dimecres, 25 de novembre del 2009

Lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera"


El proper dimecres 9 de desembre a les 19 h. Unió Democràtica de Catalunya celebra el lliurament de la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera" que donarà a títol pòstum a VICENTE FERRER.

L'acte tindrà lloc a l'auditori del MACBA. Pl. dels Àngels, 1 de Barcelona.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Aprovació de la moció presentada pel grup municipal de CiU en relació a demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA

El passat ple del 23 de novembre els regidors i la regidora CiU de Sant Boi de Llobregat vam presentar una moció per demanar al govern espanyol que no faci efectiu l'augment de l'IVA que perjudica greument les institucions locals.
A continuació us faig a mans de la redacció de la moció que es va presentar,
Atès que l’anunci per part del Govern de l’Estat d’augment de dos punts de l’IVA, a partir del mes de juliol de 2010, perjudicarà les administracions locals.

Atès que des de la perspectiva institucional, el fet que l’Ajuntament sigui considerat com un consumidor final, dóna com a resultat que no puguem deduir-nos l’ IVA suportat, en els serveis, productes i obres que la nostra corporació local contracta.

Atès que si fem el càlcul, prenent com a referència l’execució del pressupost del 2008, l’increment de la despesa per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat aplicant l’augment de l’IVA del 16% al 18% dóna un resultat força elevat.

Atès que aquest augment de l’IVA comportarà un augment de la despesa corrent dels ajuntaments i una major dificultat per realitzar inversions.

Atès que tots els ajuntaments de Catalunya tenen en aquests moments greus problemes financers, fruit del descens en els ingressos i la manca d’un nou model de finançament local que doni una bona resposta a les competències i als serveis que actualment estan desenvolupant.

Atès que existeix una reivindicació històrica del municipalisme català per a que les administracions locals no estiguin subjectes al pagament de l’IVA.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al Ple l’adopció dels següents


S'acorda:

Primer.- Demanar al Govern de l’Estat que no faci efectiu aquest augment de l’IVA que perjudica greument les institucions locals.

Segon.- Sol·licitar al Govern de l’Estat que faci els tràmits necessaris per a que les administracions locals no paguin l’IVA.

Tercer.- Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.;

La present moció la subscriu el Grup Municipal CiU.
La moció va ser aprovada al Ple per tots els grups municipals del Consistori: ICV-EUIA, ERC, C's, PP i CiU, excepte el PSC-PSOE que va fer una abstenció.

dilluns, 9 de novembre del 2009

78 anys de compromis d'Unió Democràtica de Catalunya


Unió Democràtica de Catalunya va commemorar el passat 7 de novembre el seu naixement a Santa Margarida i el Monjos.

Un grup de militants i militantes, simpatitzants de Sant Boi va assistir per celebrar tots plegats el 78 anys del seu naixement. Com a regidora de Sant Boi vaig tenir el plaer d'estar present en aquesta entranyable commemoració.

Fa 78 anys un grup de persones va decidir fundar Unió Democràtica de Catalunya. Creien en els valors cristians i humanistes que han servit per a la construcció i per al desenvolupament d’Occident. Creien que el treball, l’esforç, la família, la llibertat, la disciplina, el respecte, la democràcia, el diàleg, la centralitat, el sentit comú..., eren valors essencials i necessaris per a la construcció de la societat. Creien també que calia fer-ho des de el catalanisme polític, des de la voluntat d’aixecar Catalunya com a nació.

Josep A. Duran i Lleida ha recalcat la importància del diàleg en la política. Ha assenyalat que “no hem de destruir l’enemic”, ha reclamat la necessitat de reformar urgentment la llei electoral i d’obrir les llistes electorals i ha subratllat que “la millor aportació que es pot fer en aquests moments és un pacte d’Estat contra la crisi”

El president del comitè de govern d’Unió, Josep A. Duran, ha demanat avui a totes les forces polítiques “una certa serenor davant el moment que vivim. La serenor és fonamental per afrontar amb rigor els reptes que tenim plantejats com a partits polítics d’una banda i com a societat en el seu conjunt”. En una roda de premsa prèvia, Duran ha dit que “l’objectiu dels partits és retrobar-nos amb la societat. Tenim una gran responsabilitat els partits, però hi ha altres sectors que hi han d’ajudar. Amb grans proclames de regeneracionisme i grans paraules no solucionarem el problema de la societat, sinó que cal corregir els defectes del nostre sistema polític”.

Duran ha assegurat que “avui dia no hi ha més corrupció que fa un any. La desafecció de la ciutadania respecte a la política i la manca de retrobament de la ciutadania amb la política no és d’ara. No ve del cas Millet, ni del cas Pretòria, ni Gürtel” tot i que aquests casos influeixen “en aquest distanciament”. Duran ha explicat que cal diferenciar els diferents casos: “al cas Millet hi ha hagut confessió de responsabilitat i de culpabilitat. Part dels fons que han estat mal utilitzats provenien d’institucions públiques. Hi ha hagut manca de control de les administracions. Cal corregir i revisar el protocol de control de les administracions públiques a les entitats que reben diners seus. Ara, de cap manera un cas aïllat ens ha de fer dubtar de totes les fundacions del país. Fan una gran aportació al conjunt de la societat de manera altruista”. Pel que fa al cas Pretòria, Duran ha dit que “he de respectar la presumpció d’innocència i fins i tot la condició d’imputat no comporta la condició de culpable”. Duran ha subratllat que “ni el cas Millet, ni el cas Pretòria, ni el que se sap del cas Gürtel tenen res a veure amb el sistema de finançament dels partits ”.

Duran s’ha referit a la declaració institucional d’Ernest Benach, president del Parlament, sobre una nova llei de finançament de partits polítics i ha recordat que “fa dos anys que la vam fer i per tant ja es van corregir els problemes que hi havia. Ja no són possibles les donacions anònimes als partits. No es pot fer una llei cada tres anys”. Ha fet una crida a la “responsabilitat dels partits polítics. Que recordin que fa dos anys que vam reformar la llei i que siguin prudents a l’hora d’utilitzar les paraules. Allà on hi ha el ser humà hi ha i hi haurà corrupció, no és un fet únic de Catalunya. El més important és que la democràcia tingui mecanismes per denunciar-la i per corregir-la.

Carme Raichs, poetessa de Sant Boi, guanyadora de la Flor Natural

El diumenge dia 8 de novembre, es van celebrar els Jocs Florals de la Tardor a l’Ajuntament de Barcelona; Carme Raichs, guanyadora de la Flor Natural, Premi de la Generalitat de Catalunya. Al obtenir aquest guardo va ser la que va de tria i proclamar la reina dels Jocs Florals. La seva filla Laia (les de la fotografia en una instantània desbordant alegria i felicitat).
En l’acte hi havia representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament, a més del president i mantenidor de l’acte amb els membres del jurat. Les poesies van ser recitades per rapsodes experts. La magnífica sala de Les Cròniques, estava de gom a gom. Una poesia d’amor, La guanyadora, segons varen dir el jurat: ens va captivar la inspiració, la sinceritat, els sentiments, la forma d’expressió, de lèxic i de la musicalitat, un vers que ens mostra l’amor amb el realisme que ell ens porta, un poema d’autèntic ART.


L’ART DE L’AMOR

L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
Per un acte d’amor van engendrar-nos
per créixer i gaudir dels sentiments;
bombolles de sabó que se’n du l’aire
per tornar-los al cor de l’experiència,
quan arriba el temps just per descobrir,
que l’amor porta amb ell un viarany.
Un camí fet d’encerts i desencerts
per enfortir les pells dins del teatre.
Ningú no ens va avisar que el nostre amor
estaria farcit de roses i d’espines.
De dies clars i de més foscos;
que aprendríem a riure i a plorar,
a enfortir-nos i a ser a estones dèbils.
L’amor, mai no és de color rosa.
L’amor, és la més gran prova de foc!
Tu i jo, fa temps que hem enterrat els tòpics
per reposar en l’esguard del nostre amor,
aquest que ens ha donat la saviesa
i uns pinzells, que hem sucat, a la pintura
de la vida, i així, poder esquitxar
aquesta tela blanca per crear:
el nostre quadre abstracte,
extret de l’art de l’univers
del nostre amor
tan insegur,
i tan perfecte!


Vull donar la meva enhorabona a la poetessa de Sant Boi per aquest nou premi.

dimarts, 3 de novembre del 2009

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA, amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa la confirmació de l'incompliment de l'Estatut

Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqúés amb l'esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació cojuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior -aconseguir uns milions de més- sinó d'articular un nou model amb unes noves regles, d'acord amb el que és i representa Catalunya.
CiU ja va rebutjar amb contundència l'acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit -en el marc d'una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l'Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d'un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament -faltaria més-però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l'homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

L'acord del mes de juliol ara s'està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar al mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d'aquesta manera a defensar l'autogovern de Catalunya i els interessos dels catalans.

Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d'aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al.legacions en contra dels recursos d'inconstitucionalitat en contra l'Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l'autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legimitat respecte a d'altres lleis orgàniques pel fet d'haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d'acord amb les necessitats de Catalunya.

CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l'Estatut i que la LOFCA no fos d'aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d'una disposició addicional en aquesta com la següent: "El finançament del sistema institucional en què s'organitza la Generalitat de Catalunya s'aplicarà d'acord amb allò establert en el corresponent Estatut d'Autonomia". Redacció que enllaça amb l'article 5 de l'Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una "posició singular de la Generalitat en relació -entre d'altres matèries- el sistema institucional en què s'organitza la (mateixa) Generalitat"-

Tota la definició del model que ara s'ha posat negre sobre blanc està ple d'incompliments flagrants de l'Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d'altres, l'Estatut estableix que el finançament s'havia d'acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s'ha complert, ja que aquest s'ha acordat de manera multilateral al Consell de la Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.

2. No es té en compte l'esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L'Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s'han tingut en compte els criteris que fixa l'Estatut per rectificar la variable població:immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d'exclusió social. La igualtat que tan apel.len PSOE i PP no es dóna, ja que si a Catalunya els serveis són més cars que a d'altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d'ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renta per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l'Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l'Estatut, per no perdre posicions, hauríem d'estar 17 punts per sobre de la mitjana.

5. No es preveu la constitució d'un Consorci Tributari paritari Estat-Generalitat, que hauria d'acabar sent l'Administració Tributària a Catalunya.

CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren : la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l'Estat.
Cal denunciar també que tot i l'enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l'Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d'avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d'acord amb les previsions d'ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 6.000 M€ només per a l'any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 -encara per determinar- serà molt superior. Mentrestant, l'Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l'any vinent.

La Generalitat va acceptar en l'acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l'Estat devia a Catalunya des de l'any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (nomes normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la Llei de Dependència, i que l'Estat no compensa), però per contra, l'Estat no perdona ni un euro a Catalunya.

CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D'acord amb les dades fetes públiques pel Departament d'Economia, a l'any 2009, Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d'euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte "garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals" (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s'observa que la despesa prevista pel Govern Català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d'euros. És a dir, només per mantenir l'actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d'afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d'euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el Govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 6% més.

Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d'incomplir l'Estatut, no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d'impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l'augment de la fiscalitat ens en prendran 330€ (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d'augmentar impostos a tot l'Estat).

dissabte, 24 d’octubre del 2009

El Govern de l'Estat ha deixat els ajuntaments tocats i enfonsats pel que fa al finançament

Al congrés constituent d’Unió Municipal celebrat aquest cap de setmana amb el lema “finançament just: enfortim el món local”, Josep A. Duran i Lleida ha remarcat que “cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes.”

En la seva intervenció, Duran i Lleida, ha afirmat que “la creació de la Unió Municipal és una satisfacció per al comitè de govern perquè és l’expressió del principi de subsidiarietat d’Unió. És un naixement en el context d’una situació molt delicada per als ajuntaments a causa de la crisi, que complica més el finançament del món local. També coincideix amb una limitació dels ingressos de l’Estat als ajuntaments que recullen el pressupostos per al 2010”. I ha explicat que “aquesta assemblea també ha de servir per escalfar motors de cara a les properes eleccions municipals”.

Duran i Lleida ha remarcat que la crisi “complica la vostra tasca, perquè malgrat que en molts casos no pugueu intervenir per impedir tancaments d’empreses o la seva regulació, sou els primers sou els primers receptors de les conseqüències socials. Tot això aguditza la vostra feina perquè desequilibra els pressupostos locals. A tot això li hem de sumar una actitud de l’administració de l’Estat respecte als ajuntaments que els deixa tocats i enfonsats. D’una banda tenim el fons local d’inversió i de l’altra l’aplaçament de dos anys del deute dels ajuntaments a l’Estat. Això no són més que pedaços, pa per avui, però fam per a demà. Si alguna demanda hem de fer és que l’Estat descompti l’IVA per part dels ajuntaments, en l’execució del pla de fons d’inversió local. I la disminució en els ingressos de l’Estat per a 2010,del 18,2%, és també un problema”.

“El govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments”

Duran ha explicat que “des de CiU hem presentat una esmena als pressupostos per intentar recuperar i mantenir aquesta participació dels ajuntaments, però cal afegir que als ajuntaments de menys de 20.000 habitants això s’agreuja perquè el descens de la participació encara és molt més important.” A més, el president del Comitè de Govern ha assenyalat que “els pressupostos generals de l’Estat incrementen l’IVA i farà que els ajuntaments hagin de pagar més. Nosaltres demanem que no es pugi l’impost fins que no hi hagi una recuperació econòmica al nostre país. Malauradament, en contra del que predica el govern de Zapatero, no hem passat encara els pitjors moments de la crisi”.

Per això, ha afirmat que “el govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments. Cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes, ja que els ajuntaments continuen pràcticament amb la mateixa participació dels anys 70 en els ingressos de l’Estat. I mentrestant, l’Estat ha generat una sèrie de despeses que us obliga a atendre, però no us ha passat la corresponent transferència per fer-ne front. Un exemple ben clar és la llei de dependència”.

“El tripartit és insensible i invisible al món local”

Duran ha subratllat que “en el finançament dels ajuntaments, el govern de la Generalitat, del tripartit, és invisible i insensible al món local, especialment, en els pobles que hi ha més enllà del cinturó de la ciutat de Barcelona. Davant d’aquesta insensibilitat i invisibilitat, cal plantejar també que hi hagi una nova llei de finances locals. ¿No han dit que el nou sistema de finançament és tan estratosfèric, tant extraordinari per a Catalunya que ens aporta tants diners? Doncs, que el govern tripartit faci una llei de finances locals i ens demostri que la nova llei de finançament és útil per a la gent”.

I ha demanat als regidors que “procureu pagar com més aviat millor, malgrat que sabem que és difícil que ho feu puntualment quan les administracions no ho fan puntualment als ajuntaments. Hem de reclamar a la Generalitat una atenció específica: necessitem que els proveïdors i empreses que treballen per als ajuntaments cobrin puntualment, com més aviat millor, que no hi hagi morositat. I parlant de pagar puntualment, hem de parlar també d’austeritat. Us demano que quan feu els pressupostos, intenteu ser el màxim austers possibles. Són temps difícils i hem de ser conscients que hem de reduir despesa allà on es pugui, sense reduir els serveis municipals fonamentals”.

Finalment, Duran ha recordat que “abans de les eleccions municipals, venen les autonòmiques. Són eleccions que ens han de permetre tornar al govern, que ens permetin recuperar el prestigi del país però també un govern que lideri el país i que sigui més sensible i visible per al món local”. “Hem de guanyar les properes eleccions a la Generalitat de manera prou àmplia i suficient per tal de poder governar. Ho necessiten el país, la societat i els ajuntaments” ha recalcat.


“Si poden sumar, ERC deixarà l’equidistància i s’alinierà amb el PSC i el tripartit”

El dirigent d’Unió ha recordat que “la gent del carrer té ganes de canviar i la única alternativa real al tripartit és CiU. No ho és ERC. Ara que s’apropen les eleccions juguen a l’equidistància. Fa quinze dies al debat de política general ERC va votar en contra de la supressió de l’impost de successions, i ara Puigcercós diu que està disposat a negociar amb CiU una rebaixa substancial. Benvingut sigui ERC, estem disposats a negociar i tant de bo que se sumin a la nostra proposta de supressió, però hem de ser conscients que ERC juga per fer veure la seva equidistància. Si tornen a sumar després de les eleccions, ERC un cop més deixarà de banda l’equidistància i s’alinearà amb el PSC i el tripartit. Perquè no hi ha dos sense tres. Hem d’evitar és que arribi aquesta opció, hem d’evitar que sumin perquè si sumen tornarà a haver-hi tripartit”.

“Tampoc és alternativa el PSC, l’ànima del tripartit. Sovint vol fer veure que no té socis. Quan es vota socialista es vota tripartit i les opcions que després impedeixen el desenvolupament de les estructures del país. Ni tampoc ho és ICV perquè la única opció que té és tornar a reeditar el tripartit”, ha dit Duran.

“Encara hi ha un altre partit, el PP, però no és alternativa perquè no té un projecte per a Catalunya. La setmana passada va tornar a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Educació: el PP allunyat de les necessitats i sensibilitats del nostre país torna a portar una llei catalana al Tribunal Constitucional”, ha afirmat.

Finalment, Duran ha recordat que “mentre tots esperem la sentència sobre l’Estatut, quan molts la critiquen malgrat que encara no la coneixem, el govern tripartit, amb un partit independentista dins, és incapaç de desenvolupar l’Estatut. Per exemple, es podria fer una llei de finances catalana pròpia i, en canvi, malgrat portar ja tres anys de vigència de l’Estatut, no s’ha fet”.

I ha demanat als assistents que a tots aquells que parlin de nacionalisme “els hi heu de dir que, sigui quin sigui l’horitzó al qual vulguin arribar, la única força política que els garanteix continuar avançant en el terreny nacional és CIU. Des que hi ha tripartit, amb un partit independentista dins que cada cap de setmana proclama referèndums sobre la independència, nacionalment el nostre país ha fet marxa enrere. Hem retrocedit”.

Marc Prat, elegit president d’Unió Municipal.

En aquest Congrés constituent, s’ha votat la nova executiva d’Unió Municipal que presidirà Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, i que té Emili Lehman, regidor de Tortosa, com a vicepresident.

divendres, 23 d’octubre del 2009

CiU presenta una esmena a la totalitat als presssupostos de l'Estat

CiU va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat per al 2010, ja que no comparteix en absolut com el Govern Espanyol afronta la crisi econòmica. La politicia econòmica de Zapatero demostra una gran desorientació i improvisació.
En els pressupostos del 2009, la crisi no existia. Però la realitat ha acabat destrossant la credibilitat de la politica pressupostària i de la politica econòmica del Govern Espanyol. Ara, malgrat que la majoria d'analistes i institucions internacionals indiquen que la crisi a Espanya serà llarga, més que en d'altres economies, pel Govern Espanyol és cosa de mesos i aviat sortirem d'ella, i així es tradueix en els pressupostos per a l'any que ve.
El Govern Espanyol va ser passiu en època de bonança i es mostra passiu ara que estem en una profunda crisi. Llavors no es va atrevir a afrontar una reforma laboral, una reforma de l'administració pública i una reforma del finançament local, ni a dissenyar una política energètica a llarg termini, ni a reforçar el sector exterior i equilibrar la balança de pagaments. I ara tampoc no s'hi atreveix.
Per què diem no als pressupostos que proposa el Govern Zapatero?
1. Perquè inclou una pujada d'impostos
- Augmentar els impostos en temps de crisi l'aguditzarà més i enfonsarà més l'economia.
Castiga el consum, el consum es redueix, l'activitat productiva disminueix i en conseqüència es destrueixen llocs de treball.
- La majoria de països europeus estan fent just el contrari.
- El Govern Espanyol es contradiu a si mateix i contradiu els plantejaments de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu.
La Comissió Europea va aprovar "El Pla Europeu per a la Recuperació Económica i l'Ocupació", el qual demanava als estats membres una reducció d'impostos equivalent a l'1,5% del PIB. Per contra el Govern Espanyol opta per la decisió oposada: incrementa els impostos en una quantitat equivalent a l'1% del PIB. Un comunicat de La Moncloa va reafirmar les bondats del Pla dient que aquelles mesures fixaven "les bases per a la recuperació del creixement i ocupació de les economies". Si fa 10 mesos reduir els impostos per estimular el creixement i l'ocupació era el correcte, quin sentit té ara fer el contrari?
- També es contradiu el Govern Espanyol en l'eliminació de la deducció de 400€ a totes les persones que perceben rendiments del treball. Quan es va aprovar, l'Executiu Zapatero va destacar que "incidiria en el consum i l'estalvi", cosa que acabaria beneficiant l'hisenda pública "a través d'unes majors bases imposades i recaptacions procedents del propi IRPF i dels impostos indirectes, IVA i Impostos Especials" i afegia que "la mesura repercutiria de forma beneficiosa en el cicle econòmic,... i podrà impulsar la creació d'ocupació". Si fa un any era positiu per l'economia, ara també hauria de ser-ho.
- CiU considera que en cap cas s'hauria d'eliminar la deducció per aquelles persones que percebin rendes inferiors als 20.000 € anuals.
- Tampoc compartim l'augment dels impostos a l'estalvi. És fals que vagi destinat a les rendes altes, sinó que afectarà les rendes mitjanes i baixes, aquelles families que han estat capaces d'estalviar.
- A més a més, cal tenir present que l'Estat Espanyol necessita Estalvi. Per sostenir el creixement, fins ara, s'ha necessitat captar fins ara capitals procedents de l'exterior equivalents al 10% del PIB Espanyol, un fet insostenible.
- CiU insistirà al Govern Espanyol perquè ajorni qualsevol augment de l'IVA mentre l'economia no estigui en un procés de clara recuperació.
- Respecte la decisió de reduir 5 punts l'impost de Societats per les Pimes de menys de 25 treballadors, que el 2010 quedi limitada a les empreses que en anys anteriors hagin mantingut o agumentat els llocs de treball. CiU ha propossat que la reducció s'apliqui a les empreses que es comprometin a mantenir o augmentar llocs de treball els propers mesos.
2. Perquè no hi ha mesures efectives per a la creació i manteniment de l'ocupació
- És precisament el manteniment i la creació d'ocupació el que realment pot reequilibrar les finances de l'Estat i de les famílies.
- En un any s'han perdut 1,7 milions de llocs de treball. Quines mesures ha adoptat el Govern Espanyol per invertir la tendència? S'ha limitat a la millora del subsidi de desocupació i ha estat incapaç d'adoptar mesures per a la creació de llocs de treball.
- La destrucció de llocs de treball és la més antisocial de les polítiques i és la creació d'ocupació la més social.
- Les prestacions i subsidis per desocupació tenen l'objectiu de ser temporals, però tal com està la situació, s'estan convertint en estructurals, en permanents, cosa que no és sostenible. El Govern Espanyol aposta per una societat subsidiada, i aquesta no és la nostra opció.
- Cal una política econòmica capaç de tornar a crear ocupació, capaç de creure en el teixit productiu que tenim. Els aturats no volen subsidis, volen feina.
- Com pot ser que hi hagi 1,7 milions de parats mes que fa un any, i el pressupost per a la formació dels aturats sigui 94 M€ inferior a l'aprovat per al 2009?
- És evident que cal un canvi de model productiu: cal internacionalitzar-se, dedicar més a investigació, incorporar tecnologies més netes a l'activitat productiva, i tot això aportarà la creació de llocs de treball qualificats a mitjà i llarg termini. Per contra, els pressupostos no aporten més recursos a cap d'aquestes prioritats.
- Al marge del canvi de model productiu, el Govern Espanyol podria incidir en tres sectors intensius en ocupació:
> Rehabilitació d'habitatges. Si el Govern Espanyol reduís l'IVA aplicat a tots els treballs de rehabilitació del 16% al 7%, es podria activar un sector intensiu en mà d'obra.
> Turisme. Cal formar els millors treballadors turístics i contribuir a impulsar el sector des de la millora de la qualitat.
> Atenció a la dependència i a les famílies. A França s'ha articulat una politica d'ajudes per contractar persones que efectuen serveis d'atenció a la dependència. Es tracta d'otorgar una ajuda per contractar una persona que permeti pagar part del cost, i la resta el posa la familia. D'aquesta manera, la familia crea un nou lloc de treball estable, que no podria contractar sense ajuda pública.
- CiU aposta per una reducció temporal de els cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació els dos pròxims anys. A curt termini redueix els ingressos en cotitzacions, però permet estalviar prestacions d'atur; a mitja termini, manté llocs de treball i conserva el teixit productiu. Costa molt poc tancar una empresa, però costa molt crear-la de nou.
- CiU també proposa el finançament parcial de la reducció de jornada. Ho fa Alemanya: quan a una empresa li disminueix l'activitat i abans d'acomiadar una part de la plantilla, té l'opció de demanar als serveis d'ocupació que financn una disminució de la jornada dels treballadors.
D'aquesta manera, l'empresa redueix la seva activitat i els seus costos; el treballador té una disminució minima en el seu salari; i a l'Estat li resulta més barat pagar part de la reducció de jornada que pagar la prestació per desocupació sencera; i el més important, els llocs de treball es conserven, no es destrueixen.
- És per la via de la creació d'ocupació que l'Estat ha d'equilibrar les seves finances. Un exemple pràctic ho demostra:
> Crear 100.000 llocs de treball i deixar de pagar les corresponents prestacions de desocupació representa a l'Estat un estalvi d'uns 1.300 M€ en prestacions.
> A més a més, aquests 100.000 nous llocs de treball aportaran impostos en concepte d'IRPF, IVA, impostos especials,... Com a mínim seran uns 850 M€.
> La suma d'una menor despesa i dels nous ingressos otorga a l'Estat un estalvi superior als 2.000 M€ per la creació de cada 100.000 llocs de treball.
> És a dir, aportarà més a les finances públiques crear 100.000 llocs de treball que:
Augmentar l'IVA en 2 punts a partir del juliol (estimat en 1.900 M€)
O molt més del que aportarà l'augment de la fiscalitat de l'estalvi (400 M€)
3. Per què no compleixen amb Catalunya
- En primer lloc, perquè els pressupostos incorporen un nou sistema de finançament que incompleix l'Estatut. És per aquest motiu que CiU presentarà una esmena a la totalitat a la LOFCA. De fet, l'augment net de recursos que van a les comunitats autònomes és mínim. Estem molt lluny dels 11.000 M€ que es van anunciar els seu dia.
- La inversió de l'Estat a Catalunya disminueix un 5,4% (és a dir, en 203,8 M€), una reducció superior a la mitjana.
- Igual que ja va passar el 2007, el 2008 i el 2009, les inversions de l'Estat a Catalunya incompleixen la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Catalunya ha de rebre el 18,64€, i en canvi rep el 15,2%. Aquest tracte discriminatori no es dóna amb altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7€ i efectivament rep el 17,7€.
- Falten 661,7 M€ en "projectes pendents de determinar" per complir l'Estatut. Aquesta és una estafa anual, ja que el que no es pressuposta el desembre no s'executa en tot l'any.
- A part, també falta la compensació dels endarreriments per la manca d'inversió i execució dels anys anteriors. El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2010 és de 2.507 M€.
- A més a més, en els pressupostos es reconeix que el 2009 l'Estat deixarà d'executar a Catalunya 635,6 M€ previstos. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.
- D'altra banda, cal denunciar la licitació de l'Estat a Catalunya ha caigut un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els darrers cinc anys, les empreses públiques han deixat sense executar inversions pressupostades a Catalunya per import de 2.164 M€. És a dir, el 20% d'allò pressupostat no s'executa, de manera que de cada cinc anys d'inversió, un li surt a l'Estat gratuït.
4. Perquè hi ha una disminució de la inversió i de les dotacions per a R+D+I.
Com es contribuirà a millorar la competitivitat del teixit productiu si l'estalvi pressupostari se centra en la despesa més productiva?
5. Perquè no hi ha una politica real d'austeritat.
- El Govern Espanyol parla d'austeritat, però en realitat en l'únic lloc on es produeix és en les transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, que baixen de 60.000 M€ a 54.000 M€. El Govern Espanyol centrifuga la seva austeritat en forma de retallada del finançament de les altres administracions, però l'Estat no estalvia.
- Cal un programa ben estructurat d'austeritat i racionalització de la despesa de l'Administració de l'Estat. Cal un compromís dràstic: eliminació de ministeris superflus, reducció d'alts càrrecs, reformes per racionalitzar l'organigrama d'ens i empreses públiques, o simplificar l'administració perifèrica.
6. Perquè el Govern Espanyol és incapaç de controlar el dèficit públic, que s'ha descontrolat en només 2 anys.
- El projecte de pressupostos indica que l'Estat gastarà un 50% més del que ingressarà. Algú s'imagina una familia o una empresa que gasti un 50% més del que ingressa?
- Un de cada tres euros que gasti l'Estat el 2010 anirà a càrrec de l'augment del deute. És evident que la situació és insostenible.
- Des del 2007 al 2009, el deute ha passat de 307.000 M€ a 556.000 M€.
- Per al 2010, la quantitat pressupostada pel pagament d'interessos del deute s'eleva a 23.000 M€.