dijous, 2 de juliol del 2009

CiU celebra que s'hagi assolit un marc estable per a què l'educació a Catalunya millori

El passat 1 de juliol CiU va actuar amb responsabilitat perquè va aconseguir que a Catalunya hi hagi una llei del sistema educatiu de grans consens, amb voluntat d'estabilitat i de permanència, governi qui governi, que ha de servir per millorar l'educació al nostre país.

La formació dels futurs catalans i catalanes requereix apostes a llarg termini i no pot ser usada per obtenir rèdits a curt termini. Per tant, s'ha fet un pas endavant per fixar aquest marc estable. Aquest era un desig i una demanda de la societat catalana.

Cal posar de manifest que aquest és el primer cop a nivell estatal que una força que és alternativa -CiU- pacta una llei educativa amb el govern, cosa que demostra que Convergència i Unió ha prioritzat els interessos de país als interessos partidistes.

CiU ha actuat amb una gran responsabilitat davant d'un tripartit que, en la llei més important de la legislatura s'ha trencat. Davant d'un Govern desunit, CiU ha tingut un paper decisiu per tal que es pogués aprovar una llei de país i no una llei només del tripartit. De fet, CiU ha fet una excepció en aquesta llei i ja va deixar clar que treballaria per aconseguir el consens amb el PSC-PSOE donada la importància estratègica com a país de l'educació, malgrat que el tripartit no acabés tenint una posició única com ha passat.

CiU destaca que l'ampli consens parlamentari que s'ha aconseguit, ara s'ha de continuar teixint en el seu desplegament, així com permetre que aquell professorat que s'ha mostrat crític, s'afegeixi al consens durant el desenvolupament de la llei. Aquesta llei és de tots, ha de tenir estabilitat, i continuarem col.laborant perquè el desplegament vagi a favor de Catalunya, a través de la nostra tasca de proposta i de control.

Quins són els principals avenços que ofereix la Llei d'Educació a Catalunya?


1. Desenvolupament d'un model educatiu d'interès públic propi que garanteix als catalans i les catalanes una educació de qualitat en condicions d'igualtat; una aposta per la corresponsabilitat social; una aposta per l'assoliment de la igualtat d'oportunitat en un marc de llibertat; una aposta pel país i per les seves famílies. Aquest model d'interès públic dóna resposta constitucional i estatutària als drets i les llibertats.

Per vincular els centres públics i els centres concertats en un mateix marc neix el Servei d'Educació de Catalunya, per poder admetre els alumnes en els centres, per poder programar l'oferta educativa, per poder tenir els instruments de finançament que facin possible la conjunció dels drets de tenir plaça, de triar-la i fer possible, al màxim, la igualtat d'oportunitats en el marc de llibertat.

2. Garantia d'una escola catalana en llengua i contingut. Des de l'any 80, la llengua esdevé l'eix central de l'aprenentatge, esdevenint llengua vehicular. Davant les amenaçes que suposen les normatives de l'Estat com és el cas del decret de tercera hora de castellà, a través de la LEC i exercint la competència compartida que ens otorga l'Estatut, es reconeix a la Generalitat la capacitat per determinar la distribució horària de les matèries i, i d'una manera clara, la de les llengües. Es blinden el català com a llengua vehicular i la inmersió lingüistica.

3. Alumnes plurlingües. Prenent el mac comú de llengües estrangeres a Europa, determinem quin és el nivell de llengües estrangeres que ha d'assolir tot el alumne i quin és el nivell no només de llengua estrangera sinó també de llengua catalana que necessita dominar un professor.

4. La llei assumeix que la unitat bàsica del sistema és el centre. Els docents han de saber cooperar amb la resta de docents i amb la comunitat. El centre es constitueix, doncs, no com a suma de competències individuals, sinó que cal un projecte que l'agermani. La llei preveu mecanismes d'organització de centre per tal que aquest projecte sigui coherent i es pugui plasmar en la realitat.

Per tant, la llei aposta pels centres, pels seus projectes, perquè les famílies puguin escollir la millor formació per als seus fills i perquè s'impliquin en la seva educació.

5. La formació dels docents és bàsica i el seu reconeixement també. Necessitem mestres i professors/professores ben formats, ben pagats i ben reconeguts.

6. Amb aquest concepte nou de posar el centre escolar al centre del sistema, també s'opta per l'autonomia dels centres i pel rendiment de comptes. El sistema educatiu ha de garantir al màxim la seva eficàcia, i per tant, calia avançar en el concepte de l'avaluació.

7. S'avança en la gratuïtat real. Es fa possible la gratuïtat real a què les nostres families tenen dret i també la gratuïtat progressiva de l'educació post-obligatòria per a tothom.

8. La llei preveu uns terminis clars per a la homologació de tot el professorat, per avançar cap a la igualtat de condicions laborals de tot el professorat.

9. Es lluita contra la desvalorització dels continguts i de l'autoritat. Es defineix el director com autoritat pública. Ens comprometem a garantir el nostre país les competències bàsiques de tot ciutadà.

10. S'aposta per la innovació pedagògica, pel lideratge, pels serveis digitals, pels nous entorns d'aprenentatge, tot allò que adequa l'educació a les exigències de la societat del segle XXI.


A vegades es diu que CiU està enfadada per estar a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions, però cal posar de manifest que portem uns quants acords molt importants amb el Govern. Els fets demostren que hem fet el pacte de Recerca i Innovació, el pacte d'Immigració o ara la Llei d'Educació. Capacitat d'entesa n'hi ha, voluntat de pacte també. Però no sempre el pacte és possible, perquè no volem pactar per pactar el que a criteri nostre siguin acords dolents o quan les coses no es fan bé.