Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqúés amb l'esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació cojuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior -aconseguir uns milions de més- sinó d'articular un nou model amb unes noves regles, d'acord amb el que és i representa Catalunya.CiU ja va rebutjar amb contundència l'acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit -en el marc d'una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l'Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d'un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament -faltaria més-però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l'homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.
L'acord del mes de juliol ara s'està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar al mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d'aquesta manera a defensar l'autogovern de Catalunya i els interessos dels catalans.
Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d'aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al.legacions en contra dels recursos d'inconstitucionalitat en contra l'Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l'autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legimitat respecte a d'altres lleis orgàniques pel fet d'haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.
La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d'acord amb les necessitats de Catalunya.
CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l'Estatut i que la LOFCA no fos d'aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d'una disposició addicional en aquesta com la següent: "El finançament del sistema institucional en què s'organitza la Generalitat de Catalunya s'aplicarà d'acord amb allò establert en el corresponent Estatut d'Autonomia". Redacció que enllaça amb l'article 5 de l'Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una "posició singular de la Generalitat en relació -entre d'altres matèries- el sistema institucional en què s'organitza la (mateixa) Generalitat"-
Tota la definició del model que ara s'ha posat negre sobre blanc està ple d'incompliments flagrants de l'Estatut:
1. No es respecta la bilateralitat. Entre d'altres, l'Estatut estableix que el finançament s'havia d'acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s'ha complert, ja que aquest s'ha acordat de manera multilateral al Consell de la Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.
2. No es té en compte l'esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L'Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.
3. No s'han tingut en compte els criteris que fixa l'Estatut per rectificar la variable població:immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d'exclusió social. La igualtat que tan apel.len PSOE i PP no es dóna, ja que si a Catalunya els serveis són més cars que a d'altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?
4. No es respecta el principi d'ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renta per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l'Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l'Estatut, per no perdre posicions, hauríem d'estar 17 punts per sobre de la mitjana.
5. No es preveu la constitució d'un Consorci Tributari paritari Estat-Generalitat, que hauria d'acabar sent l'Administració Tributària a Catalunya.
CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren : la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l'Estat.
Cal denunciar també que tot i l'enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l'Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d'avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d'acord amb les previsions d'ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 6.000 M€ només per a l'any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 -encara per determinar- serà molt superior. Mentrestant, l'Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l'any vinent.
La Generalitat va acceptar en l'acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l'Estat devia a Catalunya des de l'any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (nomes normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la Llei de Dependència, i que l'Estat no compensa), però per contra, l'Estat no perdona ni un euro a Catalunya.
CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D'acord amb les dades fetes públiques pel Departament d'Economia, a l'any 2009, Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d'euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte "garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals" (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s'observa que la despesa prevista pel Govern Català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d'euros. És a dir, només per mantenir l'actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d'afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d'euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el Govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 6% més.
Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d'incomplir l'Estatut, no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d'impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l'augment de la fiscalitat ens en prendran 330€ (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d'augmentar impostos a tot l'Estat).
