El passat ple del dia 22 de març el Partit Popular va presentar una moció:
"Aprovació de la moció presentada pel Grup Municipal del Partit Popular en relació al Dia Internacional de la Mujer Trabajadora" on reinvidicava la no discriminació salarial de la dona a Espanya i presentava els següents acords (que he traduït al català),
Primer- Fomentar el treball femení com l'objectiu d'assolir les tases d'ocupació establertes per la Unió Europea a l'Agenda de Lisboa.
Segon- Combatre la discriminació salarial femenina, fent efectives les mesures aprovades al Congrés dels Diputats el 6 de maig de l'any passat a la propossició no de Llei del grup parlamentari Popular contra la discriminació salarial femenina.
Tercer- Garantitzar el efectiu compliment de l'article 45 de la Llei per la igualtat efectiva de dones i homes que estableix que les empreses de més de 250 treballadors hauran d'elaborar plans d'igualtat.
Quart- Establir polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar com són: el foment de les jornades a temps parcial, el teletreball, la flexibilitat de horaris, etc.
Cinquè- Donar trasllat d'aquests acords al President del Govern, a la Ministra d'Igualtat, al Ministre de Treball i Seguretat Social i als portaveus parlamentaris de les Corts.
El PSC-PSOE, ICV-EUIA, ERC van votar en contra de la moció; C's i PP van votar a favor i CiU vam fer una abstenció a la moció.
Tot i fer una valoració deficitària del contingut del text de la moció presentat per el Partit Popular de Sant Boi de Llobregat (omissió al Departament de Treball què té les competències transferides, ...) com a CiU no podiem obviar que les desigualtats de gènere i concretament salarials al mercat laboral persisteixen, i són una realitat.
Segons l'últim informe elaborat enguany per els principals sindicats majoritaris a Catalunya amb motiu del Dia de la Dona Treballadora el 83% de les dones catalanes treballen en el sector dels serveis que està menys valorat i més mal remunerat, i guanyen al voltant d'un 30% menys que els homes.
Segons dades del 2009, la femenització dels sectors situa les dones en una posició desaventatjosa al mercat laboral, i se suma a altres formes de discriminació indirecta. Entre les quals hi ha, els contractes temporals -els tenen el 19% de les assalariades-; la jornada parcial -el 21%-; la falta d'antiguitat -el 23% fa menys d'un any que treballa en la mateixa empresa, i la seva absència en alts càrrecs -només una de cada tres directives és dona-.
Els sectors més femenitzats són el comerç i l'hosteleria -el 27,2 de dones es dediquen a això- l'administració pública -el 26,3% de dones respecte al l'11,7% d'homes-; els serveis professionals, administratius- el 12.1%- i l'oci i treball domèstic -11,6%-.
Sobre la bretxa salarial entre els dos sexes, el 58,4% de les assalariades guanyen menys de 1.200 € mensuals respecte del 40,2% dels assalariats, i el 35% de treballadors obté més de 2.100 € mensuals respecte del 21,6% de les dones.
Alhora, les diferències salarials entre homes i dones s'incrementen a nivell de rendes superiors; el 10% d'homes amb salaris més baixos guanyen 4.700 € a l'any més que les dones, mentre que el 10% amb salaris més alts guanyen uns 8.800 € més.
En relació amb les taxes d'ocupació, el 29,9% de les dones estan "inactives" respecte del 15,3 % dels homes, i tan sols el 59,4% estan ocupades respecte del 70,1% de l'altre sexe, tot i que hi ha menys dones desocupades -el 10,7% respecte del 14,6%.
