de viduïtat i de jubilació.

> Proposar una revisió general del sistema protector de la viduïtat per tal d’augmentar la base reguladora de la pensió de viduïtat.

> Reformar les pensions no contributives, per tal de garantir uns ingressos mínims suficients per a totes les persones.

CiU considera la gent gran com un gran actiu amb el qual cal comptar per a la construcció de la nostra societat. Perque aquest desig sigui una realitat, és necessari garantir la seva autonomia personal, que disposin d’unes pensions suficients, que es faci una politica de salut adequada i tenir uns serveis capaços de donar una atenció social integral a les persones dependents, així com també les persones que tenen algun tipus de discapacitat.

Amb la pujada de l’IVA que es farà efectiva al mes de juny, i que serà aplicable també als serveis de subministraments bàsics com: l’aigua, la llum, el gas i el butà, les persones grans els costarà més arrivar a final de mes.

CiU també denuncia el “mobbing immobiliari” pateixen, en algunes ocasions, la gent gran. Cal plantejar accions administratives i normatives per evitar els abusos contra la gent gran que viu en pisos de lloguer de renda limitada.

CiU ha instat al govern a informar periòdicament als treballadors majors de 45 anys sobre quina és l’estimació de la pensió que rebran quan es jubilin. CiU considera que és la millor fórmula perquè futurs pensionistes puguin planificar avui quin és el seu projecte d’estalvi per gaudir de la seva jubilació.

CiU té molt clar que amb les pensions no s’hi juga, ni amb el poder viure amb dignitat una vegada t’has jubilat o ets viduu o vidua.
Des de CiU es va aconseguir la complementarietat del SOVI i les pensions de viduïtat. Va ser un pas endavant. Ara ens cal seguir treballant en aquest tema, que no només no està resolt sinó que s’ha agreujat amb la crisi econòmica actual.

CiU sempre ha defensat que el Constitucional no havia d'entrar a jutgar l'Estatut

2010-04-30T14:12:00.007+02:00

Des de CiU considerem que la resolució que va aprovar el passat dijous dia 29 d'abril el Parlament de Catalunya en defensa de l'Estatut conté tots els elements què creiem imprescindibles.

CiU considera que la resolució que ha aprovat avui el Parlament en defensa de l'Estatut i la sobirania del poble de Catalunya estableix quatre punts que considerem rellevants i que recullen els objectius que havíem identificat i que ens semblaven imprescindibles,

Primer, se subratlla la màxima legimitació de l'Estatut en tant que la llei refrendada. En aquest sentit, des de CiU deixem molt clar que si un dia ens fan escollir entre una determinada interpretació de la Constitució i la democràcia expressada pel poble de Catalunya, no dubtarem a donar suport a la democràcia per damunt de tot.

En el primer punt se subratlla també la plena constitucionalitat de l'Estatut, i la necessitat que es respecti, es compleixi, i es faci complir, cosa que ara no passa. Els incompliments flagrants de l'Estatut per part del Govern espanyol han estat llargs. Però també ha incomplert l'Estatut el Govern de la Generalitat.

En el segon punt de resolució es posa de manifest que no es compleix directament la Constitució. L'article 159.3 obliga a renovar per terços cada tres anys els membres del Tribunal Constitucional. Això vol dir que el PP i el PSOE no estan complint amb la Constitució. En aquest sentit, cal posar de manifest que la no renovació és responsabilitat compartida del PP i del PSOE.

En tercer lloc, vist el lamentable i esperpèntic espectacle del Tribunal Constitucional, plantegem aconseguir per una via o una altra que el Tribunal Constitucional es declari incompetent. Sobre aquesta qüestió, cal assenyalar que precisament els que s'escandalitzen sobre aquest punt són els mateixos que han fet del Constitucional el tribunal més partidista i instrumentalitzat d'Europa.

Finalment, en el quart punt de la resolució, ens compromotem a reformar la llei orgànica del Tribunal Constitucional per a impedir la prolongació forçosa del mandat dels magistrats, sense descartar altres qüestions que es podrien incloure en aquesta reforma. Ens comprometem a fer-ho al Senat, però també que hi pugui haver altres iniciatives en altres cambres, per exemple al Congrés dels Diputats.

En aquest sentit, a l'empara d'aquesta resolució que s'ha aprovat avui, des de CiU demanarem la implicació a Madrid de tots els senadors i de tots els diputats catalans, perquè ens sembla absolutament imprescindible per fer-la viable.

Des del primer moment, CiU ha defensat -a més de la constitucionalitat de l'Estatut-el que s'ha denominat doctrina Pérez Royo. Davant d'aquells que deien que s'havia de deixar treballar el Tribunal Constitucional, sense més, i que no calia actuar, allò que se n'ha denominat el constitucionalisme demòcrata com a contraposició al patriotisme constitucional, defensava arguments com els que va escriure a finals del 2007 el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, el doctor Javier Pérez Royo.

Deia Pérez Royo: "El control del constitucionalitat dels estatuts no té base constitucional. El Tribunal Constitucional no hauria de deixar-se arrossegar en un terreny que no pot ser el terreny de la jurisdicció constitucional. La definició de l'estructura de l'Estat és l'àmbit de la politica i no de la jurisdicció. I si això s'oblida el resultat és el rosari de l'aurora en l'interior de l'òrgan jurisdiccional".

CiU destaca que aquesta resolució no és una amenaça a ningú, és simplement un clar i contundent avís, fet en el marc de la normalitat democràtica i de la legítima defensa de l'autogovern que el poble de Catalunya ha votat.

És cert que aquesta resolució podria resultar un brindis al sol, en termes polítics i efectius, si després els socialistes es tornen a dissoldre dins del PSOE, com ha passat tantes vegades.

ERC va considerar ahir inútil la resolució i per això no la va signar, però avui l'ha votada. En aquest sentit, costa d'entendre que una cosa que es considera inútil després es pugui votar.

CiU lamenta la postura d'ERC i la considera un error. Alguns també qualifiquen les consultes populars que s'estan fent arreu de Catalunya d'inútils. Des de CiU veiem les coses diferents: qualsevol gest, per modest que sigui, que estigui en la línia de la defensa del nostre autogovern i dels nostres drets col.lectius com a poble no pot ser qualificat d'inútil. Fer-ho, com fan alguns, simplement ens debilita com a país.

És hora d'unitat i de sentit de país, i per això, demanem al President de la Generalitat que per la propera, sàpiga garantir la unitat del Govern i, particularment, dels grups que donen suport al Govern que en aquesta ocasió no s'ha garantit.

CiU a la Fira d'Abril

2010-04-19T21:00:00.005+02:00

Si feu un click a sobre del targetó podreu llegir bé el seu contingut!

CiU us il.lusiona a participar

2010-04-16T23:00:00.002+02:00

CiU Sant Boi de Llobregat

Ens trobem en un moment en què la desafecció política dels ciutadans i ciutadanes és molt gran, però s’ha de tenir en compte que la democràcia és el model per excel.lència. Per això, és important que tots els ciutadans i ciutadanes us impliqueu i no deixeu passar les oportunitats que ofereix el sistema democràtic per fer escoltar les vostres veus. Entre tots farem que el sistema funcioni i no deixem en les mans de quatre les decisions que ens afectaran en el futur.

Des de CiU tenim un projecte on s’escolta la veu dels ciutadans i ciutadanes. La democràcia requereix necessàriament de projectes polítics, estratègies i lideratge. Tenim un projecte de pais, tenim un lider per Catalunya: l’Artur Mas. L’objectiu prioritari de CiU es portar el canvi a Catalunya aixecant-la de la situació de crisi actual. A nivell econòmic la taxa d’atur està desbocada i s’han produït molts tancaments d’empreses i reduccions de plantilla. A nivell social s’ha produït un augment de la pobresa. El canvi vindrà si els ciutadans i les ciutadanes el feu possible. És important que coneixeu el nostre projecte com a CiU, i que defugiu d’anar a votar.

Marta Pedrosa
Regidora de CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llob.

Entrevista de Duran a "La Vanguardia"

2010-04-11T18:24:00.007+02:00

Si premeu els enllaços podreu llegir aquesta entrevista,

http://84.20.30.27/media/20100411EntrevistaVanguardia1pagina.pdf

http://84.20.30.27/media/20100411EntrevistaVanguardia2pagina.pdf

Aprovació inicial del nou reglament del mercat municipal Centre- La Muntanyeta

2010-03-23T22:17:00.009+01:00

El passat ple del passat 22 de març el grup municipal de CiU a Sant Boi de Llob. vam votar a favor de l'aprovació inicial del nou reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta.

Atès que en data 10 de juliol de 2009, per decret del Regidor de Mercats es va incoar expedient per a l'elaboració d'un nou reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta, i es va designar una comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'esmentat reglament.

D'acord amb l'establert a l'article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i als articles 60 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, sobre el procediment per a l'aprovació de les ordenances i reglaments;

Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervencó municipal de data 09/03/2010

D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

S'acorda:

Primer- Aprovar inicialment el nou Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, que deroga el reglament del mercat municipal vigent actualment.

Segon- Sotmetre a informació pública aquest acord i el text del Reglament pel termini de 30 dies, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d'edictes de l'Ajuntament, a fi que s'hi puguin presentar al.legacions, reclamacions o suggeriments. El termini d'informació pública començarà a comptar des de l'endemà de la darrera de les publicacions oficials esmentades.

Tercer- Disposar que, si no s'hi formula cap al.legació ni reclamació durant aquest termini d'informació pública, del Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, que ara s'aprova inicialment, quedarà aprovat definitivament, i es procedirà a la seva publicació integra, en el Butlletí Oficial de la Província, d'acord amb el que preveu l'article 70.0 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, modificada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local.

Amb l'aprovació inicial del nou Reglament del mercat municipal Centre-La Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat s'afegeix al redactat aspectes que no es recollien. Per exemple al punt 1 de l'article 31: "Les persones titulars dels llocs o espais de venda poden tenir els treballadors assalariats i treballadores assalariades que precisin per vendre d'acord amb la legislació vigent." S'afageix: "Tanmateix podran disposar de la col.laboració d'aquells familiars o parelles de fet que d'acord amb la legislació vigent no estan subjectes a la condició de treballadors assalariats".

També, es fa per una modificació d'articles aprovant un nou redactat. Per exemple el punt 1 de l'article 32 de l'anterior Reglament d'aquest mercat municipal s'establia que "l'horari de mercat seria de dilluns a divendres de 8 a 14 hores del mati i dissabte de 8 a 15 hores, i a la tarda de dimarts a dijous de 17 a 20 hores i divendres tot el dia. Fora d'aquest horari el mercat romandria tancat al públic, excepte els dies festius especialment autoritzats anualment". Amb el nou redactat aquest mateix punt 1 de l'article 32 s'estableix que "l'horari del mercat serà de dilluns a dissabtes de 8:30 a 14 hores i de dimarts a divendres de 17 a 20:30 hores. Fora d'aquest horari el mercat romandrà tancat al públic, excepte els dies festius especialment autoritzats anualment".

Amb la nova aprovació inicial del nou reglament aprovada al darrer ple municipal amb el suport del PSC-PSOE; ICV-EUIA-EPM; ERC; C's i CiU, i amb l'abstenció del PP es recollen canvis en més d'una desena d'articles, actualitzant el reglament amb les necessitats i temps actuals.

Desigualtat salarial

2010-03-23T20:17:00.001+01:00

El passat ple del dia 22 de març el Partit Popular va presentar una moció:

"Aprovació de la moció presentada pel Grup Municipal del Partit Popular en relació al Dia Internacional de la Mujer Trabajadora" on reinvidicava la no discriminació salarial de la dona a Espanya i presentava els següents acords (que he traduït al català),

Primer- Fomentar el treball femení com l'objectiu d'assolir les tases d'ocupació establertes per la Unió Europea a l'Agenda de Lisboa.

Segon- Combatre la discriminació salarial femenina, fent efectives les mesures aprovades al Congrés dels Diputats el 6 de maig de l'any passat a la propossició no de Llei del grup parlamentari Popular contra la discriminació salarial femenina.

Tercer- Garantitzar el efectiu compliment de l'article 45 de la Llei per la igualtat efectiva de dones i homes que estableix que les empreses de més de 250 treballadors hauran d'elaborar plans d'igualtat.

Quart- Establir polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar com són: el foment de les jornades a temps parcial, el teletreball, la flexibilitat de horaris, etc.

Cinquè- Donar trasllat d'aquests acords al President del Govern, a la Ministra d'Igualtat, al Ministre de Treball i Seguretat Social i als portaveus parlamentaris de les Corts.

El PSC-PSOE, ICV-EUIA, ERC van votar en contra de la moció; C's i PP van votar a favor i CiU vam fer una abstenció a la moció.

Tot i fer una valoració deficitària del contingut del text de la moció presentat per el Partit Popular de Sant Boi de Llobregat (omissió al Departament de Treball què té les competències transferides, ...) com a CiU no podiem obviar que les desigualtats de gènere i concretament salarials al mercat laboral persisteixen, i són una realitat.

Segons l'últim informe elaborat enguany per els principals sindicats majoritaris a Catalunya amb motiu del Dia de la Dona Treballadora el 83% de les dones catalanes treballen en el sector dels serveis que està menys valorat i més mal remunerat, i guanyen al voltant d'un 30% menys que els homes.

Segons dades del 2009, la femenització dels sectors situa les dones en una posició desaventatjosa al mercat laboral, i se suma a altres formes de discriminació indirecta. Entre les quals hi ha, els contractes temporals -els tenen el 19% de les assalariades-; la jornada parcial -el 21%-; la falta d'antiguitat -el 23% fa menys d'un any que treballa en la mateixa empresa, i la seva absència en alts càrrecs -només una de cada tres directives és dona-.

Els sectors més femenitzats són el comerç i l'hosteleria -el 27,2 de dones es dediquen a això- l'administració pública -el 26,3% de dones respecte al l'11,7% d'homes-; els serveis professionals, administratius- el 12.1%- i l'oci i treball domèstic -11,6%-.

Sobre la bretxa salarial entre els dos sexes, el 58,4% de les assalariades guanyen menys de 1.200 € mensuals respecte del 40,2% dels assalariats, i el 35% de treballadors obté més de 2.100 € mensuals respecte del 21,6% de les dones.

Alhora, les diferències salarials entre homes i dones s'incrementen a nivell de rendes superiors; el 10% d'homes amb salaris més baixos guanyen 4.700 € a l'any més que les dones, mentre que el 10% amb salaris més alts guanyen uns 8.800 € més.

En relació amb les taxes d'ocupació, el 29,9% de les dones estan "inactives" respecte del 15,3 % dels homes, i tan sols el 59,4% estan ocupades respecte del 70,1% de l'altre sexe, tot i que hi ha menys dones desocupades -el 10,7% respecte del 14,6%.

CiU aconsegueix al Congrés que l'administració hagi de pagar a 30 dies i les empreses a 60 a partir de l'any 2013 sense excepcions

2010-03-22T20:00:00.005+01:00

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per unanimitat una proposició de llei de CiU de modificació de la llei de morositat que redueix de forma progressiva els terminis de pagament de deutes pendents etre empreses i de l'administració. D'aquesta manera, l'any 2013, les empreses hauran de pagar a un màxim de 60 díes i l'administració a un màxim de 30, sense la possibilitat que les parts puguin acordar endarreriments en els pagaments.

Una de les conseqüències més negatives de l'actual crisi econòmica és la manca de liquiditat. En aquesta situació, un augment de la morositat genera importants càrregues financeres, administratives i problemes de liquiditat que no només pertorben la seva activitat habitual, sinó que en la conjuntura actual, poden arribar a amenaçar la seva continuïtat, sobretot si qui es veu afectat per la morositat són microempreses, mitjanes empreses, autònoms o professionals. En definitiva, la morositat avui en dia és la primera causade mortalitat de moltes petites i mitjanes empreses del nostre país, i per tant, per extensió és també una de les principals causes de l'atur a l'economia productiva.

En virtut de la proposició de llei aprovada avui es reduiran els terminis de pagament de deutes de la següent manera:

* Terminis de pagament de deutes de les administracions públiques:

Des de l'entrada en vigor de la llei fins a 31 de desembre de 2010 es redueix a un màxim de 55 dies.

- Màxim de 50 dies el 2011.

- Màxim de 40 dies el 2012.

- Màxim de 30 dies el 2013.

* Terminis de pagament de deutes entre empreses:

- Màxim de 85 dies des de l'entrada en vigor de la llei fins al 31 de desembre de 2011

- Màxim de 75 dies el 2012

- Màxim de 60 dies el 2013

Aquests terminis de pagament seran obligatoris una vegada entri en vigor la llei i es decarta la possibilitat que puguin ampliar-se si s'assoleix un "pacte entre les parts" contractants, en contra del que proposava el PSOE.

Cal recordar que el passat 25 de febrer CiU ja va defensar una proposició de llei al Parlament perquè la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes paguessin a un màxim de 30 dies. En aquella ocasió, el tripartit hi va votar en contra.

A més a més, la llei estableix que el termini de pagament del deute a un proveïdor començarà a comptar després de la dats de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, i no per tant, des de que es rep la factura, que sempre es pot demorar més.

Així mateix, es crea un Observatori estatal de Morositat dependent del Ministeri d'Indústria amb la participació de les associacions multisectorials d'àmbit estatal i autònomic així com la plataforma multisectorial contra la morositat per realitzar un seguiment específic de l'evolució dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials, així com dels resultats i l'eficàcia de la llei. El Govern espanyol remetrà anualment un informe a les Corts sobre la situació dels terminis per analitzar l'eficàcia d'aquesta llei.

També s'estableix la indemnització per les despeses de cobrament. Quan es produeixi una demora, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la demora. En la determinació d'aquests costos de cobrament s'aplicaran els principis de transparència i proporcionalitat respecte al deute principal. La indemnització no podrà superar, en cap cas, el 15% de la quantia del deute, excepte en els casos en què el deute no superi els 30.000 euros en els quals el límit de la indemnització estarà constituït per l'import del deute. El deutor no estarà obligat a pagar la indeminització establerta en l'apartat anterior quan no sigui responsable de l'endarreriment en el pagament.

Aquesta mesura aprovada avui no només ha de permetre donar una major liquiditat a les empreses, sinó que a més, pot enviar un missatge de confiança que sempre ajuda a reactivar l'activitat econòmica. El pagament a uns terminis raonables és una mesura compartida amb els agents socials i econòmics del nostre país.

En aquest sentit, el que no pot ser és que les administracions, que són les primeres que han de predicar amb l'exemple, esdevinguin molt sovint les primeres moroses del seu àmbit territorial o sectorial. L'administració sempre ha de formar part de la solució i no pas del problema. L'administració també ha d'ajudar a posar seriositat al mercat.

Si les administracions són moroses, en tant que grans consumidores de bens i serveis, i per tant, deutores directes o indirectes de milers i milers d'empreses, poden generar grans costos, fins al punt de posar en risc la continuïtat de la seva activitat. Les empreses es veuen obligades a assumir un paper que no els toca: finançar l'activitat de l'administració.

En aquest sentit, la modificació de la llei de la morositat que s'ha aprovat té un punt dèbil: els ajuntaments no estan en disposició de complir amb aquests terminis, atesa la seva delicada situació financera. Per aquest motiu, CiU emplaça el Govern espanyol a assumir d'una vegada per totes la reforma del finançament dels ajuntaments.

Mentrestant, tenint en compte que aquesta reforma no pot ser immediata, per exemple, es podria dedicar el 60% dels 5.000 milions del fons local a despeses corrents. També es pot revisar el funcionament de l'Institut de Crèdit Oficial per corregir els obstacles que impedeixen als ajuntaments accedir a les linies de crèdit que es concedeixen a través d'aquest institut. Una altra mesura seria recórrer al "factorin" financer, de manera que el deute pugui ser satisfet per altres entitats.

CiU proposa solucions concretes al problemes concrets del teixit productiu

2010-03-17T20:07:00.007+01:00

El proper 23 de març es debatrà a Madrid les propostes de CiU sobre la reducció dels terminis de pagament; front català contra la pujada de l'IVA; pla d'austeritat de l'administració; mecanismes de crèdit i aval públics; front dels partits catalans a Madrid per marcar la politica econòmica.

CiU ja fa temps que ve demostrant el seu esperit positiu, la seva constància i la seva tenacitat per tal de buscar solucions a la crisi econòmica i als efectes que té sobre el teixit productiu i sobre les persones. Tenim ganes de col.laborar i aconseguir coses concretes, i en aquest sentit, serem a qualsevol lloc, a Catalunya, a Madrid i a Brusel.les, on es puguin aportar solucions, que és precisament el que espera i reclama la gent.

La realitat és, però, que no ens acabem de sortir, ja que de la trobada entre Govern, partits i agents socials al Palau de la Generalitat no n'ha sortit cap acord concret.

La ciutadania i el món econòmic en general reclamen solucions concretes i no grans declaracions.

En el Ple monogràfic sobre la crisi que es va celebrar fa quinze dies al Parlament el tripartit va rebutjar votar cap de les propostes presentades per CiU.

Algunes de les mesures propasades per CiU han sigut,

1. Lluita contra la morositat. El 23 de març es votarà a Madrid una proposició de llei per escurçar els terminis de pagament entre empreses (a 60 dies) i entre les administracions i les empreses (a 30 dies) per equiparar-nos a Europa. CiU ha proposat que de la reunió en sortís un acord dels partits per votar tots aquesta proposta al Congrés. El govern no ho ha acceptat.

2. Contra la pujada de l'IVA. Hem proposat un front comú en contra de la pujada de l'IVA el mes de juliol, ja que tothom hi està en contra: empresaris, sindicats, i fins i tot el Conseller d'Economia.

3. Pla d'austeritat a l'administració perquè no es llenci ni un euro. Un pla que hauria de ser concret, programa per programa, amb un calendari, amb uns objectius, i amb una avaluació del seu compliment.

4. Fer funcionar els instruments del crèdit i aval públics.

5. Necessitat d'impulsar a Madrid una reforma laboral, tenint en compte que tenim un atur d'un 17% (19% a l'Estat), el doble d'atur que la UE, un 38% d'atur juvenil o un 55% de temporalitat en els joves.

6. Front comú dels partits catalans a Madrid per defensar els acords que s'aprovin a Catalunya i per liderar la politica econòmica de l'Estat pensant en el nostre país.

Manifest per commemorar el dia 8 de març: Dia Internacional de les Dones

2010-03-07T17:00:00.004+01:00

"100 anys fent possible la igualtat"

Avui 8 de març de 2010, commemorem el Dia Internacional de les Dones. I aquest any ho fem de forma especial. Recordem que fa 100 anys Clara Zetkin va llançar la proposta d'aquesta celebració amb l'objectiu de promoure el sufragi universal femení, i la pau i la llibertat per a tothom.

En aquests 100 anys, milions de dones dels cinc continents s'han unit i han lluitat incansablement per reveindicar drets de ciutadania històricament negats a les dones.

I s'han aconseguit veritables avenços per a les nostres societats que, en la mesura que esdevenen més igualitàries, són també més democràtiques i justes. Però són encara molts, i molt importants, els reptes que ens queden per assolir.

Avui, en un context de crisi econòmica i financiera mundial, que afecta molt especialment les dones, és molt important seguir treballant per la igualtat de dones i homes i seguir reivindicant la seva presència en tots els espais de la vida. És per això que,

* reivindiquem adoptar mesures positives per tal d'afavorir:

- el seu accés a un lloc de treball, a l'habitatge digne i a la capacitació professional.

- la no discriminació salarial i un salari just que els permeti fer front a les seves responsabilitats familiars; i,

- l'eliminació de la bretxa digital que els limita l'accés a la informació i a la participació social.

* reivindiquem programes específics per totes aquelles dones en situació de vulnerabilitat:

- les dones grans amb discapacitats, les vídues, les aturades amb responsabilitats familiars a càrrec, les dones migrades amb dificultats d'integració, les víctimes de violència, o les malaltes de sida.

* reivindiquem que es prenguin en consideració les aportacions de les dones en l'exercici del poder polític:

- les mesures encaminades a la conciliació dels temps de treball, familiar, personal i d'oci;

- les mesures per afavorir la corresponsabilitat d'homes i dones en les tasques domèstiques i de cura d'infants i persones grans, dependents per tal que no siguin les dones qui carreguin amb tot el pes de la responsabilitat; i,

-l'ordenació de territoris, pobles i ciutats que tingui en compte les necessitats de les persones pel que fa a la mobilitat: accés als serveis públics, desplaçaments al lloc de treball; o pel que fa a la seguretat.

* Avui també, davant la situació de violència i abús sexual que pateixen les nenes i les dones de tot el món, especialment en els llocs de conflicte armat;

- reivindiquem que parin les guerres i que es protegeixin nenes i dones que en són les víctimes innocents.

- reivindiquem que es persegueixi aquells qui trafiquen amb dones per explotar-les sexualment.

En definitiva, en un dia com avui, volem expressar la nostra confiança en els avenços socials per tal que la tan desitjada igualtat entre dones i homes sigui una realitat aconseguida al 100% a mig termini. Però també volem expressar el nostre compromís de continuar lluitant per a la igualtat de drets i d'oportunitats, per tal que la nostra sigui una societat més justa i més democràtica.

El comportament de l'atur al febrer de 2010

2010-03-01T20:00:00.015+01:00

Segon mes consecutiu de fort increment de l'atur registrat a Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar de manera important durant el mes de febrer, tal i com ja va passar al gener; la taxa d'atur va enfilar-se el 17,45% de la població activa, sis dècimes més que al mes anterior.

Dones i sobretot joves van ser els col.lectius més perjudicats durant el mes de febrer per l'increment de les xifres d'atur registrat: la taxa d'atur entre les dones va augmentar set dècimes i es va situar al 18,5% de la població activa femenina; entre els joves l'evolució va ser encara més negativa, augmentant la taxa d'atur un punt percentual en tan sols un mes situant-se en el 18%.

En relació a un any abans, la taxa d'atur registrat és 3,8 punts superior, registrant-se el mateix augment entre homes i dones. Entre la població jove la taxa d'atur ha augmentat 2,1 punts en els darrers dotze mesos.

Febrer 2010

Taxa d'atur: 17,4%

Taxa d'atur masculí: 16,5%

Taxa d'atur femení: 18,5%

Taxa d'atur juvenil: 18,0%

Gener 2010

Taxa d'atur: 16,6%

Taxa d'atur masculí: 16,0%

Taxa d'atur femení: 17,8%

Taxa d'atur juvenil: 17,0%

Febrer 2009

Taxa d'atur: 13,6%

Taxa d'atur masculí: 12,7%

Taxa d'atur femení: 14,7%

Taxa d'atur juvenil: 15,9%

L'atur registrat a Sant Boi es situa en 7.644 persones, un 27,6% més que fa un any.

La xifra d'atur registrat a Sant Boi va situar-se e les 7.644 persones, el que en relació a un any abans suposa 1.655 persones aturades més, un increment del 27,6% en termes relatius. El col.lectiu que més ha incrementat en aquests termes el seu nombre d'aturats és el de treballadors/res estrangers, amb un 43% d'increment.

Durant el període comprès entre el febrer de 2009 i febrer de 2010 l'atur va augmentar en 901 homes i 754 dones, el que suposa un 29 i un 26% d'augment respectivament. La població jove no s'ha vist tan afectada per l'increment de l'atur registrat, tot i que es registren 219 joves aturats més que fa un any, un increment del 13,5%. Tot i això, el nombre de persones en situació d'atur que busquen el seu primer lloc de treball ha augmentat molt el darrer any, un 73%. Com ja s'ha apuntat, el col.lectiu de treballadors/res estrangers és el que més pateix la crisi i l'augment de l'atur: un 43% d'increment del nombre d'aturats en un any.

Per sectors, la construcció ja no és la que més nous aturats registra en termes relatius, molt probablement degut a que va ser el primer sector a ajustar-se a l'actual conjuntura econòmica. en termes absoluts el sector servei és sempre el que més nous aturats aporta pel seu pes específic sobre l'economia, però en termes relatius la pujada de l'atur a aquest sector és similar a la mitjana i a d'altres sectors com ara la indústria i la construcció.

Durant el mes de febrer van registrar-se 248 aturats més que al gener en Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar durant el mes de febrer un 3,4% en relació al gener, el que suposa 248 aturats més. Al febrer ha augmentat més el nombre de dones en situació d'atur (augment de 138 persones, un 3,9%) que el nombre d'homes aturats (augment de 110 persones, un 2,8%). En termes relatius on més ha augmentat l'atur durant el febrer és entre el joves, que registren 106 aturats més que fa un mes, un 6,1% d'increment.

Bona part d'aquest important augment del nombre d'aturats joves ve donat pel fort augment del nombre de persones aturades que busquen el seu primer lloc de treball, que durant el febrer ha pujat en 52 persones, un 24,6% d'increment. La major part d'aquest increment cal imputar-lo a joves estrangers que busquen el seu primer lloc de treball, que han augmentat en 32 persones, un increment relatiu de gairebé el 40% en tan sols un mes.

L'únic sector que no augmenta el seu nombre d'aturats és el primari, que registra exactament el mateix nombre de desocupats que el mes anterior, però aquest sector pràcticament no té incidència sobre les dades globals. L'increment més important, en termes tant absoluts com relatius, el registra el sector serveis, amb 169 aturats més, un augment del 4%. La indústria incrementa el seu nombre d'aturats un 0,6%, i la construcció un 1,3%.

L'atur a Catalunya s'enfila 13.404 persones el mes de febrer.

Les dades dels Serveis Públics d'Ocupació del ministeri de Treball corresponent al mes de febrer han registrat un augment de 13.404 persones a Catalunya. Una xifra que situa l'atur en 597.287 persones desocupades.

Pel conjunt de l'Estat les dades d'atur corresponents al mes de febrer registren un increment de 82.132 desocupats (2,03% respecte al mes anterior). D'aquesta manera l'atur registrat s'ha situat en 4.130.625 persones.

L'augment de l'atur al febrer és gairebé la meitat que el del mateix mes de l'any passat que va ser de 154.058. En termes interanuals l'increment és de 648.766 desocupats (18,6%). El nombre de nous contractes signats el febrer va sumar 151.635 operacions el febrer, cosa que suposa un 6,45% més que el gener i 4,21% més que fa un any. Tot i això, el nombre de contractes temporals d'aquests 151.635 signats, va ser de 129.607 operacions, a l'entorn del 85% de les signatures registrades.

Des del juliol del 2009 el nombre d'aturats registrats va acumulant mes rere mes un increment del nombre de desocupats, cosa que suposa que aquest mes de febrer ja s'apilen vuit mesos consecutius de pujades.

Des del mes de novembre del 2007 l'atur ha anat pujant tots els mesos a excepció del mes de juny del 2009, quan després de 19 mesos consecutius d'increments es va registrar una disminució de l'atur com a conseqüència de l'increment d'activitat econòmica del sector serveis per fer front els mesos de l'estiu. Després d'aquest mes de juny, l'atur no ha deixat d'augmentar i aquest febrer ja acumula 8 mesos consecutius d'increments.

Intensitat

Pel que fa a la intensitat d'increment, aquest mes de febrer la pèrdua d'ocupació i intensitat en relació amb la destrucció de llocs de treball que es va registrar el mateix mes de fa un any. El febrer del 2009 el nombre de desocupats es va incrementar de 23.730 persones, un 5,2%, i el febrer del 2008, en relació amb el mes anterior del mateix any l'augment va ser de 8.015 persones, el 2,83% més.

El comportament de la intensitat d'aquest febrer en relació amb el mes anterior ha estat d'un increment del 2,3%, per sota del 2,83% del febrer de fa dos anys i molt per sota del 5,2% de destrucció de llocs de treball del febrer de l'any passat.

Demarcacions

Per demarcacions, el nombre d'aturats a les comarques de Barcelona va arribar a 444.145, cosa que suposa un augment de 9.264 persones en relació amb el mes anterior, un 2,13% d'increment percentual. En relació amb les xifres d'aquesta demarcació de fa un any, el nombre d'aturats puja de 86.916 persones, el 24,33% més.

A les comarques de Girona, els aturats registrats el febrer van ser 57.979 persones, l'1,66% més que el mes anterior, 948 persones més, i el 24,86% més que el febrer del 2009, 11.542 aturats més.

Els desocupats a Lleida arriben fins 27.870 persones, el 2,98% més de variació intermensual, 806 persones més, i el 27,69% més d'augment en termes interanuals, 6.044 persones més.
A Tarragona, els aturats del febrer són 67.293, el 3,68% més que el mes anterior, 2.386 persones, i el 24,63% més que fa un any, 13.298 desocupats més.

Sectors

Per sectors d'activitat, el sector serveis absorbeix 347.022 persones del total dels aturats, mentre que la indústria aporta 108.285 persones, la construcció 105.425 persones i per últim l'agricultura aporta 8.171 persones.

Les persones sense una ocupació anterior que per primera vegada s'adrecen a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya per demanar una ocupació arriba fins a 28.384 persones, 2.398 persones més, gairebé un increment intermensual de l'11% més de persones que reclamen una ocupació per primera vegada.

En relació amb el mes anterior, el sector serveis és el que ha destruït més llocs de treball, amb un increment de 7.953 persones en el conjunt de Catalunya. La indústria es situa en segon lloc d'aquest rànquing de destrucció d'ocupació amb una aportació de 1.296 persones més a l'atur. La construcció es situa en tercer lloc amb un augment de l'atur de 1.197 persones i per últim l'agricultura que aporta 560 persones més, amb una especial aportació de les comarques de Tarragona que contribueixen amb aquest total amb 253 persones, poc menys del 50% del total del sector primari català.

El govern vol ampliar l'edat de jubilació als 67 anys

2010-02-23T11:36:00.000+01:00

Celestino Corbacho, Ministre de Treball, ha obert
un debat sobre l'edat de jubilació i el càlcul de la cotització, i ha subratllat que això cal acompanyar-ho d'un canvi en la política de prejubilacions. Ha dit que cal incentivar la permanència en els lloc de treball.

Des de CiU considerem que la proposta del govern d'ampliar l'edat de jubilació com a imposició no és bona, no s'hauria d'imposar sinó que s'hauria d'incentivar.

Sabem que l'edat real de jubilació no és de 65 anys sinó que està una mica per sobre dels 63 anys. A Europa, l'edat mitjana de jubilació és de 61,6 (Eurostat). Tanmateix, cal estudiar i analitzar que conseqüències pot comportar l'allargar l'edat de jubilació als sectors de risc com pot ser la construcció, la siderometal.lúrgia, etc.

Tot i que la situació econòmica ens preocupa a tots cal fer propostes consensuades i més en un tema com és el de la seguretat social que determina el futur de milers de persones.

No s'hauria d'aplicar de forma unilateral sense consensi , s'hauria d'acordar en el marc del Pacte de Toledo.

A Espanya actualment hi ha un sistema de jubilació flexible que permet compaginar jubilacions anticipades amb jubilacions més enllà dels 65 anys.

Recuperem el seny

2010-02-18T18:37:00.005+01:00

Cada dia a Catalunya les persones en situació de risc de pobresa augmenten. La pobresa no s’associa només a la inactivitat i a malaltia, sinó que afecta a la població treballadora. Es notori que hi ha un increment de la desconfiança dels empresaris, el problema de la liquiditat de les empreses s’ha agreujat i la morositat va a més. Els autònoms a Catalunya deixen la seva activitat i són persones que no tenen dret al subsidi d’atur. No és fan polítiques socials adients, la gent no vol 420 euros per poder malviure, vol feina, vol estimuls perque les empreses generin feina. La pujada de l’IVA serà una mesura contraproduent, farà més mal a les economies de tothom.

CiU impulsa proposicions al govern de l’Estat Espanyol perquè s’aturi la pujada d’IVA ja que generarà menys recaptació fiscal i provocarà un increment de l’economia submergida i un descens del consum. CiU proposa polítiques econòmiques concretes, i no se li fa cas. Zapatero insisteix que Espanya està sortint de la recessió, Rajoy l’acusa de no fer res. Ni PSOE ni PP són capaços de deixar els seus interessos de partit, i arribar a un gran pacte d’Estat. Per CiU la principal prioritat és treballar per sortir de la crisi econòmica ja que les seves conseqüències són socials.
El govern de la Generalitat no fa absolutament res, el seu propi conseller Maragall diu “el tripartit ja no té vigència politica més enllà del seu mandat actual”. Des de CiU COMENÇEN A IL.LUSIONAR PER CANVIAR, volem que Catalunya torni a agafar el lideratge perdut.

Marta Pedrosa Varela
Regidora de CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Es publicarà a la revista Viure Sant Boi, mes de març 2010

CiU reitera la necessitat d'un pacte d'Estat d'economia entre tots els partits

2010-02-17T16:44:00.008+01:00

CiU reitera un pacte d'Estat d'economia entre el Govern espanyol i la resta de partits per mirar de sortir de la crisi. Un pacte que hauria d'evitar que la crisi econòmica sigui motiu de confrontació política, que és el que demana la societat, i que hauria de liderar el President del Govern espanyol.

Cal prendre les decisions i els sacrificis necessaris quan abans millor per sortir de la crisi i construir les bases d'un nou model productiu, i el Govern espanyol no ho pot fer sol. Només aquells estats capaços de cohesionar-se i de donar respostes conjuntes poden donar un salt endavant en la seva posició internacional en el seu benestar col.lectiu.

CiU adverteix que no és suficient abordar la crisi amb el discurs que ningú perdrà els seus drets socials. És l'hora de pensar més en les futures generacions que en les eleccions. Cal ser conscients que l'actual model laboral condemna les generacions del demà a un treball precari i a viure subvencionats pels poders públics i els pares.

La gran diferència entre el que significa la crisi per a l'Estat espanyol i per al conjunt d'Europa és l'atur. Set de cada deu llocs de treball que es van destruir l'any 2009 a Europa es van destruir a l'Estat. No hi ha mesures socials suficients per compensar una destrucció de llocs de treball tan gran, i no hi ha finances que ho puguin sostenir.

Cal deixar clar que proposem un gran pacte d'Estat no per salvar Zapatero o Rajoy, sinó per salvar l'economia. Cal un govern seriós i generós, disposat a acceptar propostes de tothom, i una oposició responsable.

CiU considera que aquest pacte d'Estat hauria de contenir quatre grans àmbits: ocupacií, finançament de l'activitat, competitivitat i austeritat i racionalització del sector públic.

A.- Ocupació

1. Qui està a l'atur no vol subsidis, vol un lloc de treball. I paral.lelament, per a les finances públiques és molt més positiu crear 100.000 llocs de treball i treure 100.000 persones a l'atur que augmentar l'IVA.

2. Mesures d'urgència a curt termini:

Tant o més important és el manteniment dels llocs de treball que tenim. Proposem la reducció temporal de les cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació en els propers 2 anys.

La fórmula alemanya, a través de la qual els serveis públics d'ocupació financen parcialment el cost de la disminució de jornada dels treballadors que l'empresa no pot mantenir a temps complet, pot ser un excel.lent eina per evitar futures destruccions d'ocupació.
Proposem:

- Reduir l'IVA del 16 al 7% per a la rehabilitació d'habitatges.

- Suport al turisme. A Alemanya s'ha reduït l'IVA per a activitats turístiques del 19% al 7%, en canvi a l'Estat espanyol es vol augmentar del 7 al 8%.

- Dependència i ajuda familiar. Amb els mateixos recursos podem propiciar un augment molt superior de l'ocupació en l'atenció a la dependència. Proposem la reducció de l'IVA al 4% i reforçar la col.laboració del sector públic amb el privat.

Ocupació jove. Es pot crear llocs de treball a curt termini, ja sigui a través de l'autoocupació per als més emprenedors, ja sigui en empreses a les quals els joves amb formació poden aportar creixement i innovació si som capaços de donar estabilitat a contractes joves.

- En l'àmbit dels emprenedors, a França des de fa un any funciona un via simplificada de creació de microempreses individuals que ha tingut molt èxit. L'empresa es crea en 15 minuts per internet, té una facturació màxima de 80.000 euros i no precisa portar comptabilitat, les cotitzacions i tributació van per un similar als mòduls. Necessitem iniciatives simples d'aquest tipus per estimular la creació de l'autoocupació entre molts joves.

3. Mesures a mitjà i llarg termini: reforma laboral. Cal demanar als interlocutors socials ambició en la reforma, ja que d'això en depèn bona part de la sortida de la crisi, de la cohesió social dels propers anys i de la competitivitat del nostre futur model productiu. I si no hi ha acord, el Govern espanyol ha prendre les decisions necessàries i no refugiar-se en la falta d'acord. Les nostres prioritats passen per:

- Solucions per reduir la dualitat del model de contractació i per lluitar contra la precarietat. Això passa per impulsar o fins i tot generalitzar el contracte de foment (33 dies d'indemnització), avui només aplicable a la contractació de joves de menys de 30 anys i majors de 45.

- Reforçar la contractació a temps parcial i lluitar contra l'atur juvenil. Cal revisar a fons el contracte en pràctiques i per a la formació.

- Millorar els sistemes de recol.locació amb l'ajuda del sector privat.

- Reformar la politica de bonificacions a la contractació.

- Millorar els mecanismes de negociació col.lectiva per ac0star-los a l'empresa; facilitar la mobilitat interna; flexibilitzar jornades; avançar en la igualtat home-dona.

- Lluitar contra l'absentisme i controlar millor la incapacitat temporal.

B. Finançament de l'activitat productiva

1. Per moltes empreses la crisi va començar amb els problemes de finançament o de refinançament del seu deute i segueixen tenint-los. Necessitem un pacte que permeti garantir solvència al sistema financer i liquiditat per a l'activitat productiva i per a les famílies.

- Cal donar suport al procés de fusió d'entitats financeres, a través del FROB, vigilant que no es desnaturalitzin les especificitats de les caixes d'estalvi. La falta de diligència del Govern espanyol està alentint els processos de fusió.

- Cal garantir el finançament de crèdit a pimes, autònoms i families, sigui per a circulant sigui per a inversió. Cal reforçar les actuals línies de l'Institut Oficial de Crèdit (ICO) i revisar les que no funcionen. Cal incrementar alguns percentatges d'aval públic per part de l'ICO directament a les empreses o treballadors autònoms.

2. Cal lluitar contra la morositat. En aquest sentit, CiU emplaça la resta de grups a què donin suport a la proposició no de llei de lluita contra la morositat que vam entrar al Congrés. També cal revisar la línia ICO amb 3.000 milions creada fa nou mesos per finançar deutes dels ajuntaments amb empreses i autònoms. Dels 3.000 milions només se n'han concedit 152 milions, el 5% de la seva dotació, i no serà per la inexistència de deutes.

C. Competitivitat

1. La competitivitat de l'Estat espanyol és insuficient com ho demostra el seu principal indicador: el dèficit de la balança exterior. Aquesta competitivitat s'ha de guanyar en la producció, en les infraestructures, en l'administració, en la formació, en les polítiques sectorials...

* Politica fiscal

- Cal lluitar contra la crisi sense augmentar impostos. Per equilibrar els comptes públics serà més important l'austeritat en la despesa i el creixement per la via de la creació d'ocupació que el simple increment d'impostos. En aquest sentit, CiU està radicalment en contra de qualsevol increment de la pressió fiscal.

- Cal propiciar l'augment de la inversió:

- Prorrogar fins al 2012 la llibertat d'amortitzaciól per a les inversions productives.

- Reduir la tribució per als beneficis reinvertits.

- Retornar a les empreses l'impst de Societats pagat en el cas que aquestes capitalitzin el benefici obtingut.

- Eximir de tributació les rendes generades per inversions en aquells sectors estratègics que es determinin.

* Inversió en infraestructures

- Per al període 2010-2013, cal prioritzar els projectes d'inversió que aportin més competitivitat a l'Estat espanyol.

- Tot projecte d'inversió ha de venir avalat per un informe cost-benefici que garanteixi el seu efectiu impacte positiu sobre la millora de la competitivitat. En aquest sentit, el corredor Mediterrani i el ferrocarril de mercaderies han de ser projectes prioritaris.

- A curt termini, cal revisar les perspectives d'execució de la inversió de l'Estat en les comunitats motor de l'activitat productiva com ara Catalunya, on el 2009 els contractes d'obra pública adjudicats pel grup Foment van caure un 65%.

* Politica energètica. No es tracta només de dir que apostem per l'eficiència energètica i per les energies renovables. És imprescindible saber quina serà l'estratègia de l'Estat espanyol en politica energètica a 30 o 40 anys.

* Internacionalització i I+D+I. El nou model de creixement ha de descansar en bona part en la internalització i en la investigació i el desenvolupament.

- A l'Estat hi ha un bon marc d'estimuls fiscals a la inversió en I+D i e menor mesura per a la internacionalització. Ara, però, les empreses o tenen beneficis reduïts o no en tenen i per tant, no hi ha deducció fiscal aplicable perquè no hi ha quota per aplicar-la. Proposem que el crèdit fiscal que tenen les empreses a futur, per quan tinguin beneficis, puguin aplicar-se'l avui, per tal d'estimular-les a seguir investigant o a què segueixin exportant.

* Politica d'habitatge. A l'Estat hi ha un gran stock d'habitatges sense vendre i alhora hi ha un enorme problema d'habitatge per molta gent, especialment per als joves, que han hagut d'endarrerir l'edat d'emancipació. És l'oportunitat per fer politica d'habitatge des de l'administració.

D. Austeritat i racionalització del sector públic

1. Si l'Estat espanyol es vol estalviar la cirurgia que s'haurà d'aplicar Grècia cal aplicar una politica d'austeritat i racionalització del sector públic. El nostre punt de referència hauria de ser Irlanda i les mesures haurien d'enfocar-se cap a:

- Posar en marxa programes d'austeritat de les administracions basats en la revisió de la despesa, programa per programa, amb continguts explícits de reducció i calendaris d'execució.

- Quantificar la reducció de personal funcionari i dependent d'empreses públiques, com a conseqüència de la no reposició d'aquelles places que quedin vacants.

- Efectuar un informe cost-benefici de tots els organismes públics, tot suprimint aquells que no estiguin justificats i privatitzant aquells que no siguin necessari que estiguin sota titularitat pública.

- Establir un programa específic de simplificació de l'administració pública, en les seves relacions internes.

2. La reforma de les pensions s'ha de fer en el marc del Pacte de Toledo. És cert que per garantir la seva vigència en el futur, caldrà incorporar modificacions, però no es pot abordar el tema amb precipitació ni a través de mesures estrella. Caldrà proposar mesures, però hi ha marge i temps per fer aquestes reformes.

3. D'altra banda, a nivell de Catalunya, CiU insta a totes les forces polítiques a articular un front comú català per posar propostes sobre la taula i canviar el rumb de la política econòmica catalana i estatal. Es tracta d'influir decisivament en la politica econòmica des de Catalunya.

Moció de suport a la consulta sobre la independència

2010-02-16T13:50:00.003+01:00

El passat ple del 15 de febrer ERC va presentar una moció de suport a la consulta sobre la independència que es farà a Sant Boi organitzat per la plataforma Sant Boi decideix.

El redactat presentat a ple va ser el següent,

"El passat dia 13 de setembre els ciutadans d’Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular sobre la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi català. Més tard, el 13 de desembre 167 municipis més van organitzar simultàniament la Consulta sobre la Independència.

La consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d’incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i que la ciutadania del nostre país té assumit el dret a decidir, alhora que el seu exercici no ha de comportar cap de tipus de conflictivitat social.

Vist doncs que aquestes experiències han estat reeixides bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials, i segon la complicitat i unitat de la majoria de les forces polítiques, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en més municipis catalans.

Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l’àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d’interès general de la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.

Finalment, cal tenir en compte que el 14 de gener es va constituir oficialment la Coordinadora Sant Boi Decideix!, que agrupa diverses persones i entitats, amb l’objectiu d’organitzar una consulta sobre la independència a la nostra ciutat.

S'acorda:

Atès tot allò exposat anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, acorda el següent:

Primer.- Felicitar tots els municipis i els seus ciutadans que han organitzat la Consulta sobre la Independència per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint la consulta popular en una festa, i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

Segon.- Donar suport a la iniciativa que ha sorgit des de la societat civil de la nostra ciutat, agrupada sota el nom de Sant Boi Decideix!, per a la celebració de la consulta popular sobre la independència.

Tercer.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra, a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència i a l’entitat Decidim.cat "

Va ser bastant curiós el resultat sobre la consulta: ERC i CiU van donar el nostre suport a la moció; PSC, C's i PP van votar en contra, i ICV-EUiA es van abstenir.

Com a democrata considero que recolçar donant el nostre suport a una consulta sobre la independència, com podriem recolçar donant el nostre suport a una altra consulta, és un dret que a un estat democràtic té la societat civil.

Que CiU estigui a favor d'una consulta independentista no vol dir que fent de la independència el nostre projecte polític.

Per una altra banda, no acabo d'entendre els que han dit no a la consulta. Per mi, el dir no a recolçar una consulta independentista vol dir que es té por a conèixer que vol la població sobre aquest tema, i obstaculitzar un dret. La consulta la vol liderar una plataforma: Sant Boi decideix que està formada per ciutadans i ciutadanes, associacions, comerciants,... de Sant Boi de Llobregat.

La consulta es realitzarà sense el recolçament del govern municipal.

Segurament entre els votants hi haurà el sector tradicional de l'independentisme, però la realitat de fons es que no és només la independència la que a la millor animi a la població de Sant Boi anar a votar. A la millor es que es manifesta és un sentiment d'insatisfacció per la situació de crisi actual, el que es fa des d'Espanya envers Catalunya, i el que es fa des de Catalunya mateix.

A la millor el partit majoritari que governa a l'Ajuntament té por a conèixer uns possibles resultats que demostrin que cal un govern que actuiï en clau nacional i que sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya davant l'estat.

El que no hagi anat a aquest ple no vol dir que hagi fet campana o no vulgui donar la cara en aquestes qüestions, sinó que be donat perquè estava al Ple Comarcal del Baix Llobregat que es celebrava el mateix dia.

Us espero a tots i a totes a la Calçotada de CiU

2010-02-02T12:27:00.004+01:00

Aquest any torna la CALCOTADA DE CiU. Us espero a tots i a totes a la Sala Kursall, Carretera de Barcelona, s/n de Valls.

Dissabte, 13 de febrer de 2010, a les 13'00 hores.

Festa de proclamació d'Artur Mas com a candidat a la Generalitat

2010-01-27T10:00:00.000+01:00

El proper 31 de gener de 2010 es realitzarà la Festa de proclamació d'Artur Mas a la Generalitat de Catalunya.

La festa comencarà a les 12:00 h, al pavelló de la Vall d'Hebron (Passeig de la Vall d'Hebron, 166-176, Barcelona).

Parlaments:

Jordi Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida, Artur Mas

Com arribar:

L3: Metro Vall d'Hebron-Montbau

Autobusos: 10, 27, 60, 73, 76, 185, N4

Bus del Barri: 112 i 119

US ESPERO A TOTS I A TOTES!

Obrir el debat sobre la immigració

2010-01-26T19:12:00.007+01:00

La polèmica que s'ha obert al voltant de l'Ajuntament de Vic em fa pensar que cal obrir el debat sobre la immigració.

Desitjaria que aquest debat es faci obertament, amb rigurositat, respecte i des de posicions democràtiques.

Segons el meu parer no ha sigut correcte ni just el tracte de linxament que ha rebut l'Ajuntament de Vic. Aquest Ajuntament va fer una consulta a l'estat donada la contradicció que existeix entre la llei de règim local i d'estrangeria.

L'Ajuntament ha acatat l'informe de l'advocat de l'Estat respecte la consulta feta al Ministeri de l'interior. Han sigut vergonyoses les declaracions que han fet alguns partits polítics a través dels seus representants a un Ajuntament que ha demostrat sempre ser un model en aquesta matèria, segurament amb un intent desviat i descontextualitzat per no parlar obertament d'aquest tema. No reconèixer les dificultats que tenen molt ajuntaments en aquest sentit és la línia per no parlar de la complexitat real i per aprofitar l'oportunitat de posar adjectius desqualificatius a d'altres que plantegen formalment i rigurosament preguntes davant de buits legals.

El debat s'origina quan hi ha llacunes legals en la legislació. No té sentit que per exemple la llei d'estrangeria obligui els ajuntaments a denunciar les infraccions greus que remarca l'article 53 i, en canvi, no obligui a denunciar les infraccions molt greus.

Al darrer Ple Municipal de l'Ajuntament de Sant Boi , del passat 25 de gener, el grup municipal de Ciutadans-partido de la Ciudadania va presentar una moció en defensa dels drets del immigrants a l'empadronament municipal. Passo a fer constar la transcripció exacta del contingut d'aquesta moció que va arribar a Ple,

"El Ayuntamiento de Vic, en una decisión unilateral y contraviniendo lo establecido en la normativa al respecto, ha anunciado su intención de negarse a empadronar a aquellos inmigrantes que carezcan de permiso de trabajo o residencia.

Es un hecho grave el que un ayuntamiento no cumpla la ley, pero cuando afecta directamente a derechos de las personas, creemos que debemos tomar partido de manera inequívoca y hacer oir nuestra voz para valorarlas negativamente, pues iniciativas como esta pueden, además, radicalizar la sociedad catalana y originar enfrentamientos que nada tienen que ver con la realidad actual de Cataluña.

Por todo lo anterior, el Pleno del Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat toma el siguiente acuerdo:

S'acorda:

El Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat declara que todos los municipios de Cataluña debieran respetar la legalidad democràtica, y concretamente atenerse a lo que dispone la Ley de Bases de Régimen Local.

El Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat insta al Govern de la Generalitat a que ejerza el control sobre la adecuación al ordenamiento jurídico de los acuerdos adoptados en materia de inmigración para que no se impida la inscripción en el padrón municipal de los extranjeros que viven en su municipio.

Hacer llegar este acuerdo al Gobierno de la Generalitat, al presidente del Parlament de Catalunya, así como a los portavoces de los diferentes grupos con representación en dicha cámara. "

Davant d'aquest fet el grup municipal de CiU, que forma part de l'equip de govern de l'Ajuntament, i del què formo part va demanar -estant ja al Ple- per darrera vegada, al portaveu del grup municipal de Ciutadans que retirés la moció presentada. CiU podria entendre que el contingut presentat a la moció s'havia elaborat per part del grup municipal de Ciutadans en el procés de consulta feta per part de l'Ajuntament de Vic al Ministeri de l'interior. Però, per una altra banda, vam valorar que el seu contingut estaba desdibuixat i no s'ajustaba al sentit aclaratori de la consulta feta per part de l'Ajuntament de Vic.

Finalment, el portaveu de Ciutadans va cedir a la demanda que vam fer el grup municipal de CiU. Espero que en futures mocions que es presentin a l'Ajuntament es tracti el tema amb la rigurositat, respecte i sentit democràtic que es mereix.

Marta Pedrosa i Varela

CiU

Regidora d'UDC

Ajuntament de Sant Boi de Llob.

Declaració Institucional en memòria de les víctimes de l'accident a l'estadi de Beisbol de Sant Boi

2010-01-24T20:08:00.005+01:00

Avui hem aprovat en un Ple Extraordinari, la Declaració Institucional en memòria de les víctimes de l'accident a l'estadi de Beisbol de Sant Boi.

L'acte ha començat a les 12 del migdia a la Sala de Plens, i ha consistit en la lectura i aprovació d'una declaració institucional en memòria de les víctimes. Tot seguit, a la plaça de l'Ajuntament, s'ha fet uns minuts de silenci.

A continuació passo a transcriure el text integre que s'ha aprovat al Ple,

Atès que amb data 24 de gener de 2009 va tenir lloc el terrible accident al túnel de bateig del Camp de Beisbol del nostre municipi amb el resultat de 4 nens morts i 7 nens i 2 monitors ferits.

Atèsa la voluntat demostrada dels grups municipals de presentar al Ple la Declaració Institucional en memòria de les víctimes de l'accident a l'estadi de beisbol de Sant Boi.

D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

S'acorda:

Aprovar l'adhesió al manifest que es reprodueix a continuació:

"Declaració Institucional en memòria de les víctimes de l'accident a l'estadi de beisbol de Sant Boi"

Avui fa un any que el nostre poble va patir un dels accidents més greus i tristos de la nostra història. A quarts d’onze del matí del 24 de gener, enmig d’una forta i excepcional ventada, es va desprendre la coberta del túnel de batuda del Camp de Beisbol que va provocar l’ensorrament del túnel mentre nens i nenes de l’equip infantil s’entrenaven.

El resultat del terrible accident va ser colpidor: quatre nens van perdre la vida i set infants i dos monitors van resultar ferits de diferent consideració.

Com a Ajuntament, hem de dir que aquesta és una de les situacions més dramàtiques i difícils d’afrontar. Des de l’alcalde, les tinentes i els tinents d’alcalde, les regidores i els regidors, com els càrrecs institucionals i com les persones, esdevé una responsabilitat indefugible acompanyada d’un sentiment d’impotència i de tristesa immens, sentiment que compartim amb tota la ciutadania de Sant Boi.

Familiars, veïns i veïnes que van presenciar l’accident van ser els primers a mobilitzar-se i fer trucades d’emergència. La Policia Local, situada just davant de l’estadi de beisbol, va posar en marxa immediatament el Pla d’emergències municipal, que coordina l’actuació de Mossos d’Esquadra, Bombers, Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques i equips municipals. El govern de la ciutat es va constituir en Comitè de Crisi per seguir els esdeveniments i coordinar l’actuació dels diferents administracions i departaments municipals.

Un cop els serveis d’emergència es van fer càrrec de la situació, la prioritat va ser atendre les famílies afectades i fer un seguiment constant de l’evolució de les persones ferides, en contacte permanent amb els hospitals on havien estat traslladades i amb les respectives famílies. Una atenció que ha estat present en tot el procés de recuperació.

Des del primer moment vam rebre nombroses mostres de condol i de suport a les famílies, tant de la ciutadania com d’institucions i entitats de Sant Boi, així com d’arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i de l’estranger. Enmig del dol, l’Ajuntament va transmetre totes les mostres de solidaritat a les famílies i, en el seu nom, les va agrair profundament.

Avui, un any després, en nom de tota la ciutat hem convocat de nou un Ple extraordinari, com també vam fer aquell mateix dia 24 de gener de 2009, com a acte institucional respectuós i solemne. Perquè més enllà dels protocols oficials, el que veritablement ens mou en un dia com avui és fer un reconeixement a la gran família del beisbol i recordar totes les persones afectades per l’accident, especialment els quatre nens que van perdre la vida i que segueixen ben presents entre nosaltres, reiterant el nostre suport i el més sentit condol a les seves famílies.
Al cap d’un any del tràgic accident, volem fer palès públicament el nostre agraïment al poble de Sant Boi per l’exemple de solidaritat, respecte i serenor demostrats en tot moment, i per totes les manifestacions de condol i de suport que ens han arribat com a representants de la ciutat. I el nostre agraïment també a totes les persones, associacions, entitats, i institucions que al llarg d’aquest any han contribuït, d’una manera o altra, a alleujar el dolor de les famílies afectades.

Un any després, com a representants de la ciutat volem expressar, de forma unànime, la següent Declaració Institucional:

. El nostre compromís amb les famílies, per continuar donant-los suport i seguir estant a la seva disposició.

. El nostre compromís amb el Club de Beisbol, perquè pugui seguir desenvolupant amb totes les garanties la important tasca de promoció d’aquest esport i d’educació dels nens i les nenes que acull.

. El nostre compromís per continuar treballant amb total transparència per ajudar a determinar les causes de l’accident.

. El nostre compromís per continuar col·laborant rigorosament amb la justícia en tot el procés judicial que s’ha obert, i fins a la seva finalització.

. El nostre compromís d’actuar en conseqüència i d’exigir les responsabilitats que es puguin derivar dels procediments judicials oberts i en el moment processal en què siguin exigibles, actuant amb la deguda serenitat i amb el respecte que tota aquesta actuació requereix.

. El nostre compromís de prendre totes les mesures que estiguin al nostre abast per intentar que mai més no tornem a patir un accident com aquest.

Designació de l'Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

2010-01-17T19:22:00.006+01:00

CiU avui hem designat a Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

L'acte s'ha fet al mil.lenari monestir romànic de Sant Benet de Bages.

Amb aquest acte, la federació dóna començament a una llarga precampanya electoral que es deixarà notar ja aquest mateix mes de gener.

En paraules de Mas: "mai com ara he tingut la sensació de responsabilitat que tinc avui". És la tercera vegada que Mas és elegit candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya".

"Si CiU fa la feina que ha de fer en els pròxims mesos, serem capaços de convertir aquesta experiència del tripartit en una anècdota sense rellevància de la història de Catalunya", ha afirmat Artur Mas.

Mas ha agraït la designació que se li ha fet per tercer cop i ha assegurat que és "un honor, un repte i una gran responsabilitat que mai com ara havia sentit".

"Complagut, reconegut i commogut", el lider de CiU ha advertit a tots aquells que els van enviar "al mig del desert" i els van donar "per acabats i derrotats" que el "que anomenat convergent és molt dur de pelar".

En aquest sentit, ha explicat qie després d'una llarga travesia CiU té "molta set, però no és una set de venjança ni de revenja, és una set impregnada d'esperit positiu per aixecar aquest pais, és la set de la reconstrucció. El nostre propòsit és treure al país de les dificultats i enlairar-lo als cims més alts".

Ha començat la cursa electoral de la federació i la consigna ha estat clara per part d'Artur Mas "si no ens em sortim aquest cop, serà per culpa nostra".

El secretari general de CiU, Josep A. Durán i Lleida ha realitzat un discurs amb un fort contingut econòmic. Ha mostrat a la federació nacionalista com a bàlsam per la crisi econòmica, posant com a exemple promeses com la supressió total de l'Impost de Successions. Per a Duran, el tripartit "és un estorb" ja que, el PSC és "rehén" d'ERC i ICV a l'hora de prendre decisions de govern. Ha criticat la politica "intervencionista" del Govern, que "preten imposar als catalans i catalanes com es té que realitzar les tarees domèstiques o a quina edat s'ha de dir als fills que són adoptats" en referència a la reforma del Codi Penal Català aprovat a l'any 2008.

El 31 de gener, últim dia del mes, es farà la festa de proclamació d'Artur Mas en un míting al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona en què intervendran, a més d'ell, el President de CDC, Jordi Pujol, i el Secretari de CiU, en Josep A. Durán i Lleida.

Aprovació de la moció per donar suport a l'editorial dels diaris catalans sobre la dignitat catalana, en relació a la sentència de l'Estatut

2009-12-23T09:21:00.010+01:00

El passat ple del 21 de desembre CiU a nivell local vam presentar una moció per donar suport a l'editorial dels diaris catalans sobre la dignitat catalana, en relació a la sentència de l'Estatut que ha de dictar el Tribunal Constitucional. La moció la vam presentar conjuntament CiU, ICV-EUiA i PSC.

Atès que en data de 26 de novembre de 2009, els principals mitjans de comunicació escrits de Catalunya van publicar una editorial amb el títol "La dignitat de Catalunya", que diu el següent:

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmés la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodriguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al.lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símblos nacionals" (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setenta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: "Pacta sunt servanda", els pactes s'han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb els seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans- que no és sinó la demanda de millora d'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel.lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable".

Atès que aquesta Editorial a rebut nombroses adhesions de diferents institucions i entitats de la societat civil de Catalunya i, per això, és bo i necessari que els Ajuntaments també si sumin per la seva legitima funció civíca i institucional.

S'acorda:

En relació als antecedents exposats els grups municipals CiU, ICV-EUiA, i PSC proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents acords,

PRIMER.- Manifestar la nostra adhesió a l'Editorial publicat pel diaris editats a Catalunya, amb data de 26 de novembre de 2009 amb el títol "La dignitat de Catalunya" i que fa referència a la Sentència que el Tribunal Constitucional ha d'emetre sobre l'Estatut de Catalunya.

SEGON.- Adherir-nos a la declaració de la FMC i la ACM en suport al manifest difós pels diversos mitjans de comunicació, sota el títol "La dignitat de Catalunya".

TERCER.- Manifestar el nostre suport institucional a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts refrendant pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

QUART.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al govern espanyol i a les entitats municipalistes de Catalunya (FMC i ACM).

La present moció la subscriuen els grups municipals CiU, ICV-EUIA, i PSC.

63a Fira de la Puríssima

2009-12-07T22:42:00.004+01:00

Inaguració de la 63a Fira de la Puríssima.

Presència de la Regidora d'Unió Democràtica

6 de desembre de 2009

Sense conèixer els nombre de visitants d'aquest any perquè encara estem vivint la il.lusió de la Fira crec que s'assolirà la previsió de més de 260.000 persones a la 63a Fira de la Puríssima.

La ciutat acull més de 360 expositors d'artesania, alimentació, automoció, així com tallers, una gimcana, teatre i música. Aquest certamen es celebra des de 1947.

L'Ajuntament de Sant Boi ha calculat que l'impacte econòmic de la fira és de set milions d'euros amb una despesa mitjana per visitant de 26 euros. Un terç dels assistents a la fira són de fora de Sant Boi.

L'espai es reparteix pel nucli antic del municipi i per la zona de La Muntanyeta. Els visitants disposaran d'un servei d'autobús gratuït que recorrerà tot el recinte firal.

La Fira és un certamen popular i participatiu, que es viu al carrer i en família.

Entre les novetats d'aquest any destaquen la I Marató Fotogràfica (que convida a fer fotos digitals de la Fira i a concursar amb les sis que més ens agradin), la Gimcana Verda (que proposa formar un grup per passar una sèrie de proves relacionades amb el medi ambient) i l'espai de l'associació de restauració Degusta (que permet menjar tapes dels restaurants santboians que en formen part i conèixer els espais temàtics sobre la carxofa, pernil i cuina romana).

A la 63a Fira de la Puríssima no falten els tradicionals espais d'exposició (de planter, d'artesania, d'automoció, de producte fresc, de bestiar, de fruites i verdures...) i les activitats habituals del certamen (cotxes clàssics i antics, arrossegament de pes amb cavalls, talladors de pernil, intercanvi de plaues de cava, tallers infantils d'hort i de granja...).

El programa recupera enguany l'Exhibició d'Esports Rurals Bascos i repeteix la Festa de l'Animal de Companyia, amb una exhibició d'habilitats canines del Club Agility i una desfilada solidària protagonitzada pels gossos del refugi municipal d'animals de companyia amb l'objectiu de promoure'n l'adopció.

En l'apartat dels espectacles culturals destaquen un concert de la Fundación Tony Manero, la presència per desè any consecutiu de l'Orquestra Simfònica del Vallès, la presentació del projecte de videocreació Jo sóc Espartac i una marató de teatre que celebra el desè aniversari de la companyia local Deseo Teatro.

Lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera"

2009-11-25T00:05:00.002+01:00

El proper dimecres 9 de desembre a les 19 h. Unió Democràtica de Catalunya celebra el lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera" que donarà a títol pòstum a VICENTE FERRER.

L'acte tindrà lloc a l'auditori del MACBA. Pl. dels Àngels, 1 de Barcelona.

Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU en relació a demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA

2009-11-24T17:52:00.005+01:00

El passat ple del 23 de novembre els regidors i la regidora CiU de Sant Boi de Llobregat vam presentar una moció per demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA que perjudica greument les institucions locals.

A continuació us faig a mans de la redacció de la moció que es va presentar,

Atès que l’anunci per part del Govern de l’Estat d’augment de dos punts de l’IVA, a partir del mes de juliol de 2010, perjudicarà les administracions locals.

Atès que des de la perspectiva institucional, el fet que l’Ajuntament sigui considerat com un consumidor final, dóna com a resultat que no puguem deduir-nos l’ IVA suportat, en els serveis, productes i obres que la nostra corporació local contracta.

Atès que si fem el càlcul, prenent com a referència l’execució del pressupost del 2008, l’increment de la despesa per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat aplicant l’augment de l’IVA del 16% al 18% dóna un resultat força elevat.

Atès que aquest augment de l’IVA comportarà un augment de la despesa corrent dels ajuntaments i una major dificultat per realitzar inversions.

Atès que tots els ajuntaments de Catalunya tenen en aquests moments greus problemes financers, fruit del descens en els ingressos i la manca d’un nou model de finançament local que doni una bona resposta a les competències i als serveis que actualment estan desenvolupant.

Atès que existeix una reivindicació històrica del municipalisme català per a que les administracions locals no estiguin subjectes al pagament de l’IVA.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al Ple l’adopció dels següents

S'acorda:

Primer.- Demanar al Govern de l’Estat que no faci efectiu aquest augment de l’IVA que perjudica greument les institucions locals.

Segon.- Sol·licitar al Govern de l’Estat que faci els tràmits necessaris per a que les administracions locals no paguin l’IVA.

Tercer.- Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.;

La present moció la subscriu el Grup Municipal CiU.

La moció va ser aprovada al Ple per tots els grups municipals del Consistori: ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU, excepte el PSC-PSOE que va fer una abstenció.

78 anys de compromis d'Unió Democràtica de Catalunya

2009-11-09T22:44:00.003+01:00

Unió Democràtica de Catalunya va commemorar el passat 7 de novembre el seu naixement a Santa Margarida i el Monjos.

Un grup de militants i militantes, simpatitzants de Sant Boi va assistir per celebrar tots plegats el 78 anys del seu naixement. Com a regidora de Sant Boi vaig tenir el plaer d'estar present en aquesta entranyable commemoració.

Fa 78 anys un grup de persones va decidir fundar Unió Democràtica de Catalunya. Creien en els valors cristians i humanistes que han servit per a la construcció i per al desenvolupament d’Occident. Creien que el treball, l’esforç, la família, la llibertat, la disciplina, el respecte, la democràcia, el diàleg, la centralitat, el sentit comú..., eren valors essencials i necessaris per a la construcció de la societat. Creien també que calia fer-ho des de el catalanisme polític, des de la voluntat d’aixecar Catalunya com a nació.

Josep A. Duran i Lleida ha recalcat la importància del diàleg en la política. Ha assenyalat que “no hem de destruir l’enemic”, ha reclamat la necessitat de reformar urgentment la llei electoral i d’obrir les llistes electorals i ha subratllat que “la millor aportació que es pot fer en aquests moments és un pacte d’Estat contra la crisi”

El president del comitè de govern d’Unió, Josep A. Duran, ha demanat avui a totes les forces polítiques “una certa serenor davant el moment que vivim. La serenor és fonamental per afrontar amb rigor els reptes que tenim plantejats com a partits polítics d’una banda i com a societat en el seu conjunt”. En una roda de premsa prèvia, Duran ha dit que “l’objectiu dels partits és retrobar-nos amb la societat. Tenim una gran responsabilitat els partits, però hi ha altres sectors que hi han d’ajudar. Amb grans proclames de regeneracionisme i grans paraules no solucionarem el problema de la societat, sinó que cal corregir els defectes del nostre sistema polític”.

Duran ha assegurat que “avui dia no hi ha més corrupció que fa un any. La desafecció de la ciutadania respecte a la política i la manca de retrobament de la ciutadania amb la política no és d’ara. No ve del cas Millet, ni del cas Pretòria, ni Gürtel” tot i que aquests casos influeixen “en aquest distanciament”. Duran ha explicat que cal diferenciar els diferents casos: “al cas Millet hi ha hagut confessió de responsabilitat i de culpabilitat. Part dels fons que han estat mal utilitzats provenien d’institucions públiques. Hi ha hagut manca de control de les administracions. Cal corregir i revisar el protocol de control de les administracions públiques a les entitats que reben diners seus. Ara, de cap manera un cas aïllat ens ha de fer dubtar de totes les fundacions del país. Fan una gran aportació al conjunt de la societat de manera altruista”. Pel que fa al cas Pretòria, Duran ha dit que “he de respectar la presumpció d’innocència i fins i tot la condició d’imputat no comporta la condició de culpable”. Duran ha subratllat que “ni el cas Millet, ni el cas Pretòria, ni el que se sap del cas Gürtel tenen res a veure amb el sistema de finançament dels partits ”.

Duran s’ha referit a la declaració institucional d’Ernest Benach, president del Parlament, sobre una nova llei de finançament de partits polítics i ha recordat que “fa dos anys que la vam fer i per tant ja es van corregir els problemes que hi havia. Ja no són possibles les donacions anònimes als partits. No es pot fer una llei cada tres anys”. Ha fet una crida a la “responsabilitat dels partits polítics. Que recordin que fa dos anys que vam reformar la llei i que siguin prudents a l’hora d’utilitzar les paraules. Allà on hi ha el ser humà hi ha i hi haurà corrupció, no és un fet únic de Catalunya. El més important és que la democràcia tingui mecanismes per denunciar-la i per corregir-la.

Carme Raichs, poetessa de Sant Boi, guanyadora de la Flor Natural

2009-11-09T22:29:00.004+01:00

El diumenge dia 8 de novembre, es van celebrar els Jocs Florals de la Tardor a l’Ajuntament de Barcelona; Carme Raichs, guanyadora de la Flor Natural, Premi de la Generalitat de Catalunya. Al obtenir aquest guardo va ser la que va de tria i proclamar la reina dels Jocs Florals. La seva filla Laia (les de la fotografia en una instantània desbordant alegria i felicitat).
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.

L’ART DE L’AMOR

L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!

Vull donar la meva enhorabona a la poetessa de Sant Boi per aquest nou premi.

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA, amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa la confirmació de l'incompliment de l'Estatut

2009-11-03T20:22:00.011+01:00

Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqúés amb l'esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació cojuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior -aconseguir uns milions de més- sinó d'articular un nou model amb unes noves regles, d'acord amb el que és i representa Catalunya.

CiU ja va rebutjar amb contundència l'acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit -en el marc d'una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l'Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d'un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament -faltaria més-però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l'homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

L'acord del mes de juliol ara s'està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar al mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d'aquesta manera a defensar l'autogovern de Catalunya i els interessos dels catalans.

Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d'aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al.legacions en contra dels recursos d'inconstitucionalitat en contra l'Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l'autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legimitat respecte a d'altres lleis orgàniques pel fet d'haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d'acord amb les necessitats de Catalunya.

CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l'Estatut i que la LOFCA no fos d'aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d'una disposició addicional en aquesta com la següent: "El finançament del sistema institucional en què s'organitza la Generalitat de Catalunya s'aplicarà d'acord amb allò establert en el corresponent Estatut d'Autonomia". Redacció que enllaça amb l'article 5 de l'Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una "posició singular de la Generalitat en relació -entre d'altres matèries- el sistema institucional en què s'organitza la (mateixa) Generalitat"-

Tota la definició del model que ara s'ha posat negre sobre blanc està ple d'incompliments flagrants de l'Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d'altres, l'Estatut estableix que el finançament s'havia d'acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s'ha complert, ja que aquest s'ha acordat de manera multilateral al Consell de la Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.

2. No es té en compte l'esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L'Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s'han tingut en compte els criteris que fixa l'Estatut per rectificar la variable població:immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d'exclusió social. La igualtat que tan apel.len PSOE i PP no es dóna, ja que si a Catalunya els serveis són més cars que a d'altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d'ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renta per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l'Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l'Estatut, per no perdre posicions, hauríem d'estar 17 punts per sobre de la mitjana.

5. No es preveu la constitució d'un Consorci Tributari paritari Estat-Generalitat, que hauria d'acabar sent l'Administració Tributària a Catalunya.

CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren : la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l'Estat.

Cal denunciar també que tot i l'enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l'Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d'avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d'acord amb les previsions d'ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 6.000 M€ només per a l'any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 -encara per determinar- serà molt superior. Mentrestant, l'Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l'any vinent.

La Generalitat va acceptar en l'acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l'Estat devia a Catalunya des de l'any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (nomes normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la Llei de Dependència, i que l'Estat no compensa), però per contra, l'Estat no perdona ni un euro a Catalunya.

CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D'acord amb les dades fetes públiques pel Departament d'Economia, a l'any 2009, Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d'euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte "garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals" (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s'observa que la despesa prevista pel Govern Català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d'euros. És a dir, només per mantenir l'actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d'afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d'euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el Govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 6% més.

Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d'incomplir l'Estatut, no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d'impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l'augment de la fiscalitat ens en prendran 330€ (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d'augmentar impostos a tot l'Estat).

El Govern de l'Estat ha deixat els ajuntaments tocats i enfonsats pel que fa al finançament

2009-10-24T17:40:00.004+02:00

Al congrés constituent d’Unió Municipal celebrat aquest cap de setmana amb el lema “finançament just: enfortim el món local”, Josep A. Duran i Lleida ha remarcat que “cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes.”

En la seva intervenció, Duran i Lleida, ha afirmat que “la creació de la Unió Municipal és una satisfacció per al comitè de govern perquè és l’expressió del principi de subsidiarietat d’Unió. És un naixement en el context d’una situació molt delicada per als ajuntaments a causa de la crisi, que complica més el finançament del món local. També coincideix amb una limitació dels ingressos de l’Estat als ajuntaments que recullen el pressupostos per al 2010”. I ha explicat que “aquesta assemblea també ha de servir per escalfar motors de cara a les properes eleccions municipals”.

Duran i Lleida ha remarcat que la crisi “complica la vostra tasca, perquè malgrat que en molts casos no pugueu intervenir per impedir tancaments d’empreses o la seva regulació, sou els primers sou els primers receptors de les conseqüències socials. Tot això aguditza la vostra feina perquè desequilibra els pressupostos locals. A tot això li hem de sumar una actitud de l’administració de l’Estat respecte als ajuntaments que els deixa tocats i enfonsats. D’una banda tenim el fons local d’inversió i de l’altra l’aplaçament de dos anys del deute dels ajuntaments a l’Estat. Això no són més que pedaços, pa per avui, però fam per a demà. Si alguna demanda hem de fer és que l’Estat descompti l’IVA per part dels ajuntaments, en l’execució del pla de fons d’inversió local. I la disminució en els ingressos de l’Estat per a 2010,del 18,2%, és també un problema”.

“El govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments”

Duran ha explicat que “des de CiU hem presentat una esmena als pressupostos per intentar recuperar i mantenir aquesta participació dels ajuntaments, però cal afegir que als ajuntaments de menys de 20.000 habitants això s’agreuja perquè el descens de la participació encara és molt més important.” A més, el president del Comitè de Govern ha assenyalat que “els pressupostos generals de l’Estat incrementen l’IVA i farà que els ajuntaments hagin de pagar més. Nosaltres demanem que no es pugi l’impost fins que no hi hagi una recuperació econòmica al nostre país. Malauradament, en contra del que predica el govern de Zapatero, no hem passat encara els pitjors moments de la crisi”.

Per això, ha afirmat que “el govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments. Cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes, ja que els ajuntaments continuen pràcticament amb la mateixa participació dels anys 70 en els ingressos de l’Estat. I mentrestant, l’Estat ha generat una sèrie de despeses que us obliga a atendre, però no us ha passat la corresponent transferència per fer-ne front. Un exemple ben clar és la llei de dependència”.

“El tripartit és insensible i invisible al món local”

Duran ha subratllat que “en el finançament dels ajuntaments, el govern de la Generalitat, del tripartit, és invisible i insensible al món local, especialment, en els pobles que hi ha més enllà del cinturó de la ciutat de Barcelona. Davant d’aquesta insensibilitat i invisibilitat, cal plantejar també que hi hagi una nova llei de finances locals. ¿No han dit que el nou sistema de finançament és tan estratosfèric, tant extraordinari per a Catalunya que ens aporta tants diners? Doncs, que el govern tripartit faci una llei de finances locals i ens demostri que la nova llei de finançament és útil per a la gent”.

I ha demanat als regidors que “procureu pagar com més aviat millor, malgrat que sabem que és difícil que ho feu puntualment quan les administracions no ho fan puntualment als ajuntaments. Hem de reclamar a la Generalitat una atenció específica: necessitem que els proveïdors i empreses que treballen per als ajuntaments cobrin puntualment, com més aviat millor, que no hi hagi morositat. I parlant de pagar puntualment, hem de parlar també d’austeritat. Us demano que quan feu els pressupostos, intenteu ser el màxim austers possibles. Són temps difícils i hem de ser conscients que hem de reduir despesa allà on es pugui, sense reduir els serveis municipals fonamentals”.

Finalment, Duran ha recordat que “abans de les eleccions municipals, venen les autonòmiques. Són eleccions que ens han de permetre tornar al govern, que ens permetin recuperar el prestigi del país però també un govern que lideri el país i que sigui més sensible i visible per al món local”. “Hem de guanyar les properes eleccions a la Generalitat de manera prou àmplia i suficient per tal de poder governar. Ho necessiten el país, la societat i els ajuntaments” ha recalcat.

“Si poden sumar, ERC deixarà l’equidistància i s’alinierà amb el PSC i el tripartit”

El dirigent d’Unió ha recordat que “la gent del carrer té ganes de canviar i la única alternativa real al tripartit és CiU. No ho és ERC. Ara que s’apropen les eleccions juguen a l’equidistància. Fa quinze dies al debat de política general ERC va votar en contra de la supressió de l’impost de successions, i ara Puigcercós diu que està disposat a negociar amb CiU una rebaixa substancial. Benvingut sigui ERC, estem disposats a negociar i tant de bo que se sumin a la nostra proposta de supressió, però hem de ser conscients que ERC juga per fer veure la seva equidistància. Si tornen a sumar després de les eleccions, ERC un cop més deixarà de banda l’equidistància i s’alinearà amb el PSC i el tripartit. Perquè no hi ha dos sense tres. Hem d’evitar és que arribi aquesta opció, hem d’evitar que sumin perquè si sumen tornarà a haver-hi tripartit”.

“Tampoc és alternativa el PSC, l’ànima del tripartit. Sovint vol fer veure que no té socis. Quan es vota socialista es vota tripartit i les opcions que després impedeixen el desenvolupament de les estructures del país. Ni tampoc ho és ICV perquè la única opció que té és tornar a reeditar el tripartit”, ha dit Duran.

“Encara hi ha un altre partit, el PP, però no és alternativa perquè no té un projecte per a Catalunya. La setmana passada va tornar a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Educació: el PP allunyat de les necessitats i sensibilitats del nostre país torna a portar una llei catalana al Tribunal Constitucional”, ha afirmat.

Finalment, Duran ha recordat que “mentre tots esperem la sentència sobre l’Estatut, quan molts la critiquen malgrat que encara no la coneixem, el govern tripartit, amb un partit independentista dins, és incapaç de desenvolupar l’Estatut. Per exemple, es podria fer una llei de finances catalana pròpia i, en canvi, malgrat portar ja tres anys de vigència de l’Estatut, no s’ha fet”.

I ha demanat als assistents que a tots aquells que parlin de nacionalisme “els hi heu de dir que, sigui quin sigui l’horitzó al qual vulguin arribar, la única força política que els garanteix continuar avançant en el terreny nacional és CIU. Des que hi ha tripartit, amb un partit independentista dins que cada cap de setmana proclama referèndums sobre la independència, nacionalment el nostre país ha fet marxa enrere. Hem retrocedit”.

Marc Prat, elegit president d’Unió Municipal.

En aquest Congrés constituent, s’ha votat la nova executiva d’Unió Municipal que presidirà Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, i que té Emili Lehman, regidor de Tortosa, com a vicepresident.

CiU presenta una esmena a la totalitat als presssupostos de l'Estat

2009-10-23T12:02:00.003+02:00

CiU va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat per al 2010, ja que no comparteix en absolut com el Govern Espanyol afronta la crisi econòmica. La politicia econòmica de Zapatero demostra una gran desorientació i improvisació.

En els pressupostos del 2009, la crisi no existia. Però la realitat ha acabat destrossant la credibilitat de la politica pressupostària i de la politica econòmica del Govern Espanyol. Ara, malgrat que la majoria d'analistes i institucions internacionals indiquen que la crisi a Espanya serà llarga, més que en d'altres economies, pel Govern Espanyol és cosa de mesos i aviat sortirem d'ella, i així es tradueix en els pressupostos per a l'any que ve.

El Govern Espanyol va ser passiu en època de bonança i es mostra passiu ara que estem en una profunda crisi. Llavors no es va atrevir a afrontar una reforma laboral, una reforma de l'administració pública i una reforma del finançament local, ni a dissenyar una política energètica a llarg termini, ni a reforçar el sector exterior i equilibrar la balança de pagaments. I ara tampoc no s'hi atreveix.

Per què diem no als pressupostos que proposa el Govern Zapatero?

1. Perquè inclou una pujada d'impostos

- Augmentar els impostos en temps de crisi l'aguditzarà més i enfonsarà més l'economia.

Castiga el consum, el consum es redueix, l'activitat productiva disminueix i en conseqüència es destrueixen llocs de treball.

- La majoria de països europeus estan fent just el contrari.

- El Govern Espanyol es contradiu a si mateix i contradiu els plantejaments de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu.

La Comissió Europea va aprovar "El Pla Europeu per a la Recuperació Económica i l'Ocupació", el qual demanava als estats membres una reducció d'impostos equivalent a l'1,5% del PIB. Per contra el Govern Espanyol opta per la decisió oposada: incrementa els impostos en una quantitat equivalent a l'1% del PIB. Un comunicat de La Moncloa va reafirmar les bondats del Pla dient que aquelles mesures fixaven "les bases per a la recuperació del creixement i ocupació de les economies". Si fa 10 mesos reduir els impostos per estimular el creixement i l'ocupació era el correcte, quin sentit té ara fer el contrari?

- També es contradiu el Govern Espanyol en l'eliminació de la deducció de 400€ a totes les persones que perceben rendiments del treball. Quan es va aprovar, l'Executiu Zapatero va destacar que "incidiria en el consum i l'estalvi", cosa que acabaria beneficiant l'hisenda pública "a través d'unes majors bases imposades i recaptacions procedents del propi IRPF i dels impostos indirectes, IVA i Impostos Especials" i afegia que "la mesura repercutiria de forma beneficiosa en el cicle econòmic,... i podrà impulsar la creació d'ocupació". Si fa un any era positiu per l'economia, ara també hauria de ser-ho.

- CiU considera que en cap cas s'hauria d'eliminar la deducció per aquelles persones que percebin rendes inferiors als 20.000 € anuals.

- Tampoc compartim l'augment dels impostos a l'estalvi. És fals que vagi destinat a les rendes altes, sinó que afectarà les rendes mitjanes i baixes, aquelles families que han estat capaces d'estalviar.

- A més a més, cal tenir present que l'Estat Espanyol necessita Estalvi. Per sostenir el creixement, fins ara, s'ha necessitat captar fins ara capitals procedents de l'exterior equivalents al 10% del PIB Espanyol, un fet insostenible.

- CiU insistirà al Govern Espanyol perquè ajorni qualsevol augment de l'IVA mentre l'economia no estigui en un procés de clara recuperació.

- Respecte la decisió de reduir 5 punts l'impost de Societats per les Pimes de menys de 25 treballadors, que el 2010 quedi limitada a les empreses que en anys anteriors hagin mantingut o agumentat els llocs de treball. CiU ha propossat que la reducció s'apliqui a les empreses que es comprometin a mantenir o augmentar llocs de treball els propers mesos.

2. Perquè no hi ha mesures efectives per a la creació i manteniment de l'ocupació

- És precisament el manteniment i la creació d'ocupació el que realment pot reequilibrar les finances de l'Estat i de les famílies.

- En un any s'han perdut 1,7 milions de llocs de treball. Quines mesures ha adoptat el Govern Espanyol per invertir la tendència? S'ha limitat a la millora del subsidi de desocupació i ha estat incapaç d'adoptar mesures per a la creació de llocs de treball.

- La destrucció de llocs de treball és la més antisocial de les polítiques i és la creació d'ocupació la més social.

- Les prestacions i subsidis per desocupació tenen l'objectiu de ser temporals, però tal com està la situació, s'estan convertint en estructurals, en permanents, cosa que no és sostenible. El Govern Espanyol aposta per una societat subsidiada, i aquesta no és la nostra opció.

- Cal una política econòmica capaç de tornar a crear ocupació, capaç de creure en el teixit productiu que tenim. Els aturats no volen subsidis, volen feina.

- Com pot ser que hi hagi 1,7 milions de parats mes que fa un any, i el pressupost per a la formació dels aturats sigui 94 M€ inferior a l'aprovat per al 2009?

- És evident que cal un canvi de model productiu: cal internacionalitzar-se, dedicar més a investigació, incorporar tecnologies més netes a l'activitat productiva, i tot això aportarà la creació de llocs de treball qualificats a mitjà i llarg termini. Per contra, els pressupostos no aporten més recursos a cap d'aquestes prioritats.

- Al marge del canvi de model productiu, el Govern Espanyol podria incidir en tres sectors intensius en ocupació:

> Rehabilitació d'habitatges. Si el Govern Espanyol reduís l'IVA aplicat a tots els treballs de rehabilitació del 16% al 7%, es podria activar un sector intensiu en mà d'obra.

> Turisme. Cal formar els millors treballadors turístics i contribuir a impulsar el sector des de la millora de la qualitat.

> Atenció a la dependència i a les famílies. A França s'ha articulat una politica d'ajudes per contractar persones que efectuen serveis d'atenció a la dependència. Es tracta d'otorgar una ajuda per contractar una persona que permeti pagar part del cost, i la resta el posa la familia. D'aquesta manera, la familia crea un nou lloc de treball estable, que no podria contractar sense ajuda pública.

- CiU aposta per una reducció temporal de els cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació els dos pròxims anys. A curt termini redueix els ingressos en cotitzacions, però permet estalviar prestacions d'atur; a mitja termini, manté llocs de treball i conserva el teixit productiu. Costa molt poc tancar una empresa, però costa molt crear-la de nou.

- CiU també proposa el finançament parcial de la reducció de jornada. Ho fa Alemanya: quan a una empresa li disminueix l'activitat i abans d'acomiadar una part de la plantilla, té l'opció de demanar als serveis d'ocupació que financn una disminució de la jornada dels treballadors.

D'aquesta manera, l'empresa redueix la seva activitat i els seus costos; el treballador té una disminució minima en el seu salari; i a l'Estat li resulta més barat pagar part de la reducció de jornada que pagar la prestació per desocupació sencera; i el més important, els llocs de treball es conserven, no es destrueixen.

- És per la via de la creació d'ocupació que l'Estat ha d'equilibrar les seves finances. Un exemple pràctic ho demostra:

> Crear 100.000 llocs de treball i deixar de pagar les corresponents prestacions de desocupació representa a l'Estat un estalvi d'uns 1.300 M€ en prestacions.

> A més a més, aquests 100.000 nous llocs de treball aportaran impostos en concepte d'IRPF, IVA, impostos especials,... Com a mínim seran uns 850 M€.

> La suma d'una menor despesa i dels nous ingressos otorga a l'Estat un estalvi superior als 2.000 M€ per la creació de cada 100.000 llocs de treball.

> És a dir, aportarà més a les finances públiques crear 100.000 llocs de treball que:

Augmentar l'IVA en 2 punts a partir del juliol (estimat en 1.900 M€)

O molt més del que aportarà l'augment de la fiscalitat de l'estalvi (400 M€)

3. Per què no compleixen amb Catalunya

- En primer lloc, perquè els pressupostos incorporen un nou sistema de finançament que incompleix l'Estatut. És per aquest motiu que CiU presentarà una esmena a la totalitat a la LOFCA. De fet, l'augment net de recursos que van a les comunitats autònomes és mínim. Estem molt lluny dels 11.000 M€ que es van anunciar els seu dia.

- La inversió de l'Estat a Catalunya disminueix un 5,4% (és a dir, en 203,8 M€), una reducció superior a la mitjana.

- Igual que ja va passar el 2007, el 2008 i el 2009, les inversions de l'Estat a Catalunya incompleixen la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Catalunya ha de rebre el 18,64€, i en canvi rep el 15,2%. Aquest tracte discriminatori no es dóna amb altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7€ i efectivament rep el 17,7€.

- Falten 661,7 M€ en "projectes pendents de determinar" per complir l'Estatut. Aquesta és una estafa anual, ja que el que no es pressuposta el desembre no s'executa en tot l'any.

- A part, també falta la compensació dels endarreriments per la manca d'inversió i execució dels anys anteriors. El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2010 és de 2.507 M€.

- A més a més, en els pressupostos es reconeix que el 2009 l'Estat deixarà d'executar a Catalunya 635,6 M€ previstos. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.

- D'altra banda, cal denunciar la licitació de l'Estat a Catalunya ha caigut un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els darrers cinc anys, les empreses públiques han deixat sense executar inversions pressupostades a Catalunya per import de 2.164 M€. És a dir, el 20% d'allò pressupostat no s'executa, de manera que de cada cinc anys d'inversió, un li surt a l'Estat gratuït.

4. Perquè hi ha una disminució de la inversió i de les dotacions per a R+D+I.

Com es contribuirà a millorar la competitivitat del teixit productiu si l'estalvi pressupostari se centra en la despesa més productiva?

5. Perquè no hi ha una politica real d'austeritat.

- El Govern Espanyol parla d'austeritat, però en realitat en l'únic lloc on es produeix és en les transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, que baixen de 60.000 M€ a 54.000 M€. El Govern Espanyol centrifuga la seva austeritat en forma de retallada del finançament de les altres administracions, però l'Estat no estalvia.

- Cal un programa ben estructurat d'austeritat i racionalització de la despesa de l'Administració de l'Estat. Cal un compromís dràstic: eliminació de ministeris superflus, reducció d'alts càrrecs, reformes per racionalitzar l'organigrama d'ens i empreses públiques, o simplificar l'administració perifèrica.

6. Perquè el Govern Espanyol és incapaç de controlar el dèficit públic, que s'ha descontrolat en només 2 anys.

- El projecte de pressupostos indica que l'Estat gastarà un 50% més del que ingressarà. Algú s'imagina una familia o una empresa que gasti un 50% més del que ingressa?

- Un de cada tres euros que gasti l'Estat el 2010 anirà a càrrec de l'augment del deute. És evident que la situació és insostenible.

- Des del 2007 al 2009, el deute ha passat de 307.000 M€ a 556.000 M€.

- Per al 2010, la quantitat pressupostada pel pagament d'interessos del deute s'eleva a 23.000 M€.

CiU rebutja el Pacte d'Infraestructures

2009-10-19T20:32:00.003+02:00

CiU no ha signat el Pacte d'Infraestructures perquè creu que no és creïble que es compleixi, sobretot per tres grans motius. D'una banda per la incapacitat del tripartit per posar-se d'acord sobre infraestructures bàsiques, tal i com ha demostrat durant sis anys, de l'altra, per la manca de finançament, per la debilitat del PSC vers el PSOE.

Cal posar de manifest que sense la participació de Convergència i Unió, primera força política del Parlament, el document que s'ha signat no seria un pacte nacional, sinó un full de ruta del Govern de la Generalitat.

Uns dels grans problemes que ha tingut el tripartit en política d'infraestructures ha estat la seva incapacitat per posar-se d'acord en determinats projectes. Aquest és el primer motiu pel qual el pacte no és creïble. El Quart Cinturó n'és l'exemple més evident, però n'hi ha d'altres c0m ara la millora de rodalies, una xarxa de mercaderies específica pel Port de Tarragona i Barcelona fins a la frontera...

El Pacte d'Infraestructures no és creïble des del punt de vista econòmic i es demostra una incapacitat per fixar prioritats. Afirmar com afirmen el President de la Generalitat i el Conseller de Politica Territorial que el pacte garanteix una inversió de 100.000 milions d'inversió des d'ara fins al 2020 és una frivolitat i és enganyar a la gent.

Les xifres que tenim sobre la taula de licitació, d'execució real de pressupostos i de nous pressupostos contradiuen radicalment aquesta afirmació:

- El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2011 és de 2.507 M€ , que l'Estat no ha pressupostat o ha estat incapaç d'executar, davant del silenci i la complicitat del Govern de la Generalitat, i en concret del PSC-PSOE.

- Les inversions de l'Estat a Catalunya per als pressupostos de l'any 2010 baixen un 5,4% respecte del pressupost de l'any anterior. Catalunya hauria de rebre el 18,4% i rep el 15,2%, cosa que no passa a d'altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7% , i els pressupostos diuen que rebrà el 17,7%.

- En els pressupostos de l'Estat 2010, falten 661,7 M€ en projectes pendents de determinar.

- En la memòria dels pressupostos de l'Estat 2010, l'Estat reconeix que no executarà 635 M€ de 2009. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i la millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.

- Segons dades de la Cambra de Contractistes, la licitació de la Generalitat cau un 53% els primers nous mesos de l'any.

- S'assegura en el Pacte que fins al 2015 hi haurà una inversió de 4.995 M€ en carreteres, però per contra, durant els 9 primers mesos de l'any el Govern només ha licitat 23 milions en carreteres. És a dir, no arriba ni al 0,5% d'allò que diuen que faran fins al 2015.

- La licitació de l'Estatut cau un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els 8 primers mesos de l'any, el grup Fomento ha deixat de licitar el 71%.

- El tripartit posa l'excusa que l'important no és licitar molt, sinó que s'executi, però la realitat és que hi ha molts projectes aturats. Les obres de l'Eix Transversal s'han iniciat a corre-cuita (han posat les màquines al territori) 20 mesos després d'adjudicar-se, després de la denúncia d'Atur Mas al debat de Politicia General. La millora de la C-51 entre Albinyana i Valls és un altre exemple de projecte acabat.

- El problema de fons és que no hi ha projectes nous, la immensa majoria dels projectes que s'estan pressupostant i executant són projectes antics, i especialment els de l'Estat, són els projectes de l'any 1996: l'ampliació del port, l'ampliació de l'aeroport i el tren d'alta velocitat. Si no hi ha projectes nous, si no es poden licitar noves actuacions, el Pacte d'Infraestructures queda en paper mullat.

- CiU considera que hi ha dues fórmules per abordar aquest Pacte d'Infraestructures. El tripartit ha optat per l'opció quantitativa, és a dir, per elaborar una llista telefònica, per posar-ho tot d'una manera plana, sense incorporar cap mena de priorització. CiU, per contra, defensa l'opció qualitativa, que és la que exigeix en aquests moments el país. El que calia haver fet és fixar entre 20 i 30 grans infraestructures estratègiques de país i blindar-les des d'un punt de vista de calendari, des d'un punt de vista de finançament, i des d'un punt de vista de la seva definició.

En tercer lloc, el pacte no és creïble per la debilitat del PSC respecte el PSOE. CiU sempre ha posat com a condició per signar-lo unitat d'acció a Madrid. És a dir, allò que els partits catalans ens comprometem a demanar al Govern de l'Estat, siguem capaços també de defensar-ho al Congrés i al Senat. La meitat de les previsions d'aquest pacte correspon al Govern Espanyol, i per tan, si a Madrid no es defensa el mateix que a Catalunya, el pacte es converteix en paper mullat.

- Tres exemples:

> El pacte preveu desdoblar la N-420 des de Reus fins a la N-232, a l'Aragó. El dimecres 14 d'octubre, els diputats del PSC-PSOE al Congrés van votar en contra d'una proposta de CiU pel desdoblament d'aquesta via (una votació que malgrat això, es va aprovar).

> El pacte demana la gestió de l'aeroport del Prat. Però, per contra, a Madrid el PSC-PSOE vota exactament al contrari.

> El Pla Catalunya d'Inversions (que figura con annex del pacte) recull les prioritats i el volum d'inversió que ha de fer l'Estat a Catalunya. A l'hora de la veritat, els pressupostos de l'Estat l'ignoren, però els diputats del PSC-PSOE hi voten a favor, és a dir, voten en contra del que han demanat a Catalunya per salvar la cara a Zapatero.

El Santboià Manel Esteller guanya el premi internacional "Dr. Josef Steiner"

2009-10-06T20:51:00.007+02:00

Manel Esteller ha estat guardonat amb el "Dr. Josef Steiner Cancer Research Award 2009" pels seus estudis sobre l'epigenètica de la metàstasi.

L'epigenètica estudia les modificacions químiques que pateix el material genètic i ofereix esperances per entendre i tractar la metàstasi, una de les últimes causes de mortalitat en els pacients afectats per càncer.

Manel Esteller és director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (LIDIBELL), investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i professor de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El Doctor i investigador Manel Esteller va rebre el guardó el passat 2 d'octubre a la Universitat de Berna. Es tracta d'un premi internacional otorgat per un jurat composat per prestigiosos científics europeus, els quals han decidit premiar per unanimitat a Manel Esteller.

Vull donar-li la meva enhorabona per aquest nou reconeixement i li desitjo que continuï fent nous descobriments tan necessaris per a la ciència i la humanitat.

Presència d'UDC Sant Boi al Consell Nacional

2009-10-04T18:12:00.006+02:00

Ahir es va celebrar el Consell Nacional d'Unió. El Consell Nacional ha girat entorn de la crisi econòmica, que és allò que realment afecta a les famílies, les empreses, els ciutadans i ciutadanes. S'ha aprovat una moció presentada pel Conseller Josep M. Vilamora de reprovació de la politica econòmica del govern de l'Estat.

Unió demostra la seva actitud critica sobre la politica econòmica, fiscal de Zapatero i lamenta la seva incapacitat manifesta pel diàleg social per afrontar les reformes necessàries per al país.

Unió no està a favor de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per diverses raons:

- Pel quadre macroeconòmic que el govern haurà de revisar.

- Pel dèficit de les administracions públiques (previst en un 8%).

- Pel creixement negatiu de -0.3 comptant que hi hagi una recuperació econòmica en el segon semestre.

- Per la pujada d'impostos com a solució a la baixada de recaptació però des d'Unió i CiU creiem que per això el que cal és reactivar l'economia.

Aquesta pujada d'impostos provocaran descens del consum, penalització a l'estalvi i no es generarà ocupació.

Sobre la rebaixa de cinc punts de l'imposts de societats serà ineficaç perquè en una situació econòmica amb descens del consum que redueix els beneficis de les empreses, rebaixar cinc punts l'obligació de les empreses de pagar a l'Estat no serà eficaç. Sense beneficis no hi ha impostos.

Els Conselleres i Conselleres Nacionals hem avalat la proposta de CiU de rebaixar la cotització de la seguretat social que ajudaria directament a la liquiditat de les empreses. S'hauria d'incrementar la inversió pública. La licitació de l'obra pública ha baixat prop d'un 50%. També s'ha de sumar l'incompliment de l'Estat de la disposició addicional tercera de l'Estatut que obliga a d'invertir a Catalunya, d'acord amb el PIB català, el 18,64%. A l'informe econòmic i financer dels PGE observem amb preocupació que Catalunya rebrà 3586,785 milions d'euros (15,2% del PIB català). Això vol dir que falten per territorialitzar 661,7 milions d'euros que són els que donarien compliment la disposició addicional tercera. Per tot això, CiU no pot donar suport a aquests pressuposts. Finalment, esmentar que des de CiU hem manifestat reiteradament la necessitat de donar oxigen financer als ajuntaments. Els PGE diuen que per al seu finançament l'Estat ha disminuit un 18% la seva aportació.

El Consell Nacional d'Unió ha demanat a CiU que no aprovi els pressuspostos generals de l'Estat i que, per tant, presenti una esmena a la totalitat.

La taxa d'atur registrat a Sant Boi augmenta una dècima durant el mes de setembre

2009-10-01T21:40:00.004+02:00

Malgrat les dades molt negatives d’atur registrat a Catalunya i a l’estat espanyol durant el mes de setembre, a Sant Boi l’increment durant aquest mes ha estat molt moderat i ha fet augmentar la taxa en només 0,1 punts. En relació a un any abans, la taxa d’atur és 5 punts més elevada.

L’increment de la taxa d’atur durant el mes de setembre ha afectat especialment la població més jove, menor de 30 anys, passant del 14,9% del mes d’agost al 15,3% en finalitzar el mes de setembre. També ha perjudicat els homes, que han augmentat la seva taxa d’atur en dues dècimes, mentre que entre les dones l’atur registrat baixa una dècima i es situa al 16,5% de la població activa.

Respecte del mes de setembre de 2008, el nombre d’aturats ha augmentat gairebé el 50%, amb especial incidència sobre la població activa masculina.

El nombre d’aturats en finalitzar el mes de setembre és un 48,7% major quebdotze mesos abans, i ha afectat amb més intensitat els homes que no pas les dones: mentre el nombre d’homes aturats ha augmentat un 64,3%, el nombre de dones aturades ha crescut un 34,7%. La població jove aturada és un 43,7% més gran que fa un any.

Per sectors, excepte l’agrícola i ramader –que té gairebé una nul·la incidència sobre les xifres globals– tots han incrementat el nombre d’aturats registrats, el que menys la indústria (41% d’aturats més), al voltant de la mitjana els serveis (increment del 51,4%) i el que més la construcció, amb un 70% més d’aturats ara que fa un any.

El nombre d’aturats gairebé no augmenta durant el mes de setembre i es situa en un total de 6.733 persones, un 0,3% més que en finalitzar l’agost.

Durant el mes de setembre el nombre d’aturats va incrementar-se en 21 persones, un 0,3% més que al mes anterior. Malgrat això, l’atur entre les dones va reduir-se de 24 persones (un 0,7% menys) i el lleuger increment cal imputar-lo en exclussiva a homes joves. Entre la població de 16 a 29 anys el nombre d’aturats ha crescut en un 2,8%.

L’atur creix a la indústria (1,9%) i a la construcció (0,3%), però baixa als serveis (-0,6%). En qualsevol cas tant els increments del nombre d’aturats com els descensos són molt moderats a tots els sectors, de manera que el resultat global és l’increment en 21 persones, un 0,3% respecte del mes d’agost.

Durant el mes de setembre la taxa d’atur a Sant Boi es va incrementar 0,1 punts, la mateixa proporció que al Baix Llobregat en el seu conjunt, xifra que és per sota de l’increment registrat al conjunt de comarques de Barcelona (+0,2) o al conjunt de Catalunya (+0,3).

Respecte dels municipis del nostre voltant, Sant Boi i Viladecans són els que veuen augmentar la seva taxa d’atur en menor mesura, una dècima. A Gavà la taxa es va incrementar en dues dècimes, mentre que a Cornellà (+0,3) i a El Prat (+0,5) va tenir pitjor comportament.

Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU per l’adhesió a la proposta de candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al Premi Nobel

2009-09-24T09:50:00.006+02:00

El passat ple del 21 de setembre CiU vam presentar una moció per l'adhesió a la proposta de candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al Premi Nobel de la Pau.

La moció va ser aprovada por tots el grups municipals del Consistori: PSC, ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU.

Des de CiU a nivell local volem presentar el nostre agraïment per l'acompanyament d'un familiar proper a Vicente Ferrer, veí de Sant Boi, que va estar present a la sala de Plens de l'Ajuntament en el moment de la presentació d'aquesta moció.

Vicente Ferrer va néixer a Barcelona el 9 d'abril de 1920. Durant la seva joventut, entra a formar part de la Companyia de Jesús amb la il·lusió de complir el seu major desig i vocació: ajudar als altres. Al 1952, arriba A Mumbai (Bombai) com a missioner jesuïta per completar la seva formació espiritual, i allí manté el seu primer contacte amb l'Índia. A partir d'aquest moment, dedicarà la resta de la seva vida a treballar per eradicar el sofriment dels més pobres d'aquest país.

Lamentablement, la seva tasca va generar suspicàcies entre els sectors dirigents, que van veure en ell una amenaça als seus interessos i aconsegueixen una ordre per expulsar-lo del país. Davant aquest fet, més de 30.000 camperols, secundats per intel·lectuals, polítics i líders religiosos, es mobilitzen en una marxa de 250km per protestar per l'ordre d'expulsió.

Al 1969, torna a la Índia i s'instal·la a Anantapur (Andhra Pradesh), un dels districtes més pobres del país, per continuar la seva lluita pels més desfavorits.
Aquest mateix any deixa la Companyia de Jesús i crea, al costat de qui serà la seva futura muller uns mesos més tard -Anne Perry- la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur. No obstant això, durant els anys 70 persisteix el setge, aquesta vegada des de les autoritats de la regió, que veuen amb recel el treball de la Fundació, arribant fins i tot a intentar empresonar-lo.

Després de la denúncia d'abús de poder del que estava sent objecte, Ferrer aconsegueix un veredicte favorable que crea jurisprudència.

Anys més tard, al 1996, crea la Fundació Vicente Ferrer a Espanya per assegurar la continuïtat econòmica dels projectes a l'Índia. Des d'aquest moment, i fins a la seva mort el passat 19 de juny de 2009, lidera un projecte que, avui dia, continua viu gràcies a un equip de prop de 1.900 persones i al suport de més de 139.000 col·laboradors.

Vicente Ferrer, gràcies a la seva gran tasca, ha estat guardonat en diverses ocasions. Ha rebut el Premi Príncep d’Astúries per a la concòrdia l’any 1998, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2000 i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona també el 2000. Ha estat Personatge destacat de la història del segle XX per la UNESCO l’any 2001, té la Gran Creu de l’Orde civil de la Solidaritat del Ministeri de Treball i Assumptes Socials espanyol l’any 2002 i la Gran Creu del mèrit civil atorgada pel Ministeri d’Assumptes exteriors espanyol l’any 2009. Recentment ha estat nomenat català de l’any el 2009.

En relació als antecedents exposats proposem al Ple d’aquest Ajuntament l’adopció dels següents

S'acorda:

Primer.- Instar al nostre Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per tal que doni suport a la candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al premi Nobel de la Pau.

Segon.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya i a la Fundació Vicente Ferrer (Oficina de Barcelona: Carrer París, 71 3r, 08029 Barcelona).

Aprovació de la moció presentada pels grups d'ICV-EUIA, PSC, CiU, ERC i C's per donar suport a la commemoració del Centenari de Ferrer i Guàrdia

2009-09-22T19:58:00.019+02:00

Al Ple Municipal celebrat el passat 21 de setembre es va aprovar la moció que vam presentar el grups municipals d'ICV-EUIA, PSC, CiU, ERC i C's per donar suport a la commemoració del centenari de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb aquesta declaració municipal donem suport durant l'any 2009 i 2010 als actes Ferrer i Guàrdia, en commemoració del seu afusellament injust, com a rebuig a qualsevol mort fruit de la intolerància ideològica, i com a manifestació de compromís amb els valors de la llibertat de pensament i consciència, de les llibertats civils i dels drets socials, claus de la emancipació progressiva de la humanitat. Molts d'aquests valors pertanyen, avui, a la més elemental cultura democràtica, però no és menys cert, per tal d'incentivar-ne la seva difusió, cal que ens comprometem permanentment a defensar-los, difondre'ls i homenatjar-ne els testimonis.

Atès que el 13 d’octubre de 1909, fou afusellat a Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, un home que havia dedicat la seva vida a millorar la vida dels altres, mitjançant la difusió dels ideals i valors en favor de l’emancipació de la humanitat, sobretot mitjançant l’ensenyament. L”Escola Moderna”, fundada l’any 1909, va ser un projecte d’aprenentatge racional en llibertat, de notable influència en els medis pedagògics més avançats del seu temps: l’aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia i la introducció d’un filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Per dur a terme l’educació que es proposa, Ferrer i Guàrdia crea l’editorial de l’Escola Moderna, que publicarà més de quaranta volums variats de contingut – des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia o gramàtica, fins a tractats més complexos- i amb la qual editarà un “Butlletí” mensual, adreçat als pares, i molt especialment als mestres, amb traduccions d’obres de pensadors i especialistes francesos, belgues, italians i americans en qüestions d’educació i d’higiene. La coeducació i l’educació no basada en distincions de classes, seran claus en aquesta filosofia.

Atès que l’atemptat perpetrat el 31 de maig de 1906 per Mateu Morral comportarà la detenció i empresonament de Ferrer i, en conseqüència, el tancament de l’Escola Moderna. Tot i l’absolució posterior, Ferrer no va poder obrir l’escola i es veié forçat a crear “La Lliga internacional per l’Educació Racional de la Infància”, organització d’abast internacional que abastava països com Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.

Atès que els fets esdevinguts durant la Setmana Tràgica de 1909 portaren Ferrer i Guàrdia a ser detingut –acusat de ser l’autor i cap de la revolta- i executat posteriorment, després d’un procés judicial militar ignominiós: el dissabte dia 9 d’octubre es constituí el consell de guerra a la Presó Model de Barcelona per judicar Francesc Ferrer. Fins i tot, les normes del procediment judicial militar, injustes com són envers l’acusat, no foren observades en el seu cas. L’estat de guerra havia cessat feia temps, i la llei normal del país havia reprès la seva vigència. Però, amb aquesta llei les persones acusades de delictes contra l’exèrcit havien de ser jutjades per l’exèrcit, i segons un conjunt de disposicions que deixaven el pres en la posició més desavantatjosa i, malgrat les manifestacions de protesta que s’organitzaren arreu d’Europa, fou condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre a Montjuïc.

Atès que la mort de Ferrer i Guàrdia fou un crim comès per l’Estat contra un innocent, un acte d’intolerància contra els sectors de la societat que, a començaments de segle, maldaven per l’emancipació de la classe obrera, per l’accés de tothom a la cultura i per la llibertat de pensament com a primera manifestació de pluralisme.

Atès que les mobilitzacions en contra d’aquest procés han quedat recollides en la memòria històrica de moltes ciutats, així com també el reconeixement a la seva figura mitjançant monuments, escoles i escrits pe difondre’n l’estudi i l’obra. Així doncs, els enemics de Ferrer i Guàrdia el convertiren en un màrtir de la llibertat de consciència. Promogut per grups socialistes, liberals i racionalistes, el 5 de novembre de 1911 s’inaugurà, a Brusel·les, un monument a Ferrer i Guàrdia: un home nu aixecant cap al cel una torxa; és a dir, la llum símbol de la raó. L’any 1984, el monument fou traslladat a l’Avinguda Franklin Roosevelt, enfront de la façana principal de la universitat Lliure de Brusel·les.

Atès que el 13 d’octubre de 1989, el Saló de Cent fou una ocasió memorable de record de Ferrer i Guàrdia, de condemna a la seva mort i de reafirmació de l’actualitat d’algunes de les seves propostes i del seu valor com a símbol del lliure pensament.

Atès que milers de persones es van mobilitzar a París, Roma, Brusel·les i a mols altres indrets d’Europa i d’Amèrica per expressar el seu rebuig a la condemna i a la mort de Ferrer. Tant a Espanya com fora d’Espanya, Ferrer ha estat sovint anomenat “el Dreyfus espanyol”. Les semblances entre ambdós “afers” són, veritablement, claríssimes.

Atès que donar suport al centenari Ferrer i Guàrdia comporta que aquest Ple Municipal, seu de la representació sobirana de la ciutadania del nostre municipi, faci explícit el seu homenatge envers tots aquells i aquelles que han treballat per la defensa dels valors de la tolerància, la laïcitat i el progrés, fonaments de la convivència civil i de la pau social, eixos d’una democràcia inspirada per la igualtat d’accés a les oportunitats, sense distincions ni discriminacions, drets o privilegis fruit de l’adscripció dels ciutadans i ciutadanes a qualsevol cosmovisió filosòfica o espiritual.

Atès que la tolerància és el medi natural de vida del pluralisme, un dels valors superiors consagrats a l’article primer de la Constitució. La tolerància és el respecte als altres i impedeix el racisme, la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme ideològic i religiós.

Atès que la veritable tolerància només pot existir en una societat laica. La laïcitat és l’expressió de la pacífica i enriquidora convivència de totes les idees –excloent- ne tan sols aquelles que pretenguin imposar-se per la força- expressió, també de la inexistència d’una única veritat amb majúscules, del dret individual i col·lectiu al lliure examen de totes les qüestions.

Atès que les llibertats i els drets civils han de garantir-se a tots els ciutadans en igualtat de condicions, cosa que exigeix una actuació fonamental de les Administracions públiques per a promoure condicions generals d’igualtat en l’accés a la salut, l’habitatge, l’ensenyament, la cultura i el medi natural.

Atès que el centenari de l’afusellament injust de Francesc Ferrer i Guàrdia, doncs, és una data significativa per reprendre el seu testimoni, rememorar la seva figura, refermar la vigència del seu pensament i dels valors socials i pedagògics que va impulsar.

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, CiU, ERC i C's proposen al Ple municipal l’adopció dels següents acords,

S'acorda:

Primer- Aprovar la declaració per a la commemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia i la seva figura.

Segon- Donar suport als actes commemoratius del centenari Ferrer i Guàrdia al conjunt de Catalunya amb una aportació genèrica de 600€ a la Fundació que porta el seu nom.

Tercer- Col.laborar i ajudar en les iniciatives del Centenari, així com les dirigides a recuperar i compendiar els fons documentals i arxivístics de la vida i obra de Ferrer i Guàrdia i a preservar el record del Pedagog i lliurepensador al municipi.

Diada Nacional de Catalunya: Presència d'UDC a Sant Boi de Llobregat

2009-09-13T16:58:00.007+02:00

El propassat 11 de setembre van acompanyar al Comitè Executiu Local de Sant Boi, i a la Regidora als actes institucionals que es van celebrar a Sant Boi el Sr. Joan Recasens - President Intercomarcal d'UDC a Barcelona-Comarques i Diputat de CiU al Parlament de Catalunya- i el Sr. Benet Maimí- President Intercomarcal del Maresme i Diputat de CiU al Parlament de Catalunya-.

El nombre d'aturats registrats a Sant Boi ha augmentat gairebé un 60% durant els darrers dotze mesos

2009-09-11T12:38:00.008+02:00

Respecte del mes d'agost de 2008, a l'actualitat hi ha 2.467 aturats més que els registrats en aquell moment, el que suposa un increment del 58,1%. Homes i immigrants són els col.lectius més perjudicats. Per sectors, el més perjudicats han estat la construcció, amb un increment del 81% d'aturats, i els serveis, que registren un 61,7% més d'aturats que fa un any.

A la conclusió del mes d'agost el nombre d'aturats és de 6.712 persones, un 58,1% més que fa un any. L'increment de l'atur ha afectat més els homes que les dones: respecte d'agost de 2008, hi ha 1.527 homes aturats més i 940 dones aturades més que fa dotze mesos, el que es tradueix en increments relatius del 78,3% i del 41% respectivament. L'atur registrat entre la població jove ha augmentat un 59,4%.

L'impacte de l'atur el darrere any entre els treballadors immigrants ha estat molt superior a la mitjana, un 110%, encara que tal i com passa entre la població en general, els homes són més perjudicats que les dones: el nombre dels treballadors immigrants homes en atur és un 120% superior, mentre que entre les dones l'increment és del 95%.

Per sectors, els serveis i sobretot la construcció són els que veuen incrementat en major proporció el seu nombre d'aturats, un 61,7% els serveis i un 81% la construcció. A la indústria trobem un 43,1% més d'aturats. Entre els treballadors immigrants, en canvi, a més de la construcció el sector industrial és el segon que ha generat un major increment de l'atur dins d'aquest col.lectiu.

El total d'aturats es situa en 6.712 persones, un 4,6% més que al mes de juliol.

L'atur es va incrementar durant el mes d'agost en 294 persones, de les quals 203 són homes i 91 són dones. Entre els treballadors immigrants l'atur va crèixer només entre els homes, 23 persones més, mentre que entre les dones estrangeres l'atur pràcticament és el mateix que un mes abans, registrant-se tan sols una aturada estrangera menys que al mes de juliol.

Per sectors, el sector serveis és el que més nous aturats aporta, amb 117 persones aturades més que al juliol, encara que en termes relatius la construcció és el sector que pitjor comportament va registrar, amb un increment del 10%, el que equival a 100 persones aturades més. La indústria va veure incrementat el seu nombre d'aturats en un 5,4% , 78 persones més.

La taxa d'atur a Sant Boi, que és del 15,2%, es situa 1,5 punts per sobre de la registrada al Baix Llobregat, el mateix diferencial que respecte del conjunt de comarques de la demarcació de Barcelona, i és 1,7 punts superior a la del conjunt de Catalunya.

Manifest d'Unió Democràtica amb motiu de la Diada

2009-09-11T12:34:00.013+02:00

MANIFEST D’UNIÓ DEMOCRÀTICA AMB MOTIU DE LA DIADA

Catalunya torna a viure la seva festa nacional. Aquest any la Diada de l’Onze de Setembre torna a ser una jornada festiva de reflexió que ens ha de servir per fer un pas endavant i afrontar les qüestions importants que hem de resoldre com a país.

D’una banda, som a les portes d’una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que ens vam atorgar tots els catalans. Convençuts de la seva constitucionalitat, Unió Democràtica de Catalunya continua defensant que cal esperar la sentència abans de prendre una decisió. No estem d’acord amb l’espectacle que durant l’estiu han donat els partits del govern tripartit. Novament han fet la guerra pel seu compte i tots plegats han posat de manifest per enèsima vegada la nul·la cohesió i la manca d’unitat del govern de la Generalitat. La prioritat d’Unió Democràtica continuarà sent i es mantindrà ferma en la defensa dels interessos de Catalunya.

Malauradament altres problemes molt greus preocupen els ciutadans. La crisi econòmica, lluny de resoldre’s, continua incrementant les llistes de persones que han perdut la seva feina. La mala gestió dels nostres governants, a la Generalitat i a Madrid, fan que Catalunya i Espanya encara siguin al fons del pou, mentre altres països veïns comencen a veure la llum. El governs de Zapatero i de Montilla no han pres mesures contra la crisi i les poques que han pres han pres han estat erràtiques, lentes, costoses i sobretot ineficaces. No hi ha una estratègia clara i coherent i només s’han pres mesures populistes que s’han demostrat insuficients i cares. S’han malbaratat molts recursos posant pedaços en lloc d’anar al fons de la qüestió i facilitar la liquiditat de les empreses i abordar les reformes estructurals financeres, econòmiques i laborals que el nostre país necessita. La demagògia del govern Zapatero ha fet fracassar el diàleg social i ha generat confusió en l’opinió pública en afirmar que la reforma laboral és el mateix que acceptar l’acomiadament lliure. No és cert. No és demana això, ans al contrari: mesures que creïn ocupació i que introdueixin el concepte de la flexiseguretat.

Ara cal recuperar el temps perdut i fer front a la crisi amb mesures que realment afavoreixin l’economia i la creació de llocs de treball. Cal fer-ho conjuntament amb totes les forces polítiques perquè la situació és greu i és necessari l’esforç de tothom. Unió ho entén així i ho ha estat demanant des de CiU, tant al Parlament de Catalunya, on som la principal força política, com a les Corts de Madrid. Malauradament fins ara no ens han escoltat. Fan venir esgarrifances les últimes propostes del govern socialista d’apujar impostos per fer front a la crisi. Aquesta mesura només perjudicarà les classes mitjanes, les pimes, els autònoms i els treballadors i farà impossible la creació de llocs de treball. No és així com sortirem ràpidament de la greu situació econòmica que vivim.

Unió Democràtica demana una resposta conjunta, responsable i ferma a la situació que es generi arran de sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i per aquest motiu reclamem una posició unitària per afrontar la crisi econòmica. El govern tripartit sap que hem donat suport al govern quan ha calgut i quan el país ho ha necessitat. Hem posat els interessos de país per davant dels de partit, justament el contrari del que habitualment fan les forces polítiques que donen suport a la Generalitat. Ho vam fer amb la llei d’educació i amb el pacte d’innovació i recerca, per exemple, i no dubtarem a tornar-ho a fer quan la decisió sigui bona per a Catalunya. Sempre hem sabut que el que és bo per a Catalunya ho és per a tots i que mai allò que pugui perjudicar Catalunya tindrà el nostre suport.

Però, gaudim avui de la nostra festa nacional i demà continuarem treballant per fer una Catalunya més plena, més rica i més triomfant.

Visca Catalunya!

11 de setembre de 2009

Què es celebra el dia 11 de Setembre?

2009-09-06T18:28:00.007+02:00

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l'arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".

Les entitats i els partits polítics tradicionalment fem ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès a Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió.

Mort Franco, en 1976 es va tornar a celebrar la Diada a Sant Boi de Llobregat, lloc on es va enterrar Rafael de Casanovas.

Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.

Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.

Espero comptar amb la vostra assistència el proper dia 11 de setembre a les 10:00 h. a l'esglèsia de Sant Baldiri (a Sant Boi de Llobregat) on UDC juntament amb altres forçes politiques celebrarà la Diada Nacional de Catalunya i farà la tradicional ofrena floral davant de la tomba de Rafael Casanova.

Els barracons s'han doblat des de que governa el tripartit

2009-09-04T20:04:00.010+02:00

CiU denuncia que els barracons s'han doblat des de que governa el tripartit , i que encara falten gairebé 11.000 places de llars d'infants per arribar a les 30.000 promeses pel 2008.

CiU denuncia que es consoliden els efectes negatius de la politica d'educació del tripartit. El Govern no fa una planificació adequada, actua amb improvisació i a cop de titular de diari. Aquesta mala planificació, que oblida la vessant pedagògica i se centra en el rèdit electoral, estressa els ensenyants i desorienta les famílies.

Tres grans exemples d'aquesta manca de planificació i improvisació,

1. INCOMPLIMENT DE LES 30.000 PLACES DE LLARS D'INFANTS PROMESES L'ANY 2004

- Un any més tard de la finalització del Pa per a la creació de 30.000 places de llars d'infants 2004-2008, segons dades del propi Departament d'Educació, encara en falten gairebé 11.000

- Però, a més a més, les dades demostren que amb les places que s'han creat únicament es pot cobrir el creixement vegetatitu, però no es produeix un increment real de serveis a la infància.

Malgrat les promeses i els anuncis, es manté la ràtio de places del darrer curs del Govern de CiU.

Així, en el curs 2003-2004, corresponia una plaça (entre escoles públiques i privades) per cada tres infants (3,13), mentre el curs 2008-2009 continua corresponent una plaça cada tres infants (2,95).

2. DES DE QUE GOVERNA EL TRIPARTIT, S'HA DOBLAT EL NÚMERO DE BARRACONS, malgrat que el pressupost de la Generalitat s'ha doblat. On està la despesa en polítiques socials? Això demostra que no existeix una planificació.

- El curs 2003-2004 hi havia 527 mòduls pefrabricats, mentre que el curs 2009-2010 n'hi haurà 1.046, 79 més que el curs passat.

- Amb els governs de CiU pujava la immigració i baixaven els barracons, en canvi ara amb el tripartit s'estabilitza l' arribada d'immigrants però es disparen els mòduls.

- Girona (232), Tarragona (169) i Maresme-Vallès Oriental (152) són les zones de Catalunya on més creixen els barracons. Al Baix Llobregat hi haurà 46 barracons. Això, és una nova mostra del desequilibri territorial que aplica el tripartit.

- Cal denunciar que durant els anys del tripartit, la construcció de noves escoles i les ampliacions han tingut un augment gairebé imperceptible i amb una baixada aquest proper curs respecte l'anterior, (94 el curs 2004-2005; 108 el curs 2008-2009; 98 el curs 2009-2010), mentre els mòduls prefabricats s'han disparat. Aquesta és l'emprenta Montilla.

- Així mateix, durant els anys del tripartit, hi ha hagut una disminució en la construcció de nous centres i un augment de les obres de reforma i ampliació:

Curs 2005-2006: 29 reformes i ampliacions / 54 centres nous

Curs 2009-2010: 61 reformes i ampliacions /37 centres nous

3. REPARTIMENT DELS ALUMNES ESTRANGERS

La distribució dels alumnes estrangers entre centres públics i centres concertats s'ha mantingut durant els anys del tripartit (84-85% / 15%). La raó és que la planificació del departament només ha permès créixer significativament l'escola pública (153.437 places enfront les 16.254 de la concertada). L'escola concertada ha assumit un 80% del seu creixement en alumnes immigrants, mentre que a l'escola pública, només un 42,04% de les noves places han estat ocupades per alumnes immigrants, però és evident que el tripartit no pot dir que es busca la corresponsabilització (pública-concertada) en l'escolarització dels alumnes estrangers si només deixar crèixer una part del sistema.

CiU també denúncia que l'inici del curs 2009-2010 certifica el fracàs del tripartit en relació a la Formació Professional. Malgrat la crisi econòmica, pràcticament no augmenta l'oferta de FP i de programes de qualificació professional. L'increment de places noves dels estudis professionalitzadors és només d'un 7,1% (7.078 places noves), quan l'increment de l'atur juvenil ha estat del 102% en el darrer any (65.000 nous aturats).

Pel que fa a la polèmica sobre la implantació d'ordinadors a les escoles, CiU lamenta l'excés d'improvisació i de propaganda política i alhora que ningú no parli de la vessant pedagògica.

Permetrà aquesta modalitat personalitzar l'aprenentatge? Millorarà la qualitat de l'ensenyament? Es millorarà el rendiment dels alumnes? CiU considera que no es pot inventar cada any una cosa nova per tapar el fracàs del curs anterior.

Malgrat que Catalunya té competències en educació, el tripartit ha demostrat un cop més la seva subordinació al PSOE i s'ha precipitat a l'hora d'implementar una mesura proposada pel govern espanyol.

CiU aposta per fer entrar paulatinament les noves tecnologies a l'escola. En aquest sentit, CiU posa de manifest que els centres han optat per substituir el llibre per l'ordinador, no han pogut valorar el contingut curricular perquè em moltes matèries no està fet. Optar per la substitució és optar pel llibre únic.

La prevenció és la millor opció

2009-08-27T12:24:00.008+02:00

Durant aquest estiu no han parat de sortir noticies als mitjans de comunicació al voltant de la grip A.

Tothom que hem patit una grip sabem que és una infecció aguda de les vies respiratòries causada per un virus que es forma a l'ambient, ja sigui per les corrents d'aire o per altres persones que tenen el virus i el poden contagiar. Però, mai s'havia vist com ara als mitjans de comunicació les conseqüències d'una grip.

Considero que la millora manera de fer front a un problema sigui la grip o d'altres és el posar a disposició de la població d'una bona informació sobre el tema, i no fer alarmisme i/o fer-ne informació excesiva.

Normalment el virus de la grip es desenvolupa durant la tardor. N' hi ha tres tipus de grip segons el tipus de virus d'influència: A, B i C.

La grip pel nou virus A(H1N1) és una malaltia respiratòria contagiosa que conté elements d'un virus trobat als porcs, a les aus i als humans. Aquesta grip s'està transmetent de persona a persona en diversos països. La grip pel nou virus A(H1N1) és diferent de la grip comuna perquè està causada per un nou virus de la grip que apareix en humans.

La transmissió de la grip pel nou virus A(H1N1) es produeix de la mateixa manera que la grip comuna, principalment de persona a persona, quan una persona que té el virus de la grip, tus o esternuda. A vegades, les persones poden contagiar-se en tocar un objecte que té el virus i després emportar-se les mans a la boca o el nas, sense haver-se-les netejat prèviament.
En cap cas es transmet per via digestiva, per tant no hi ha problemes en el consum de carn de porc.

Els símptomes són: febre alta (igual o superior 38ºC), malestar general, manca de gana i tos. També pot haver-hi augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.

El llistat de malalties per les que s'aconsella la vacuna de la grip A figuren les cardiovasculars (exclosa la hipertensió), les respiratòries, l'obesitat mòrbida, algunes diabetis i malalties de càncer tractats amb quimioteràpia. Entre les respiratòries s'inclouen la displasia bronco-pulmonar, la fibrosi quística i l'asma moderada-greu persistent.

El Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut de la Generalitat ens informen que la prevenció és la millor mesura per fer front a la grip, i recomana seguir una sèrie de recomanacions de higiène per evitar la propagació dels gèrmens,

- Rentar-se les mans amb freqüència.

- Tapar-se la boca i el nas amb un mucador de paper a l'esternudar o tossir, i just després llençar el mucador usat a la paperera.
- Netejar més freqüentment les superfícies dels mobles i poms de les portes, objectes,... amb els productes de neteja habituals i ventilar més sovint obrint les finestres.
- Si està malalt, evitar contagiar a altres persones seguint els consells dels professionals sanitaris.

- Evitar els petons i contacte més proper així com compartir gots, coberts i altres objectes que hagin pogut estar en contacte amb la saliva o secrecions.

Per a més informació podeu anar,

http://www.gencat.cat/especial/grip_a/cat/index.htm

http://www.msc.es/

En tot cas s'han de seguir els consells per prevenir però mai alarmar!

CiU a favor de la supressió de l’impost de successions a Catalunya

2009-08-24T15:45:00.003+02:00

Si CiU tornarà a governar una de les primeres coses que faria seria suprimir l’impost sobre successions, segons les declaracions fetes per Josep Sánchez Llibre, Diputat al Congrés per Unió Democràtica de Catalunya i mà dreta de J. A. Duran Lleida, a La Vanguardia el passat 8 d’agost.

Aquest és un impost cedit a les comunitats autònomes, i això fa que algunes l’hagin suprimit i d’altres no. El govern tripartit és dels que no ha suprimit aquest impost, però més enllà que CiU ho hagi demanat com a grup parlamentari al Parlament de Catalunya, també ho ha fet a nivell d’Estat. Si l’impost se suprimís a nivell estatal, s’acabarien les desigualtats entre els ciutadans que viuen en una o altra comunitat autònoma, se suprimiria als catalans també, i a més la Generalitat es veuria compensada per l’Estat pels diners que deixaria de recaptar per la seva supressió.

Al mes d’abril J.A. Duran i Lleida va presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei de supressió de l’impost de successions i donacions a familiars directes. L’actual gravamen castiga especialment a les families de rendes mitjanes i desincentiva l’estalvi. A més, per les rendes o béns ja han pagat tota la vida els causants o donants, i després ho han de tornar a fer els hereus o receptors i es penalitza als que han estalviat en lloc de gastar. Si això era necessari fer-ho des de fa temps ara encara cal fer-ho més per la crisi actual.

El que no es pot negar és que a Catalunya les tarifes d’aquest impost són força més elevades que en altres comunitats. És inaceptable que l’impost de successions es converteixi, com és en l’actualitat, en un autèntic maldecap per a les famílies que, simultàniament, perden un familiar i es veuen obligats a fer front a una fortíssima despesa econòmica.

Existeix una discriminació clara per lloc de residència. Al País Basc i Navarra -amb un règim fiscal diferent- ni tan sols existeix aquest impost i a la majoria de comunitats autònomes de règim general s’apliquen reduccions d’un 99% sobre l’import fiscal a tributar. Segons aquests paràmetres, per una herència de 100.000 € en efectiu que passa de pares a fills, a Catalunya, s’han de pagar 9.688 €, mentre que al País Valencià i a Madrid la tarifa és de 103 €, i al País Basc no es paga res.

Marta Pedrosa i Varela

Regidora d'UDC
CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

La taxa d'atur a Sant Boi augmenta dues dècimes durant el mes de juliol

2009-08-03T22:14:00.005+02:00

La taxa d’atur registrat és del 14,6% en finalitzar el mes de juliol, 0,2 punts per sobre de la registrada el mes anterior. En relació a un any abans, la taxa és 5,6 punts superior.

La taxa d’atur no va tenir un comportament positiu durant el mes de juliol, augmentant fins el 14,6% de la població activa. Entre els homes la taxa no s'ha mogut durant el mes, però entre les dones augmenta significativament, passant del 15,6% del mes de juny al 16,1% en finalitzar juliol, una diferència de mig punt percentual. En canvi entre la població jove, menor de 30 anys, la taxa d'atur es va reduir una dècima, situant-se en el 14,4% de la població jove activa.

Juliol 2009 Juny 2009 Juliol 2008
Taxa d'atur 14,6% 14,4% 9,0%
Taxa d'atur masculí 13,4% 13,4% 7,3%
Taxa d'atur femení 16,1% 15,6% 11,1%
Taxa d'atur juvenil 14,4% 14,5% 8,8%

L'atur augmenta en 88 persones durant el mes de juliol, i augmenta només entreles dones.

La tímida baixada del nombre d'aturats registrada durant el mes de juny no ha tingut continuïtat durant el mes de juliol, i el nombre de demandants d'ocupació s'ha incrementat en 88 persones, un 1,4% més que al mes anterior. Gairebé tot l'augment de l'atur ha perjudicat les dones, ja que hi ha 98 dones aturades més, mentre que entre els homes el nombre d'aturats s'ha reduït en 10 persones.

El sector serveis és el que durant el mes de juliol ha fet augmentar el nombre d’aturats, concretament en 113 persones, el que fa que el descens de l'atur registrat al sector de la construcció, de 30 persones, no es vegi reflexat a les xifres globals. A la indústria es registren 6 persones aturades més que al mes de juny.

El nombre d’homes aturats s'ha reduït en 10 persones respecte del juny, però hi ha 98 dones aturades més respecte de fa un mes. En conjunt doncs hi ha 88 aturats més, però podem dir que aquest mes l'increment de l'atur ha afectat en exclussiva les dones, i més concretament les dones ocupades al sector serveis.

Entre la població jove l'atur s'ha reduït en 14 persones, un 0,9% menys que el mes anterior.

Entre la població estragera en termes generals pràcticament no hi ha hagut canvis, amb 5 persones aturades més, malgrat que en el cas dels treballadors i treballadores estrangers/es durant el mes de juliol tots els nous aturats són homes, al contrari que passa amb les xifres generals.

XVI Edició de l'Escola d'Estiu d'Unió Democràtica de Catalunya

2009-07-26T23:07:00.009+02:00

L'Escola d'Estiu s'inscriu plenament en una dinàmica col.loquial i constructiva d'intercanvi d'idees, en un ambient que hauria de ser alhora relaxat i rigorós. Des del seu origens, amb la col.laboració de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA).

L'Any Internacional que celebren les institucions mundials emmarca sempre un dels dos temes que es treballen a l'Escola. Aquest any, just després de celebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el 2009 fos l'Any de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans. La finalitat d'aquesta decisió és promoure activitats que ampliïn i aprofundeixin en l'aprenentatge dels drets humans com a forma de vida i iniciar així la protecció de tots els drets, ja siguin polítics, econòmics, socials, culturals o de desenvolupament.

S'ha tractat aquesta qüestió intentant incidir en la formació dels participants: el repte ha sigut el parlar de Drets Humans des d'una òptica que ens ho faci proper a la nostra realitat local i quotidiana. A banda, també ha sigut objecte d'estudi i de debat l'Economia social de Mercat: sembla lògic que en un moment com l'actual, en plena crisi econòmica, treballem més profundament els elements que basteixen ideològicament les nostres propostes econòmiques.

A la cloenda de l'Escola d'Estiu d'Unió, Duran i Lleida ha donat per acabat el debat del finançament i ha remarcat que no compleix l'Estatut. Pel que fa al fracàs del diàleg social ha subratllat que "mai Espanya ha estat tant orfe de govern com d'oposicio" i ha destacat que "Zapatero vol passar a la història com el president que no ha tingut mai una vaga general"

El president del comitè de govern d’Unió , Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat que “dono per acabat el debat del finançament perquè el que havia de dir sobre finançament ja ho he dit. Hi ha el que hi ha, evidentment no estem d’acord amb el que ha fet el govern. Entenem que el govern hagi acceptat l’acord, però sabem que no compleix l’Estatut. El president Montilla diu amb contundència a La Vanguardia que el model compleix tot l’Estatut i, en canvi, un altre membre del tripartit, el secretari general d’ERC, Joan Ridao, diu a l’Avui, que no. Sincerament, això potser ens hauria de fer pensar que possiblement tots ens hem equivocat, perquè si l’Estatut s’ha fet perquè a partir del text no hi hagués mai més interpretacions i Madrid s’hagués de sotmetre al text i mai més tenir problemes, -i ja els té el tripartit a l’hora d’interpretar-lo-, vol dir que segurament no obstant totes les energies que vam destinar a fer-lo no ho vam fer prou bé”.Duran ha dit que “respectem l’acord, però no el podem fer nostre. No perquè no l’haguem negociat nosaltres, sinó perquè no està ben negociat i perquè no respecta l’Estatut. Per fer un model que no el respectés, hagués estat millor no fer el nou Estatut. El temps ens donarà la raó”. I ha afegit que “amb aquest acord s’enganya no només a Catalunya, sinó a totes les comunitats autònomes. Per tant, ja es veurà, ja tindrem prou temps per analitzar el per què de la nostra oposició a l’acord de finançament i per què tenim raó. Per tant, insisteixo: no tinc cap interès a continuar parlant del finançament”.A més, ha assegurat que “no és veritat que CiU hagi practicat una cultura de no unitat. L’unitat que no hem pogut mantenir tots plegats en el finançament, demano que la tinguem quan afrontem la sentència de l’Estatut. Unió i CiU no han llançat per la finestra -ni volem fer-ho- el capital de la unitat. Fa quatre dies que des de l’oposició ens hem posat d’acord sobre la llei d’ensenyament. Mai en la història d’aquest país l’oposició havia facilitat al govern un consens en una llei fonamental com la de l’educació. I també ens hem sumat a l’acord nacional de recerca. Hem demostrat des de l’oposició ser capaços de sumar-nos a les tesis del govern, perquè apreciem de quina manera serveix la unitat per afrontar determinades qüestions. Però, un cop passada la pàgina del finançament- ja vindrà el temps de tornar-ne a parlar quan es comprovi que el que s’ha dit no és cert ni per a Catalunya ni per a la resta de l’Estat- vull transmetre al partit que la prioritat d’Unió pel proper semestre és una de fonamental: la crisi econòmica i les seves conseqüències socials, com l’atur”.“Mai Espanya havia estat alhora tan orfe de govern i d’oposició”Duran ha remarcat que “el govern hauria de dotar les empreses de capacitat per generar activitat econòmica i crear ocupació. Està molt bé que es prenguin mesures -que és el que ha anunciat Zapatero en el darrer consell de ministres per ampliar el subsidi d’ocupació-, però això és un pedaç. Al govern li hauria d’interessar –i interessa a Unió- crear ocupació i no subvencionar la desocupació. No dic que no s’hagi de subvencionar les persones que han perdut la feina. Volem que els aturats cobrin, però tenim com a preocupació principal que hi hagi com menys aturats millor i, per tant, cal ajudar el sistema productiu a que generi ocupació. Proposem, doncs, mesures per generar ocupació.”

L'objectiu de CiU de 5.630 M€ de més amb el nou finançament, no és ni molt ni poc, simplement és el compliment de l'Estatut

2009-07-08T21:41:00.021+02:00

L'Estatut estableix una nova cistella d'impostos. Representaria 5.630 M€ de més per Catalunya.

Tot el que sigui acceptar menys de 5.000 M€ suposa renunciar a l'Estatut.

CiU ha marcat una xifra per sobre dels 5.000 M€ des del primer dia de negociació.

L'Estatut preveu que la cistella s'ajusti per la contribució a la solidaritat, però alhora diu que aquesta s'ha de delimitar i acordar a la Comissió Mixta.

L'Estatut també preveu que la participació en el tributs estatals es faci en funció dels serveis i les competències de la Generalitat.

Com es justifica renunciar al rendiment complet de la cistella d'impostos?

ERC renuncia al que diu l'Estatut i al que proposava fa 16 mesos per adaptar-se al PSC-PSOE.

El darrer acord de finançament pactat per CiU és el de l'Estatut.

L'acord de finançament de l'any 2001 ha permès doblar els ingressos en 8 anys.

El tercer any d'aplicació es van obtenir 3.700 M€ de més, el mateix que planteja ERC per d'aquí a 3 anys.

Al març 2008: ERC proposa reduir un terç el dèficit fiscal en els propers quatre anys. Això equival a més de 5.000 M€.

Al juliol 2009: ERC rebaixa el seu objectiu fins als 3.800 M€.

L'Estatut del 2006, el darrer acord de finançament que va pactar CiU, no contemplava una xifra concreta, com correspon a una norma d'aquestes característiques, però si estableix una nova cistella d'impostos per a Catalunya: 50 % de l'IRPF, 50 % de l'IVA i 58 % dels Impostos Especials. D'acord amb els pressupostos de la Generalitat pel 2009, aquesta nova cistella representaria incrementar els recursos en 5.630 milions.

CiU denuncia que tot el que sigui inferior als 5.000 milions per al tercer any d'aplicació del nou model és rendir-se i renunciar al que ens pertoca als catalans, d'acord amb el que estableix a l'Estatut. Ara ja no és temps de negociació, ara és temps d'aplicar la llei.

CiU, des del primer moment de la negociació, ha reclamat el rendiment complet de la cistella d'impostos, el que equival a una xifra per sobre dels 5.000 milions. Així ja ho van expressar en roda de prensa al Parlament Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida el 26 de maig de 2008. És a dir, CiU no aspira a res més que al compliment de l'Estatut.

L'Estatut estableix que la cistella d'impostos es pot ajustar en funció de la contribució a la solidaritat, però per evitar que passi com fins ara que aquesta solidaritat és clarament excessiva, fixa un conjunt de regles que limiten aquesta aportació a la solidaritat. Aquestes regles s'han d'acordar al si de la Comissió Mixta. L'Estatut també fixa que els percentatges de participació als tributs estatals s'estableixen tenint en compte els serveis i les competències de la Generalitat.

En el programa electoral de les eleccions espanyoles de l'any passat, ERC proposava "reduir un terç el dèficit fiscal durant la pròxima legislatura (al 7% del PIB com a màxim)", i així ho van anar expressant per Campanya Ridao i Puigcercós. Tenint en compte que el dèficit fiscal és de 16.735 milions. segons va establir la Generalitat amb dades de l'any 2005, un terç equivaldria a una mica més de 5.000 milions.

Per contra, 16 mesos després, ERC ha rebaixat els seus plantejaments per adaptar-los als del Partit Socialista i ha fixat com a objetiu del nou finançament 3.800 milions, és a dir 1.200 milions menys que el març del 2008. Per justificar aquesta rendició, ERC argumenta que aquesta diferència es correspon a l'aportació de l'Estat en matèria d'infraestructures, quan en realitat model de finançament i disposició addicional tercera són dos conceptes diferentes i independents.

Les renúncies d'ERC també afecten la data màxima per arribar a un acord. Fa unes setmanes, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, fixava el 15 de juliol com a dia límit. Ara, ERC ja parla que potser es pot allargar fins al 8 d'agost.

CiU vol recordar que el darrer acord de finançament que ha pactat ha estat el que hi ha a l'Estatut vigent, i que va ser tancat a la Moncloa amb el PSOE el gener del 2006. Així doncs, voler comparar el futur acord amb l'acord de l'any 2001 és voler ignorar l'Estatut.

Concert benèfic al Castell de Montjuïc per la construcció d'una casa d'acollida per a nens i nenes amb càncer i les seves families

2009-07-08T21:41:00.017+02:00

El propassat 7 de juliol al patí d'Armes del Castell de Montjuïc es va celebrar un concert benèfic a càrrec del grup ARS TUNAE. L'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc va voler compartir la celebració del 5ns Plenilunis amb els que més necessitaven la seva atenció i ajuda. Van recolçar a la FUNDACIÓ DE LA CASA DELS XUKLIS- al recint de les Llars Mundet- donant els beneficis recaudats en aquest concert per la construcció de vivendes d'acollida per als nens amb càncer i les seves famílies, que necessiten desplaçar-se per continuar el tractament als hospitals de referència a Barcelona, sigui quina sigui la seva procedència i condició.

La casa dels Xuklis és un projecte de la Fundació Privada Nens i Nenes amb Càncer, una iniciativa impulsada per l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC).

Es tracta d'una casa destinada a acollir les famílies d'infants i adolescents amb càncer que es veuen obligades a desplaçar-se als hospitals de referència de Barcelona per rebre tractament mèdic, que pot incloure llargues estades hospitalàries.

A més, La casa dels Xuklis és un lloc on tots els nens i adolescents amb càncer i les seves famílies podran trobar informació i suport durant els moments dificils que acostumen a venir després del diagnòstic i durant el tractament.

A Espanya, cada any es diagnostiquen uns 1.350 nous casos de càncer a menors de 18 anys. A Catalunya, entre 160 i 180 nous casos.

Al voltant d'un 25 % dels nens i adolescents diagnosticats a l'Estat espanyol vénen a rebre tractament a Barcelona.

El projecte compta amb el suport de nombroses entitats privades i públiques, com l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que ha cedit els terrenys on es construirà La casa dels Xuklis.

Els Xuklis són uns petits personatges creats per Roser Capdevila, autora de Les tres bessones, i l'arquitecte Dani Freixes. Aquests personatges s'anomenen Xuklis perquè tenen la qualitat de xuclar la malaltia dels infants i adolescents afectats, així com els "mals rotllos", que sovint els envolten durant el tractament.

Són aquests personatges entremaliats els que donen un aspecte més alegre, agradable i atractiu a la casa d'acollida.

Aquests personatges ja fa temps que estant treballant intensament i amb èxit en el Servei d'Oncohematologia del Maternoinfantil de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

PERÒ NO EN TENEN PROU I VOLEN FER MÉS FEINA!

La Regidora d'Unió a Sant Boi, na Marta Pedrosa Varela, va estar acompanyada d'un grup de militants i simpatitzants per recolçar aquesta causa humanitària. Tot i que estem en temps de crisi, considerem que cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra, i així donar una mica d'alegria i esperança; no solament als nens, sinó també als seus familiars, que moltes vegades resten oblidats, pateixen en silenci aquesta situació tan dura i dificil.

El concert va ser tot un èxit i el grup ARS TUNAE, amb el seu altruïsme i actuació en aquest acte, no va decebre a ningú.

Aquells que vulguin col.laborar en aquesta noble causa encara hi són a temps fent una donació fent un ingrés al n. de compte de la Fundació Casa Xuclis: 0081 0055 47 00013846447 o amb la teva targeta de crèdit, a través de la pàgina web: http://www.lacasadelsxuklis.org/

Les empreses poden col.laborar aportant serveis, donacions i materials per a la realització del projecte (serveis tècnics, materials de construcció, mobiliari, etc.).

Homenatge a Pau Gasol

2009-07-05T22:00:00.000+02:00

Avui a partir de les 18:00 h. a la plaça de l'Ajuntament s'ha celebrat que Pau Gasol ha tornat a Sant Boi després de la seva victòria a la NBA amb l'equip de Los Angeles Lakers.

El jugador santboià va adreçar unes paraules al públic assistent des del balcó de la Casa de la Vila. L’alcalde, Jaume Bosch, també va intervenir en el decurs de l’acte, i va estar acompanyat dels regidors i regidores. Na Marta Pedrosa, regidora d'Unió va ser-hi present.

Gasol ha sigut el primer jugador espanyol de basquet que aconsegueix l'anell de campió de la NBA, s'ha adreçat des del balcó del consistori de la seva ciutat natal a les persones que omplien la plaça.

Molt agraït ha dit,

"sempre pot haver una altra estrella, un crack, no solament a l'esport sinó en qualsevol faceta de la vida. Seguiu el vostre somni. Espero que arribeu molt lluny i a veure si algun dia surt un altre talent"

Gasol, ha donat les gràcies als aficionats per com l'han rebut, ha llançat varies pilotes de la NBA al públic assistent -personalitzades amb els colors i els escuts de Los Lakers- per correspondre amb el carinyo que le han mostrat els ciutadans i les ciutadanes de Sant Boi de Llobregat.

CiU celebra que s'hagi assolit un marc estable per a què l'educació a Catalunya millori

2009-07-02T21:43:00.004+02:00

El passat 1 de juliol CiU va actuar amb responsabilitat perquè va aconseguir que a Catalunya hi hagi una llei del sistema educatiu de grans consens, amb voluntat d'estabilitat i de permanència, governi qui governi, que ha de servir per millorar l'educació al nostre país.

La formació dels futurs catalans i catalanes requereix apostes a llarg termini i no pot ser usada per obtenir rèdits a curt termini. Per tant, s'ha fet un pas endavant per fixar aquest marc estable. Aquest era un desig i una demanda de la societat catalana.

Cal posar de manifest que aquest és el primer cop a nivell estatal que una força que és alternativa -CiU- pacta una llei educativa amb el govern, cosa que demostra que Convergència i Unió ha prioritzat els interessos de país als interessos partidistes.

CiU ha actuat amb una gran responsabilitat davant d'un tripartit que, en la llei més important de la legislatura s'ha trencat. Davant d'un Govern desunit, CiU ha tingut un paper decisiu per tal que es pogués aprovar una llei de país i no una llei només del tripartit. De fet, CiU ha fet una excepció en aquesta llei i ja va deixar clar que treballaria per aconseguir el consens amb el PSC-PSOE donada la importància estratègica com a país de l'educació, malgrat que el tripartit no acabés tenint una posició única com ha passat.

CiU destaca que l'ampli consens parlamentari que s'ha aconseguit, ara s'ha de continuar teixint en el seu desplegament, així com permetre que aquell professorat que s'ha mostrat crític, s'afegeixi al consens durant el desenvolupament de la llei. Aquesta llei és de tots, ha de tenir estabilitat, i continuarem col.laborant perquè el desplegament vagi a favor de Catalunya, a través de la nostra tasca de proposta i de control.

Quins són els principals avenços que ofereix la Llei d'Educació a Catalunya?

1. Desenvolupament d'un model educatiu d'interès públic propi que garanteix als catalans i les catalanes una educació de qualitat en condicions d'igualtat; una aposta per la corresponsabilitat social; una aposta per l'assoliment de la igualtat d'oportunitat en un marc de llibertat; una aposta pel país i per les seves famílies. Aquest model d'interès públic dóna resposta constitucional i estatutària als drets i les llibertats.

Per vincular els centres públics i els centres concertats en un mateix marc neix el Servei d'Educació de Catalunya, per poder admetre els alumnes en els centres, per poder programar l'oferta educativa, per poder tenir els instruments de finançament que facin possible la conjunció dels drets de tenir plaça, de triar-la i fer possible, al màxim, la igualtat d'oportunitats en el marc de llibertat.

2. Garantia d'una escola catalana en llengua i contingut. Des de l'any 80, la llengua esdevé l'eix central de l'aprenentatge, esdevenint llengua vehicular. Davant les amenaçes que suposen les normatives de l'Estat com és el cas del decret de tercera hora de castellà, a través de la LEC i exercint la competència compartida que ens otorga l'Estatut, es reconeix a la Generalitat la capacitat per determinar la distribució horària de les matèries i, i d'una manera clara, la de les llengües. Es blinden el català com a llengua vehicular i la inmersió lingüistica.

3. Alumnes plurlingües. Prenent el mac comú de llengües estrangeres a Europa, determinem quin és el nivell de llengües estrangeres que ha d'assolir tot el alumne i quin és el nivell no només de llengua estrangera sinó també de llengua catalana que necessita dominar un professor.

4. La llei assumeix que la unitat bàsica del sistema és el centre. Els docents han de saber cooperar amb la resta de docents i amb la comunitat. El centre es constitueix, doncs, no com a suma de competències individuals, sinó que cal un projecte que l'agermani. La llei preveu mecanismes d'organització de centre per tal que aquest projecte sigui coherent i es pugui plasmar en la realitat.

Per tant, la llei aposta pels centres, pels seus projectes, perquè les famílies puguin escollir la millor formació per als seus fills i perquè s'impliquin en la seva educació.

5. La formació dels docents és bàsica i el seu reconeixement també. Necessitem mestres i professors/professores ben formats, ben pagats i ben reconeguts.

6. Amb aquest concepte nou de posar el centre escolar al centre del sistema, també s'opta per l'autonomia dels centres i pel rendiment de comptes. El sistema educatiu ha de garantir al màxim la seva eficàcia, i per tant, calia avançar en el concepte de l'avaluació.

7. S'avança en la gratuïtat real. Es fa possible la gratuïtat real a què les nostres families tenen dret i també la gratuïtat progressiva de l'educació post-obligatòria per a tothom.

8. La llei preveu uns terminis clars per a la homologació de tot el professorat, per avançar cap a la igualtat de condicions laborals de tot el professorat.

9. Es lluita contra la desvalorització dels continguts i de l'autoritat. Es defineix el director com autoritat pública. Ens comprometem a garantir el nostre país les competències bàsiques de tot ciutadà.

10. S'aposta per la innovació pedagògica, pel lideratge, pels serveis digitals, pels nous entorns d'aprenentatge, tot allò que adequa l'educació a les exigències de la societat del segle XXI.

A vegades es diu que CiU està enfadada per estar a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions, però cal posar de manifest que portem uns quants acords molt importants amb el Govern. Els fets demostren que hem fet el pacte de Recerca i Innovació, el pacte d'Immigració o ara la Llei d'Educació. Capacitat d'entesa n'hi ha, voluntat de pacte també. Però no sempre el pacte és possible, perquè no volem pactar per pactar el que a criteri nostre siguin acords dolents o quan les coses no es fan bé.

Moció de CiU a Sant Boi a favor de declarar la festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans

2009-06-29T21:40:00.005+02:00

En el passat ple Municipal que es va celebrar el 22 de juny el nostre grup municipal, CiU, va presentar una moció que va ser aprobada per l'equip de govern municipal.

Atès que els Focs de Sant Joan s'han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al Sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l'Alguer.

Atès que la celebració dels Focs de Sant Joan ha tingut sempre un caràcter social, col.lectiu i ceremoniós, fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles i la seva vigència actual, una vigència que l'ha fet sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials i superar períodes històrics molt difícils al llarg del temps.

Atès el fet que la Festa de Sant Joan, festa arrelada en la major part dels territoris que conformen els Països Catalans, pot contribuir a recuperar el sentit de nació d'una comunitat històrica com a símbol d'esperança.

S'acorda:

Primer- Donar suport a la iniciativa de reconèixer oficialment la Festa de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans.

Segon- D'una banda, demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que prenguin en consideració la iniciativa de declarar la Festa de Sant Joan la Festa Nacional dels Països Catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d'aquests territoris. I de l'altra, demanar-los que emprenguin les accions necessàries per fer-la efectiva.

Tercer- Continuar impulsant, facilitant i fent difusió de la festa de rebuda de la Flama del Canigó a la nostra localitat.

Quart- Fer arribar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat i a les entitats municipalistes de Catalunya (FMC i ACM) i a Òmnium Cultural.

Agraïments per el resultat de CiU a Sant Boi de Llobregat

2009-06-16T20:47:00.011+02:00

Analitzant els resultants de les eleccions europees a Sant Boi de Llobregat vull donar les gràcies a la població que ha votat a CiU. Estem contents amb els resultats obtinguts perquè representen una pujada d'un 4,18% en relació a les últimes eleccions europees.

Com a Regidora per CiU a l'Ajuntament vull donar un especialment agraïment a les persones que el dia 7 de juny van fer d'interventors o d'apoderats. Ja que amb el seu altruïsme sempre col.laboren per tal de fer possible realment el bon funcionament durant el dia de les votacions.

Hem de ser conscients que la feina no ha acabat, ni molt menys, hem de continuar treballant per fer veure quines són les nostres aportacions locals.

Segurament aquest resultat be donant per la desafecció de la població vers les polítiques anomenades "d'esquerres" en contrast amb les polítiques socialdemòcrates que estem portant a terme des de CiU.

CiU és conseqüent amb els seus plantejaments polítics, la dolenta gestió de les anomenades "esquerres", que van de la mà de la població "obrera" mentres fililtejen amb els "banquers" pot ser una de les explicacions del canvi de tendència de vot.

Un altre aspecte a destacar és l'índex de participació, per sota del 50%. Queda demostrada la desafecció dels ciutadans i ciutadanes vers un projecte europeu que no acaben de veure proper, és aquesta una assignatura pendent de totes les forces polítiques, i aquí també nosaltres i tenim responsabilitats. Fer pedagogia de que ens aporta Europa a nivell local, i fer veure a la ciutadania com influeix les decisions que ens prenen dia a dia al Parlament Europeu.

A tornat a passar, a Catalunya encara han participat menys electors que a la mitjana espanyola.

Un aspecte que segur ha influit tant en el canvi de vot com en la baixa participació ha sigut la crisi econòmica actual unida a una forta crisi de valors.

Units contra el Càncer

2009-06-06T17:47:00.013+02:00

La Regidora d'UDC a l'Ajuntament de Sant Boi de Llob., Marta Pedrosa, assisteix acompanyada de militants i simpatitzants al sopar benèfic del Càncer que es va celebrar ahir a l'Hotel El Castell.

Com cada any l'Associació Contra el Càncer de Sant Boi, va celebrar el tradicional sopar del Càncer.

Aquest sopar és obert als ciutadans i ciutadanes perquè el que es vol aconseguir és poder comptar amb la màxima participació possible. El preu del sopar o l'ingrés solidari que es pugui fer a nivell individual, empresarial,... ajuda a la investigació, i a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen càncer.

A l'acte es va comptar amb la prèsencia de l'oncoleg Dr. Manel Estaller i Badosa, especialista d'epigenètica del càncer, Fill predilecte de Sant Boi i director del Programa de Recerca Epigenètica i Biològica de l'Hospital Duran i Reinals, i amb el Sr. Josep Ramón Méndez i Paredes, Cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Boi.

ACTE CENTRAL DE CAMPANYA A SANT CUGAT DEL VALLÉS

2009-05-28T16:45:00.005+02:00

El proper 31 de maig a les 12:00 h. us esperem a tots els i les militants, els i les simpatitzants a l'acte Central de Campanya al Parc Ramon Barnils (Sant Cugat del Vallès).

En aquestes eleccions CiU es juga molt!

Enganxada del primer cartell de CiU de les eleccions europees a Sant Boi de Llobregat

2009-05-26T16:40:00.009+02:00

El propassat dia 21 de maig CiU a Sant Boi de Llobregat vam realitzar l'enganxada del primer cartell a les eleccions europees que es celebraran el proper dia 7 de juny.

Vull donar les gràcies a tots i cadascun dels militants i militantes que fan possible que CiU sigui present al municipi.

Ha sigut una campanya dificil i espero que puguem recollir els fruits de l'esforç col.lectiu realitzat una vegada es coneixin els resultats.

I la millor representació la tenim amb el candidat i cap de llista de Convergència, en Ramon Tremosa, un barceloní que ha viscut molts anys a Sant Boi, i en Salvador Sedó, un reusenc i cap de llista d'Unió.

A veure si el dia 7 de juny tots i totes fem i feu els deures, aprovem i aproveu amb nota. Som-hi!

Marta Pedrosa

Regidora de CiU

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Vine a veure el millor equip d'Europa amb el millor candidat d'Europa

2009-05-26T16:21:00.003+02:00

Fútbol, copa gratis, menjar, festa,... i després a Canaletes!

RAMON TREMOSA, candidat de CiU a Europa, Mireia Huerta, candidata de la JNC a Europa i Iban Rabasa, candidat d'UJ a Europa

Quan: Dimecres 27 de maig, 20 h.

On: Luz de Gas (C/Muntaner, 246. Barcelona)

Cal confirmar assistència.

Al servei de les persones per l'Europa social

2009-05-26T16:07:00.003+02:00

Acte polític amb la intervenció,

- Josep Antoni Duran i Lleida

- Artur Mas, i

- Ramon Tremosa

Dimarts, 26 de maig de 2009 a les 10:00 h, a la sala de conferències de la seu de l'Once a Catalunya (C/Sepúlveda 1, Barcelona)

Míting a l'Hospitalet

2009-05-23T20:03:00.005+02:00

Ahir, a l'acte a L'Hospitalet Duran va subratllar que "la gent no es deixi enredar: el govern del PSOE és incapaç de liderar la sortida de la crisi i que el PP juga amb el que més apreciem, amb la nostra llengua".

Duran va demanar a Zapatero i a Rajoy que, per dignitat retiresin els seus videos, que són un insult a la intel.ligència dels ciutadans i de les ciutadanes.

El PSOE ha presentat un cartell "si no estás conmigo estás contra mí", on demana el vot en contra d'altres en lloc de demanar-lo per a ells presentant un programa electoral per aquestes eleccions europees, cosa que de moment no han fet. El seu eslògan torna a ser una crida a la por com a forma de guanyar vots, i no expliquen que faran... deu ser que no tenen propostes a fer.

Els ciutadans i les ciutadanes han de conèixer que CiU té propostes per millorar el pais, d'aquesta forma podran distingir-nos dels partits que únicament es dediquen a desqualificar o bé a cultivar la cultura de la por per tal de guanyar vots.

Al míting Duran va remarcar que fins i tot Felipe González ha reconegut que Zapatero podria fer més per afrontar la crisi, i ha evidenciat les incapacitats del govern per afrontar-la amb èxit.

Les propostes de CiU les trobareu a la web: http://www.ciu.cat/

"Crisi global, solucions locals"

2009-05-19T15:09:00.010+02:00

Amb,

- Josep Antoni Duran i Lleida

- Artur Mas, i

- Ramon Tremosa

Divendres, 22 de maig de 2009, a les 11 del matí.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc (C/ de Ribes 14, Barcelona)

Metro: L1 Arc de Triomf i Marina

Autobusos: 6, 10 , 42, 54, 141

"No pararé hasta que los autónomos tengan cobertura de desempleo"

2009-05-11T16:14:00.004+02:00

Us recomano que llegiu l'entrevista d'ahir a La Vanguardia a en Josep A. Duran i Lleida,

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090510/53700077059/duran-i-lleida-no-parare-hasta-que-los-autonomos-tengan-cobertura-de-desempleo.html