Manifest per commemorar el dia 8 de març: Dia Internacional de les Dones

"100 anys fent possible la igualtat"

Avui 8 de març de 2010, commemorem el Dia Internacional de les Dones. I aquest any ho fem de forma especial. Recordem que fa 100 anys Clara Zetkin va llançar la proposta d'aquesta celebració amb l'objectiu de promoure el sufragi universal femení, i la pau i la llibertat per a tothom.

En aquests 100 anys, milions de dones dels cinc continents s'han unit i han lluitat incansablement per reveindicar drets de ciutadania històricament negats a les dones.

I s'han aconseguit veritables avenços per a les nostres societats que, en la mesura que esdevenen més igualitàries, són també més democràtiques i justes. Però són encara molts, i molt importants, els reptes que ens queden per assolir.

Avui, en un context de crisi econòmica i financiera mundial, que afecta molt especialment les dones, és molt important seguir treballant per la igualtat de dones i homes i seguir reivindicant la seva presència en tots els espais de la vida. És per això que,

* reivindiquem adoptar mesures positives per tal d'afavorir:

- el seu accés a un lloc de treball, a l'habitatge digne i a la capacitació professional.

- la no discriminació salarial i un salari just que els permeti fer front a les seves responsabilitats familiars; i,

- l'eliminació de la bretxa digital que els limita l'accés a la informació i a la participació social.

* reivindiquem programes específics per totes aquelles dones en situació de vulnerabilitat:

- les dones grans amb discapacitats, les vídues, les aturades amb responsabilitats familiars a càrrec, les dones migrades amb dificultats d'integració, les víctimes de violència, o les malaltes de sida.

* reivindiquem que es prenguin en consideració les aportacions de les dones en l'exercici del poder polític:

- les mesures encaminades a la conciliació dels temps de treball, familiar, personal i d'oci;

- les mesures per afavorir la corresponsabilitat d'homes i dones en les tasques domèstiques i de cura d'infants i persones grans, dependents per tal que no siguin les dones qui carreguin amb tot el pes de la responsabilitat; i,

-l'ordenació de territoris, pobles i ciutats que tingui en compte les necessitats de les persones pel que fa a la mobilitat: accés als serveis públics, desplaçaments al lloc de treball; o pel que fa a la seguretat.

* Avui també, davant la situació de violència i abús sexual que pateixen les nenes i les dones de tot el món, especialment en els llocs de conflicte armat;

- reivindiquem que parin les guerres i que es protegeixin nenes i dones que en són les víctimes innocents.

- reivindiquem que es persegueixi aquells qui trafiquen amb dones per explotar-les sexualment.

En definitiva, en un dia com avui, volem expressar la nostra confiança en els avenços socials per tal que la tan desitjada igualtat entre dones i homes sigui una realitat aconseguida al 100% a mig termini. Però també volem expressar el nostre compromís de continuar lluitant per a la igualtat de drets i d'oportunitats, per tal que la nostra sigui una societat més justa i més democràtica.

El comportament de l'atur al febrer de 2010

Segon mes consecutiu de fort increment de l'atur registrat a Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar de manera important durant el mes de febrer, tal i com ja va passar al gener; la taxa d'atur va enfilar-se el 17,45% de la població activa, sis dècimes més que al mes anterior.

Dones i sobretot joves van ser els col.lectius més perjudicats durant el mes de febrer per l'increment de les xifres d'atur registrat: la taxa d'atur entre les dones va augmentar set dècimes i es va situar al 18,5% de la població activa femenina; entre els joves l'evolució va ser encara més negativa, augmentant la taxa d'atur un punt percentual en tan sols un mes situant-se en el 18%.

En relació a un any abans, la taxa d'atur registrat és 3,8 punts superior, registrant-se el mateix augment entre homes i dones. Entre la població jove la taxa d'atur ha augmentat 2,1 punts en els darrers dotze mesos.

Febrer 2010

Taxa d'atur: 17,4%

Taxa d'atur masculí: 16,5%

Taxa d'atur femení: 18,5%

Taxa d'atur juvenil: 18,0%

Gener 2010

Taxa d'atur: 16,6%

Taxa d'atur masculí: 16,0%

Taxa d'atur femení: 17,8%

Taxa d'atur juvenil: 17,0%

Febrer 2009

Taxa d'atur: 13,6%

Taxa d'atur masculí: 12,7%

Taxa d'atur femení: 14,7%

Taxa d'atur juvenil: 15,9%

L'atur registrat a Sant Boi es situa en 7.644 persones, un 27,6% més que fa un any.

La xifra d'atur registrat a Sant Boi va situar-se e les 7.644 persones, el que en relació a un any abans suposa 1.655 persones aturades més, un increment del 27,6% en termes relatius. El col.lectiu que més ha incrementat en aquests termes el seu nombre d'aturats és el de treballadors/res estrangers, amb un 43% d'increment.

Durant el període comprès entre el febrer de 2009 i febrer de 2010 l'atur va augmentar en 901 homes i 754 dones, el que suposa un 29 i un 26% d'augment respectivament. La població jove no s'ha vist tan afectada per l'increment de l'atur registrat, tot i que es registren 219 joves aturats més que fa un any, un increment del 13,5%. Tot i això, el nombre de persones en situació d'atur que busquen el seu primer lloc de treball ha augmentat molt el darrer any, un 73%. Com ja s'ha apuntat, el col.lectiu de treballadors/res estrangers és el que més pateix la crisi i l'augment de l'atur: un 43% d'increment del nombre d'aturats en un any.

Per sectors, la construcció ja no és la que més nous aturats registra en termes relatius, molt probablement degut a que va ser el primer sector a ajustar-se a l'actual conjuntura econòmica. en termes absoluts el sector servei és sempre el que més nous aturats aporta pel seu pes específic sobre l'economia, però en termes relatius la pujada de l'atur a aquest sector és similar a la mitjana i a d'altres sectors com ara la indústria i la construcció.

Durant el mes de febrer van registrar-se 248 aturats més que al gener en Sant Boi de Llobregat.

L'atur va augmentar durant el mes de febrer un 3,4% en relació al gener, el que suposa 248 aturats més. Al febrer ha augmentat més el nombre de dones en situació d'atur (augment de 138 persones, un 3,9%) que el nombre d'homes aturats (augment de 110 persones, un 2,8%). En termes relatius on més ha augmentat l'atur durant el febrer és entre el joves, que registren 106 aturats més que fa un mes, un 6,1% d'increment.

Bona part d'aquest important augment del nombre d'aturats joves ve donat pel fort augment del nombre de persones aturades que busquen el seu primer lloc de treball, que durant el febrer ha pujat en 52 persones, un 24,6% d'increment. La major part d'aquest increment cal imputar-lo a joves estrangers que busquen el seu primer lloc de treball, que han augmentat en 32 persones, un increment relatiu de gairebé el 40% en tan sols un mes.

L'únic sector que no augmenta el seu nombre d'aturats és el primari, que registra exactament el mateix nombre de desocupats que el mes anterior, però aquest sector pràcticament no té incidència sobre les dades globals. L'increment més important, en termes tant absoluts com relatius, el registra el sector serveis, amb 169 aturats més, un augment del 4%. La indústria incrementa el seu nombre d'aturats un 0,6%, i la construcció un 1,3%.

L'atur a Catalunya s'enfila 13.404 persones el mes de febrer.

Les dades dels Serveis Públics d'Ocupació del ministeri de Treball corresponent al mes de febrer han registrat un augment de 13.404 persones a Catalunya. Una xifra que situa l'atur en 597.287 persones desocupades.

Pel conjunt de l'Estat les dades d'atur corresponents al mes de febrer registren un increment de 82.132 desocupats (2,03% respecte al mes anterior). D'aquesta manera l'atur registrat s'ha situat en 4.130.625 persones.

L'augment de l'atur al febrer és gairebé la meitat que el del mateix mes de l'any passat que va ser de 154.058. En termes interanuals l'increment és de 648.766 desocupats (18,6%). El nombre de nous contractes signats el febrer va sumar 151.635 operacions el febrer, cosa que suposa un 6,45% més que el gener i 4,21% més que fa un any. Tot i això, el nombre de contractes temporals d'aquests 151.635 signats, va ser de 129.607 operacions, a l'entorn del 85% de les signatures registrades.

Des del juliol del 2009 el nombre d'aturats registrats va acumulant mes rere mes un increment del nombre de desocupats, cosa que suposa que aquest mes de febrer ja s'apilen vuit mesos consecutius de pujades.

Des del mes de novembre del 2007 l'atur ha anat pujant tots els mesos a excepció del mes de juny del 2009, quan després de 19 mesos consecutius d'increments es va registrar una disminució de l'atur com a conseqüència de l'increment d'activitat econòmica del sector serveis per fer front els mesos de l'estiu. Després d'aquest mes de juny, l'atur no ha deixat d'augmentar i aquest febrer ja acumula 8 mesos consecutius d'increments.

Intensitat

Pel que fa a la intensitat d'increment, aquest mes de febrer la pèrdua d'ocupació i intensitat en relació amb la destrucció de llocs de treball que es va registrar el mateix mes de fa un any. El febrer del 2009 el nombre de desocupats es va incrementar de 23.730 persones, un 5,2%, i el febrer del 2008, en relació amb el mes anterior del mateix any l'augment va ser de 8.015 persones, el 2,83% més.

El comportament de la intensitat d'aquest febrer en relació amb el mes anterior ha estat d'un increment del 2,3%, per sota del 2,83% del febrer de fa dos anys i molt per sota del 5,2% de destrucció de llocs de treball del febrer de l'any passat.

Demarcacions

Per demarcacions, el nombre d'aturats a les comarques de Barcelona va arribar a 444.145, cosa que suposa un augment de 9.264 persones en relació amb el mes anterior, un 2,13% d'increment percentual. En relació amb les xifres d'aquesta demarcació de fa un any, el nombre d'aturats puja de 86.916 persones, el 24,33% més.

A les comarques de Girona, els aturats registrats el febrer van ser 57.979 persones, l'1,66% més que el mes anterior, 948 persones més, i el 24,86% més que el febrer del 2009, 11.542 aturats més.

Els desocupats a Lleida arriben fins 27.870 persones, el 2,98% més de variació intermensual, 806 persones més, i el 27,69% més d'augment en termes interanuals, 6.044 persones més.
A Tarragona, els aturats del febrer són 67.293, el 3,68% més que el mes anterior, 2.386 persones, i el 24,63% més que fa un any, 13.298 desocupats més.

Sectors

Per sectors d'activitat, el sector serveis absorbeix 347.022 persones del total dels aturats, mentre que la indústria aporta 108.285 persones, la construcció 105.425 persones i per últim l'agricultura aporta 8.171 persones.

Les persones sense una ocupació anterior que per primera vegada s'adrecen a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya per demanar una ocupació arriba fins a 28.384 persones, 2.398 persones més, gairebé un increment intermensual de l'11% més de persones que reclamen una ocupació per primera vegada.

En relació amb el mes anterior, el sector serveis és el que ha destruït més llocs de treball, amb un increment de 7.953 persones en el conjunt de Catalunya. La indústria es situa en segon lloc d'aquest rànquing de destrucció d'ocupació amb una aportació de 1.296 persones més a l'atur. La construcció es situa en tercer lloc amb un augment de l'atur de 1.197 persones i per últim l'agricultura que aporta 560 persones més, amb una especial aportació de les comarques de Tarragona que contribueixen amb aquest total amb 253 persones, poc menys del 50% del total del sector primari català.

El govern vol ampliar l'edat de jubilació als 67 anys

Celestino Corbacho, Ministre de Treball, ha obert
un debat sobre l'edat de jubilació i el càlcul de la cotització, i ha subratllat que això cal acompanyar-ho d'un canvi en la política de prejubilacions. Ha dit que cal incentivar la permanència en els lloc de treball.

Des de CiU considerem que la proposta del govern d'ampliar l'edat de jubilació com a imposició no és bona, no s'hauria d'imposar sinó que s'hauria d'incentivar.

Sabem que l'edat real de jubilació no és de 65 anys sinó que està una mica per sobre dels 63 anys. A Europa, l'edat mitjana de jubilació és de 61,6 (Eurostat). Tanmateix, cal estudiar i analitzar que conseqüències pot comportar l'allargar l'edat de jubilació als sectors de risc com pot ser la construcció, la siderometal.lúrgia, etc.

Tot i que la situació econòmica ens preocupa a tots cal fer propostes consensuades i més en un tema com és el de la seguretat social que determina el futur de milers de persones.

No s'hauria d'aplicar de forma unilateral sense consensi , s'hauria d'acordar en el marc del Pacte de Toledo.

A Espanya actualment hi ha un sistema de jubilació flexible que permet compaginar jubilacions anticipades amb jubilacions més enllà dels 65 anys.

Recuperem el seny

Cada dia a Catalunya les persones en situació de risc de pobresa augmenten. La pobresa no s’associa només a la inactivitat i a malaltia, sinó que afecta a la població treballadora. Es notori que hi ha un increment de la desconfiança dels empresaris, el problema de la liquiditat de les empreses s’ha agreujat i la morositat va a més. Els autònoms a Catalunya deixen la seva activitat i són persones que no tenen dret al subsidi d’atur. No és fan polítiques socials adients, la gent no vol 420 euros per poder malviure, vol feina, vol estimuls perque les empreses generin feina. La pujada de l’IVA serà una mesura contraproduent, farà més mal a les economies de tothom.

CiU impulsa proposicions al govern de l’Estat Espanyol perquè s’aturi la pujada d’IVA ja que generarà menys recaptació fiscal i provocarà un increment de l’economia submergida i un descens del consum. CiU proposa polítiques econòmiques concretes, i no se li fa cas. Zapatero insisteix que Espanya està sortint de la recessió, Rajoy l’acusa de no fer res. Ni PSOE ni PP són capaços de deixar els seus interessos de partit, i arribar a un gran pacte d’Estat. Per CiU la principal prioritat és treballar per sortir de la crisi econòmica ja que les seves conseqüències són socials.
El govern de la Generalitat no fa absolutament res, el seu propi conseller Maragall diu “el tripartit ja no té vigència politica més enllà del seu mandat actual”. Des de CiU COMENÇEN A IL.LUSIONAR PER CANVIAR, volem que Catalunya torni a agafar el lideratge perdut.

Marta Pedrosa Varela
Regidora de CiU
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Es publicarà a la revista Viure Sant Boi, mes de març 2010

CiU reitera la necessitat d'un pacte d'Estat d'economia entre tots els partits

CiU reitera un pacte d'Estat d'economia entre el Govern espanyol i la resta de partits per mirar de sortir de la crisi. Un pacte que hauria d'evitar que la crisi econòmica sigui motiu de confrontació política, que és el que demana la societat, i que hauria de liderar el President del Govern espanyol.

Cal prendre les decisions i els sacrificis necessaris quan abans millor per sortir de la crisi i construir les bases d'un nou model productiu, i el Govern espanyol no ho pot fer sol. Només aquells estats capaços de cohesionar-se i de donar respostes conjuntes poden donar un salt endavant en la seva posició internacional en el seu benestar col.lectiu.

CiU adverteix que no és suficient abordar la crisi amb el discurs que ningú perdrà els seus drets socials. És l'hora de pensar més en les futures generacions que en les eleccions. Cal ser conscients que l'actual model laboral condemna les generacions del demà a un treball precari i a viure subvencionats pels poders públics i els pares.

La gran diferència entre el que significa la crisi per a l'Estat espanyol i per al conjunt d'Europa és l'atur. Set de cada deu llocs de treball que es van destruir l'any 2009 a Europa es van destruir a l'Estat. No hi ha mesures socials suficients per compensar una destrucció de llocs de treball tan gran, i no hi ha finances que ho puguin sostenir.

Cal deixar clar que proposem un gran pacte d'Estat no per salvar Zapatero o Rajoy, sinó per salvar l'economia. Cal un govern seriós i generós, disposat a acceptar propostes de tothom, i una oposició responsable.

CiU considera que aquest pacte d'Estat hauria de contenir quatre grans àmbits: ocupacií, finançament de l'activitat, competitivitat i austeritat i racionalització del sector públic.

A.- Ocupació

1. Qui està a l'atur no vol subsidis, vol un lloc de treball. I paral.lelament, per a les finances públiques és molt més positiu crear 100.000 llocs de treball i treure 100.000 persones a l'atur que augmentar l'IVA.

2. Mesures d'urgència a curt termini:

• Tant o més important és el manteniment dels llocs de treball que tenim. Proposem la reducció temporal de les cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació en els propers 2 anys.


• La fórmula alemanya, a través de la qual els serveis públics d'ocupació financen parcialment el cost de la disminució de jornada dels treballadors que l'empresa no pot mantenir a temps complet, pot ser un excel.lent eina per evitar futures destruccions d'ocupació.
• Proposem:

- Reduir l'IVA del 16 al 7% per a la rehabilitació d'habitatges.

- Suport al turisme. A Alemanya s'ha reduït l'IVA per a activitats turístiques del 19% al 7%, en canvi a l'Estat espanyol es vol augmentar del 7 al 8%.

- Dependència i ajuda familiar. Amb els mateixos recursos podem propiciar un augment molt superior de l'ocupació en l'atenció a la dependència. Proposem la reducció de l'IVA al 4% i reforçar la col.laboració del sector públic amb el privat.

• Ocupació jove. Es pot crear llocs de treball a curt termini, ja sigui a través de l'autoocupació per als més emprenedors, ja sigui en empreses a les quals els joves amb formació poden aportar creixement i innovació si som capaços de donar estabilitat a contractes joves.

- En l'àmbit dels emprenedors, a França des de fa un any funciona un via simplificada de creació de microempreses individuals que ha tingut molt èxit. L'empresa es crea en 15 minuts per internet, té una facturació màxima de 80.000 euros i no precisa portar comptabilitat, les cotitzacions i tributació van per un similar als mòduls. Necessitem iniciatives simples d'aquest tipus per estimular la creació de l'autoocupació entre molts joves.

3. Mesures a mitjà i llarg termini: reforma laboral. Cal demanar als interlocutors socials ambició en la reforma, ja que d'això en depèn bona part de la sortida de la crisi, de la cohesió social dels propers anys i de la competitivitat del nostre futur model productiu. I si no hi ha acord, el Govern espanyol ha prendre les decisions necessàries i no refugiar-se en la falta d'acord. Les nostres prioritats passen per:

- Solucions per reduir la dualitat del model de contractació i per lluitar contra la precarietat. Això passa per impulsar o fins i tot generalitzar el contracte de foment (33 dies d'indemnització), avui només aplicable a la contractació de joves de menys de 30 anys i majors de 45.

- Reforçar la contractació a temps parcial i lluitar contra l'atur juvenil. Cal revisar a fons el contracte en pràctiques i per a la formació.

- Millorar els sistemes de recol.locació amb l'ajuda del sector privat.

- Reformar la politica de bonificacions a la contractació.

- Millorar els mecanismes de negociació col.lectiva per ac0star-los a l'empresa; facilitar la mobilitat interna; flexibilitzar jornades; avançar en la igualtat home-dona.

- Lluitar contra l'absentisme i controlar millor la incapacitat temporal.

B. Finançament de l'activitat productiva

1. Per moltes empreses la crisi va començar amb els problemes de finançament o de refinançament del seu deute i segueixen tenint-los. Necessitem un pacte que permeti garantir solvència al sistema financer i liquiditat per a l'activitat productiva i per a les famílies.

- Cal donar suport al procés de fusió d'entitats financeres, a través del FROB, vigilant que no es desnaturalitzin les especificitats de les caixes d'estalvi. La falta de diligència del Govern espanyol està alentint els processos de fusió.

- Cal garantir el finançament de crèdit a pimes, autònoms i families, sigui per a circulant sigui per a inversió. Cal reforçar les actuals línies de l'Institut Oficial de Crèdit (ICO) i revisar les que no funcionen. Cal incrementar alguns percentatges d'aval públic per part de l'ICO directament a les empreses o treballadors autònoms.

2. Cal lluitar contra la morositat. En aquest sentit, CiU emplaça la resta de grups a què donin suport a la proposició no de llei de lluita contra la morositat que vam entrar al Congrés. També cal revisar la línia ICO amb 3.000 milions creada fa nou mesos per finançar deutes dels ajuntaments amb empreses i autònoms. Dels 3.000 milions només se n'han concedit 152 milions, el 5% de la seva dotació, i no serà per la inexistència de deutes.

C. Competitivitat

1. La competitivitat de l'Estat espanyol és insuficient com ho demostra el seu principal indicador: el dèficit de la balança exterior. Aquesta competitivitat s'ha de guanyar en la producció, en les infraestructures, en l'administració, en la formació, en les polítiques sectorials...

* Politica fiscal

- Cal lluitar contra la crisi sense augmentar impostos. Per equilibrar els comptes públics serà més important l'austeritat en la despesa i el creixement per la via de la creació d'ocupació que el simple increment d'impostos. En aquest sentit, CiU està radicalment en contra de qualsevol increment de la pressió fiscal.

- Cal propiciar l'augment de la inversió:

- Prorrogar fins al 2012 la llibertat d'amortitzaciól per a les inversions productives.

- Reduir la tribució per als beneficis reinvertits.

- Retornar a les empreses l'impst de Societats pagat en el cas que aquestes capitalitzin el benefici obtingut.

- Eximir de tributació les rendes generades per inversions en aquells sectors estratègics que es determinin.

* Inversió en infraestructures

- Per al període 2010-2013, cal prioritzar els projectes d'inversió que aportin més competitivitat a l'Estat espanyol.

- Tot projecte d'inversió ha de venir avalat per un informe cost-benefici que garanteixi el seu efectiu impacte positiu sobre la millora de la competitivitat. En aquest sentit, el corredor Mediterrani i el ferrocarril de mercaderies han de ser projectes prioritaris.

- A curt termini, cal revisar les perspectives d'execució de la inversió de l'Estat en les comunitats motor de l'activitat productiva com ara Catalunya, on el 2009 els contractes d'obra pública adjudicats pel grup Foment van caure un 65%.

* Politica energètica. No es tracta només de dir que apostem per l'eficiència energètica i per les energies renovables. És imprescindible saber quina serà l'estratègia de l'Estat espanyol en politica energètica a 30 o 40 anys.

* Internacionalització i I+D+I. El nou model de creixement ha de descansar en bona part en la internalització i en la investigació i el desenvolupament.

- A l'Estat hi ha un bon marc d'estimuls fiscals a la inversió en I+D i e menor mesura per a la internacionalització. Ara, però, les empreses o tenen beneficis reduïts o no en tenen i per tant, no hi ha deducció fiscal aplicable perquè no hi ha quota per aplicar-la. Proposem que el crèdit fiscal que tenen les empreses a futur, per quan tinguin beneficis, puguin aplicar-se'l avui, per tal d'estimular-les a seguir investigant o a què segueixin exportant.

* Politica d'habitatge. A l'Estat hi ha un gran stock d'habitatges sense vendre i alhora hi ha un enorme problema d'habitatge per molta gent, especialment per als joves, que han hagut d'endarrerir l'edat d'emancipació. És l'oportunitat per fer politica d'habitatge des de l'administració.

D. Austeritat i racionalització del sector públic

1. Si l'Estat espanyol es vol estalviar la cirurgia que s'haurà d'aplicar Grècia cal aplicar una politica d'austeritat i racionalització del sector públic. El nostre punt de referència hauria de ser Irlanda i les mesures haurien d'enfocar-se cap a:

- Posar en marxa programes d'austeritat de les administracions basats en la revisió de la despesa, programa per programa, amb continguts explícits de reducció i calendaris d'execució.

- Quantificar la reducció de personal funcionari i dependent d'empreses públiques, com a conseqüència de la no reposició d'aquelles places que quedin vacants.

- Efectuar un informe cost-benefici de tots els organismes públics, tot suprimint aquells que no estiguin justificats i privatitzant aquells que no siguin necessari que estiguin sota titularitat pública.

- Establir un programa específic de simplificació de l'administració pública, en les seves relacions internes.

2. La reforma de les pensions s'ha de fer en el marc del Pacte de Toledo. És cert que per garantir la seva vigència en el futur, caldrà incorporar modificacions, però no es pot abordar el tema amb precipitació ni a través de mesures estrella. Caldrà proposar mesures, però hi ha marge i temps per fer aquestes reformes.

3. D'altra banda, a nivell de Catalunya, CiU insta a totes les forces polítiques a articular un front comú català per posar propostes sobre la taula i canviar el rumb de la política econòmica catalana i estatal. Es tracta d'influir decisivament en la politica econòmica des de Catalunya.

Moció de suport a la consulta sobre la independència

El passat ple del 15 de febrer ERC va presentar una moció de suport a la consulta sobre la independència que es farà a Sant Boi organitzat per la plataforma Sant Boi decideix.

El redactat presentat a ple va ser el següent,

"El passat dia 13 de setembre els ciutadans d’Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular sobre la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi català. Més tard, el 13 de desembre 167 municipis més van organitzar simultàniament la Consulta sobre la Independència.

La consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d’incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i que la ciutadania del nostre país té assumit el dret a decidir, alhora que el seu exercici no ha de comportar cap de tipus de conflictivitat social.

Vist doncs que aquestes experiències han estat reeixides bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials, i segon la complicitat i unitat de la majoria de les forces polítiques, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en més municipis catalans.

Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l’àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d’interès general de la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.

Finalment, cal tenir en compte que el 14 de gener es va constituir oficialment la Coordinadora Sant Boi Decideix!, que agrupa diverses persones i entitats, amb l’objectiu d’organitzar una consulta sobre la independència a la nostra ciutat.

S'acorda:

Atès tot allò exposat anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, acorda el següent:

Primer.- Felicitar tots els municipis i els seus ciutadans que han organitzat la Consulta sobre la Independència per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint la consulta popular en una festa, i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

Segon.- Donar suport a la iniciativa que ha sorgit des de la societat civil de la nostra ciutat, agrupada sota el nom de Sant Boi Decideix!, per a la celebració de la consulta popular sobre la independència.

Tercer.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra, a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència i a l’entitat Decidim.cat "

Va ser bastant curiós el resultat sobre la consulta: ERC i CiU van donar el nostre suport a la moció; PSC, C's i PP van votar en contra, i ICV-EUiA es van abstenir.

Com a democrata considero que recolçar donant el nostre suport a una consulta sobre la independència, com podriem recolçar donant el nostre suport a una altra consulta, és un dret que a un estat democràtic té la societat civil.

Que CiU estigui a favor d'una consulta independentista no vol dir que fent de la independència el nostre projecte polític.

Per una altra banda, no acabo d'entendre els que han dit no a la consulta. Per mi, el dir no a recolçar una consulta independentista vol dir que es té por a conèixer que vol la població sobre aquest tema, i obstaculitzar un dret. La consulta la vol liderar una plataforma: Sant Boi decideix que està formada per ciutadans i ciutadanes, associacions, comerciants,... de Sant Boi de Llobregat.

La consulta es realitzarà sense el recolçament del govern municipal.

Segurament entre els votants hi haurà el sector tradicional de l'independentisme, però la realitat de fons es que no és només la independència la que a la millor animi a la població de Sant Boi anar a votar. A la millor es que es manifesta és un sentiment d'insatisfacció per la situació de crisi actual, el que es fa des d'Espanya envers Catalunya, i el que es fa des de Catalunya mateix.

A la millor el partit majoritari que governa a l'Ajuntament té por a conèixer uns possibles resultats que demostrin que cal un govern que actuiï en clau nacional i que sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya davant l'estat.

El que no hagi anat a aquest ple no vol dir que hagi fet campana o no vulgui donar la cara en aquestes qüestions, sinó que be donat perquè estava al Ple Comarcal del Baix Llobregat que es celebrava el mateix dia.

Us espero a tots i a totes a la Calçotada de CiU

Aquest any torna la CALCOTADA DE CiU. Us espero a tots i a totes a la Sala Kursall, Carretera de Barcelona, s/n de Valls.

Dissabte, 13 de febrer de 2010, a les 13'00 hores.