dilluns, 19 d’octubre del 2009

CiU rebutja el Pacte d'Infraestructures

CiU no ha signat el Pacte d'Infraestructures perquè creu que no és creïble que es compleixi, sobretot per tres grans motius. D'una banda per la incapacitat del tripartit per posar-se d'acord sobre infraestructures bàsiques, tal i com ha demostrat durant sis anys, de l'altra, per la manca de finançament, per la debilitat del PSC vers el PSOE.

Cal posar de manifest que sense la participació de Convergència i Unió, primera força política del Parlament, el document que s'ha signat no seria un pacte nacional, sinó un full de ruta del Govern de la Generalitat.
Uns dels grans problemes que ha tingut el tripartit en política d'infraestructures ha estat la seva incapacitat per posar-se d'acord en determinats projectes. Aquest és el primer motiu pel qual el pacte no és creïble. El Quart Cinturó n'és l'exemple més evident, però n'hi ha d'altres c0m ara la millora de rodalies, una xarxa de mercaderies específica pel Port de Tarragona i Barcelona fins a la frontera...
El Pacte d'Infraestructures no és creïble des del punt de vista econòmic i es demostra una incapacitat per fixar prioritats. Afirmar com afirmen el President de la Generalitat i el Conseller de Politica Territorial que el pacte garanteix una inversió de 100.000 milions d'inversió des d'ara fins al 2020 és una frivolitat i és enganyar a la gent.
Les xifres que tenim sobre la taula de licitació, d'execució real de pressupostos i de nous pressupostos contradiuen radicalment aquesta afirmació:
- El dèficit acumulat de la Disposició Addicional Tercera en el període 2007-2011 és de 2.507 M€ , que l'Estat no ha pressupostat o ha estat incapaç d'executar, davant del silenci i la complicitat del Govern de la Generalitat, i en concret del PSC-PSOE.
- Les inversions de l'Estat a Catalunya per als pressupostos de l'any 2010 baixen un 5,4% respecte del pressupost de l'any anterior. Catalunya hauria de rebre el 18,4% i rep el 15,2%, cosa que no passa a d'altres comunitats autònomes. Andalusia ha de rebre el 17,7% , i els pressupostos diuen que rebrà el 17,7%.
- En els pressupostos de l'Estat 2010, falten 661,7 M€ en projectes pendents de determinar.
- En la memòria dels pressupostos de l'Estat 2010, l'Estat reconeix que no executarà 635 M€ de 2009. I no són projectes menors: B-40, connexió de la ronda litoral amb la C-32, desdoblament de l'A-2, la nova estació Sagrera-Meridiana, i la millora de rodalies Barcelona. Dels 154 milions previstos per rodalies Barcelona, l'Estat reconeix que n'invertirà zero.
- Segons dades de la Cambra de Contractistes, la licitació de la Generalitat cau un 53% els primers nous mesos de l'any.
- S'assegura en el Pacte que fins al 2015 hi haurà una inversió de 4.995 M€ en carreteres, però per contra, durant els 9 primers mesos de l'any el Govern només ha licitat 23 milions en carreteres. És a dir, no arriba ni al 0,5% d'allò que diuen que faran fins al 2015.
- La licitació de l'Estatut cau un 45% en els nou primers mesos de l'any. En els 8 primers mesos de l'any, el grup Fomento ha deixat de licitar el 71%.
- El tripartit posa l'excusa que l'important no és licitar molt, sinó que s'executi, però la realitat és que hi ha molts projectes aturats. Les obres de l'Eix Transversal s'han iniciat a corre-cuita (han posat les màquines al territori) 20 mesos després d'adjudicar-se, després de la denúncia d'Atur Mas al debat de Politicia General. La millora de la C-51 entre Albinyana i Valls és un altre exemple de projecte acabat.
- El problema de fons és que no hi ha projectes nous, la immensa majoria dels projectes que s'estan pressupostant i executant són projectes antics, i especialment els de l'Estat, són els projectes de l'any 1996: l'ampliació del port, l'ampliació de l'aeroport i el tren d'alta velocitat. Si no hi ha projectes nous, si no es poden licitar noves actuacions, el Pacte d'Infraestructures queda en paper mullat.
- CiU considera que hi ha dues fórmules per abordar aquest Pacte d'Infraestructures. El tripartit ha optat per l'opció quantitativa, és a dir, per elaborar una llista telefònica, per posar-ho tot d'una manera plana, sense incorporar cap mena de priorització. CiU, per contra, defensa l'opció qualitativa, que és la que exigeix en aquests moments el país. El que calia haver fet és fixar entre 20 i 30 grans infraestructures estratègiques de país i blindar-les des d'un punt de vista de calendari, des d'un punt de vista de finançament, i des d'un punt de vista de la seva definició.
En tercer lloc, el pacte no és creïble per la debilitat del PSC respecte el PSOE. CiU sempre ha posat com a condició per signar-lo unitat d'acció a Madrid. És a dir, allò que els partits catalans ens comprometem a demanar al Govern de l'Estat, siguem capaços també de defensar-ho al Congrés i al Senat. La meitat de les previsions d'aquest pacte correspon al Govern Espanyol, i per tan, si a Madrid no es defensa el mateix que a Catalunya, el pacte es converteix en paper mullat.
- Tres exemples:
> El pacte preveu desdoblar la N-420 des de Reus fins a la N-232, a l'Aragó. El dimecres 14 d'octubre, els diputats del PSC-PSOE al Congrés van votar en contra d'una proposta de CiU pel desdoblament d'aquesta via (una votació que malgrat això, es va aprovar).
> El pacte demana la gestió de l'aeroport del Prat. Però, per contra, a Madrid el PSC-PSOE vota exactament al contrari.
> El Pla Catalunya d'Inversions (que figura con annex del pacte) recull les prioritats i el volum d'inversió que ha de fer l'Estat a Catalunya. A l'hora de la veritat, els pressupostos de l'Estat l'ignoren, però els diputats del PSC-PSOE hi voten a favor, és a dir, voten en contra del que han demanat a Catalunya per salvar la cara a Zapatero.