Aprovació de la moció per donar suport a l'editorial dels diaris catalans sobre la dignitat catalana, en relació a la sentència de l'Estatut

El passat ple del 21 de desembre CiU a nivell local vam presentar una moció per donar suport a l'editorial dels diaris catalans sobre la dignitat catalana, en relació a la sentència de l'Estatut que ha de dictar el Tribunal Constitucional. La moció la vam presentar conjuntament CiU, ICV-EUiA i PSC.

Atès que en data de 26 de novembre de 2009, els principals mitjans de comunicació escrits de Catalunya van publicar una editorial amb el títol "La dignitat de Catalunya", que diu el següent:

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmés la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodriguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al.lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símblos nacionals" (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setenta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: "Pacta sunt servanda", els pactes s'han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb els seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans- que no és sinó la demanda de millora d'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel.lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable".

Atès que aquesta Editorial a rebut nombroses adhesions de diferents institucions i entitats de la societat civil de Catalunya i, per això, és bo i necessari que els Ajuntaments també si sumin per la seva legitima funció civíca i institucional.

S'acorda:

En relació als antecedents exposats els grups municipals CiU, ICV-EUiA, i PSC proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents acords,

PRIMER.- Manifestar la nostra adhesió a l'Editorial publicat pel diaris editats a Catalunya, amb data de 26 de novembre de 2009 amb el títol "La dignitat de Catalunya" i que fa referència a la Sentència que el Tribunal Constitucional ha d'emetre sobre l'Estatut de Catalunya.

SEGON.- Adherir-nos a la declaració de la FMC i la ACM en suport al manifest difós pels diversos mitjans de comunicació, sota el títol "La dignitat de Catalunya".

TERCER.- Manifestar el nostre suport institucional a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts refrendant pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

QUART.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al govern espanyol i a les entitats municipalistes de Catalunya (FMC i ACM).

La present moció la subscriuen els grups municipals CiU, ICV-EUIA, i PSC.

63a Fira de la Puríssima

Inaguració de la 63a Fira de la Puríssima.

Presència de la Regidora d'Unió Democràtica

6 de desembre de 2009

Sense conèixer els nombre de visitants d'aquest any perquè encara estem vivint la il.lusió de la Fira crec que s'assolirà la previsió de més de 260.000 persones a la 63a Fira de la Puríssima.

La ciutat acull més de 360 expositors d'artesania, alimentació, automoció, així com tallers, una gimcana, teatre i música. Aquest certamen es celebra des de 1947.

L'Ajuntament de Sant Boi ha calculat que l'impacte econòmic de la fira és de set milions d'euros amb una despesa mitjana per visitant de 26 euros. Un terç dels assistents a la fira són de fora de Sant Boi.

L'espai es reparteix pel nucli antic del municipi i per la zona de La Muntanyeta. Els visitants disposaran d'un servei d'autobús gratuït que recorrerà tot el recinte firal.

La Fira és un certamen popular i participatiu, que es viu al carrer i en família.

Entre les novetats d'aquest any destaquen la I Marató Fotogràfica (que convida a fer fotos digitals de la Fira i a concursar amb les sis que més ens agradin), la Gimcana Verda (que proposa formar un grup per passar una sèrie de proves relacionades amb el medi ambient) i l'espai de l'associació de restauració Degusta (que permet menjar tapes dels restaurants santboians que en formen part i conèixer els espais temàtics sobre la carxofa, pernil i cuina romana).

A la 63a Fira de la Puríssima no falten els tradicionals espais d'exposició (de planter, d'artesania, d'automoció, de producte fresc, de bestiar, de fruites i verdures...) i les activitats habituals del certamen (cotxes clàssics i antics, arrossegament de pes amb cavalls, talladors de pernil, intercanvi de plaues de cava, tallers infantils d'hort i de granja...).

El programa recupera enguany l'Exhibició d'Esports Rurals Bascos i repeteix la Festa de l'Animal de Companyia, amb una exhibició d'habilitats canines del Club Agility i una desfilada solidària protagonitzada pels gossos del refugi municipal d'animals de companyia amb l'objectiu de promoure'n l'adopció.

En l'apartat dels espectacles culturals destaquen un concert de la Fundación Tony Manero, la presència per desè any consecutiu de l'Orquestra Simfònica del Vallès, la presentació del projecte de videocreació Jo sóc Espartac i una marató de teatre que celebra el desè aniversari de la companyia local Deseo Teatro.

Lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera"

El proper dimecres 9 de desembre a les 19 h. Unió Democràtica de Catalunya celebra el lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera" que donarà a títol pòstum a VICENTE FERRER.

L'acte tindrà lloc a l'auditori del MACBA. Pl. dels Àngels, 1 de Barcelona.

Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU en relació a demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA

El passat ple del 23 de novembre els regidors i la regidora CiU de Sant Boi de Llobregat vam presentar una moció per demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA que perjudica greument les institucions locals.

A continuació us faig a mans de la redacció de la moció que es va presentar,

Atès que l’anunci per part del Govern de l’Estat d’augment de dos punts de l’IVA, a partir del mes de juliol de 2010, perjudicarà les administracions locals.

Atès que des de la perspectiva institucional, el fet que l’Ajuntament sigui considerat com un consumidor final, dóna com a resultat que no puguem deduir-nos l’ IVA suportat, en els serveis, productes i obres que la nostra corporació local contracta.

Atès que si fem el càlcul, prenent com a referència l’execució del pressupost del 2008, l’increment de la despesa per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat aplicant l’augment de l’IVA del 16% al 18% dóna un resultat força elevat.

Atès que aquest augment de l’IVA comportarà un augment de la despesa corrent dels ajuntaments i una major dificultat per realitzar inversions.

Atès que tots els ajuntaments de Catalunya tenen en aquests moments greus problemes financers, fruit del descens en els ingressos i la manca d’un nou model de finançament local que doni una bona resposta a les competències i als serveis que actualment estan desenvolupant.

Atès que existeix una reivindicació històrica del municipalisme català per a que les administracions locals no estiguin subjectes al pagament de l’IVA.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al Ple l’adopció dels següents


S'acorda:

Primer.- Demanar al Govern de l’Estat que no faci efectiu aquest augment de l’IVA que perjudica greument les institucions locals.

Segon.- Sol·licitar al Govern de l’Estat que faci els tràmits necessaris per a que les administracions locals no paguin l’IVA.

Tercer.- Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.;

La present moció la subscriu el Grup Municipal CiU.

La moció va ser aprovada al Ple per tots els grups municipals del Consistori: ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU, excepte el PSC-PSOE que va fer una abstenció.

78 anys de compromis d'Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya va commemorar el passat 7 de novembre el seu naixement a Santa Margarida i el Monjos.

Un grup de militants i militantes, simpatitzants de Sant Boi va assistir per celebrar tots plegats el 78 anys del seu naixement. Com a regidora de Sant Boi vaig tenir el plaer d'estar present en aquesta entranyable commemoració.

Fa 78 anys un grup de persones va decidir fundar Unió Democràtica de Catalunya. Creien en els valors cristians i humanistes que han servit per a la construcció i per al desenvolupament d’Occident. Creien que el treball, l’esforç, la família, la llibertat, la disciplina, el respecte, la democràcia, el diàleg, la centralitat, el sentit comú..., eren valors essencials i necessaris per a la construcció de la societat. Creien també que calia fer-ho des de el catalanisme polític, des de la voluntat d’aixecar Catalunya com a nació.

Josep A. Duran i Lleida ha recalcat la importància del diàleg en la política. Ha assenyalat que “no hem de destruir l’enemic”, ha reclamat la necessitat de reformar urgentment la llei electoral i d’obrir les llistes electorals i ha subratllat que “la millor aportació que es pot fer en aquests moments és un pacte d’Estat contra la crisi”

El president del comitè de govern d’Unió, Josep A. Duran, ha demanat avui a totes les forces polítiques “una certa serenor davant el moment que vivim. La serenor és fonamental per afrontar amb rigor els reptes que tenim plantejats com a partits polítics d’una banda i com a societat en el seu conjunt”. En una roda de premsa prèvia, Duran ha dit que “l’objectiu dels partits és retrobar-nos amb la societat. Tenim una gran responsabilitat els partits, però hi ha altres sectors que hi han d’ajudar. Amb grans proclames de regeneracionisme i grans paraules no solucionarem el problema de la societat, sinó que cal corregir els defectes del nostre sistema polític”.

Duran ha assegurat que “avui dia no hi ha més corrupció que fa un any. La desafecció de la ciutadania respecte a la política i la manca de retrobament de la ciutadania amb la política no és d’ara. No ve del cas Millet, ni del cas Pretòria, ni Gürtel” tot i que aquests casos influeixen “en aquest distanciament”. Duran ha explicat que cal diferenciar els diferents casos: “al cas Millet hi ha hagut confessió de responsabilitat i de culpabilitat. Part dels fons que han estat mal utilitzats provenien d’institucions públiques. Hi ha hagut manca de control de les administracions. Cal corregir i revisar el protocol de control de les administracions públiques a les entitats que reben diners seus. Ara, de cap manera un cas aïllat ens ha de fer dubtar de totes les fundacions del país. Fan una gran aportació al conjunt de la societat de manera altruista”. Pel que fa al cas Pretòria, Duran ha dit que “he de respectar la presumpció d’innocència i fins i tot la condició d’imputat no comporta la condició de culpable”. Duran ha subratllat que “ni el cas Millet, ni el cas Pretòria, ni el que se sap del cas Gürtel tenen res a veure amb el sistema de finançament dels partits ”.

Duran s’ha referit a la declaració institucional d’Ernest Benach, president del Parlament, sobre una nova llei de finançament de partits polítics i ha recordat que “fa dos anys que la vam fer i per tant ja es van corregir els problemes que hi havia. Ja no són possibles les donacions anònimes als partits. No es pot fer una llei cada tres anys”. Ha fet una crida a la “responsabilitat dels partits polítics. Que recordin que fa dos anys que vam reformar la llei i que siguin prudents a l’hora d’utilitzar les paraules. Allà on hi ha el ser humà hi ha i hi haurà corrupció, no és un fet únic de Catalunya. El més important és que la democràcia tingui mecanismes per denunciar-la i per corregir-la.

Carme Raichs, poetessa de Sant Boi, guanyadora de la Flor Natural

El diumenge dia 8 de novembre, es van celebrar els Jocs Florals de la Tardor a l’Ajuntament de Barcelona; Carme Raichs, guanyadora de la Flor Natural, Premi de la Generalitat de Catalunya. Al obtenir aquest guardo va ser la que va de tria i proclamar la reina dels Jocs Florals. La seva filla Laia (les de la fotografia en una instantània desbordant alegria i felicitat).
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.

L’ART DE L’AMOR

L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!

Vull donar la meva enhorabona a la poetessa de Sant Boi per aquest nou premi.

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA, amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa la confirmació de l'incompliment de l'Estatut

Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqúés amb l'esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació cojuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior -aconseguir uns milions de més- sinó d'articular un nou model amb unes noves regles, d'acord amb el que és i representa Catalunya.

CiU ja va rebutjar amb contundència l'acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit -en el marc d'una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l'Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d'un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament -faltaria més-però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l'homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

L'acord del mes de juliol ara s'està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar al mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d'aquesta manera a defensar l'autogovern de Catalunya i els interessos dels catalans.

Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d'aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al.legacions en contra dels recursos d'inconstitucionalitat en contra l'Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l'autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legimitat respecte a d'altres lleis orgàniques pel fet d'haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d'acord amb les necessitats de Catalunya.

CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l'Estatut i que la LOFCA no fos d'aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d'una disposició addicional en aquesta com la següent: "El finançament del sistema institucional en què s'organitza la Generalitat de Catalunya s'aplicarà d'acord amb allò establert en el corresponent Estatut d'Autonomia". Redacció que enllaça amb l'article 5 de l'Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una "posició singular de la Generalitat en relació -entre d'altres matèries- el sistema institucional en què s'organitza la (mateixa) Generalitat"-

Tota la definició del model que ara s'ha posat negre sobre blanc està ple d'incompliments flagrants de l'Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d'altres, l'Estatut estableix que el finançament s'havia d'acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s'ha complert, ja que aquest s'ha acordat de manera multilateral al Consell de la Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.

2. No es té en compte l'esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L'Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s'han tingut en compte els criteris que fixa l'Estatut per rectificar la variable població:immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d'exclusió social. La igualtat que tan apel.len PSOE i PP no es dóna, ja que si a Catalunya els serveis són més cars que a d'altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d'ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renta per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l'Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l'Estatut, per no perdre posicions, hauríem d'estar 17 punts per sobre de la mitjana.

5. No es preveu la constitució d'un Consorci Tributari paritari Estat-Generalitat, que hauria d'acabar sent l'Administració Tributària a Catalunya.

CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren : la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l'Estat.

Cal denunciar també que tot i l'enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l'Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d'avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d'acord amb les previsions d'ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 6.000 M€ només per a l'any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 -encara per determinar- serà molt superior. Mentrestant, l'Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l'any vinent.

La Generalitat va acceptar en l'acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l'Estat devia a Catalunya des de l'any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (nomes normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la Llei de Dependència, i que l'Estat no compensa), però per contra, l'Estat no perdona ni un euro a Catalunya.

CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D'acord amb les dades fetes públiques pel Departament d'Economia, a l'any 2009, Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d'euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte "garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals" (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s'observa que la despesa prevista pel Govern Català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d'euros. És a dir, només per mantenir l'actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d'afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d'euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el Govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 6% més.

Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d'incomplir l'Estatut, no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d'impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l'augment de la fiscalitat ens en prendran 330€ (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d'augmentar impostos a tot l'Estat).