El Govern de l'Estat ha deixat els ajuntaments tocats i enfonsats pel que fa al finançament

Al congrés constituent d’Unió Municipal celebrat aquest cap de setmana amb el lema “finançament just: enfortim el món local”, Josep A. Duran i Lleida ha remarcat que “cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes.”

En la seva intervenció, Duran i Lleida, ha afirmat que “la creació de la Unió Municipal és una satisfacció per al comitè de govern perquè és l’expressió del principi de subsidiarietat d’Unió. És un naixement en el context d’una situació molt delicada per als ajuntaments a causa de la crisi, que complica més el finançament del món local. També coincideix amb una limitació dels ingressos de l’Estat als ajuntaments que recullen el pressupostos per al 2010”. I ha explicat que “aquesta assemblea també ha de servir per escalfar motors de cara a les properes eleccions municipals”.

Duran i Lleida ha remarcat que la crisi “complica la vostra tasca, perquè malgrat que en molts casos no pugueu intervenir per impedir tancaments d’empreses o la seva regulació, sou els primers sou els primers receptors de les conseqüències socials. Tot això aguditza la vostra feina perquè desequilibra els pressupostos locals. A tot això li hem de sumar una actitud de l’administració de l’Estat respecte als ajuntaments que els deixa tocats i enfonsats. D’una banda tenim el fons local d’inversió i de l’altra l’aplaçament de dos anys del deute dels ajuntaments a l’Estat. Això no són més que pedaços, pa per avui, però fam per a demà. Si alguna demanda hem de fer és que l’Estat descompti l’IVA per part dels ajuntaments, en l’execució del pla de fons d’inversió local. I la disminució en els ingressos de l’Estat per a 2010,del 18,2%, és també un problema”.

“El govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments”

Duran ha explicat que “des de CiU hem presentat una esmena als pressupostos per intentar recuperar i mantenir aquesta participació dels ajuntaments, però cal afegir que als ajuntaments de menys de 20.000 habitants això s’agreuja perquè el descens de la participació encara és molt més important.” A més, el president del Comitè de Govern ha assenyalat que “els pressupostos generals de l’Estat incrementen l’IVA i farà que els ajuntaments hagin de pagar més. Nosaltres demanem que no es pugi l’impost fins que no hi hagi una recuperació econòmica al nostre país. Malauradament, en contra del que predica el govern de Zapatero, no hem passat encara els pitjors moments de la crisi”.

Per això, ha afirmat que “el govern socialista deixa en caiguda lliure els ajuntaments. Cal plantejar d’una vegada la necessitat d’una nova llei de finançament de les hisendes locals. És aquí on hem de resoldre els problemes, ja que els ajuntaments continuen pràcticament amb la mateixa participació dels anys 70 en els ingressos de l’Estat. I mentrestant, l’Estat ha generat una sèrie de despeses que us obliga a atendre, però no us ha passat la corresponent transferència per fer-ne front. Un exemple ben clar és la llei de dependència”.

“El tripartit és insensible i invisible al món local”

Duran ha subratllat que “en el finançament dels ajuntaments, el govern de la Generalitat, del tripartit, és invisible i insensible al món local, especialment, en els pobles que hi ha més enllà del cinturó de la ciutat de Barcelona. Davant d’aquesta insensibilitat i invisibilitat, cal plantejar també que hi hagi una nova llei de finances locals. ¿No han dit que el nou sistema de finançament és tan estratosfèric, tant extraordinari per a Catalunya que ens aporta tants diners? Doncs, que el govern tripartit faci una llei de finances locals i ens demostri que la nova llei de finançament és útil per a la gent”.

I ha demanat als regidors que “procureu pagar com més aviat millor, malgrat que sabem que és difícil que ho feu puntualment quan les administracions no ho fan puntualment als ajuntaments. Hem de reclamar a la Generalitat una atenció específica: necessitem que els proveïdors i empreses que treballen per als ajuntaments cobrin puntualment, com més aviat millor, que no hi hagi morositat. I parlant de pagar puntualment, hem de parlar també d’austeritat. Us demano que quan feu els pressupostos, intenteu ser el màxim austers possibles. Són temps difícils i hem de ser conscients que hem de reduir despesa allà on es pugui, sense reduir els serveis municipals fonamentals”.

Finalment, Duran ha recordat que “abans de les eleccions municipals, venen les autonòmiques. Són eleccions que ens han de permetre tornar al govern, que ens permetin recuperar el prestigi del país però també un govern que lideri el país i que sigui més sensible i visible per al món local”. “Hem de guanyar les properes eleccions a la Generalitat de manera prou àmplia i suficient per tal de poder governar. Ho necessiten el país, la societat i els ajuntaments” ha recalcat.

“Si poden sumar, ERC deixarà l’equidistància i s’alinierà amb el PSC i el tripartit”

El dirigent d’Unió ha recordat que “la gent del carrer té ganes de canviar i la única alternativa real al tripartit és CiU. No ho és ERC. Ara que s’apropen les eleccions juguen a l’equidistància. Fa quinze dies al debat de política general ERC va votar en contra de la supressió de l’impost de successions, i ara Puigcercós diu que està disposat a negociar amb CiU una rebaixa substancial. Benvingut sigui ERC, estem disposats a negociar i tant de bo que se sumin a la nostra proposta de supressió, però hem de ser conscients que ERC juga per fer veure la seva equidistància. Si tornen a sumar després de les eleccions, ERC un cop més deixarà de banda l’equidistància i s’alinearà amb el PSC i el tripartit. Perquè no hi ha dos sense tres. Hem d’evitar és que arribi aquesta opció, hem d’evitar que sumin perquè si sumen tornarà a haver-hi tripartit”.

“Tampoc és alternativa el PSC, l’ànima del tripartit. Sovint vol fer veure que no té socis. Quan es vota socialista es vota tripartit i les opcions que després impedeixen el desenvolupament de les estructures del país. Ni tampoc ho és ICV perquè la única opció que té és tornar a reeditar el tripartit”, ha dit Duran.

“Encara hi ha un altre partit, el PP, però no és alternativa perquè no té un projecte per a Catalunya. La setmana passada va tornar a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Educació: el PP allunyat de les necessitats i sensibilitats del nostre país torna a portar una llei catalana al Tribunal Constitucional”, ha afirmat.

Finalment, Duran ha recordat que “mentre tots esperem la sentència sobre l’Estatut, quan molts la critiquen malgrat que encara no la coneixem, el govern tripartit, amb un partit independentista dins, és incapaç de desenvolupar l’Estatut. Per exemple, es podria fer una llei de finances catalana pròpia i, en canvi, malgrat portar ja tres anys de vigència de l’Estatut, no s’ha fet”.

I ha demanat als assistents que a tots aquells que parlin de nacionalisme “els hi heu de dir que, sigui quin sigui l’horitzó al qual vulguin arribar, la única força política que els garanteix continuar avançant en el terreny nacional és CIU. Des que hi ha tripartit, amb un partit independentista dins que cada cap de setmana proclama referèndums sobre la independència, nacionalment el nostre país ha fet marxa enrere. Hem retrocedit”.

Marc Prat, elegit president d’Unió Municipal.

En aquest Congrés constituent, s’ha votat la nova executiva d’Unió Municipal que presidirà Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, i que té Emili Lehman, regidor de Tortosa, com a vicepresident.

CiU presenta una esmena a la totalitat als presssupostos de l'Estat

CiU va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat per al 2010, ja que no comparteix en absolut com el Govern Espanyol afronta la crisi econòmica. La politicia econòmica de Zapatero demostra una gran desorientació i improvisació.

En els pressupostos del 2009, la crisi no existia. Però la realitat ha acabat destrossant la credibilitat de la politica pressupostària i de la politica econòmica del Govern Espanyol. Ara, malgrat que la majoria d'analistes i institucions internacionals indiquen que la crisi a Espanya serà llarga, més que en d'altres economies, pel Govern Espanyol és cosa de mesos i aviat sortirem d'ella, i així es tradueix en els pressupostos per a l'any que ve.

El Govern Espanyol va ser passiu en època de bonança i es mostra passiu ara que estem en una profunda crisi. Llavors no es va atrevir a afrontar una reforma laboral, una reforma de l'administració pública i una reforma del finançament local, ni a dissenyar una política energètica a llarg termini, ni a reforçar el sector exterior i equilibrar la balança de pagaments. I ara tampoc no s'hi atreveix.

Per què diem no als pressupostos que proposa el Govern Zapatero?

1. Perquè inclou una pujada d'impostos

- Augmentar els impostos en temps de crisi l'aguditzarà més i enfonsarà més l'economia.

Castiga el consum, el consum es redueix, l'activitat productiva disminueix i en conseqüència es destrueixen llocs de treball.

- La majoria de països europeus estan fent just el contrari.

- El Govern Espanyol es contradiu a si mateix i contradiu els plantejaments de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu.

La Comissió Europea va aprovar "El Pla Europeu per a la Recuperació Económica i l'Ocupació", el qual demanava als estats membres una reducció d'impostos equivalent a l'1,5% del PIB. Per contra el Govern Espanyol opta per la decisió oposada: incrementa els impostos en una quantitat equivalent a l'1% del PIB. Un comunicat de La Moncloa va reafirmar les bondats del Pla dient que aquelles mesures fixaven "les bases per a la recuperació del creixement i ocupació de les economies". Si fa 10 mesos reduir els impostos per estimular el creixement i l'ocupació era el correcte, quin sentit té ara fer el contrari?

- També es contradiu el Govern Espanyol en l'eliminació de la deducció de 400€ a totes les persones que perceben rendiments del treball. Quan es va aprovar, l'Executiu Zapatero va destacar que "incidiria en el consum i l'estalvi", cosa que acabaria beneficiant l'hisenda pública "a través d'unes majors bases imposades i recaptacions procedents del propi IRPF i dels impostos indirectes, IVA i Impostos Especials" i afegia que "la mesura repercutiria de forma beneficiosa en el cicle econòmic,... i podrà impulsar la creació d'ocupació". Si fa un any era positiu per l'economia, ara també hauria de ser-ho.

- CiU considera que en cap cas s'hauria d'eliminar la deducció per aquelles persones que percebin rendes inferiors als 20.000 € anuals.

- Tampoc compartim l'augment dels impostos a l'estalvi. És fals que vagi destinat a les rendes altes, sinó que afectarà les rendes mitjanes i baixes, aquelles families que han estat capaces d'estalviar.

- A més a més, cal tenir present que l'Estat Espanyol necessita Estalvi. Per sostenir el creixement, fins ara, s'ha necessitat captar fins ara capitals procedents de l'exterior equivalents al 10% del PIB Espanyol, un fet insostenible.

- CiU insistirà al Govern Espanyol perquè ajorni qualsevol augment de l'IVA mentre l'economia no estigui en un procés de clara recuperació.

- Respecte la decisió de reduir 5 punts l'impost de Societats per les Pimes de menys de 25 treballadors, que el 2010 quedi limitada a les empreses que en anys anteriors hagin mantingut o agumentat els llocs de treball. CiU ha propossat que la reducció s'apliqui a les empreses que es comprometin a mantenir o augmentar llocs de treball els propers mesos.

2. Perquè no hi ha mesures efectives per a la creació i manteniment de l'ocupació

- És precisament el manteniment i la creació d'ocupació el que realment pot reequilibrar les finances de l'Estat i de les famílies.

- En un any s'han perdut 1,7 milions de llocs de treball. Quines mesures ha adoptat el Govern Espanyol per invertir la tendència? S'ha limitat a la millora del subsidi de desocupació i ha estat incapaç d'adoptar mesures per a la creació de llocs de treball.

- La destrucció de llocs de treball és la més antisocial de les polítiques i és la creació d'ocupació la més social.

- Les prestacions i subsidis per desocupació tenen l'objectiu de ser temporals, però tal com està la situació, s'estan convertint en estructurals, en permanents, cosa que no és sostenible. El Govern Espanyol aposta per una societat subsidiada, i aquesta no és la nostra opció.

- Cal una política econòmica capaç de tornar a crear ocupació, capaç de creure en el teixit productiu que tenim. Els aturats no volen subsidis, volen feina.

- Com pot ser que hi hagi 1,7 milions de parats mes que fa un any, i el pressupost per a la formació dels aturats sigui 94 M€ inferior a l'aprovat per al 2009?

- És evident que cal un canvi de model productiu: cal internacionalitzar-se, dedicar més a investigació, incorporar tecnologies més netes a l'activitat productiva, i tot això aportarà la creació de llocs de treball qualificats a mitjà i llarg termini. Per contra, els pressupostos no aporten més recursos a cap d'aquestes prioritats.

- Al marge del canvi de model productiu, el Govern Espanyol podria incidir en tres sectors intensius en ocupació:

> Rehabilitació d'habitatges. Si el Govern Espanyol reduís l'IVA aplicat a tots els treballs de rehabilitació del 16% al 7%, es podria activar un sector intensiu en mà d'obra.

> Turisme. Cal formar els millors treballadors turístics i contribuir a impulsar el sector des de la millora de la qualitat.

> Atenció a la dependència i a les famílies. A França s'ha articulat una politica d'ajudes per contractar persones que efectuen serveis d'atenció a la dependència. Es tracta d'otorgar una ajuda per contractar una persona que permeti pagar part del cost, i la resta el posa la familia. D'aquesta manera, la familia crea un nou lloc de treball estable, que no podria contractar sense ajuda pública.

- CiU aposta per una reducció temporal de els cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació els dos pròxims anys. A curt termini redueix els ingressos en cotitzacions, però permet estalviar prestacions d'atur; a mitja termini, manté llocs de treball i conserva el teixit productiu. Costa molt poc tancar una empresa, però costa molt crear-la de nou.

- CiU també proposa el finançament parcial de la reducció de jornada. Ho fa Alemanya: quan a una empresa li disminueix l'activitat i abans d'acomiadar una part de la plantilla, té l'opció de demanar als serveis d'ocupació que financn una disminució de la jornada dels treballadors.

D'aquesta manera, l'empresa redueix la seva activitat i els seus costos; el treballador té una disminució minima en el seu salari; i a l'Estat li resulta més barat pagar part de la reducció de jornada que pagar la prestació per desocupació sencera; i el més important, els llocs de treball es conserven, no es destrueixen.

- És per la via de la creació d'ocupació que l'Estat ha d'equilibrar les seves finances. Un exemple pràctic ho demostra:

> Crear 100.000 llocs de treball i deixar de pagar les corresponents prestacions de desocupació representa a l'Estat un estalvi d'uns 1.300 M€ en prestacions.

> A més a més, aquests 100.000 nous llocs de treball aportaran impostos en concepte d'IRPF, IVA, impostos especials,... Com a mínim seran uns 850 M€.

> La suma d'una menor despesa i dels nous ingressos otorga a l'Estat un estalvi superior als 2.000 M€ per la creació de cada 100.000 llocs de treball.

> És a dir, aportarà més a les finances públiques crear 100.000 llocs de treball que:

Augmentar l'IVA en 2 punts a partir del juliol (estimat en 1.900 M€)

O molt més del que aportarà l'augment de la fiscalitat de l'estalvi (400 M€)

3. Per què no compleixen amb Catalunya

- En primer lloc, perquè els pressupostos incorporen un nou sistema de finançament que incompleix l'Estatut. És per aquest motiu que CiU presentarà una esmena a la totalitat a la LOFCA. De fet, l'augment net de recursos que van a les comunitats autònomes és mínim. Estem molt lluny dels 11.000 M€ que es van anunciar els seu dia.

- La inversió de l'Estat a Catalunya disminueix un 5,4% (és a dir, en 203,8 M€), una reducció superior a la mitjana.

- Igual que ja va passar el 2007, el 2008 i el 2009, les inversions de l'Estat a Catalunya incompleixen la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Catalunya ha de rebre el 18,64€, i en canvi rep el 15,2%. Aquest tracte discriminatori no es dóna amb altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7€ i efectivament rep el 17,7€.

- Falten 661,7 M€ en "projectes pendents de determinar" per complir l'Estatut. Aquesta és una estafa anual, ja que el que no es pressuposta el desembre no s'executa en tot l'any.

- A part, també falta la compensació dels endarreriments per la manca d'inversió i execució dels anys anteriors. El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2010 és de 2.507 M€.

- A més a més, en els pressupostos es reconeix que el 2009 l'Estat deixarà d'executar a Catalunya 635,6 M€ previstos. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.

- D'altra banda, cal denunciar la licitació de l'Estat a Catalunya ha caigut un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els darrers cinc anys, les empreses públiques han deixat sense executar inversions pressupostades a Catalunya per import de 2.164 M€. És a dir, el 20% d'allò pressupostat no s'executa, de manera que de cada cinc anys d'inversió, un li surt a l'Estat gratuït.

4. Perquè hi ha una disminució de la inversió i de les dotacions per a R+D+I.

Com es contribuirà a millorar la competitivitat del teixit productiu si l'estalvi pressupostari se centra en la despesa més productiva?

5. Perquè no hi ha una politica real d'austeritat.

- El Govern Espanyol parla d'austeritat, però en realitat en l'únic lloc on es produeix és en les transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, que baixen de 60.000 M€ a 54.000 M€. El Govern Espanyol centrifuga la seva austeritat en forma de retallada del finançament de les altres administracions, però l'Estat no estalvia.

- Cal un programa ben estructurat d'austeritat i racionalització de la despesa de l'Administració de l'Estat. Cal un compromís dràstic: eliminació de ministeris superflus, reducció d'alts càrrecs, reformes per racionalitzar l'organigrama d'ens i empreses públiques, o simplificar l'administració perifèrica.

6. Perquè el Govern Espanyol és incapaç de controlar el dèficit públic, que s'ha descontrolat en només 2 anys.

- El projecte de pressupostos indica que l'Estat gastarà un 50% més del que ingressarà. Algú s'imagina una familia o una empresa que gasti un 50% més del que ingressa?

- Un de cada tres euros que gasti l'Estat el 2010 anirà a càrrec de l'augment del deute. És evident que la situació és insostenible.

- Des del 2007 al 2009, el deute ha passat de 307.000 M€ a 556.000 M€.

- Per al 2010, la quantitat pressupostada pel pagament d'interessos del deute s'eleva a 23.000 M€.

CiU rebutja el Pacte d'Infraestructures

CiU no ha signat el Pacte d'Infraestructures perquè creu que no és creïble que es compleixi, sobretot per tres grans motius. D'una banda per la incapacitat del tripartit per posar-se d'acord sobre infraestructures bàsiques, tal i com ha demostrat durant sis anys, de l'altra, per la manca de finançament, per la debilitat del PSC vers el PSOE.

Cal posar de manifest que sense la participació de Convergència i Unió, primera força política del Parlament, el document que s'ha signat no seria un pacte nacional, sinó un full de ruta del Govern de la Generalitat.

Uns dels grans problemes que ha tingut el tripartit en política d'infraestructures ha estat la seva incapacitat per posar-se d'acord en determinats projectes. Aquest és el primer motiu pel qual el pacte no és creïble. El Quart Cinturó n'és l'exemple més evident, però n'hi ha d'altres c0m ara la millora de rodalies, una xarxa de mercaderies específica pel Port de Tarragona i Barcelona fins a la frontera...

El Pacte d'Infraestructures no és creïble des del punt de vista econòmic i es demostra una incapacitat per fixar prioritats. Afirmar com afirmen el President de la Generalitat i el Conseller de Politica Territorial que el pacte garanteix una inversió de 100.000 milions d'inversió des d'ara fins al 2020 és una frivolitat i és enganyar a la gent.

Les xifres que tenim sobre la taula de licitació, d'execució real de pressupostos i de nous pressupostos contradiuen radicalment aquesta afirmació:

- El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2011 és de 2.507 M€ , que l'Estat no ha pressupostat o ha estat incapaç d'executar, davant del silenci i la complicitat del Govern de la Generalitat, i en concret del PSC-PSOE.

- Les inversions de l'Estat a Catalunya per als pressupostos de l'any 2010 baixen un 5,4% respecte del pressupost de l'any anterior. Catalunya hauria de rebre el 18,4% i rep el 15,2%, cosa que no passa a d'altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7% , i els pressupostos diuen que rebrà el 17,7%.

- En els pressupostos de l'Estat 2010, falten 661,7 M€ en projectes pendents de determinar.

- En la memòria dels pressupostos de l'Estat 2010, l'Estat reconeix que no executarà 635 M€ de 2009. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i la millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.

- Segons dades de la Cambra de Contractistes, la licitació de la Generalitat cau un 53% els primers nous mesos de l'any.

- S'assegura en el Pacte que fins al 2015 hi haurà una inversió de 4.995 M€ en carreteres, però per contra, durant els 9 primers mesos de l'any el Govern només ha licitat 23 milions en carreteres. És a dir, no arriba ni al 0,5% d'allò que diuen que faran fins al 2015.

- La licitació de l'Estatut cau un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els 8 primers mesos de l'any, el grup Fomento ha deixat de licitar el 71%.

- El tripartit posa l'excusa que l'important no és licitar molt, sinó que s'executi, però la realitat és que hi ha molts projectes aturats. Les obres de l'Eix Transversal s'han iniciat a corre-cuita (han posat les màquines al territori) 20 mesos després d'adjudicar-se, després de la denúncia d'Atur Mas al debat de Politicia General. La millora de la C-51 entre Albinyana i Valls és un altre exemple de projecte acabat.

- El problema de fons és que no hi ha projectes nous, la immensa majoria dels projectes que s'estan pressupostant i executant són projectes antics, i especialment els de l'Estat, són els projectes de l'any 1996: l'ampliació del port, l'ampliació de l'aeroport i el tren d'alta velocitat. Si no hi ha projectes nous, si no es poden licitar noves actuacions, el Pacte d'Infraestructures queda en paper mullat.

- CiU considera que hi ha dues fórmules per abordar aquest Pacte d'Infraestructures. El tripartit ha optat per l'opció quantitativa, és a dir, per elaborar una llista telefònica, per posar-ho tot d'una manera plana, sense incorporar cap mena de priorització. CiU, per contra, defensa l'opció qualitativa, que és la que exigeix en aquests moments el país. El que calia haver fet és fixar entre 20 i 30 grans infraestructures estratègiques de país i blindar-les des d'un punt de vista de calendari, des d'un punt de vista de finançament, i des d'un punt de vista de la seva definició.

En tercer lloc, el pacte no és creïble per la debilitat del PSC respecte el PSOE. CiU sempre ha posat com a condició per signar-lo unitat d'acció a Madrid. És a dir, allò que els partits catalans ens comprometem a demanar al Govern de l'Estat, siguem capaços també de defensar-ho al Congrés i al Senat. La meitat de les previsions d'aquest pacte correspon al Govern Espanyol, i per tan, si a Madrid no es defensa el mateix que a Catalunya, el pacte es converteix en paper mullat.

- Tres exemples:

> El pacte preveu desdoblar la N-420 des de Reus fins a la N-232, a l'Aragó. El dimecres 14 d'octubre, els diputats del PSC-PSOE al Congrés van votar en contra d'una proposta de CiU pel desdoblament d'aquesta via (una votació que malgrat això, es va aprovar).

> El pacte demana la gestió de l'aeroport del Prat. Però, per contra, a Madrid el PSC-PSOE vota exactament al contrari.

> El Pla Catalunya d'Inversions (que figura con annex del pacte) recull les prioritats i el volum d'inversió que ha de fer l'Estat a Catalunya. A l'hora de la veritat, els pressupostos de l'Estat l'ignoren, però els diputats del PSC-PSOE hi voten a favor, és a dir, voten en contra del que han demanat a Catalunya per salvar la cara a Zapatero.

El Santboià Manel Esteller guanya el premi internacional "Dr. Josef Steiner"

Manel Esteller ha estat guardonat amb el "Dr. Josef Steiner Cancer Research Award 2009" pels seus estudis sobre l'epigenètica de la metàstasi.

L'epigenètica estudia les modificacions químiques que pateix el material genètic i ofereix esperances per entendre i tractar la metàstasi, una de les últimes causes de mortalitat en els pacients afectats per càncer.

Manel Esteller és director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (LIDIBELL), investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i professor de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El Doctor i investigador Manel Esteller va rebre el guardó el passat 2 d'octubre a la Universitat de Berna. Es tracta d'un premi internacional otorgat per un jurat composat per prestigiosos científics europeus, els quals han decidit premiar per unanimitat a Manel Esteller.

Vull donar-li la meva enhorabona per aquest nou reconeixement i li desitjo que continuï fent nous descobriments tan necessaris per a la ciència i la humanitat.

Presència d'UDC Sant Boi al Consell Nacional

Ahir es va celebrar el Consell Nacional d'Unió. El Consell Nacional ha girat entorn de la crisi econòmica, que és allò que realment afecta a les famílies, les empreses, els ciutadans i ciutadanes. S'ha aprovat una moció presentada pel Conseller Josep M. Vilamora de reprovació de la politica econòmica del govern de l'Estat.

Unió demostra la seva actitud critica sobre la politica econòmica, fiscal de Zapatero i lamenta la seva incapacitat manifesta pel diàleg social per afrontar les reformes necessàries per al país.

Unió no està a favor de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per diverses raons:

- Pel quadre macroeconòmic que el govern haurà de revisar.

- Pel dèficit de les administracions públiques (previst en un 8%).

- Pel creixement negatiu de -0.3 comptant que hi hagi una recuperació econòmica en el segon semestre.

- Per la pujada d'impostos com a solució a la baixada de recaptació però des d'Unió i CiU creiem que per això el que cal és reactivar l'economia.

Aquesta pujada d'impostos provocaran descens del consum, penalització a l'estalvi i no es generarà ocupació.

Sobre la rebaixa de cinc punts de l'imposts de societats serà ineficaç perquè en una situació econòmica amb descens del consum que redueix els beneficis de les empreses, rebaixar cinc punts l'obligació de les empreses de pagar a l'Estat no serà eficaç. Sense beneficis no hi ha impostos.

Els Conselleres i Conselleres Nacionals hem avalat la proposta de CiU de rebaixar la cotització de la seguretat social que ajudaria directament a la liquiditat de les empreses. S'hauria d'incrementar la inversió pública. La licitació de l'obra pública ha baixat prop d'un 50%. També s'ha de sumar l'incompliment de l'Estat de la disposició addicional tercera de l'Estatut que obliga a d'invertir a Catalunya, d'acord amb el PIB català, el 18,64%. A l'informe econòmic i financer dels PGE observem amb preocupació que Catalunya rebrà 3586,785 milions d'euros (15,2% del PIB català). Això vol dir que falten per territorialitzar 661,7 milions d'euros que són els que donarien compliment la disposició addicional tercera. Per tot això, CiU no pot donar suport a aquests pressuposts. Finalment, esmentar que des de CiU hem manifestat reiteradament la necessitat de donar oxigen financer als ajuntaments. Els PGE diuen que per al seu finançament l'Estat ha disminuit un 18% la seva aportació.

El Consell Nacional d'Unió ha demanat a CiU que no aprovi els pressuspostos generals de l'Estat i que, per tant, presenti una esmena a la totalitat.

La taxa d'atur registrat a Sant Boi augmenta una dècima durant el mes de setembre

Malgrat les dades molt negatives d’atur registrat a Catalunya i a l’estat espanyol durant el mes de setembre, a Sant Boi l’increment durant aquest mes ha estat molt moderat i ha fet augmentar la taxa en només 0,1 punts. En relació a un any abans, la taxa d’atur és 5 punts més elevada.

L’increment de la taxa d’atur durant el mes de setembre ha afectat especialment la població més jove, menor de 30 anys, passant del 14,9% del mes d’agost al 15,3% en finalitzar el mes de setembre. També ha perjudicat els homes, que han augmentat la seva taxa d’atur en dues dècimes, mentre que entre les dones l’atur registrat baixa una dècima i es situa al 16,5% de la població activa.

Respecte del mes de setembre de 2008, el nombre d’aturats ha augmentat gairebé el 50%, amb especial incidència sobre la població activa masculina.

El nombre d’aturats en finalitzar el mes de setembre és un 48,7% major quebdotze mesos abans, i ha afectat amb més intensitat els homes que no pas les dones: mentre el nombre d’homes aturats ha augmentat un 64,3%, el nombre de dones aturades ha crescut un 34,7%. La població jove aturada és un 43,7% més gran que fa un any.

Per sectors, excepte l’agrícola i ramader –que té gairebé una nul·la incidència sobre les xifres globals– tots han incrementat el nombre d’aturats registrats, el que menys la indústria (41% d’aturats més), al voltant de la mitjana els serveis (increment del 51,4%) i el que més la construcció, amb un 70% més d’aturats ara que fa un any.

El nombre d’aturats gairebé no augmenta durant el mes de setembre i es situa en un total de 6.733 persones, un 0,3% més que en finalitzar l’agost.

Durant el mes de setembre el nombre d’aturats va incrementar-se en 21 persones, un 0,3% més que al mes anterior. Malgrat això, l’atur entre les dones va reduir-se de 24 persones (un 0,7% menys) i el lleuger increment cal imputar-lo en exclussiva a homes joves. Entre la població de 16 a 29 anys el nombre d’aturats ha crescut en un 2,8%.

L’atur creix a la indústria (1,9%) i a la construcció (0,3%), però baixa als serveis (-0,6%). En qualsevol cas tant els increments del nombre d’aturats com els descensos són molt moderats a tots els sectors, de manera que el resultat global és l’increment en 21 persones, un 0,3% respecte del mes d’agost.

Durant el mes de setembre la taxa d’atur a Sant Boi es va incrementar 0,1 punts, la mateixa proporció que al Baix Llobregat en el seu conjunt, xifra que és per sota de l’increment registrat al conjunt de comarques de Barcelona (+0,2) o al conjunt de Catalunya (+0,3).

Respecte dels municipis del nostre voltant, Sant Boi i Viladecans són els que veuen augmentar la seva taxa d’atur en menor mesura, una dècima. A Gavà la taxa es va incrementar en dues dècimes, mentre que a Cornellà (+0,3) i a El Prat (+0,5) va tenir pitjor comportament.