Al Ple Municipal celebrat el passat 21 de setembre es va aprovar la moció que vam presentar el grups municipals d'ICV-EUIA, PSC, CiU, ERC i C's per donar suport a la commemoració del centenari de Francesc Ferrer i Guàrdia.Amb aquesta declaració municipal donem suport durant l'any 2009 i 2010 als actes Ferrer i Guàrdia, en commemoració del seu afusellament injust, com a rebuig a qualsevol mort fruit de la intolerància ideològica, i com a manifestació de compromís amb els valors de la llibertat de pensament i consciència, de les llibertats civils i dels drets socials, claus de la emancipació progressiva de la humanitat. Molts d'aquests valors pertanyen, avui, a la més elemental cultura democràtica, però no és menys cert, per tal d'incentivar-ne la seva difusió, cal que ens comprometem permanentment a defensar-los, difondre'ls i homenatjar-ne els testimonis.
Atès que el 13 d’octubre de 1909, fou afusellat a Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, un home que havia dedicat la seva vida a millorar la vida dels altres, mitjançant la difusió dels ideals i valors en favor de l’emancipació de la humanitat, sobretot mitjançant l’ensenyament. L”Escola Moderna”, fundada l’any 1909, va ser un projecte d’aprenentatge racional en llibertat, de notable influència en els medis pedagògics més avançats del seu temps: l’aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia i la introducció d’un filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Per dur a terme l’educació que es proposa, Ferrer i Guàrdia crea l’editorial de l’Escola Moderna, que publicarà més de quaranta volums variats de contingut – des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia o gramàtica, fins a tractats més complexos- i amb la qual editarà un “Butlletí” mensual, adreçat als pares, i molt especialment als mestres, amb traduccions d’obres de pensadors i especialistes francesos, belgues, italians i americans en qüestions d’educació i d’higiene. La coeducació i l’educació no basada en distincions de classes, seran claus en aquesta filosofia.
Atès que l’atemptat perpetrat el 31 de maig de 1906 per Mateu Morral comportarà la detenció i empresonament de Ferrer i, en conseqüència, el tancament de l’Escola Moderna. Tot i l’absolució posterior, Ferrer no va poder obrir l’escola i es veié forçat a crear “La Lliga internacional per l’Educació Racional de la Infància”, organització d’abast internacional que abastava països com Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.
Atès que els fets esdevinguts durant la Setmana Tràgica de 1909 portaren Ferrer i Guàrdia a ser detingut –acusat de ser l’autor i cap de la revolta- i executat posteriorment, després d’un procés judicial militar ignominiós: el dissabte dia 9 d’octubre es constituí el consell de guerra a la Presó Model de Barcelona per judicar Francesc Ferrer. Fins i tot, les normes del procediment judicial militar, injustes com són envers l’acusat, no foren observades en el seu cas. L’estat de guerra havia cessat feia temps, i la llei normal del país havia reprès la seva vigència. Però, amb aquesta llei les persones acusades de delictes contra l’exèrcit havien de ser jutjades per l’exèrcit, i segons un conjunt de disposicions que deixaven el pres en la posició més desavantatjosa i, malgrat les manifestacions de protesta que s’organitzaren arreu d’Europa, fou condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre a Montjuïc.
Atès que la mort de Ferrer i Guàrdia fou un crim comès per l’Estat contra un innocent, un acte d’intolerància contra els sectors de la societat que, a començaments de segle, maldaven per l’emancipació de la classe obrera, per l’accés de tothom a la cultura i per la llibertat de pensament com a primera manifestació de pluralisme.
Atès que l’atemptat perpetrat el 31 de maig de 1906 per Mateu Morral comportarà la detenció i empresonament de Ferrer i, en conseqüència, el tancament de l’Escola Moderna. Tot i l’absolució posterior, Ferrer no va poder obrir l’escola i es veié forçat a crear “La Lliga internacional per l’Educació Racional de la Infància”, organització d’abast internacional que abastava països com Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.
Atès que els fets esdevinguts durant la Setmana Tràgica de 1909 portaren Ferrer i Guàrdia a ser detingut –acusat de ser l’autor i cap de la revolta- i executat posteriorment, després d’un procés judicial militar ignominiós: el dissabte dia 9 d’octubre es constituí el consell de guerra a la Presó Model de Barcelona per judicar Francesc Ferrer. Fins i tot, les normes del procediment judicial militar, injustes com són envers l’acusat, no foren observades en el seu cas. L’estat de guerra havia cessat feia temps, i la llei normal del país havia reprès la seva vigència. Però, amb aquesta llei les persones acusades de delictes contra l’exèrcit havien de ser jutjades per l’exèrcit, i segons un conjunt de disposicions que deixaven el pres en la posició més desavantatjosa i, malgrat les manifestacions de protesta que s’organitzaren arreu d’Europa, fou condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre a Montjuïc.
Atès que la mort de Ferrer i Guàrdia fou un crim comès per l’Estat contra un innocent, un acte d’intolerància contra els sectors de la societat que, a començaments de segle, maldaven per l’emancipació de la classe obrera, per l’accés de tothom a la cultura i per la llibertat de pensament com a primera manifestació de pluralisme.
Atès que les mobilitzacions en contra d’aquest procés han quedat recollides en la memòria històrica de moltes ciutats, així com també el reconeixement a la seva figura mitjançant monuments, escoles i escrits pe difondre’n l’estudi i l’obra. Així doncs, els enemics de Ferrer i Guàrdia el convertiren en un màrtir de la llibertat de consciència. Promogut per grups socialistes, liberals i racionalistes, el 5 de novembre de 1911 s’inaugurà, a Brusel·les, un monument a Ferrer i Guàrdia: un home nu aixecant cap al cel una torxa; és a dir, la llum símbol de la raó. L’any 1984, el monument fou traslladat a l’Avinguda Franklin Roosevelt, enfront de la façana principal de la universitat Lliure de Brusel·les.
Atès que el 13 d’octubre de 1989, el Saló de Cent fou una ocasió memorable de record de Ferrer i Guàrdia, de condemna a la seva mort i de reafirmació de l’actualitat d’algunes de les seves propostes i del seu valor com a símbol del lliure pensament.
Atès que milers de persones es van mobilitzar a París, Roma, Brusel·les i a mols altres indrets d’Europa i d’Amèrica per expressar el seu rebuig a la condemna i a la mort de Ferrer. Tant a Espanya com fora d’Espanya, Ferrer ha estat sovint anomenat “el Dreyfus espanyol”. Les semblances entre ambdós “afers” són, veritablement, claríssimes.
Atès que donar suport al centenari Ferrer i Guàrdia comporta que aquest Ple Municipal, seu de la representació sobirana de la ciutadania del nostre municipi, faci explícit el seu homenatge envers tots aquells i aquelles que han treballat per la defensa dels valors de la tolerància, la laïcitat i el progrés, fonaments de la convivència civil i de la pau social, eixos d’una democràcia inspirada per la igualtat d’accés a les oportunitats, sense distincions ni discriminacions, drets o privilegis fruit de l’adscripció dels ciutadans i ciutadanes a qualsevol cosmovisió filosòfica o espiritual.
Atès que la tolerància és el medi natural de vida del pluralisme, un dels valors superiors consagrats a l’article primer de la Constitució. La tolerància és el respecte als altres i impedeix el racisme, la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme ideològic i religiós.
Atès que la veritable tolerància només pot existir en una societat laica. La laïcitat és l’expressió de la pacífica i enriquidora convivència de totes les idees –excloent- ne tan sols aquelles que pretenguin imposar-se per la força- expressió, també de la inexistència d’una única veritat amb majúscules, del dret individual i col·lectiu al lliure examen de totes les qüestions.
Atès que les llibertats i els drets civils han de garantir-se a tots els ciutadans en igualtat de condicions, cosa que exigeix una actuació fonamental de les Administracions públiques per a promoure condicions generals d’igualtat en l’accés a la salut, l’habitatge, l’ensenyament, la cultura i el medi natural.
Atès que el centenari de l’afusellament injust de Francesc Ferrer i Guàrdia, doncs, és una data significativa per reprendre el seu testimoni, rememorar la seva figura, refermar la vigència del seu pensament i dels valors socials i pedagògics que va impulsar.
Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, CiU, ERC i C's proposen al Ple municipal l’adopció dels següents acords,
S'acorda:
Primer- Aprovar la declaració per a la commemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia i la seva figura.
Segon- Donar suport als actes commemoratius del centenari Ferrer i Guàrdia al conjunt de Catalunya amb una aportació genèrica de 600€ a la Fundació que porta el seu nom.
Tercer- Col.laborar i ajudar en les iniciatives del Centenari, així com les dirigides a recuperar i compendiar els fons documentals i arxivístics de la vida i obra de Ferrer i Guàrdia i a preservar el record del Pedagog i lliurepensador al municipi.
Atès que el 13 d’octubre de 1989, el Saló de Cent fou una ocasió memorable de record de Ferrer i Guàrdia, de condemna a la seva mort i de reafirmació de l’actualitat d’algunes de les seves propostes i del seu valor com a símbol del lliure pensament.
Atès que milers de persones es van mobilitzar a París, Roma, Brusel·les i a mols altres indrets d’Europa i d’Amèrica per expressar el seu rebuig a la condemna i a la mort de Ferrer. Tant a Espanya com fora d’Espanya, Ferrer ha estat sovint anomenat “el Dreyfus espanyol”. Les semblances entre ambdós “afers” són, veritablement, claríssimes.
Atès que donar suport al centenari Ferrer i Guàrdia comporta que aquest Ple Municipal, seu de la representació sobirana de la ciutadania del nostre municipi, faci explícit el seu homenatge envers tots aquells i aquelles que han treballat per la defensa dels valors de la tolerància, la laïcitat i el progrés, fonaments de la convivència civil i de la pau social, eixos d’una democràcia inspirada per la igualtat d’accés a les oportunitats, sense distincions ni discriminacions, drets o privilegis fruit de l’adscripció dels ciutadans i ciutadanes a qualsevol cosmovisió filosòfica o espiritual.
Atès que la tolerància és el medi natural de vida del pluralisme, un dels valors superiors consagrats a l’article primer de la Constitució. La tolerància és el respecte als altres i impedeix el racisme, la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme ideològic i religiós.
Atès que la veritable tolerància només pot existir en una societat laica. La laïcitat és l’expressió de la pacífica i enriquidora convivència de totes les idees –excloent- ne tan sols aquelles que pretenguin imposar-se per la força- expressió, també de la inexistència d’una única veritat amb majúscules, del dret individual i col·lectiu al lliure examen de totes les qüestions.
Atès que les llibertats i els drets civils han de garantir-se a tots els ciutadans en igualtat de condicions, cosa que exigeix una actuació fonamental de les Administracions públiques per a promoure condicions generals d’igualtat en l’accés a la salut, l’habitatge, l’ensenyament, la cultura i el medi natural.
Atès que el centenari de l’afusellament injust de Francesc Ferrer i Guàrdia, doncs, és una data significativa per reprendre el seu testimoni, rememorar la seva figura, refermar la vigència del seu pensament i dels valors socials i pedagògics que va impulsar.
Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, CiU, ERC i C's proposen al Ple municipal l’adopció dels següents acords,
S'acorda:
Primer- Aprovar la declaració per a la commemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia i la seva figura.
Segon- Donar suport als actes commemoratius del centenari Ferrer i Guàrdia al conjunt de Catalunya amb una aportació genèrica de 600€ a la Fundació que porta el seu nom.
Tercer- Col.laborar i ajudar en les iniciatives del Centenari, així com les dirigides a recuperar i compendiar els fons documentals i arxivístics de la vida i obra de Ferrer i Guàrdia i a preservar el record del Pedagog i lliurepensador al municipi.
