El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per unanimitat una proposició de llei de CiU de modificació de la llei de morositat que redueix de forma progressiva els terminis de pagament de deutes pendents etre empreses i de l'administració. D'aquesta manera, l'any 2013, les empreses hauran de pagar a un màxim de 60 díes i l'administració a un màxim de 30, sense la possibilitat que les parts puguin acordar endarreriments en els pagaments.
Una de les conseqüències més negatives de l'actual crisi econòmica és la manca de liquiditat. En aquesta situació, un augment de la morositat genera importants càrregues financeres, administratives i problemes de liquiditat que no només pertorben la seva activitat habitual, sinó que en la conjuntura actual, poden arribar a amenaçar la seva continuïtat, sobretot si qui es veu afectat per la morositat són microempreses, mitjanes empreses, autònoms o professionals. En definitiva, la morositat avui en dia és la primera causade mortalitat de moltes petites i mitjanes empreses del nostre país, i per tant, per extensió és també una de les principals causes de l'atur a l'economia productiva.
En virtut de la proposició de llei aprovada avui es reduiran els terminis de pagament de deutes de la següent manera:
* Terminis de pagament de deutes de les administracions públiques:
Des de l'entrada en vigor de la llei fins a 31 de desembre de 2010 es redueix a un màxim de 55 dies.
- Màxim de 50 dies el 2011.
- Màxim de 40 dies el 2012.
- Màxim de 30 dies el 2013.
* Terminis de pagament de deutes entre empreses:
- Màxim de 85 dies des de l'entrada en vigor de la llei fins al 31 de desembre de 2011
- Màxim de 75 dies el 2012
- Màxim de 60 dies el 2013
Aquests terminis de pagament seran obligatoris una vegada entri en vigor la llei i es decarta la possibilitat que puguin ampliar-se si s'assoleix un "pacte entre les parts" contractants, en contra del que proposava el PSOE.
Cal recordar que el passat 25 de febrer CiU ja va defensar una proposició de llei al Parlament perquè la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes paguessin a un màxim de 30 dies. En aquella ocasió, el tripartit hi va votar en contra.
A més a més, la llei estableix que el termini de pagament del deute a un proveïdor començarà a comptar després de la dats de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, i no per tant, des de que es rep la factura, que sempre es pot demorar més.
Així mateix, es crea un Observatori estatal de Morositat dependent del Ministeri d'Indústria amb la participació de les associacions multisectorials d'àmbit estatal i autònomic així com la plataforma multisectorial contra la morositat per realitzar un seguiment específic de l'evolució dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials, així com dels resultats i l'eficàcia de la llei. El Govern espanyol remetrà anualment un informe a les Corts sobre la situació dels terminis per analitzar l'eficàcia d'aquesta llei.
També s'estableix la indemnització per les despeses de cobrament. Quan es produeixi una demora, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la demora. En la determinació d'aquests costos de cobrament s'aplicaran els principis de transparència i proporcionalitat respecte al deute principal. La indemnització no podrà superar, en cap cas, el 15% de la quantia del deute, excepte en els casos en què el deute no superi els 30.000 euros en els quals el límit de la indemnització estarà constituït per l'import del deute. El deutor no estarà obligat a pagar la indeminització establerta en l'apartat anterior quan no sigui responsable de l'endarreriment en el pagament.
Aquesta mesura aprovada avui no només ha de permetre donar una major liquiditat a les empreses, sinó que a més, pot enviar un missatge de confiança que sempre ajuda a reactivar l'activitat econòmica. El pagament a uns terminis raonables és una mesura compartida amb els agents socials i econòmics del nostre país.
En aquest sentit, el que no pot ser és que les administracions, que són les primeres que han de predicar amb l'exemple, esdevinguin molt sovint les primeres moroses del seu àmbit territorial o sectorial. L'administració sempre ha de formar part de la solució i no pas del problema. L'administració també ha d'ajudar a posar seriositat al mercat.
Si les administracions són moroses, en tant que grans consumidores de bens i serveis, i per tant, deutores directes o indirectes de milers i milers d'empreses, poden generar grans costos, fins al punt de posar en risc la continuïtat de la seva activitat. Les empreses es veuen obligades a assumir un paper que no els toca: finançar l'activitat de l'administració.
En aquest sentit, la modificació de la llei de la morositat que s'ha aprovat té un punt dèbil: els ajuntaments no estan en disposició de complir amb aquests terminis, atesa la seva delicada situació financera. Per aquest motiu, CiU emplaça el Govern espanyol a assumir d'una vegada per totes la reforma del finançament dels ajuntaments.
Mentrestant, tenint en compte que aquesta reforma no pot ser immediata, per exemple, es podria dedicar el 60% dels 5.000 milions del fons local a despeses corrents. També es pot revisar el funcionament de l'Institut de Crèdit Oficial per corregir els obstacles que impedeixen als ajuntaments accedir a les linies de crèdit que es concedeixen a través d'aquest institut. Una altra mesura seria recórrer al "factorin" financer, de manera que el deute pugui ser satisfet per altres entitats.
