CiU reitera un pacte d'Estat d'economia entre el Govern espanyol i la resta de partits per mirar de sortir de la crisi. Un pacte que hauria d'evitar que la crisi econòmica sigui motiu de confrontació política, que és el que demana la societat, i que hauria de liderar el President del Govern espanyol.
Cal prendre les decisions i els sacrificis necessaris quan abans millor per sortir de la crisi i construir les bases d'un nou model productiu, i el Govern espanyol no ho pot fer sol. Només aquells estats capaços de cohesionar-se i de donar respostes conjuntes poden donar un salt endavant en la seva posició internacional en el seu benestar col.lectiu.
CiU adverteix que no és suficient abordar la crisi amb el discurs que ningú perdrà els seus drets socials. És l'hora de pensar més en les futures generacions que en les eleccions. Cal ser conscients que l'actual model laboral condemna les generacions del demà a un treball precari i a viure subvencionats pels poders públics i els pares.
La gran diferència entre el que significa la crisi per a l'Estat espanyol i per al conjunt d'Europa és l'atur. Set de cada deu llocs de treball que es van destruir l'any 2009 a Europa es van destruir a l'Estat. No hi ha mesures socials suficients per compensar una destrucció de llocs de treball tan gran, i no hi ha finances que ho puguin sostenir.
Cal deixar clar que proposem un gran pacte d'Estat no per salvar Zapatero o Rajoy, sinó per salvar l'economia. Cal un govern seriós i generós, disposat a acceptar propostes de tothom, i una oposició responsable.
CiU considera que aquest pacte d'Estat hauria de contenir quatre grans àmbits: ocupacií, finançament de l'activitat, competitivitat i austeritat i racionalització del sector públic.
A.- Ocupació
1. Qui està a l'atur no vol subsidis, vol un lloc de treball. I paral.lelament, per a les finances públiques és molt més positiu crear 100.000 llocs de treball i treure 100.000 persones a l'atur que augmentar l'IVA.
2. Mesures d'urgència a curt termini:
Tant o més important és el manteniment dels llocs de treball que tenim. Proposem la reducció temporal de les cotitzacions a la seguretat social de les empreses amb menys de 10 treballadors que es comprometin a mantenir o crear ocupació en els propers 2 anys.
La fórmula alemanya, a través de la qual els serveis públics d'ocupació financen parcialment el cost de la disminució de jornada dels treballadors que l'empresa no pot mantenir a temps complet, pot ser un excel.lent eina per evitar futures destruccions d'ocupació.
Proposem:
- Reduir l'IVA del 16 al 7% per a la rehabilitació d'habitatges.
- Suport al turisme. A Alemanya s'ha reduït l'IVA per a activitats turístiques del 19% al 7%, en canvi a l'Estat espanyol es vol augmentar del 7 al 8%.
- Dependència i ajuda familiar. Amb els mateixos recursos podem propiciar un augment molt superior de l'ocupació en l'atenció a la dependència. Proposem la reducció de l'IVA al 4% i reforçar la col.laboració del sector públic amb el privat.
Ocupació jove. Es pot crear llocs de treball a curt termini, ja sigui a través de l'autoocupació per als més emprenedors, ja sigui en empreses a les quals els joves amb formació poden aportar creixement i innovació si som capaços de donar estabilitat a contractes joves.
- En l'àmbit dels emprenedors, a França des de fa un any funciona un via simplificada de creació de microempreses individuals que ha tingut molt èxit. L'empresa es crea en 15 minuts per internet, té una facturació màxima de 80.000 euros i no precisa portar comptabilitat, les cotitzacions i tributació van per un similar als mòduls. Necessitem iniciatives simples d'aquest tipus per estimular la creació de l'autoocupació entre molts joves.
3. Mesures a mitjà i llarg termini: reforma laboral. Cal demanar als interlocutors socials ambició en la reforma, ja que d'això en depèn bona part de la sortida de la crisi, de la cohesió social dels propers anys i de la competitivitat del nostre futur model productiu. I si no hi ha acord, el Govern espanyol ha prendre les decisions necessàries i no refugiar-se en la falta d'acord. Les nostres prioritats passen per:
- Solucions per reduir la dualitat del model de contractació i per lluitar contra la precarietat. Això passa per impulsar o fins i tot generalitzar el contracte de foment (33 dies d'indemnització), avui només aplicable a la contractació de joves de menys de 30 anys i majors de 45.
- Reforçar la contractació a temps parcial i lluitar contra l'atur juvenil. Cal revisar a fons el contracte en pràctiques i per a la formació.
- Millorar els sistemes de recol.locació amb l'ajuda del sector privat.
- Reformar la politica de bonificacions a la contractació.
- Millorar els mecanismes de negociació col.lectiva per ac0star-los a l'empresa; facilitar la mobilitat interna; flexibilitzar jornades; avançar en la igualtat home-dona.
- Lluitar contra l'absentisme i controlar millor la incapacitat temporal.
B. Finançament de l'activitat productiva
1. Per moltes empreses la crisi va començar amb els problemes de finançament o de refinançament del seu deute i segueixen tenint-los. Necessitem un pacte que permeti garantir solvència al sistema financer i liquiditat per a l'activitat productiva i per a les famílies.
- Cal donar suport al procés de fusió d'entitats financeres, a través del FROB, vigilant que no es desnaturalitzin les especificitats de les caixes d'estalvi. La falta de diligència del Govern espanyol està alentint els processos de fusió.
- Cal garantir el finançament de crèdit a pimes, autònoms i families, sigui per a circulant sigui per a inversió. Cal reforçar les actuals línies de l'Institut Oficial de Crèdit (ICO) i revisar les que no funcionen. Cal incrementar alguns percentatges d'aval públic per part de l'ICO directament a les empreses o treballadors autònoms.
2. Cal lluitar contra la morositat. En aquest sentit, CiU emplaça la resta de grups a què donin suport a la proposició no de llei de lluita contra la morositat que vam entrar al Congrés. També cal revisar la línia ICO amb 3.000 milions creada fa nou mesos per finançar deutes dels ajuntaments amb empreses i autònoms. Dels 3.000 milions només se n'han concedit 152 milions, el 5% de la seva dotació, i no serà per la inexistència de deutes.
C. Competitivitat
1. La competitivitat de l'Estat espanyol és insuficient com ho demostra el seu principal indicador: el dèficit de la balança exterior. Aquesta competitivitat s'ha de guanyar en la producció, en les infraestructures, en l'administració, en la formació, en les polítiques sectorials...
* Politica fiscal
- Cal lluitar contra la crisi sense augmentar impostos. Per equilibrar els comptes públics serà més important l'austeritat en la despesa i el creixement per la via de la creació d'ocupació que el simple increment d'impostos. En aquest sentit, CiU està radicalment en contra de qualsevol increment de la pressió fiscal.
- Cal propiciar l'augment de la inversió:
- Prorrogar fins al 2012 la llibertat d'amortitzaciól per a les inversions productives.
- Reduir la tribució per als beneficis reinvertits.
- Retornar a les empreses l'impst de Societats pagat en el cas que aquestes capitalitzin el benefici obtingut.
- Eximir de tributació les rendes generades per inversions en aquells sectors estratègics que es determinin.
* Inversió en infraestructures
- Per al període 2010-2013, cal prioritzar els projectes d'inversió que aportin més competitivitat a l'Estat espanyol.
- Tot projecte d'inversió ha de venir avalat per un informe cost-benefici que garanteixi el seu efectiu impacte positiu sobre la millora de la competitivitat. En aquest sentit, el corredor Mediterrani i el ferrocarril de mercaderies han de ser projectes prioritaris.
- A curt termini, cal revisar les perspectives d'execució de la inversió de l'Estat en les comunitats motor de l'activitat productiva com ara Catalunya, on el 2009 els contractes d'obra pública adjudicats pel grup Foment van caure un 65%.
* Politica energètica. No es tracta només de dir que apostem per l'eficiència energètica i per les energies renovables. És imprescindible saber quina serà l'estratègia de l'Estat espanyol en politica energètica a 30 o 40 anys.
* Internacionalització i I+D+I. El nou model de creixement ha de descansar en bona part en la internalització i en la investigació i el desenvolupament.
- A l'Estat hi ha un bon marc d'estimuls fiscals a la inversió en I+D i e menor mesura per a la internacionalització. Ara, però, les empreses o tenen beneficis reduïts o no en tenen i per tant, no hi ha deducció fiscal aplicable perquè no hi ha quota per aplicar-la. Proposem que el crèdit fiscal que tenen les empreses a futur, per quan tinguin beneficis, puguin aplicar-se'l avui, per tal d'estimular-les a seguir investigant o a què segueixin exportant.
* Politica d'habitatge. A l'Estat hi ha un gran stock d'habitatges sense vendre i alhora hi ha un enorme problema d'habitatge per molta gent, especialment per als joves, que han hagut d'endarrerir l'edat d'emancipació. És l'oportunitat per fer politica d'habitatge des de l'administració.
D. Austeritat i racionalització del sector públic
1. Si l'Estat espanyol es vol estalviar la cirurgia que s'haurà d'aplicar Grècia cal aplicar una politica d'austeritat i racionalització del sector públic. El nostre punt de referència hauria de ser Irlanda i les mesures haurien d'enfocar-se cap a:
- Posar en marxa programes d'austeritat de les administracions basats en la revisió de la despesa, programa per programa, amb continguts explícits de reducció i calendaris d'execució.
- Quantificar la reducció de personal funcionari i dependent d'empreses públiques, com a conseqüència de la no reposició d'aquelles places que quedin vacants.
- Efectuar un informe cost-benefici de tots els organismes públics, tot suprimint aquells que no estiguin justificats i privatitzant aquells que no siguin necessari que estiguin sota titularitat pública.
- Establir un programa específic de simplificació de l'administració pública, en les seves relacions internes.
2. La reforma de les pensions s'ha de fer en el marc del Pacte de Toledo. És cert que per garantir la seva vigència en el futur, caldrà incorporar modificacions, però no es pot abordar el tema amb precipitació ni a través de mesures estrella. Caldrà proposar mesures, però hi ha marge i temps per fer aquestes reformes.
3. D'altra banda, a nivell de Catalunya, CiU insta a totes les forces polítiques a articular un front comú català per posar propostes sobre la taula i canviar el rumb de la política econòmica catalana i estatal. Es tracta d'influir decisivament en la politica econòmica des de Catalunya.
