CiU va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat per al 2010, ja que no comparteix en absolut com el Govern Espanyol afronta la crisi econòmica. La politicia econòmica de Zapatero demostra una gran desorientació i improvisació.
En els pressupostos del 2009, la crisi no existia. Però la realitat ha acabat destrossant la credibilitat de la politica pressupostària i de la politica econòmica del Govern Espanyol. Ara, malgrat que la majoria d'analistes i institucions internacionals indiquen que la crisi a Espanya serà llarga, més que en d'altres economies, pel Govern Espanyol és cosa de mesos i aviat sortirem d'ella, i així es tradueix en els pressupostos per a l'any que ve.
El Govern Espanyol va ser passiu en època de bonança i es mostra passiu ara que estem en una profunda crisi. Llavors no es va atrevir a afrontar una reforma laboral, una reforma de l'administració pública i una reforma del finançament local, ni a dissenyar una política energètica a llarg termini, ni a reforçar el sector exterior i equilibrar la balança de pagaments. I ara tampoc no s'hi atreveix.
Per què diem no als pressupostos que proposa el Govern Zapatero?
1. Perquè inclou una pujada d'impostos
- Augmentar els impostos en temps de crisi l'aguditzarà més i enfonsarà més l'economia.
Castiga el consum, el consum es redueix, l'activitat productiva disminueix i en conseqüència es destrueixen llocs de treball.
- La majoria de països europeus estan fent just el contrari.
- El Govern Espanyol es contradiu a si mateix i contradiu els plantejaments de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu.
La Comissió Europea va aprovar "El Pla Europeu per a la Recuperació Económica i l'Ocupació", el qual demanava als estats membres una reducció d'impostos equivalent a l'1,5% del PIB. Per contra el Govern Espanyol opta per la decisió oposada: incrementa els impostos en una quantitat equivalent a l'1% del PIB. Un comunicat de La Moncloa va reafirmar les bondats del Pla dient que aquelles mesures fixaven "les bases per a la recuperació del creixement i ocupació de les economies". Si fa 10 mesos reduir els impostos per estimular el creixement i l'ocupació era el correcte, quin sentit té ara fer el contrari?
- També es contradiu el Govern Espanyol en l'eliminació de la deducció de 400€ a totes les persones que perceben rendiments del treball. Quan es va aprovar, l'Executiu Zapatero va destacar que "incidiria en el consum i l'estalvi", cosa que acabaria beneficiant l'hisenda pública "a través d'unes majors bases imposades i recaptacions procedents del propi IRPF i dels impostos indirectes, IVA i Impostos Especials" i afegia que "la mesura repercutiria de forma beneficiosa en el cicle econòmic,... i podrà impulsar la creació d'ocupació". Si fa un any era positiu per l'economia, ara també hauria de ser-ho.
- CiU considera que en cap cas s'hauria d'eliminar la deducció per aquelles persones que percebin rendes inferiors als 20.000 € anuals.
- Tampoc compartim l'augment dels impostos a l'estalvi. És fals que vagi destinat a les rendes altes, sinó que afectarà les rendes mitjanes i baixes, aquelles families que han estat capaces d'estalviar.
- A més a més, cal tenir present que l'Estat Espanyol necessita Estalvi. Per sostenir el creixement, fins ara, s'ha necessitat captar fins ara capitals procedents de l'exterior equivalents al 10% del PIB Espanyol, un fet insostenible.
- CiU insistirà al Govern Espanyol perquè ajorni qualsevol augment de l'IVA mentre l'economia no estigui en un procés de clara recuperació.
- Respecte la decisió de reduir 5 punts l'impost de Societats per les Pimes de menys de 25 treballadors, que el 2010 quedi limitada a les empreses que en anys anteriors hagin mantingut o agumentat els llocs de treball. CiU ha propossat que la reducció s'apliqui a les empreses que es comprometin a mantenir o augmentar llocs de treball els propers mesos.
2. Perquè no hi ha mesures efectives per a la creació i manteniment de l'ocupació
- És precisament el manteniment i la creació d'ocupació el que realment pot reequilibrar les finances de l'Estat i de les famílies.
- En un any s'han perdut 1,7 milions de llocs de treball. Quines mesures ha adoptat el Govern Espanyol per invertir la tendència? S'ha limitat a la millora del subsidi de desocupació i ha estat incapaç d'adoptar mesures per a la creació de llocs de treball.
- La destrucció de llocs de treball és la més antisocial de les polítiques i és la creació d'ocupació la més social.
- Les prestacions i subsidis per desocupació tenen l'objectiu de ser temporals, però tal com està la situació, s'estan convertint en estructurals, en permanents, cosa que no és sostenible. El Govern Espanyol aposta per una societat subsidiada, i aquesta no és la nostra opció.
- Cal una política econòmica capaç de tornar a crear ocupació, capaç de creure en el teixit productiu que tenim. Els aturats no volen subsidis, volen feina.
- Com pot ser que hi hagi 1,7 milions de parats mes que fa un any, i el pressupost per a la formació dels aturats sigui 94 M€ inferior a l'aprovat per al 2009?
- És evident que cal un canvi de model productiu: cal internacionalitzar-se, dedicar més a investigació, incorporar tecnologies més netes a l'activitat productiva, i tot això aportarà la creació de llocs de treball qualificats a mitjà i llarg termini. Per contra, els pressupostos no aporten més recursos a cap d'aquestes prioritats.
- Al marge del canvi de model productiu, el Govern Espanyol podria incidir en tres sectors intensius en ocupació:
> Rehabilitació d'habitatges. Si el Govern Espanyol reduís l'IVA aplicat a tots els treballs de rehabilitació del 16% al 7%, es podria activar un sector intensiu en mà d'obra.
> Turisme. Cal formar els millors treballadors turístics i contribuir a impulsar el sector des de la millora de la qualitat.
> Atenció a la dependència i a les famílies. A França s'ha articulat una politica d'ajudes per contractar persones que efectuen serveis d'atenció a la dependència. Es tracta d'otorgar una ajuda per contractar una persona que permeti pagar part del cost, i la resta el posa la familia. D'aquesta manera, la familia crea un nou lloc de treball estable, que no podria contractar sense ajuda pública.
- CiU aposta per una reducció temporal de els cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació els dos pròxims anys. A curt termini redueix els ingressos en cotitzacions, però permet estalviar prestacions d'atur; a mitja termini, manté llocs de treball i conserva el teixit productiu. Costa molt poc tancar una empresa, però costa molt crear-la de nou.
- CiU també proposa el finançament parcial de la reducció de jornada. Ho fa Alemanya: quan a una empresa li disminueix l'activitat i abans d'acomiadar una part de la plantilla, té l'opció de demanar als serveis d'ocupació que financn una disminució de la jornada dels treballadors.
D'aquesta manera, l'empresa redueix la seva activitat i els seus costos; el treballador té una disminució minima en el seu salari; i a l'Estat li resulta més barat pagar part de la reducció de jornada que pagar la prestació per desocupació sencera; i el més important, els llocs de treball es conserven, no es destrueixen.
- És per la via de la creació d'ocupació que l'Estat ha d'equilibrar les seves finances. Un exemple pràctic ho demostra:
> Crear 100.000 llocs de treball i deixar de pagar les corresponents prestacions de desocupació representa a l'Estat un estalvi d'uns 1.300 M€ en prestacions.
> A més a més, aquests 100.000 nous llocs de treball aportaran impostos en concepte d'IRPF, IVA, impostos especials,... Com a mínim seran uns 850 M€.
> La suma d'una menor despesa i dels nous ingressos otorga a l'Estat un estalvi superior als 2.000 M€ per la creació de cada 100.000 llocs de treball.
> És a dir, aportarà més a les finances públiques crear 100.000 llocs de treball que:
Augmentar l'IVA en 2 punts a partir del juliol (estimat en 1.900 M€)
O molt més del que aportarà l'augment de la fiscalitat de l'estalvi (400 M€)
3. Per què no compleixen amb Catalunya
- En primer lloc, perquè els pressupostos incorporen un nou sistema de finançament que incompleix l'Estatut. És per aquest motiu que CiU presentarà una esmena a la totalitat a la LOFCA. De fet, l'augment net de recursos que van a les comunitats autònomes és mínim. Estem molt lluny dels 11.000 M€ que es van anunciar els seu dia.
- La inversió de l'Estat a Catalunya disminueix un 5,4% (és a dir, en 203,8 M€), una reducció superior a la mitjana.
- Igual que ja va passar el 2007, el 2008 i el 2009, les inversions de l'Estat a Catalunya incompleixen la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Catalunya ha de rebre el 18,64€, i en canvi rep el 15,2%. Aquest tracte discriminatori no es dóna amb altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7€ i efectivament rep el 17,7€.
- Falten 661,7 M€ en "projectes pendents de determinar" per complir l'Estatut. Aquesta és una estafa anual, ja que el que no es pressuposta el desembre no s'executa en tot l'any.
- A part, també falta la compensació dels endarreriments per la manca d'inversió i execució dels anys anteriors. El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2010 és de 2.507 M€.
- A més a més, en els pressupostos es reconeix que el 2009 l'Estat deixarà d'executar a Catalunya 635,6 M€ previstos. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.
- D'altra banda, cal denunciar la licitació de l'Estat a Catalunya ha caigut un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els darrers cinc anys, les empreses públiques han deixat sense executar inversions pressupostades a Catalunya per import de 2.164 M€. És a dir, el 20% d'allò pressupostat no s'executa, de manera que de cada cinc anys d'inversió, un li surt a l'Estat gratuït.
4. Perquè hi ha una disminució de la inversió i de les dotacions per a R+D+I.
Com es contribuirà a millorar la competitivitat del teixit productiu si l'estalvi pressupostari se centra en la despesa més productiva?
5. Perquè no hi ha una politica real d'austeritat.
- El Govern Espanyol parla d'austeritat, però en realitat en l'únic lloc on es produeix és en les transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, que baixen de 60.000 M€ a 54.000 M€. El Govern Espanyol centrifuga la seva austeritat en forma de retallada del finançament de les altres administracions, però l'Estat no estalvia.
- Cal un programa ben estructurat d'austeritat i racionalització de la despesa de l'Administració de l'Estat. Cal un compromís dràstic: eliminació de ministeris superflus, reducció d'alts càrrecs, reformes per racionalitzar l'organigrama d'ens i empreses públiques, o simplificar l'administració perifèrica.
6. Perquè el Govern Espanyol és incapaç de controlar el dèficit públic, que s'ha descontrolat en només 2 anys.
- El projecte de pressupostos indica que l'Estat gastarà un 50% més del que ingressarà. Algú s'imagina una familia o una empresa que gasti un 50% més del que ingressa?
- Un de cada tres euros que gasti l'Estat el 2010 anirà a càrrec de l'augment del deute. És evident que la situació és insostenible.
- Des del 2007 al 2009, el deute ha passat de 307.000 M€ a 556.000 M€.
- Per al 2010, la quantitat pressupostada pel pagament d'interessos del deute s'eleva a 23.000 M€.
