El diumenge dia 8 de novembre, es van celebrar els Jocs Florals de la Tardor a l’Ajuntament de Barcelona; Carme Raichs, guanyadora de la Flor Natural, Premi de la Generalitat de Catalunya. Al obtenir aquest guardo va ser la que va de tria i proclamar la reina dels Jocs Florals. La seva filla Laia (les de la fotografia en una instantània desbordant alegria i felicitat).
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.
L’ART DE L’AMOR
L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!
L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!
Vull donar la meva enhorabona a la poetessa de Sant Boi per aquest nou premi.
