Lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera"

El proper dimecres 9 de desembre a les 19 h. Unió Democràtica de Catalunya celebra el lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera" que donarà a títol pòstum a VICENTE FERRER.

L'acte tindrà lloc a l'auditori del MACBA. Pl. dels Àngels, 1 de Barcelona.

Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU en relació a demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA

El passat ple del 23 de novembre els regidors i la regidora CiU de Sant Boi de Llobregat vam presentar una moció per demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA que perjudica greument les institucions locals.

A continuació us faig a mans de la redacció de la moció que es va presentar,

Atès que l’anunci per part del Govern de l’Estat d’augment de dos punts de l’IVA, a partir del mes de juliol de 2010, perjudicarà les administracions locals.

Atès que des de la perspectiva institucional, el fet que l’Ajuntament sigui considerat com un consumidor final, dóna com a resultat que no puguem deduir-nos l’ IVA suportat, en els serveis, productes i obres que la nostra corporació local contracta.

Atès que si fem el càlcul, prenent com a referència l’execució del pressupost del 2008, l’increment de la despesa per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat aplicant l’augment de l’IVA del 16% al 18% dóna un resultat força elevat.

Atès que aquest augment de l’IVA comportarà un augment de la despesa corrent dels ajuntaments i una major dificultat per realitzar inversions.

Atès que tots els ajuntaments de Catalunya tenen en aquests moments greus problemes financers, fruit del descens en els ingressos i la manca d’un nou model de finançament local que doni una bona resposta a les competències i als serveis que actualment estan desenvolupant.

Atès que existeix una reivindicació històrica del municipalisme català per a que les administracions locals no estiguin subjectes al pagament de l’IVA.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al Ple l’adopció dels següents


S'acorda:

Primer.- Demanar al Govern de l’Estat que no faci efectiu aquest augment de l’IVA que perjudica greument les institucions locals.

Segon.- Sol·licitar al Govern de l’Estat que faci els tràmits necessaris per a que les administracions locals no paguin l’IVA.

Tercer.- Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.;

La present moció la subscriu el Grup Municipal CiU.

La moció va ser aprovada al Ple per tots els grups municipals del Consistori: ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU, excepte el PSC-PSOE que va fer una abstenció.

78 anys de compromis d'Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya va commemorar el passat 7 de novembre el seu naixement a Santa Margarida i el Monjos.

Un grup de militants i militantes, simpatitzants de Sant Boi va assistir per celebrar tots plegats el 78 anys del seu naixement. Com a regidora de Sant Boi vaig tenir el plaer d'estar present en aquesta entranyable commemoració.

Fa 78 anys un grup de persones va decidir fundar Unió Democràtica de Catalunya. Creien en els valors cristians i humanistes que han servit per a la construcció i per al desenvolupament d’Occident. Creien que el treball, l’esforç, la família, la llibertat, la disciplina, el respecte, la democràcia, el diàleg, la centralitat, el sentit comú..., eren valors essencials i necessaris per a la construcció de la societat. Creien també que calia fer-ho des de el catalanisme polític, des de la voluntat d’aixecar Catalunya com a nació.

Josep A. Duran i Lleida ha recalcat la importància del diàleg en la política. Ha assenyalat que “no hem de destruir l’enemic”, ha reclamat la necessitat de reformar urgentment la llei electoral i d’obrir les llistes electorals i ha subratllat que “la millor aportació que es pot fer en aquests moments és un pacte d’Estat contra la crisi”

El president del comitè de govern d’Unió, Josep A. Duran, ha demanat avui a totes les forces polítiques “una certa serenor davant el moment que vivim. La serenor és fonamental per afrontar amb rigor els reptes que tenim plantejats com a partits polítics d’una banda i com a societat en el seu conjunt”. En una roda de premsa prèvia, Duran ha dit que “l’objectiu dels partits és retrobar-nos amb la societat. Tenim una gran responsabilitat els partits, però hi ha altres sectors que hi han d’ajudar. Amb grans proclames de regeneracionisme i grans paraules no solucionarem el problema de la societat, sinó que cal corregir els defectes del nostre sistema polític”.

Duran ha assegurat que “avui dia no hi ha més corrupció que fa un any. La desafecció de la ciutadania respecte a la política i la manca de retrobament de la ciutadania amb la política no és d’ara. No ve del cas Millet, ni del cas Pretòria, ni Gürtel” tot i que aquests casos influeixen “en aquest distanciament”. Duran ha explicat que cal diferenciar els diferents casos: “al cas Millet hi ha hagut confessió de responsabilitat i de culpabilitat. Part dels fons que han estat mal utilitzats provenien d’institucions públiques. Hi ha hagut manca de control de les administracions. Cal corregir i revisar el protocol de control de les administracions públiques a les entitats que reben diners seus. Ara, de cap manera un cas aïllat ens ha de fer dubtar de totes les fundacions del país. Fan una gran aportació al conjunt de la societat de manera altruista”. Pel que fa al cas Pretòria, Duran ha dit que “he de respectar la presumpció d’innocència i fins i tot la condició d’imputat no comporta la condició de culpable”. Duran ha subratllat que “ni el cas Millet, ni el cas Pretòria, ni el que se sap del cas Gürtel tenen res a veure amb el sistema de finançament dels partits ”.

Duran s’ha referit a la declaració institucional d’Ernest Benach, president del Parlament, sobre una nova llei de finançament de partits polítics i ha recordat que “fa dos anys que la vam fer i per tant ja es van corregir els problemes que hi havia. Ja no són possibles les donacions anònimes als partits. No es pot fer una llei cada tres anys”. Ha fet una crida a la “responsabilitat dels partits polítics. Que recordin que fa dos anys que vam reformar la llei i que siguin prudents a l’hora d’utilitzar les paraules. Allà on hi ha el ser humà hi ha i hi haurà corrupció, no és un fet únic de Catalunya. El més important és que la democràcia tingui mecanismes per denunciar-la i per corregir-la.

Carme Raichs, poetessa de Sant Boi, guanyadora de la Flor Natural

El diumenge dia 8 de novembre, es van celebrar els Jocs Florals de la Tardor a l’Ajuntament de Barcelona; Carme Raichs, guanyadora de la Flor Natural, Premi de la Generalitat de Catalunya. Al obtenir aquest guardo va ser la que va de tria i proclamar la reina dels Jocs Florals. La seva filla Laia (les de la fotografia en una instantània desbordant alegria i felicitat).
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.

L’ART DE L’AMOR

L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!

Vull donar la meva enhorabona a la poetessa de Sant Boi per aquest nou premi.

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA, amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa la confirmació de l'incompliment de l'Estatut

Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqúés amb l'esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació cojuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior -aconseguir uns milions de més- sinó d'articular un nou model amb unes noves regles, d'acord amb el que és i representa Catalunya.

CiU ja va rebutjar amb contundència l'acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit -en el marc d'una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l'Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d'un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament -faltaria més-però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l'homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

L'acord del mes de juliol ara s'està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar al mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d'aquesta manera a defensar l'autogovern de Catalunya i els interessos dels catalans.

Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d'aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al.legacions en contra dels recursos d'inconstitucionalitat en contra l'Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l'autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legimitat respecte a d'altres lleis orgàniques pel fet d'haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d'acord amb les necessitats de Catalunya.

CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l'Estatut i que la LOFCA no fos d'aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d'una disposició addicional en aquesta com la següent: "El finançament del sistema institucional en què s'organitza la Generalitat de Catalunya s'aplicarà d'acord amb allò establert en el corresponent Estatut d'Autonomia". Redacció que enllaça amb l'article 5 de l'Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una "posició singular de la Generalitat en relació -entre d'altres matèries- el sistema institucional en què s'organitza la (mateixa) Generalitat"-

Tota la definició del model que ara s'ha posat negre sobre blanc està ple d'incompliments flagrants de l'Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d'altres, l'Estatut estableix que el finançament s'havia d'acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s'ha complert, ja que aquest s'ha acordat de manera multilateral al Consell de la Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.

2. No es té en compte l'esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L'Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s'han tingut en compte els criteris que fixa l'Estatut per rectificar la variable població:immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d'exclusió social. La igualtat que tan apel.len PSOE i PP no es dóna, ja que si a Catalunya els serveis són més cars que a d'altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d'ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renta per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l'Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l'Estatut, per no perdre posicions, hauríem d'estar 17 punts per sobre de la mitjana.

5. No es preveu la constitució d'un Consorci Tributari paritari Estat-Generalitat, que hauria d'acabar sent l'Administració Tributària a Catalunya.

CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren : la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l'Estat.

Cal denunciar també que tot i l'enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l'Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d'avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d'acord amb les previsions d'ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 6.000 M€ només per a l'any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 -encara per determinar- serà molt superior. Mentrestant, l'Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l'any vinent.

La Generalitat va acceptar en l'acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l'Estat devia a Catalunya des de l'any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (nomes normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la Llei de Dependència, i que l'Estat no compensa), però per contra, l'Estat no perdona ni un euro a Catalunya.

CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D'acord amb les dades fetes públiques pel Departament d'Economia, a l'any 2009, Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d'euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte "garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals" (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s'observa que la despesa prevista pel Govern Català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d'euros. És a dir, només per mantenir l'actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d'afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d'euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el Govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 6% més.

Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d'incomplir l'Estatut, no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d'impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l'augment de la fiscalitat ens en prendran 330€ (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d'augmentar impostos a tot l'Estat).